L'octubre de l'any passat el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar que reformaria la Constitució per blindar el dret a l'avortament. Aquest dimarts el govern espanyol ha fet un pas rellevant en aquesta línia, ja que ha aprovat el projecte de reforma de l'article 43 de la carta magna després de la llum verda del Consell d'Estat, amb la intenció de "constitucionalitzar el dret a la interrupció de l'embaràs" en el vessant prestacional. És a dir, no en l'àmbit abstracte del dret a l'avortament –que consideren consolidat–, sinó en el sentit més pràctic de poder avortar.

Cada vegada que algú entra, la porta insufla una glopada d'aire fred. La salutació és instantània, familiar. Per un moment, interromp el brogit de la cafetera i el dringar de les culleretes. També s'hi escolen alguns xisclets de canalla, igual d'imprevisibles. És prou d'hora per ser un dissabte.

Els cinquanta anys de la monarquia espanyola ostentant la prefectura de l'Estat han trinxat el bloc dretà. L'acte que havia de ser per commemorar el mig segle dels Borbons ostentant aquesta responsabilitat a l'Estat d'ençà de la mort de Francisco Franco tindrà l'absència de l'extrema dreta de Vox. El partit de Santiago Abascal ha anunciat aquest dimarts que no hi participarà i plantarà, un altre cop, el rei Felip VI. "No participarem en el sainet que té preparat el govern, que és una oda al règim totalitari de Sánchez", ha afirmat la portaveu de Vox a la cambra baixa, Pepa Millán, que ha evitat pronunciar-se sobre el dictador.

Avortament, Francisco Franco i Palestina són comodins que Pedro Sánchez recurrentment fa servir per mobilitzar el seu electorat i fracturar la dreta, portant-la a marcs on l'esquerra està còmode. Malgrat que a les files populars, com a Vox, són conscients d'aquesta estratègia del president espanyol, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, no esquiva aquests temes i continua amb la seva croada en l'avortament. La seva negativa a crear un registre intern –no públic– sobre els objectors de consciència a exercir avortaments ja li va comportar l'avís aquest cap de setmana del ministeri de Sanitat de Mónica García que acudirien als tribunals, cosa que ha confirmat aquest dilluns el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez: el govern estatal portarà la Comunitat de Madrid a la justícia per negar-se a elaborar el registre d'objectors. En un missatge a la xarxa social X, Sánchez ha indicat que l'executiu sol·licitarà aquest dilluns a l'Advocacia de l'Estat que presenti un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM): "Defensarem els drets de les madrilenyes als tribunals". La resposta de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, no ha trigat a arribar i ha sigut titllar Sánchez de "dictador". "Defensarem el dret dels professionals a l'objecció de consciència. Només un dictador els pot obligar a fer el que no volen fer", ha escrit en un missatge a X.

La ministra de Sanitat, Mónica García, ha anunciat que portarà la Comunitat de Madrid als tribunals després que no hagi elaborat el registre d'objectors de consciència que dicta la llei de l'avortament. Per a la responsable de la cartera de Sanitat, això suposa "una rebel·lió contra la llei, la democràcia i les dones". En aquest sentit, García s'ha preguntat "què li passa" a Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, "contra les dones". L'anunci l'ha fet després de participar en un acte de Más Madrid, al costat del secretari d'estat de Sanitat, Javier Padilla, en el qual han confirmat que Madrid és l'única comunitat autònoma que no ha elaborat el registre. Un anunci que ha refermat aquest dilluns el president espanyol, Pedro Sánchez, afirmant que el govern espanyol sol·licitarà a l'Advocacia de l'Estat "presentar un recurs contenciós administratiu davant del TSJ de Madrid" per "defensar els drets de les madrilenyes".

Gómez Pereira, metge i humanista espanyol, va desenvolupar a les pàgines de la seva Antoniana Margarita (1554) una tesi paradoxal. Primer ens assegura que els animals només són autòmats sense ànima, fets de carn, sang i ossos, incapaços de raonar abans d'actuar i que es comporten com l'imant amb el ferro, seguint lleis físiques inevitables. Però a continuació fa un gir en el seu discurs i ens diu que si els animals sentissin “hauríem d'admetre que els homes actuen d'una manera inhumana, violenta i cruel. Perquè, què hi ha més atroç que unes bèsties de càrrega transportant pesos considerables en llargs viatges?” I què hauríem de dir de l'espectacle dels toros, on el bestiar sembla demanar “la llibertat amb mugits suplicants”? Només si els animals no senten podem dormir moralment tranquils.

Aquests són, de fa dies, els dos grans temes de discussió en una galàxia no tan llunyana anomenada Madrid. A primera vista pot semblar una tornada als temps de la Transició i de les pel·lícules del destape, tipus Caray con el divorcio. Però més enllà de la cosa pintoresca, al rerefons d'aquestes bregues capitalines hi ha una involució pel que fa a drets fonamentals i a la mateixa concepció de la societat que ens afecten a tots.

Després de constatar les reticències d'algunes comunitats governades pel PP, com la de Madrid, a garantir el dret a l'avortament a les dones que ho demanin, Pedro Sánchez va anunciar que incorporaria aquest dret a la Constitució per "blindar-lo". La via del govern espanyol és reformar l'article 43 de la carta magna per incorporar-hi: "Es garanteix el dret de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs. L’exercici d'aquest dret, en tot cas, es veurà garantit pels poders públics, assegurant la seva prestació en condicions d’igualtat efectiva, així com la protecció dels drets fonamentals de les dones". Ara bé, aquest camí blinda realment aquest dret? En les últimes hores han sorgit diferents veus del món jurídic que ho han qüestionat.

Com s'ha de lluitar contra el clima global d'involució pel que fa a drets i llibertats? Avenços aconseguits al llarg de dècades corren perill davant l'ofensiva d'un populisme reaccionari que cada cop marca més l'agenda i els debats públics. Ho estem veient als Estats Units de Trump i arreu d'Europa. Catalunya i Espanya no se n'escapen. És en aquest context que cal entendre la pretensió del govern espanyol de blindar el dret a l'avortament dins la Constitució. ¿Però és un moviment genuí o és una maniobra per buscar el xoc amb la dreta? L'exministra Irene Montero (Podem) s'ha afanyat a denunciar la suposada maniobra del PSOE per fer servir els drets de les dones per a una operació d'interès propi merament partidista.

La mateixa setmana que l'escàndol de les mamografies a Andalusia ha escalat fins a provocar una crisi al govern de Moreno Bonilla, Isabel Díaz Ayuso obria un altre front a Alberto Núñez Feijóo convidant l'esquerra a "anar a avortar a un altre lloc", és a dir, fora de Madrid. Les paraules d'Ayuso, amb un llenguatge molt pròxim al dels grups de catòlics antiavortistes, han sorprès perquè suposen un canvi en el discurs de la presidenta madrilenya, que fins ara s'alineava amb les tesis més liberals del partit i fins i tot se'n va desmarcar quan va defensar el dret a l'avortament de les menors d'edat sense el vistiplau dels pares. El seu pronunciament va obligar Feijóo a fer un comunicat per aclarir la posició del partit, que és la de garantir el dret a l'avortament conforme a les lleis.

Després de la polèmica amb l'avortament a l'Ajuntament de Madrid, per l'aprovació amb els vots del PP de José Luis Martínez-Almeida d'una iniciativa de Vox per obligar a informar les dones sobre un fals "trauma postavortament", Isabel Díaz Ayuso s'ha sumat aquest dijous als atacs públics contra aquest dret. La presidenta madrilenya ha rebutjat fer una "llista negra de metges" que es neguen a fer avortaments i s'ha declarat així en rebel·lia davant l'ultimàtum que ha donat el govern espanyol a la Comunitat de Madrid perquè compleixi la llei estatal i creï en un màxim de tres mesos un registre d'objectors de consciència, al qual estan obligades totes les autonomies –només quatre encara no l'han posat en marxa–. "Vagin a avortar a un altre lloc", ha dit Ayuso a Més Madrid en la sessió de control de l'assemblea autonòmica. Davant del rebombori que ha generat aquesta frase, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, s'ha vist obligat a reaccionar unes hores més tard i a matisar Ayuso: el PP, ha dit, "garanteix" el dret a l'avortament.

Resposta de Pedro Sánchez a l'ofensiva ultraconservadora del PP i Vox contra els drets socials i reproductius de les dones. El govern espanyol ha anunciat aquest divendres que impulsarà una reforma constitucional per incloure el dret a l'avortament en la carta magna, una mesura amb la qual l'executiu vol combatre "qualsevol intent de retrocés que amenaci els drets de les dones". Aquesta és una reclamació històrica dels grups feministes i de l'esquerra per evitar que els canvis de govern i de majories parlamentàries puguin retallar drets, com va intentar sense èxit el ministre de Justícia del PP, Alberto Ruiz-Gallardón, que arran de la forta contestació social va retirar la proposta i va dimitir, el 2014.

Ni 24 hores ha trigat el PP de Madrid a rectificar i admetre que la suposada síndrome postavortament no té consistència científica. L'alcalde de Madrid, el popular José Luis Martínez-Almeida, ha afirmat aquest dijous que no s'"obligarà" les dones a rebre "cap mena d'informació" sobre el "trauma postavortament" perquè, efectivament, "no és una categoria científica reconeguda", com van advertir entitats feministes i societats mèdiques.

Amb l'excusa de donar més suport a les dones que volen avortar, l'Ajuntament de Madrid obligarà els professionals dels seus centres de salut i dels serveis socials a informar sobre un suposat "trauma postavortament" que no té cap validesa científica i que respon a una proposta de Vox, amb el suport del grup municipal del PP. La iniciativa, que aquest dimecres també ha avalat la cúpula dels populars, va en la línia del que dicta l'agenda dels grups internacionals més ultraconservadors, de reduir els drets sexuals i reproductius de les dones, com, per exemple, ho va ser el fracassat intent de Castella i Lleó de fer escoltar a les dones el batec del fetus abans de sotmetre's a la interrupció voluntària de l'embaràs.

El 2014, una dona jove va arribar a un hospital de Tucumán (una província conservadora del nord de l’Argentina) amb dolor intens al ventre i pèrdua de sang: havia patit un avortament espontani. La policia va trobar un fetus en un dels banys de l’hospital i, sense proves ni anàlisis, van acusar-la d’homicidi i la van empresonar. Belén, que s’ha presentat aquest dimarts al Festival de Sant Sebastià, recrea la lluita per alliberar aquesta dona, víctima d’una societat patriarcal i un sistema judicial corrupte que es van posar d’acord per aplicar-li un càstig exemplar.

Tot i la seva orgullosa pertinença a allò que acostumem a identificar com a cinema d’autor de línia dura (plans fixos llargs, respecte al temps real, imatges d’aire poètic, discurs amb to greu, tendència a un cert cripticisme…), en alguns moments d’April es poden establir correspondències amb uns altres gèneres cinematogràfics. De fet, aquest relat sobre una ginecòloga en crisi i sota sospita a Geòrgia ja comença com un film de terror: la misteriosa presència d’una figura fantasmal funciona com a al·legoria de la por al cos; potser sobre les decisions sobre el propi cos vistes com a monstruositat per certs ulls externs.

Comissió de Salut acalorada aquest dijous al Parlament de Catalunya. La cambra catalana ha convocat la consellera de Salut, Olga Pané, perquè expliqui en quin punt es troba l'accés a l'avortament a Catalunya i faci balanç de la gestió de l'epidèmia de la grip l'hivern passat. Pané ha presentat les dades i en el torn de preguntes la diputada de Vox María Elisa García Fuster ha carregat durament contra el dret de les gestants a interrompre l'embaràs si així ho desitgen adduint arguments inversemblants. "Jo vinc d'uns hospitals on he vist dones avortar. He vist com el nadó fuig i com intenta defensar-se i posa les manetes per intentar que no li clavin l'agulla", ha assegurat durant la seva intervenció.

Amb un mapa en què la ultradreta guanya pes als Parlaments i als governs i els drets de les dones es veuen amenaçats a tot el món, hem parlat amb quatre dones que batallen contra aquesta regressió de drets des de quatre àmbits: els drets sexuals i reproductius, els drets laborals, l'avenç del masclisme entre els joves i les noves formes d'odi contra les dones. El feminisme, les feministes, com a dic de contenció contra els discursos antidrets.

"Entre els científics fonamentalment estan guanyant aquells que defensen la veritat de la creació davant del relat de l'evolució". Aquesta frase pronunciada dilluns durant la polèmica cimera antiavortista celebrada al Senat es va fer viral amb mems de tot tipus a les xarxes socials. L'autor és Jaime Mayor Oreja, exministre de l'Interior durant el primer govern de José María Aznar. L'exdirigent popular (Sant Sebastià, 1951), que no ha deixat de recórrer a l'espantall d'ETA tot i la dissolució de la banda terrorista contra qui va centrar la seva acció governamental, es dedica ara, ja jubilat, a la difusió d'idees ultracatòliques. A banda de negar obertament les teories de Darwin, un altre dels seus hits va ser comparar l'avortament amb l'esclavitud, totes dues a parer seu, una "moda dominant".