Igualtat
Societat 16/02/2023

Llum verda final a la llei de l'avortament sense els protocols polèmics de Vox

La norma, que permetrà avortar a les noies de 16 anys sense consentiment patern, també vol blindar les dones davant de possibles coaccions

4 min
La ministra d'Igualtat, Irene Montero, aquest dijous al Congrés dels Diputats

MadridLa llei de l’avortament s’obre pas definitivament. La normativa, que tornarà a permetre avortar a les menors de 16 anys sense el consentiment patern, ha rebut aquest dijous l’aval final del Congrés. L’aprovació arriba just una setmana després que el Tribunal Constitucional acceptés la normativa del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, a partir de la qual s’ha redactat aquesta reforma promoguda pel ministeri d’Igualtat.

El debat al Congrés ha tornat a deixar l’arc parlamentari partit en dos. L’esquerra ha aplaudit un cop més la norma perquè, en paraules de la ministra d’Igualtat, Irene Montero, “amplia els drets sexuals i reproductius” de les dones. Ara bé, Montero també ha advertit que la norma tindrà “resistències” per aplicar-se. I en aquest sentit, la diputada d’ERC Pilar Vallugera ha avisat del risc que arribin el PP i Vox al govern: “Ja em veig un altre cop a Londres avortant i acompanyant les meves amigues”. El PP i Vox han votat en contra de la norma. Els populars, això sí, han rebut crítiques tant de l’extrema dreta com de l’esquerra per l’embolic que han protagonitzat aquests últims dies a l’hora de posicionar-se sobre el tema.

El Congrés hi va donar llum verda el 15 de desembre, però la norma ha hagut de tornar a la cambra baixa després que el Senat hi afegís alguns canvis via esmena fa dues setmanes. La reforma manté totes les novetats de l’inici i que passen per tornar a eliminar el consentiment patern per a les noies de 16 anys que vulguin interrompre l'embaràs, així com garantir l’exercici d’aquest dret a tots els centres sanitaris públics i la creació d’un registre d’objectors de consciència. La llei incorpora nous drets per a les dones com ara les baixes per regles doloroses i també l’accés públic i universal als anticonceptius. L'Associació de Drets Socials i Reproductius creu que la norma és un pas endavant, però que hauria pogut anar més enllà. A més, han dit que seguiran de prop el desplegament que en facin les diferents comunitats autònomes.

Prohibits els protocols antiavortistes

En la tramitació al Senat es van introduir modificacions tècniques, però també canvis que modificaven sensiblement el contingut de la llei. És el cas de l’esmena que prohibeix els protocols antiavortistes com el que Vox havia intentat promoure a Castella i Lleó. La normativa ja preveia que les administracions públiques havien “d’abstenir-se” de fer qualsevol acte que “vulneri els drets sexuals i reproductius” de les dones que decideixin avortar. Amb el nou redactat, especifica que les administracions públiques hauran de “garantir el lliure exercici del dret a la interrupció de l’embaràs” i “vetllar per evitar” que cap dona pateixi “pràctiques que pretenguin alterar” la seva decisió. És a dir, no podran aplicar protocols com el de Vox, que pretenia oferir a la dona escoltar el batec del fetus.

La proposta de Vox a Castella i Lleó va tensar la coalició amb el PP i de moment no ha vist la llum. De fet, el PP ha votat a favor de l’esmena que s’ha incorporat a la llei. De tota manera, els conservadors defensen que la mesura hauria d’anar acompanyada d’informació sobre les alternatives i de les ajudes a la maternitat.

Mètodes farmacològic i quirúrgic

En canvi, la cambra baixa no ha acceptat l’esmena de Compromís que va aprovar el Senat sobre els mètodes per avortar que havien d’oferir els centres públics. La llei obligava aquests centres a oferir els dos mètodes, el quirúrgic i el farmacològic, mentre que l’esmena de Compromís limitava aquesta opció i establia que els centres públics només caldria que oferissin una de les dues opcions. El PSOE va votar a favor d’aquest canvi al Senat, però al Congrés ha rectificat i ha acabat rebutjant el text. Per tant, no s'ha introduït a la norma. D’aquesta manera, la llei torna a obligar els centres públics a oferir els dos tipus de mètodes per avortar.

Quan entra en vigor la norma?

La llei entrarà en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). La part de la norma que regula les baixes per les regles doloroses i els permisos a la setmana 39 de l'embaràs i després d'un avortament serà vigent una mica més tard: tres mesos després que es publiqui al BOE; és a dir, de cara al mes de maig.

Les claus de la llei
  • 1. Sense consentiment patern als 16 anys

    La llei torna a eliminar el consentiment patern per a les noies de 16 anys que vulguin avortar. Un requisit que no existia a la norma que va dissenyar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, però que el PPhavia tornat a afegir. 

  • 2. Registre d’objectors de consciència

    La xarxa sanitària pública ha de ser la referència per exercir aquest dret. Es crearà, però, un registre d’objectors de consciència que no podran practicar avortaments. La llei també estableix que aquests professionals no podran formar part dels comitès d’experts que decideixen sobre els avortaments a partir de la setmana 22.

  • 3. S’elimina el període de reflexió

    S’eliminen els tres dies obligatoris de reflexió abans d’avortar i facilitar informació a les dones sobre ajudes i recursos per si volen continuar amb la gestació. Tampoc es podran oferir protocols antiavortament.

  • 4. Baixes per regles doloroses

    La llei regula per primera vegada les baixes laborals per regles doloroses. També els permisos de les dones que estiguin rebent assistència sanitària després d’un avortament i a partir de la setmana 39 d’embaràs. 


  • 5. Anticonceptius i educació sexual

    Accés públic i universal als anticonceptius (la Seguretat Social es tornarà a fer càrrec de les pastilles anticonceptives, per exemple). Gratuïtat dels productes d’higiene menstrual per a escoles, presons i centres socials. L’educació sexual formarà part del currículum durant l’educació obligatòria. 

Aval definitiu a la llei trans

El Congrés també ha donat llum verda definitiva a la llei trans. La norma, envoltada de polèmica per la divisió que encara genera aquesta qüestió en el moviment feminista, es va aprovar a la cambra baixa el 22 de desembre, però va incorporar-hi dos canvis tècnics (s'ha eliminat, per exemple, qualsevol referència a la violència intragènere, que ja havia quedat fora de la llei) la setmana passada i ha hagut de tornar al Congrés per rebre l'aval definitiu.

L'element més rellevant de la norma és que permetrà per primera vegada fer el canvi de sexe sense la necessitat d'un informe mèdic a partir dels 16 anys. La llei entrarà en vigor l'endemà que es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). L'exvicepresidenta espanyola i diputada del PSOE, Carmen Calvo, ha tornat a trencar la disciplina de vot i s'ha abstingut. De fet, fora del Congrés s'ha visibilitzat la divisió en el moviment feminista que encara genera aquesta llei perquè s'hi han manifestat partidaris i detractors.

Manifestacions de partidaris i detractors de la llei trans
stats