Tribunals

L'Audiència tomba les escoltes telefòniques i dos mossos acusats de col·locar droga a un estibador acaben absolts

La Fiscalia demanava 18 anys de presó als agents per col·laborar amb narcotraficants vinculats al port de Barcelona

Vista de la ciutat de Barcelona des del port mercantil.
3 min

BarcelonaL'Audiència de Barcelona ha absolt els dos mossos d'esquadra acusats de col·laborar amb una trama de narcotraficants per col·locar droga i armes al cotxe d'un estibador del port de Barcelona, Carlos L. La Fiscalia demanava per als dos agents 18 anys i 9 mesos de presó, però el tribunal els exculpa perquè no considera prou acreditat que participessin en la col·locació de la droga i, a més, anul·la les escoltes que els mateixos Mossos d'Esquadra van fer als dos agents, ja que els jutges consideren que no existien "indicis suficients" per prendre aquestes mesures i que les sospites sobre la seva implicació en la trama tenien un "pobre bagatge indiciari".

La secció cinquena de l'Audiència de Barcelona, tal com ha avançat Efe, també ha absolt els altres dos acusats en el judici celebrat al novembre: un extreballador de Desokupa i professor d'arts marcials i el seu nebot, tots dos mecànics. Segons la tesi de l'acusació i de la Fiscalia, ells dos van ser els autors materials de la col·locació de la droga i les armes al vehicle de l'estibador, el juny del 2016, però els dos policies els van facilitar informació de Carlos L. després de consultar-la a la base de dades dels Mossos d'Esquadra.

Els agents, un caporal amb més de tres dècades d'experiència al cos i un agent que abans havia estat policia portuari, havien estat suspesos de feina i sou durant quatre anys, però ja tornaven a estar en actiu.

El cervell de la trama

Segons l'escrit, els dos agents, que s'enfrontaven a quatre delictes –tràfic de drogues, tinença il·lícita d'armes, detenció il·legal i descobriment i revelació de secrets–, no tenen "cap responsabilitat" en la trama orquestrada contra Carlos L., que durant el judici va explicar que darrere d'aquesta maniobra hi havia la figura de David Caballero, l'estibador conegut com a Bubito, que va ser assassinat el novembre del 2024 a Montgat, al Maresme, en una venjança per drogues. Carlos L. va defensar la tesi que era un "senyor de la droga" que dominava el port i que va idear el pla contra ell perquè en el seu dia s'havia negat a treballar per a ell.

La fiscal va sostenir en el judici que, en aplicació d'un "pla preconcebut", els dos mossos —que llavors estaven adscrits a la comissaria de Sant Martí de Barcelona— van aportar informació "essencial" que van obtenir el 18 de març del 2016 a la tarda fent consultes a les bases de dades policials. Amb aquestes dades, segons la Fiscalia, els altres dos acusats van practicar vigilàncies a Carlos L. per conèixer les seves rutines, fins que el 15 de juny del 2016 van dur a terme l'anomenada "col·locada" de la droga i les armes aprofitant que havia deixat el cotxe aparcat davant d'un gimnàs de Barcelona.

Els Mossos d'Esquadra van sospitar que tot plegat era una trama preparada. El dia de la detenció de Carlos L. un home que es va identificar com a Alberto va trucar a la comissaria de Sant Martí i va demanar parlar amb un agent anomenat "Trini", un policia conegut per tenir informants. L'Alberto va denunciar que hi havia un cotxe, un Volkswagen Golf, amb droga i armes a l'interior a la zona de Francesc Macià. Aquesta trucada, que no era la fórmula habitual que els confidents contactaven amb l'agent, i el fet que anomenessin pel nom de pila, van crear sospites dins del cos policial català.

Va ser llavors quan va entrar en la causa Afers Interns, que prèviament ja havia investigat els dos mossos per altres assumptes. Un fet al qual el tribunal no dona rellevància: "Que prèviament hagués estat investigat per altres activitats il·lícites no sembla que constitueixi un indici en aquest cas, ja que es requerien indicis d'estar implicat en aquests fets i no en d'altres anteriors". Per als jutges de l'Audiència, la "mesura acordada" per fer les escoltes telefòniques als dos agents és "clarament prospectiva".

D'altra banda, el tribunal considera que no hi ha cap "causa acreditada" que demostri que un dels testimonis protegits rebés "pressions externes" per variar el seu relat sobre els dos policies: durant la instrucció va fer una exposició i, en canvi, durant el judici oral va passar a mostrar una "falta de record dels fets clara i palmària". Durant el procés, els dos agents van negar el relat de la Fiscalia i van insistir que no van participar "en cap cas" en aquesta operació.

stats