Cellnex va registrar l'any passat unes pèrdues de 361 milions d'euros, davant els 28 milions de l'exercici anterior a conseqüència de l'impacte extraordinari de la seva reorganització a Espanya, segons la informació remesa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En ple procés de focalització en negocis bàsics després d'uns primers 10 anys d'adquisicions, l'operador d'infraestructures de telecomunicacions també s'ha vist afectada per "pèrdues per deteriorament, que han llastat el resultat final malgrat la forta millora operativa".

Telefónica executa la primera gran compra per créixer a Europa. La teleco espanyola que presideix Marc Murtra ha arribat a un acord amb Liberty Global, el copropietari de l'empresa de telecomunicacions anglesa VMO2, i InfraVia Capital, per adquirir el 100% del capital social de la firma britànica Netomnia per 2.294 milions d'euros, segons ha informat aquest dimecres a la tarda a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L'operació ja va començar a sobrevolar fa uns dies, quan el Financial Times va avançar que Telefónica, de bracet amb els altres dues empreses, estava negociant l'adquisició del que és el segon major operador de fibra del Regne Unit.

Després dels primers 10 anys des de l'escissió d'Abertis, marcada per les compres i un creixement ràpid, Cellnex encara una nova etapa. Ara se centra en focalitzar-se en els negocis bàsics, vendre els que no ho són i proporcionar rendibilitat al seus accionistes. Amb la família Benetton, a través d'Edizione, al capdavant del capital; seguida per TC, de l'inversor activista Christopher Anthony Hohn; i el fons de Singapur GIC, el seu conseller delegat a Espanya, Alfonso Álvarez, un enginyer de telecomunicacions que hi treballa des que era una filial d'Abertis, no descarta participar en algun procés de concentració del negoci de les torres de telecomunicacions i destaca la capacitat del grup de proporcionar servei fins i tot durant una inèdita apagada com la d'abril de l'any passat.

Cellnex ha tancat la venda del negoci de centres de dades a França a Vauban Infra Fibre (VIF) per 391 milions d'euros, segons ha informat aquest divendres la companyia. Amb aquesta operació, l'empresa gestora d'infraestructures de telecomunicacions culmina l'operació que ja va anunciar l'octubre passat.

L'aterratge de Marc Murtra a Telefónica fa gairebé un any va suposar tot un terrabastall i no només perquè es va oficialitzar un matí de dissabte, després que la notícia es filtrés als mitjans de comunicació. També suposava l'adeu de José María Álvarez-Pallete, que portava des del 2016 al capdavant de la companyia. Un canvi que va estar impulsat pel govern espanyol –té un 10% del capital social a través de la SEPI–, i que no va generar soroll a CriteriaCaixa, l'altre gran accionista de la teleco amb també un 10% del capital social.

El flux continu d’informació requereix xarxes de comunicació i infraestructures robustes. Només a Europa, més de 520 milions de persones estan connectades a través de xarxes mòbils. Cada línia transmet més de 50 gigabytes de dades al mes, i només el 5G ja representa més de 200 milions de connexions actives. Tot això requereix energia: uns 0,12 quilowatts hora per cada gigabyte transferit. Però, què passa si tot això s’atura?

Cellnex va celebrar ahir el seu desè aniversari amb un acte institucional a les oficines centrals de la companyia a Barcelona amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, el delegat del govern de l’Estat a Catalunya, Carlos Prieto, en representació del govern d’Espanya, i els ex presidents de la Generalitat José Montilla i Pere Aragonès van completar la representació institucional. El president de Cellnex, Óscar Fanjul, va encapçalar l’acte que va reunir, a més, directius i treballadors, i que va culminar amb una xerrada del CEO de Cellnex, Alfonso Álvarez Villamarín, i el periodista Albert Cuesta, moderada per la directora del diari ARA, Esther Vera. 

Quan se'n va la llum, no només s'interromp el subministrament elèctric, també queda afectat tot el sistema digital que permet la circulació de missatges, trucades i comunicacions. A Europa, més de 520 milions de persones utilitzen diàriament serveis mòbils, cada línia genera més de 50 GB de trànsit mensual i el 5G ja supera els 200 milions de connexions actives. Tot plegat requereix energia constant: aproximadament 0,12 kWh per cada gigabyte transferit.

Se sap que Marc Murtra, president de Telefónica, té una devoció pels autors anglesos i les lectures d'història, economia i filosofia política, com explicava l'ARA en un perfil. A partir d'aquí, ¿fins a quin punt ha inspirat l'economista britànic John Maynard Keynes el nou full de ruta de la teleco? No ho sabem. Però el que va quedar patent la setmana passada, mentre Murtra presentava el pla estratègic per als pròxims cinc anys, és que es tracta d'un autor que no ha passat desapercebut per al directiu català a l'hora de plantejar, i per tant dibuixar, el camí que vol que segueixi la teleco a partir d'ara.

Marc Murtra, president de Telefónica, va anticipar el passat mes de febrer un canvi de rumb. Feia un mes que havia desembarcat a la teleco en substitució de José María Álvarez-Pallete i defensava que la companyia s'havia d'adaptar als nous temps. Nou mesos després, i coincidint amb la presentació dels resultats entre gener i setembre –Telefónica va perdre 1.080 milions d'euros–, Murtra ha posat negre sobre blanc el canvi anunciat. Aquest dimarts, i sota el nom Transformar i Créixer, Telefónica ha presentat el pla estratègic per als pròxims cinc anys. "Serà una batalla difícil", ha reconegut el directiu català davant analistes i inversors en referència al pla presentat. Ara bé, ha defensat la necessitat de lluitar-la per assolir ser "l'operadora [de telecomunicacions] líder a Europa".

Les trucades per oferir serveis als clients hauran de tenir un codi numèric específic. El Congrés ha fet un pas important per evitar les trucades spam amb números de telèfon fixes o mòbils convencionals i que impedeixen saber abans de despenjar qui hi ha a l'altra banda de la comunicació. La comissió de Drets Socials de la cambra baixa ha aprovat aquest dimecres la llei de serveis d'atenció a la clientela i que incorpora com a novetat principal aquesta modificació. La iniciativa encara s'haurà d'elevar a ple i després passar pel Senat abans de veure la llum verda definitiva.

Telefónica tenia un pla estratègic fins al 2026, però el terrabastall a la cúpula, marcat pel canvi de president aquest gener passat —Marc Murtra va entomar el relleu de José María Álvarez-Pallete–, ha fet que l'horitzó d'aquest full de ruta s'acabi abans d'hora. Aquest pròxim 4 de novembre, la primera teleco de l'Estat celebrarà el seu Capital Markets Day i presentarà, juntament amb els resultats dels nou primers mesos de l'any, les línies mestres del nou rumb que vol seguir.

Aquest cap de setmana una potent flamerada solar ha provocat l’erupció de materials del Sol que avui han començat a arribar a la Terra: una gran quantitat de partícules estan impactant contra l’atmosfera i el camp magnètic terrestre. No és cap situació excepcional ni perillosa per a la vida al nostre planeta, però aquestes partícules fruit de les tempestes solars a vegades poden provocar afectacions en els satèl·lits artificials i en les telecomunicacions.

La Generalitat ha posat en marxa un protocol pioner per millorar la gestió d'incidències en les telecomunicacions, amb el suport d'empreses i entitats municipals, i que també permetrà un treball coordinat de desplegament de la fibra òptica a tot Catalunya, que beneficiarà municipis petits. El conseller de Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, ha presidit aquest dijous a Monistrol de Montserrat (Bages), un dels municipis que ha patit incidències de connectivitat, una reunió de treball amb les empreses de telecomunicacions i les entitats del món local signants de l'acord, en què s'han compartit els compromisos adquirits i les mesures que es tiraran endavant.

Telefónica també vol beneficiar-se del moment d'efervescència que viu el sector de la defensa. La companyia no només preveu invertir en aquesta activitat, com a mínim en aquella àrea vinculada al seu negoci (les tecnologies de la informació i la comunicació), sinó que vol alinear-se amb el pla de defensa del govern espanyol i fer-s'hi un forat. "Invertirem en defensa? Sí, volem invertir en defensa, però sempre subordinats a la política de defensa que marqui el ministeri [de Defensa]", ha afirmat el president de Telefónica, Marc Murtra, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats aquest dijous.

De l'eufòria al desencís. Així es podria resumir el replegament de Telefónica de l'Amèrica Llatina més de 30 anys després de fer-hi la primera inversió. El seu desembarcament a la regió es va produir als anys noranta gràcies a la privatització del negoci a l'Estat, però també a l'altre costat de l'oceà Atlàntic, on molts països vivien processos de privatització dels operadors de telecomunicacions estatals. "Telefónica ha estat un dels motors per al desenvolupament de l'Amèrica Llatina i ho continuarà sent perquè estem convençuts que el desenvolupament de les telecomunicacions a la regió serà molt important els pròxims anys", defensava el 2004 l'aleshores president de la teleco, César Alierta.

Vodafone Espanya ha anunciat aquest dimecres un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per a 1.198 empleats, el que equivaldria a més d'un terç de la plantilla a tot l'Estat (el 36%). Segons la companyia, la decisió es pren amb l'objectiu de "garantir la viabilitat i competitivitat de l'empresa en el futur", ha assegurat en un comunicat. A Catalunya hi ha actualment 330 empleats de Vodafone Espanya, però fonts de l'empresa asseveren que "no estan desglossades" les dades dels afectats per territoris.

Si hi ha un sector que està vivint un moment de sacsejada és el de les telecomunicacions. Després de la fusió entre Orange i Más Movil (avui MásOrange) o l’aterratge de l’Aràbia Saudita al capital de Telefònica, Vodafone Espanya també se suma als canvis encetant una nova etapa. Tot i que el seu nom no desapareixerà d'un dia a l'altre, la compra per part del fons d'inversió britànic Zegona sí que trastoca la seva estructura i, esclar, els seus plans de futur a l'Estat.

Menys de dos mesos. Aquest és el temps que ha trigat la SEPI, el braç inversor del govern espanyol i que depèn del ministeri d’Hisenda, a adquirir el 10% del capital social de Telefónica des que va anunciar la primera compra d'accions a finals del mes de març. Amb l’última adquisició d’accions detallada aquest dilluns a la tarda a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l’Estat ja és, 27 anys després de la seva privatització, el primer accionista de la teleco espanyola.

La modalitat bàsica costava unes 9.000 pessetes al mes (uns 55 euros) i obria la porta a deixar de tenir en compte el temps de connexió a internet, mentre que la velocitat continuava sent el principal hàndicap. Així era, a grans trets, la primera tarifa d’ADSL de finals dels 90 que Telefónica va començar a comercialitzar entre la població. Ara, 24 anys després, uns dels grans canvis tecnològics de finals del segle XX –és la xarxa que va revolucionar la connexió a internet de les llars espanyoles– comença a dir adeu.