Contra l’afany de lucre de les entitats vinculades a la discapacitat
Recullen signatures per blindar un model allunyat del pur negoci empresarial
GironaJa ha començat la recollida de signatures d’una de les primeres iniciatives legislatives populars (ILP) en l’àmbit dels serveis socials a Catalunya: una proposta que busca blindar l’atenció a les persones amb discapacitat mitjançant un model sense afany de lucre.
La iniciativa, impulsada per un grup de famílies i persones vinculades al món de la discapacitat, neix de la preocupació d’un grup de mares i pares de Girona, però aglutina tot el col·lectiu català. L’acció reivindica que la concertació social exclusiva dels serveis destinats a aquest col·lectiu sigui gestionada per entitats d’iniciativa social. L’objectiu és garantir suports personalitzats, integrals i continus, allunyats d’interessos econòmics i orientats a les necessitats reals de les persones.
El Parlament de Catalunya va admetre a tràmit la proposta el 9 d’octubre, i el 20 del mateix mes es va dur a terme l’acte oficial d’habilitació de fedataris i fedatàries. A partir d’aquesta setmana, el repte per al col·lectiu impulsor és recollir 50.000 signatures en un termini de 120 dies, requisit imprescindible per obrir el debat parlamentari.
Protegir un model
Des de la Comissió Promotora, les famílies impulsores asseguren que es tracta d’una crida a la justícia social i subratllen que la ILP “no neix de cap interès, sinó de la voluntat col·lectiva de protegir un model de serveis socials que posi les persones al centre i no el benefici econòmic”. També afegeixen que la motivació profunda per transformar el sistema és el motor que els fa confiar en l’èxit de la recollida de signatures.
Els responsables de la iniciativa expliquen que valoren molt positivament el projecte de Ilei dels instruments de provisió del públic de serveis socials, impulsat des del Govern de la Generalitat de Catalunya, però volen que, en el marc d'aquest projecte de llei, s'estableixin garanties per assegurar “la millor atenció a les persones amb discapacitat que necessiten suports personalitzats, integrals i de continuïtat”. Les famílies creuen que aquesta atenció “només es pot garantir a través d'una acció concertada exclusiva amb les entitats d'iniciativa social que han estat creades i desenvolupades per les mateixes famílies”.
Nascut al si de les famílies
El moviment que avui configura el tercer sector de la discapacitat a Catalunya té un origen profundament comunitari: van ser les famílies, davant la manca de recursos públics, les que van impulsar les primeres associacions per garantir una atenció digna a les persones amb discapacitat. Des de mitjan segle XX, mares i pares van organitzar-se per suplir un buit institucional que deixava sense serveis educatius, ocupacionals o residencials un col·lectiu sovint invisibilitzat.
Aquestes iniciatives, inicialment informals i sovint instal·lades en locals cedits o espais comunitaris, van evolucionar cap a entitats sòlides que avui són referents del model social català. Fruit d’aquest procés, moltes de les organitzacions actuals —fundacions, cooperatives i associacions— “mantenen una identitat marcada per la vocació de servei, la proximitat i la voluntat de situar la persona al centre, allunyades de qualsevol lògica de benefici econòmic”, explica Albert Falgueras, que forma part del col·lectiu de familiars de persones amb discapacitat que impulsa la iniciativa legislativa popular.
El llegat d’aquest origen familiar continua sent present en les reivindicacions actuals del sector. Les persones vinculades a aquestes entitats defensen un model d’atenció basat en la continuïtat, la personalització dels suports i el compromís comunitari, i alerten que “qualsevol desviació cap a models mercantilitzats posaria en risc dècades d’esforç col·lectiu”, reconeix Falgueras.
En aquest context, iniciatives com la ILP impulsada des de Girona recuperen l’esperit fundacional del moviment associatiu: garantir que l’atenció a les persones amb discapacitat continuï sent gestionada per entitats d’iniciativa social, arrelades al territori i amb una vocació pública clara, i evitar l’entrada de grans empreses de serveis que només busquen el benefici empresarial i no reinverteixen els possibles guanys.
