Una secretària judicial turmentada per la culpa després d'executar un desnonament protagonitza Kontinental '25, la magnífica nova pel·lícula del romanès Radu Jude (Bucarest, 1977), ja en cinemes. L'autor de No n'esperis massa de la fi del món i d'Un clau desafortunat o porno boig (Ós d'Or a la Berlinale del 2011) és un dels noms fonamentals del cinema europeu contemporani i les seves pel·lícules exploren de manera sorprenent els dilemes i l'absurd quotidià d'uns personatges que busquen el seu lloc en una societat sense epicentre moral.

Les urnes continuen posant a prova la Unió Europea, i li diuen que prou de dubtes, que cal anar a totes i resistir l’assalt conjunt de Trump i Putin. Fa just una setmana el que hauria pogut representar un daltabaix per a la democràcia a Romania –i de retruc per a l’est d’Europa– ha quedat en una sacsejada, una paròdia muntada pel candidat ultra George Simion proclamant-se guanyador quan les estimacions a peu d’urna deien que el president seria l’europeista Nicusor Dana. Alleujament i esperança a la UE, cohabitant amb temors, i tot plegat envoltat d'una gran incertesa que costarà que marxi, encara que el diumenge 1 de juny el liberal Rafal Trzaskowski arribi a la presidència de Polònia.

L’allau d’informació d’actualitat global, política i econòmica, no para d’accelerar-se. La presidència Trump als EUA és una font inesgotable de sorpreses, ensurts i passos enrere que no deixen de neguitejar-nos. Per si no n’hi havia prou, aquest diumenge hi ha hagut tres eleccions europees importants que ens han tingut ben preocupats per la incertesa dels resultats i per les potencials conseqüències que podien tenir. En tots tres casos estava damunt de la taula el paper de forces contràries a la integració europea que podien guanyar. Encara que manca la segona volta de les eleccions presidencials poloneses, el resultat de les presidencials romaneses i de les parlamentàries portugueses no ha estat un desastre, tot i que el de les portugueses ha desbordat les previsions negatives.

Les eleccions presidencials de Romania han col·locat en prime time discursos i cartells en romanès. Potser algun espectador sagaç ha pensat que el català i el romanès sonen força semblants. Més enllà de certa familiaritat, ¿un català i un romanès poden entendre’s cadascú parlant la seva llengua? Són dues llengües intercomprensibles? El catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Barcelona José Enrique Gargallo de seguida tira aigua al vi: "Ens deixem enlluernar de tant en tant per algunes coincidències merament ortogràfiques, però jo, que entenc i parlo el romanès, comprovo contínuament que qui no en sap no l’entén quan li diuen una frase. Sents un romanès en una intervenció oral i ho tens fumut", afirma.

"Farà coses millors per al nostre país i ens representarà molt millor. N'estic segur. És molt més diplomàtic que qualsevol altre polític que hàgim tingut en aquest país durant anys i en qualsevol càrrec. Segur que l'economia millorarà així com la relació amb altres països de la UE com Espanya o França". Amb aquesta confiança s'expressava diumenge a la nit un jove romanès davant de la victòria de Nicusor Dan a les eleccions presidencials de Romania.

Un diumenge electoral a Romania, Polònia i Portugal va deixar resultats més o menys semblants en aquests tres estats membres de la Unió Europea. A saber, en tots tres casos la formació conservadora de cada país (Aliança Democràtica a Portugal, Coalició Cívica a Polònia i la candidatura independent de l'alcalde de Bucarest, Nicusor Dan) ha resistit l'envestida de la respectiva extrema dreta. En el cas de Polònia es tracta encara d'una primera volta, en què el candidat de la dreta liberal –i també alcalde, en aquest cas de Varsòvia, Rafal Trzaskowski– ha aconseguit superar per un marge estret el candidat ultra, Karol Nawrocki, a l'espera del que pugui passar d'aquí dues setmanes, a la segona volta. A Romania, la primera volta l'havia guanyat el candidat antieuropeu, George Simion, líder de la formació d'extrema dreta AUR, admirador de Trump i de Viktor Orbán, però en la segona volta, i contra tot pronòstic, Nicusor Dan ha aconseguit passar-li al davant, amb un resultat que ha donat aire a la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen i a les institucions europees en general. Per acabar, a Portugal el fins ara primer ministre conservador ha aconseguit repetir en el càrrec amb una victòria ajustada davant dels socialistes (els grans derrotats de la jornada) i de la ultradreta del partit Chega, que ha experimentat un d'aquests creixements espectaculars que fan les propostes il·liberals del món en aquests anys vint del segle XXI. Montenegro haurà de governar en minoria i primer explorarà les aritmètiques parlamentàries que li permetin governar sense dependre de l'extrema dreta de Chega, però manté una postura ambigua sobre el que pugui passar en el futur. Amb diferents modulacions, els partits de la democràcia liberal i de la socialdemocràcia europea es troben amb dilemes semblants.

Romania aposta per la Unió Europea i Brussel·les respira alleugerida. El candidat prooccidental Nicusor Dan, alcalde de Bucarest des del 2020, serà el nou president del país després que hagi aconseguit el 53,99% dels vots en la segona volta de les eleccions, celebrada aquest diumenge. L'aspirant de l'extrema dreta, el populista George Simion, ha quedat molt lluny, a quasi 900.000 vots: ha obtingut el 46,01% dels sufragis. La participació en aquesta segona volta s'ha enfilat fins al 64,5%, mentre que en la primera només va arribar al 53%.

De Varsòvia a Lisboa, passant per Bucarest, milions d’europeus estan cridats aquest diumenge a les urnes per decidir el rumb polític de Romania, Polònia i Portugal. Aquest superdiumenge electoral se celebra enmig de fortes tensions geopolítiques, comercials i econòmiques al continent, a causa de l'amenaça russa i de la guerra comercial declarada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Brussel·les es manté a l'espera, sobretot de saber si Bucarest farà un gir cap a l’extrema dreta.

L’extrema dreta lidera la mobilització electoral a Romania. La primera volta de les presidencials, celebrades aquest diumenge, han donat el 40% dels vots al candidat ultra, George Simion, defensor de la Gran Romania, contrari a l’ajuda europea a Ucraïna, declarat trumpista i partidari de la “melonització” d’Europa. Simion s'enfrontarà ara a l'alcalde centrista de Bucarest, Nicușor Dan, que va quedar vint punts per sota però que espera recollir el suport del vot proeuropeu a la segona volta, prevista per al 18 de maig. 

El candidat ultranacionalista George Simion és el guanyador de la primera volta de les eleccions presidencials romaneses, que s'han hagut de repetir després d'acusacions d'ingerència russa en les del novembre. El pro-rus, de 38 anys, s'ha imposat pel 40% de vots i és favorit a la segona volta, prevista per al 18 de maig. En segon lloc ha quedat l'alcalde de Bucarest, Nicusor Dan (21%) , que ha superat per un estret marge el candidat oficialista, i que disputarà la segona volta.

Els romanesos tornen aquest diumenge a les urnes per elegir un nou president que pugui treure Romania de la crisi política més gran que viu el país des de la Revolució del 1989, que va marcar la fi de la dictadura comunista de Nicolae Ceausescu i l’arribada de la democràcia. Si cap candidat no obté prou vots per governar en solitari, la segona volta se celebrarà el pròxim 18 de maig.

Călin Georgescu no podrà presentar-se a les eleccions presidencials romaneses del 4 de maig. Els jutges del Tribunal Constitucional han rebutjat aquest dimarts el recurs presentat pel polític ultranacionalista prorús i han confirmat la decisió de la Comissió Electoral Central d'invalidar la candidatura a les presidencials. La decisió del Constitucional s'ha pres per unanimitat i és definitiva i vinculant.

Nou episodi del serial electoral romanès. La ultradreta romanesa i l'europea han donat suport aquest dilluns a Calin Georgescu, després que la Comissió Electoral Central de Romania vetés diumenge la candidatura de l'ultranacionalista pro-rus a les eleccions presidencials del maig. "Anem junts fins al final pels mateixos valors: pau, democràcia, llibertat", va dir Georgescu en un vídeo, en què apareixia al costat dels líders de dos partits ultranacionalistes romanesos més: el cap d'Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR), George Simion, i la líder del Partit dels Joves (POT). Simion, per la seva banda, va instar els seus partidaris a la mobilització i a continuar units. “A través de la unitat sortirem d'aquest atzucac. Estem amb el romanès més votat. Fins al final”, va dir el líder ultranacionalista d'AUR posant la mà sobre l'espatlla de Georgescu. Centenars de persones han sortit al carrer a protestar contra la decisió.

El Tribunal Constitucional de Romania ha decidit aquest divendres “per unanimitat” anul·lar els resultats de la primera volta de les eleccions presidencials del 24 de novembre i ha ordenat la repetició de tot el procés electoral, després de la publicació aquesta setmana d'informes sobre la presumpta ingerència russa als comicis. El Constitucional, però, no ha detallat en el comunicat el motiu de la seva decisió.

Corina Oproae va néixer a Transsilvània (Romania) el 1973, i el 1998 va venir a Catalunya, on viu des d'aleshores i on ha escrit la seva obra poètica, tant en castellà com en català, i ha traduït també als dos idiomes autors com Marin Sorescu, Ana Blandiana, Mary Oliver i Tatiana Tibuleac. A La casa limón, que va guanyar el premi Tusquets 2024, narra la infància d'una nena a la Romania del dictador Nicolae Ceaușescu. El comunisme és omnipresent, però Oproae parla de molts altres temes que continuen sent tabú.

Els discursos populistes anti-OTAN guanyen força a Europa. Aquest dilluns ha estat el torn de Romania, on el candidat d'extrema dreta i prorús, Calin Georgescu, s'ha imposat a la primera volta de les eleccions presidencials i se situa en bona posició per a presidir aquest país del sud-est d'Europa. Amb l'escrutini gairebé complet, Georgescu, que no rebia el suport de cap partit i que ha basat la campanya en una estratègia digital per xarxes socials, ha obtingut un 22,9% dels suports.

La forta tempesta que assota l'est d'Europa està deixant rius desbordats i grans inundacions en diversos països, i ja han mort almenys 17 persones. A Romania, les inundacions han matat sis persones durant el cap de setmana, mentre que a Àustria ha mort un bomber i també s'hi han trobat dos homes, de 70 i 80 anys, ofegats a casa seva, segons ha informat aquest dilluns un portaveu de la policia. A Polònia han estat cinc els morts fins ara, i encara una persona més ha mort a la República Txeca. En aquest últim país, a més, milers de persones han hagut de ser evacuades.

Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT), la indústria turística internacional recuperarà durant el 2024 els nivells registrats abans de la pandèmia i diversos països del Vell Continent lideren el podi de les destinacions més visitades a escala mundial. Espanya, Itàlia, França, Grècia, Àustria, Alemanya i Croàcia són els països més populars, ja que posseeixen una llista llarga d'indrets declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, són considerats segurs i compten amb clima agradable per passar-hi les vacances. Tanmateix, Europa amaga altres territoris inexplorats que ens permeten fer viatges relaxats, en què podem visitar la cultura i la naturalesa sense grans massificacions i sense gastar-nos gaires diners.

La base militar Mihail Kogalniceanu és la més gran del sud-est d’Europa, i està previst que aviat sigui la més gran del continent. Es convertirà així en un punt estratègic per a l'OTAN i, per tant, per als Estats Units, al Vell Continent. La base està situada a 20 quilòmetres de la ciutat romanesa de Constança, al mar Negre, i a 300 quilòmetres del port ucraïnès d’Odessa, una ciutat que pateix els atacs russos des de l'inici de la guerra, especialment durant l'últim any.

Un joc de paraules amb el títol del famós musical de Leonard Bernstein West Side Story, emprat en aquesta ocasió per al d'una òpera contemporània estrenada recentment a la ciutat de Cluj-Napoca (Romania), evoca la tragèdia de la segregació d'unes 350 persones d'ètnia gitana. L'any 2010, l'alcaldia de Cluj les va expulsar a Pata Rat, una successió de barraques i cases fetes amb materials precaris a set quilòmetres del centre i a tocar –a uns 800 metres– d'un dels abocadors sense control més grans de l'est d'Europa, i també a 200 metres d'unes terres plenes de residus farmacèutics. Era el 17 de desembre, nevava i la temperatura era d’uns quinze graus sota zero.