Als voltants de Deltebre, els camps d'arròs dibuixen un mosaic d'aigua i fang. El riu serpenteja entre canals i marges, i la llum del Delta ho inunda tot amb un reflex metàl·lic. És en un d'aquests terrenys humits on neix un arròs singular: l’únic de gra llarg i aromàtic cultivat al Delta de l'Ebre, conegut amb el nom d'Essència del Delta. El conreen, gestionen i comercialitzen les Dones Arrosseres del Delta de l'Ebre, una cooperativa formada per cinc dones que han fet de la terra la seva manera de viure. El resultat és un arròs fi, solt i versàtil –apta per a amanides, plats saltats i arrossos de festa–, però també un producte carregat de valors: respecte pel medi, arrelament, orgull de ser dones que conserven l'ofici i el sacrifici que suposa el cultiu de l'arròs. 

Avui toca parlar de construir i reconstruir. Per començar, a les Terres de l’Ebre.

“Avui la preocupació per les terres agrícoles passa a un segon terme, perquè el mal el tenim dins mateix de les cases”, explica Elda Roda, veïna de Godall, un poble que era un vaivé de gent carregada amb eines per treure el fang dels baixos, netejar magatzems, retirar mobles molls i fer balanç de la barrancada. Però això no impedeix que els que viuen de l’agricultura també es trobin en alerta. La major part de pagesos de la zona no han pogut accedir a les finques per fer una avaluació precisa dels danys, però ja intueixen que les pluges han destruït àmplies zones.

Manel Grifoll lidera el Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). És expert en processos oceànics i en la formació de certs fenòmens meteorològics com les danes. Insisteix que no són estranys al litoral català, però subratlla que ara són molt més intensos. I ens explica el perquè. "No podem lluitar contra el canvi climàtic, el que hem de fer és tenir fulls de ruta i polítiques que permetin adaptar-nos-hi", remarca.

Han tornat els aiguats, les crescudes, els barrancs desbordats a les Terres de l’Ebre, sobretot al Montsià, però també al Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, el Baix Camp i la Terra Alta. Cases, garatges i baixos inundats, carrers descalçats…

Les Terres de l'Ebre i l'Alt Empordà estan en risc “extrem” d'incendi aquest dilluns, ha alertat el departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Amb temperatures per sobre dels 33 °C i la previsió d'entrada del vent de mestral, fins a 45 municipis de l'Alt Empordà (19), Baix Camp (10), Baix Ebre (6), Priorat (6) i Ribera d'Ebre (4).

Dilluns al vespre, en prime time, TV3 emetia el primer capítol de la sèrie Delta Aquaterra. Una de les protagonistes, capitana d’un vaixell de creuers per la desembocadura de l’Ebre, li diu a una periodista de mala manera: “Només baixeu quan oloreu la nostra merda!” I la periodista emmudeix, conscient que l’atzagaiada no està exempta de raó. La ficció es desenvolupa al Baix Ebre i, com una fatalitat del destí, l’estrena coincidia amb els incendis a l’interior de la mateixa comarca. La casualitat implicava una certa ironia. Les Terres de l’Ebre sempre han lamentat sentir-se oblidades per part de les institucions i els mitjans i fa anys que critiquen un biaix informatiu que té més present el nord que el sud del país. El dia que TV3 portava al prime time un thriller que es desenvolupa en aquesta zona d’aiguamolls i marines, la realitat exigia un altre tipus de presència televisiva sobre el terreny. Una paradoxa mediàtica que, en moments crítics com un incendi de gran abast que obliga a confinar la població, provoca crispació i malestar. 

El teu últim llibre, Aquí baix, en el qual parles de la Ruta del Bakalao, transcorre a la costa Mediterrània, però en cap moment hi apareix l’element del vi. Per què penses que no encaixa en aquest ambient?

Després d'anys d'entrebancs, l'Ajuntament de Tortosa i la Generalitat han trobat un pla B per ubicar l'Hospital Universitari de les Terres de l'Ebre en un nou espai sense perill d'inundació i més gran del previst inicialment. Aquest dijous la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha signat un protocol amb l'alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, amb el qual la Generalitat es compromet a garantir els tràmits urbanístics per facilitar l'accés al nou centre hospitalari que es construirà a la Raval de la Llet, al barri de Sant Llàtzer.

Els treballs per segellar i retirar el Castor, el dipòsit submarí de gas natural que va impulsar l’any 2012 l'empresa Escal UGS davant la costa de Vinaròs, començaran en els pròxims tres mesos, segons han explicat al diari ARA fonts d'Enagás, l’empresa encarregada d'executar aquesta tasca. El primer pas per desencallar aquesta operació que porta anys de retard, serà l'arribada a l'abril del jack-up, que és la plataforma autoelevable que s'instal·larà al costat del Castor i des d'on es faran els treballs per segellar els pous. Aquesta tasca durarà vuit mesos, segons les previsions i si res no falla, i tindrà un cost de 76 milions d'euros.

Tot estava planejat, i també comprat. El destí escollit era Tenerife, i el preu per alumne rondava els 200 euros. Era el viatge de final de curs de la classe de 4t d'ESO de l'institut del Perelló, una població que no arriba als 3.000 habitants a la comarca del Baix Ebre. Però tot va acabar sent una estafa que va arribar als 5.000 euros. L'agència de viatges escollida per planificar el trajecte va ser Viatges Albada Tours, amb seu a l'Ametlla de Mar. El seu lema és: "La teva agència de viatges de confiança". El propietari de l'empresa, un home de 50 anys, va acabar detingut dijous passat pels Mossos d'Esquadra per un delicte d'estafa.

Abans d'aquesta mitjanit, a les 23.30, les dues vies que comuniquen l'estació de Roda de Berà amb el sud del país quedaran tallades perquè Adif comenci a executar unes obres dins del túnel que són necessàries per al futur Corredor Mediterrani. L'afectació ferroviària durarà cinc mesos, si es compleixen els terminis, i tindrà un impacte sense precedents en els últims anys sobre els viatgers: fins a 15.000 persones que usen cada dia les línies R14, R15, R16, R17 i RT2 veuran interrompuda la seva mobilitat. Aquests últims mesos, Renfe, el Govern de la Generalitat i els ajuntaments afectats han estat traçant un pla alternatiu per intentar reduir tant com es pugui els maldecaps que patiran els viatgers, però és evident que el repte és majúscul. L'estació de Sant Vicenç de Calders serà fonamental perquè allà és on arribaran tots els autocars (tant a l'anada com a la tornada) que substituiran el ferrocarril traslladant els viatgers cap a Tarragona i les Terres de l'Ebre.

Jugant amb el plural i el singular de cases i casa d’Alcanar arribem, per descobrir-la, a una de les construccions modernistes més icòniques de les Terres de l’Ebre. Una zona del país amb interessants exemples del corrent artístic desenvolupat a cavall entre els segles XIX i XX, amb les peculiaritats pròpies del terreny.

Va ser abans la passió per la cuina o el gust pel vi?

Noemí Llauradó (Reus, 1978) esgota aquesta setmana el primer any del segon mandat com a presidenta de la Diputació de Tarragona. En cinc anys al càrrec, li ha tocat afrontar una pandèmia sense precedents, diferents incendis i una sequera que semblava crònica. Sembla que ara, per fi, el context dona una treva i aquest segon mandat podrà servir per deixar enllestides algunes decisions capitals per al Camp de Tarragona.

"És una pudor d’ous podrits, molt desagradable, que ens obliga a confinar-nos i tancar finestres. Si t’entra a casa estàs perdut, perquè es condensa i s’estanca", explica Josep Roig, veí de Santa Bàrbara. Fa un any que la població d’aquest municipi de la plana del Montsià ha de conviure amb episodis gairebé diaris de fums i males olors, sobretot durant la matinada i els capvespres. L’origen és a menys de dos quilòmetres del nucli urbà i té dos focus ben identificats. D’una banda, la planta de biogàs de l’empresa La Galera SL, que produeix biometà a partir del processament d’unes 50.000 tones anuals de residus orgànics ramaders, agrícoles i de la indústria alimentària. De l’altra, la planta de Biosansa Catsud SL, que funciona durant la temporada de l’oliva –entre la tardor i la primavera– per processar la pinyolada que s’obté de les premsades d’olives. 

La victòria del PSC en aquestes eleccions catalanes també ha sigut gràcies a l’empenta que li ha donat Tarragona, on els socialistes han guanyat per primer cop. La llista encapçalada per Rosa Maria Ibarra va aconseguir 6 diputats (25,42%), segellant el seu millor resultat de la història. A les passades eleccions catalanes, l’any 2021, el PSC es va quedar com a segona força, amb quatre diputats, i a les de 2017 només en van aconseguir dos.

Els cossos humans, just després de morir, s'enfonsen. Al cap d'uns dies, quan la descomposició comença a ser una realitat, el cadàver torna a pujar a la superfície i flota com si acabés de caure a l'aigua i no hagués passat hores i hores al fons del riu. Aquest és el procés exacte que va viure un home moldau de 45 anys que va desaparèixer a finals de març, durant el cap de setmana de Pasqua, i va aparèixer un mes després surant al riu Ebre, a l'altura de Campredó (Baix Ebre), en un avançat estat de descomposició. L'autòpsia va determinar que la seva va ser una mort violenta (tenia lesions al cos) i els Mossos d'Esquadra van passar d'investigar la seva desaparició a intentar saber qui l'havia matat.

El cadàver de la Marina va aparèixer fa 285 dies en un camp a tocar de la carretera N-240 al seu pas per Móra la Nova (Ribera d'Ebre). Tenia 25 anys i era de Garcia, un poble de 500 habitants de la mateixa comarca. El seu cadàver el va trobar un pagès que passava per allà a primera hora del matí. El cos tenia evidents signes de violència: morats, cops i traus. L'assassinat de la Marina va ser des d'un primer moment considerat com el tercer feminicidi de l'any a Catalunya (ja se n'han produït 14 més). La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va condemnar des de Garcia "un feminicidi que colpeja una comunitat, un poble i tot el país". La realitat, però, és que el nom de la Marina no apareix en el recompte d'assassinats masclistes del 2023 dels Mossos d'Esquadra ni en el còmput de feminicidis del departament d'Igualtat i Feminismes. És a dir, la investigació policial ha descartat finalment que el detingut pel crim la matés per ser la seva parella o exparella (seria al recompte de Mossos) o que l'assassinessin pel fet de ser una dona (apareixeria al recompte del Govern).