Sánchez proposa blindar el dret a l'avortament a la Constitució

BarcelonaResposta de Pedro Sánchez a l'ofensiva ultraconservadora del PP i Vox contra els drets socials i reproductius de les dones. El govern espanyol ha anunciat aquest divendres que impulsarà una reforma constitucional per incloure el dret a l'avortament en la carta magna, una mesura amb la qual l'executiu vol combatre "qualsevol intent de retrocés que amenaci els drets de les dones". Aquesta és una reclamació històrica dels grups feministes i de l'esquerra per evitar que els canvis de govern i de majories parlamentàries puguin retallar drets, com va intentar sense èxit el ministre de Justícia del PP, Alberto Ruiz-Gallardón, que arran de la forta contestació social va retirar la proposta i va dimitir, el 2014.

Fonts del govern remarquen que blindar el dret a l'avortament a la Constitució convertiria Espanya en el segon país del món a fer aquest pas després de França. "En un context global d'ofensiva contra els drets sexuals i reproductius, Espanya fa un pas més per consagrar la llibertat i l'autonomia de les dones per decidir sobre les seves vides", afegeixen les mateixes fonts. La iniciativa suposa un canvi de l'article 43 del text constitucional que no és fàcil, perquè requereix una majoria qualificada de tres cinquenes parts del Congrés i el Senat, és a dir, que es necessita el suport del PP.

Els populars, de fet, ja han rebutjat la reforma constitucional. En una entrevista a RNE, el vicesecretari del PP Juan Bravo ha negat que l'avortament sigui un dret i ha defensat que la llei que ja regula la possibilitat d'avortar "és suficient". "Crec que anar més enllà l'única cosa que busca és confrontar", ha replicat el dirigent popular. Segons el PP, la iniciativa anunciada per Sánchez és "fum" per tractar de tapar "els escàndols" del seu entorn. El PSOE i Sumar han atacat els d'Alberto Núñez Feijóo. En una atenció als mitjans aquest divendres, la ministra de Sanitat, Mónica García, que ja fa més d'un any que va plantejar blindar el dret a l'avortament a la Constitució, ha acusat el PP de ser "indistingible" de Vox.

Accions contra l'ofensiva PP-Vox

En paral·lel, el govern estatal també ha anunciat que aprovarà mesures contra la "difusió d'informació falsa o enganyosa que pugui coaccionar les dones que vulguin interrompre l'embaràs". Una d'aquestes serà la modificació del reial decret 825/2010, que desenvolupa la llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. "La reforma establirà l'obligació que tota la informació [...] tingui base científica i se sostingui per estàndards de les institucions internacionals com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Associació Americana de Psiquiatria (APA)", expliquen des de la Moncloa. "Teories sense base científica com la suposada síndrome postavortament no tindrien cabuda en aquestes classificacions", afegeixen.

Tot plegat, després que el PP de Madrid s'hagi desdit de la proposició que va votar amb els regidors de Vox per obligar els professionals dels seus centres de salut i dels serveis socials a informar sobre un fals "trauma postavortament" que no té cap validesa científica. La iniciativa va en la línia del que dicta l'agenda dels grups internacionals més ultraconservadors. En l'historial de mesures en aquest sentit també hi ha el fracassat intent de Castella i Lleó de fer escoltar a les dones el batec del fetus abans de sotmetre's a la interrupció voluntària de l'embaràs.

"El govern espanyol continuarà treballant en totes les vies possibles per evitar que les dones que vulguin exercir lliurement el seu dret pateixin pressions de qualsevol mena. El nostre país continuarà sent així un referent internacional en la defensa dels drets i les llibertats de les dones", remarquen des de l'executiu de Sánchez, i recorden que aquest any es commemora el 40è aniversari de la despenalització de l'avortament a Espanya.

En els 40 anys d'avortament legalitzat, hi ha hagut tres reformes de la llei: la del 2010, en què es va aprovar la despenalització total dintre de les primeres 14 setmanes de gestació; la del 2011, en què es va introduir el consentiment patern per a les dones amb discapacitat i les d'entre 16 i 18 anys, així com els tres dies obligatoris de reflexió abans de la intervenció, i la del 2023, impulsada pel ministeri d'Igualtat d'Irene Montero, en què es van recuperar els drets retallats en la dècada passada amb els vots en contra del PP i Vox i el suport de la resta de grups parlamentaris.