Hi ha moviments de fons. Habitualment, la dita societat civil catalana acostuma a ser crítica des de l'anonimat però educada i possibilista davant del poder polític. Però això sembla que està canviant una mica. En algunes reunions i trobades hi ha representants empresarials que reclamen acció, una certa mobilització per superar reptes com els de la mobilitat (Rodalies, per exemple), la transició verda i la reducció de la burocràcia de l'administració. Alguns estan una mica farts de quedar sempre bé i exigeixen als polítics que treballin més pels interessos del país i menys pels del mateix partit o el d'alguns dels seus líders.

Sílvia Orriols s'ha estrenat al camp de golf. Ja té el seu hàndicap un cop li han obert la porta d'una àrea restringida a uns pocs. Més de 200 empresaris i directius van aprofitar per escoltar-se al final de la jornada de dissabte al green de l'Hotel Terraverda de Gualta, propietat de la companyia Emesa, que presideix qui va convocar la trobada, l'advocat Emili Cuatrecasas. El fet és que una part de l'empresariat ha decidit aixecar el cordó sanitari a Aliança Catalana.

El primer gran acte de la presidenta d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, amb part del poder econòmic i empresarial català, s'ha celebrat aquest dissabte al petit municipi de Gualta, tal com estava previst, després que Emili Cuatrecasas, president d'honor del reputat bufet d'advocats, convidés personalment l'alcaldessa de Ripoll fa uns dies per conèixer de primera mà les intencions de la formació d'extrema dreta independentista. Segons ha pogut saber l'ARA, durant aquesta trobada, Orriols s'ha refermat en què Catalunya viu un procés de "substitució" –ha posat d'exemple el cas de Ripoll, en què ha assegurat que el 50% dels nascuts són d'origen magribí–, ha rebutjat l'etiqueta de racista perquè, ha dit, el problema no és la raça, sinó la religió islàmica, i ha criticat durament la regularització extraordinària de mig milió de migrants aprovada dimarts pel govern espanyol. També ha dit que la independència és un dret que s'ha de restituir.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assistit aquest dilluns a la capella ardent de l'empresari i president de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, Carles Vilarrubí, al tanatori de Sant Gervasi, a Barcelona. Vilarrubí, de 71 anys, exdirectiu del FC Barcelona, va morir de manera sobtada diumenge a la matinada.

Des de fa setmanes, en la política estatal plana la possibilitat d'una moció de censura a Pedro Sánchez, liderada pel PP i que requeriria els vots de Vox i, com a mínim, d'un altre grup. I aquí, totes les mirades se situen sobre Junts, que ha trencat amb el PSOE i últimament al Congrés ha votat en diverses ocasions al costat dels conservadors i l'extrema dreta espanyola. Per això, aquest divendres, en un acte a Foment, el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, ha interpel·lat directament els empresaris per demanar-los que s'impliquin en aquesta hipotètica moció de censura, que ha assegurat que servirà per convocar eleccions: "No em falten ganes de presentar una moció de censura. Em falten vots", ha expressat. Concretament, Feijóo, dirigint-se als empresaris, ha apuntat que li falten "els vots dels seus".

Sol Daurella encapçala la llista Forbes 2025 dels més rics de Catalunya, amb una fortuna estimada de 2.900 milions d'euros. A escala espanyola, l'empresària ocupa el lloc número 12. Pertany a la família fundadora de Cobega, embotelladora de Coca-Cola i que actualment controla la multinacional Coca-Cola Europacific Partners (CCEPP), de la qual és la presidenta. Daurella ha passat a ser la primera en una llista de residents a Catalunya que l'any passat encapçalava Isak Andic, mort el desembre en caure per un precipici a la zona de Montserrat, amb més de 4.000 milions de patrimoni. L'herència se l'han repartit els tres fills a parts iguales: Jonathan, Judith i Sarah.

Què tenen en comú empreses com el líder en robòtica ABB, la farmacèutica AstraZeneca, la tecnològica Ericsson, el gestor de mercats de valors Nasdaq, l’antic fabricant de cotxes Saab i l’emblemàtic proveïdor d’electrodomèstics Electrolux? Encara que pugui sorprendre, totes elles i moltes més estan controlades més o menys per una mateixa família sueca, els Wallenberg.

El fundador del gegant de la moda Mango, Isak Andic, i la presidenta de l'embotelladora Coca-Cola Europacific Partners, Sol Daurella, es mantenen un any més com les dues persones més riques de Catalunya, segons el rànquing anual Els 100 més rics que elabora l'edició espanyola de la revista Forbes publicat aquest dimarts, en el qual destaca la irrupció de Joan Font, president del grup de supermercats Bon Preu. Al conjunt d'Espanya, Amancio Ortega, fundador d'Inditex (matriu de cadenes de moda com Zara, Bershka o Stradivarius), i la seva filla, Sandra Ortega, encapçalen la classificació de grans fortunes.

Un apunt sobre la notícia del reconeixement que Espanya farà dimarts que ve de l’estat palestí.

El dia ha començat amb aquesta notícia: Pedro Sánchez ha admès, en una conversa informal amb els periodistes que cobreixen el seu viatge al Brasil, on avui es reunirà amb el president Lula, que ha acceptat alguns canvis de Junts en el text de la llei d’amnistia i que, per tant, l’anunci del pacte és imminent.

Els treballadors d’Espanya són avui més pobres que el 2007. Han apujat els salaris però no tant com la inflació. 26.406 euros bruts a l’any: aquest és el salari mitjà d’un treballador a Espanya. La pèrdua de poder adquisitiu és de l'1,3% si ho comparem amb el 2007. 

L'empresari Fernando Fernández Tapias, que va ser president de la Confederació Empresarial Independent de Madrid (CEIM), vicepresident de la CEOE i també vicepresident del Reial Madrid en totes les juntes presidides per Florentino Pérez, ha mort als 84 anys, segons han confirmat la patronal madrilenya i el club blanc, que han expressat les seves condolences a la família.

“No m’interessa gens, no m’interessa el que pensin de mi, no m’interessa gens...”  Aquests versos de Salvat Papasseit que ell feia servir molt sovint quan li preguntaven defineixen una mica la manera de ser de l'empresari farmacèutic i mecenes Antoni Vila Casas, mort als 92 anys aquest dijous. La seva mort s'ha fet pública dissabte a la matinada. El col·leccionista ha sigut un dels grans mecenes de l'art català, l'únic que adquiria per als seus fons des d'una militància molt ben estructurada, i per això va crear la Fundació Vila Casas, que disposa de quatre espais expositius amb un pressupost d'uns 4,5 milions a l'any.

Què pot unir el president del Barça, Joan Laporta, amb l’excantant d’Operación Triunfo Rosa López i l’exlíder de Ciutadans, Albert Rivera? Doncs una festa. No una de qualsevol, sinó la festa d’un dels empresaris de moda a Espanya: l’andalús José Luis López Fernández, conegut popularment com El Turronero, un sobrenom que li ve pel negoci ambulant de torrons que tenien els seus pares. 

“Aquest llibre neix d’una curiositat, de saber per què Reus havia estat tan potent des del punt de vista empresarial”, explica el periodista i escriptor Joan Antoni Domènech sobre el punt d’inici del seu darrer llibre, Històries empresarials de Reus. I és que en les més de 150 pàgines d’aquesta obra hi trobem, en forma de capítols curts, exemples al llarg dels dos darrers segles d’empresaris i empreses reusenques en àmbits tan diferents com l’agroalimentari, el químic, el turístic o el navilier. Un mosaic d’històries que “mostren la capitalitat de Reus al territori”, segons el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Reus, Jordi Just.

Ara fa poc menys d’una dècada va morir Anthony Marshall, que uns anys abans havia ocupat titulars a la premsa de tot el món per haver estat declarat culpable d’estafar la seva pròpia mare. Aprofitant que la senyora, ja centenària, tenia Alzheimer, la va tenir confinada i desatesa a l’àtic de luxe on residia i es va apropiar de prop de 100 milions de dòlars del seu patrimoni. L’estafa va ser denunciada pel mateix fill de Marshall, que va aconseguir enviar el seu pare a la presó i que la seva àvia recuperés –un cop morta– la dignitat robada. Aquesta història va omplir moltes pàgines de diaris als Estats Units i va ser coneguda com “el culebró dels Astor”, perquè els protagonistes de la trama eren els hereus d’una de les fortunes més grans d’Amèrica, la que va començar a forjar John Jacob Astor feia més dos segles.

La imatge d’un tap de suro fugint d’una ampolla de cava com si fos un coet de la NASA mentre provoca un sonor “pop!”, la tenim associada de manera indestriable als moments de festa i celebració. L’element clau de la barrila és el cava, el xampany, el corpinnat o com n’hi vulguin dir; però hi ha un altre protagonista, molt més humil, sense el qual no seria possible aquest esclat d’alegria i felicitat: el tap de suro. La tradició surotapera catalana és antiga, potent i concentrada en un punt molt concret del territori del Principat: l’Empordà.

Vaig crear l'empresa i m'ha anat bé, però sento que ja no em motiva i crec que hauria de fer un pas al costat. Com ho puc gestionar amb els accionistes, que em volen al capdavant? Carme (Barcelona).

"Un increment indiscriminat dels impostos seria un autèntic error, especialment al món empresarial. Compte amb els anuncis en què es parla d'un increment de fins al 10% de l'impost de societats". Així ha contestat el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, a les propostes plantejades aquests últims dies per l'executiu espanyol per fer front a les conseqüències derivades de la guerra a Ucraïna i, en particular, a l'increment dels preus energètics. D'aquesta manera, els empresaris –que aquest dimecres s'han reunit en l'assemblea general de la CEOE– mostren el seu rebuig, ja conegut, a una possible pujada dels impostos sobre els guanys de sectors com ara l'elèctric. Per contra, el president sí que ha celebrat la rebaixa de l'IVA de la llum al 5%. "És una mesura progressista", ha dit.

1. Senyals. La premsa ha glossat a bastament l’obscena seqüència del president d’Iberdrola, Sánchez Galán, a Sagunt, rient en gran excitació mentre tractava de “tontos” deu milions de clients de la tarifa regulada de les elèctriques. Però a la reunió del Cercle d’Economia de Barcelona hi va haver també alguna passada de frenada que obliga a preguntar-se sobre l’estat d’esperit d’alguns sectors empresarials. Així, es va veure l’enèsima exhibició del ressentiment de classe davant de l’alcaldessa Colau, sovint amb gotes de masclisme mal contingut, com quan Javier Faus li diu que la presentació de la seva intervenció serà curta perquè no se l’ha preparat com la del president Aragonès o com quan el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, trona dient que els ciutadans han de poder circular en cotxe per Barcelona “quan els doni la gana”. Una posició, per altra part, clarament contrària a l’orientació de les grans ciutats en països democràtics.