Droga al cotxe d'un estibador, micròfons a una comissaria i un crim: la trama corrupta del port

Barcelona"La llibertat de tothom que tingui relació amb aquestes persones possiblement corre perill". Aquest escrit va aparèixer fa anys a Los sapos del Puerto. Primer va ser una pàgina web i després un blog en el qual un anònim denunciava que alguns estibadors del port de Barcelona eren, alhora, delators i narcotraficants que anticipaven a la policia un enviament de droga que estava a punt d'arribar perquè l'aturessin i detinguessin un narcotraficant rival, així ells podien continuar amb el seu tràfic de cocaïna. Un dels noms més repetits en aquest bloc és el de David Caballero, conegut com a Bubito. Corria que era un dels líders de la pols blanca al port, però en aquesta pàgina l'acusaven directament de ser-ho i de col·laborar amb la policia.

Han passat dècades d'aquesta publicació, les conseqüències de la qual estan ara més presents que mai. Bubito –assassinat d'un tret a Montgat el novembre de l'any passat– i la resta de noms que apareixen com a sapos van afirmar sempre que al darrere de la pàgina hi havia Carlos L., un estibador del port. Al cap d'un temps, el 15 de juny del 2016, va ser detingut quan sortia d'un gimnàs de la zona alta de Barcelona. Al maleter del seu cotxe hi van trobar dues bosses amb més de 772 grams de cocaïna, 96 grams d'haixix, una pistola semiautomàtica, una destral i una navalla.

Durant tres anys, Carlos L. es va haver de defensar de les acusacions, fins que el 2019 el cas va donar un tomb radical: el que era una acusació contra un estibador es va convertir en una trama en la qual hi havia implicats dos mossos –un caporal i un agent– i dos mecànics, amb la figura de Bubito sempre de fons. Aquest dilluns ha començat el judici a l'Audiència de Barcelona per haver col·locat la droga al cotxe de Carlos L. i haver-lo intentat implicar en un cas de narcotràfic. S'hi han demanat penes que superen els quinze anys de presó per als quatre investigats. La sessió ha començat amb les qüestions prèvies, en la qual la defensa dels mossos acusats han demanat la nul·litat de les actuacions per com s'han fet les escoltes telefòniques i han denunciat una investigació prospectiva. El tribunal ha decidit dirimir aquesta sessió al final del judici. Els acusats també declararan els últims dies de plet.

Aquest cas no va ser, però, el primer intent d'intentar acusar l'estibador d'un delicte. L'any 2015 Carlos L. va ser denunciat per amenaces a un company que també deien que formava part dels sapos. Finalment, va quedar absolt. Amb tot, durant el judici a la Ciutat de la Justícia hi va haver una picabaralla entre l'acusat i Bubito. Fins i tot van arribar a les mans i això va portar-los novament a judici. En aquest segon procediment, mentre declarava, Carlos L. va denunciar les presumptes activitats irregulars del grup d'estibadors liderat per Bubito. I va anar més enllà: va dir que formaven una "organització criminal". Des de llavors, l'entorn d'aquest treballador assegura que Bubito va pretendre "desfer-se'n de qualsevol manera" i que li va muntar la trampa.

Una relació que venia de lluny

El fet que la troballa de droga al cotxe de Carlos L. fos una trampa és un extrem que els Mossos van investigar a fons i que la Fiscalia assumeix en el seu escrit d'acusació. Per executar el parany, segons el ministeri fiscal, van entrar en joc els dos mecànics –per posar la droga al cotxe– i els agents dels Mossos, tots dos destinats a la comissaria de Sant Martí. Segons el mateix escrit, els agents van buscar a la base de dades policial informació personal sobre Carlos L., com la matrícula del seu vehicle, i la van facilitar als dos mecànics, un d’ells extreballador de Desokupa.

Els quatre implicats es coneixien d'un gimnàs, però un dels dos mossos (el que no té rang de caporal) també havia treballat a la policia portuària i coneixia molts estibadors. Després, van començar els seguiments per conèixer les rutines de Carlos L. i van decidir que mentre estava el gimnàs, a tocar de la plaça Francesc Macià de Barcelona, era un bon moment per col·locar la droga i l’arma. Els seus coneixements de mecànica els van permetre col·locar la partida sense forçar cap porta. 

La Fiscalia continua el seu escrit dient que el següent pas de l'entramat –que va ser clau per involucrar els agents– va ser una trucada a la comissaria de Sant Martí amb l'objectiu de delatar Carlos L. Un tal “Alberto” (que identifiquen com un dels mecànics) va demanar parlar amb un tal Trini. Aquest segon és el sobrenom d’un agent de la comissaria, conegut per tenir informants en el món de les drogues. L'Alberto va denunciar que hi havia un cotxe, un Volkswagen Golf, amb droga i armes a l'interior a la zona de Francesc Macià. Aquesta xivatada va fer sospitar el Trini –els seus informadors no acostumaven a dir-li per aquest nom.

A més, els fets havien passat a l’altra punta de la ciutat, però la trucada va ser a la seu on treballaven els dos agents investigats. Llavors, el caporal estava de servei i va gestionar la incidència: hi va anar una patrulla de la comissaria de les Corts (la més propera al gimnàs), però també ell mateix s'hi va apropar en un altre vehicle des de Sant Martí. Allà van trobar la droga, l’arma i van detenir Carlos L. Va ser una detenció exprés: ni tan sols van mirar les càmeres del carrer ni van requerir altres tipus de proves. Ara, els dos mossos s’enfronten a fins a divuit anys de presó i els mecànics a setze, segons la petició de la Fiscalia. Se'ls imputen delictes contra la salut pública, tinença il·lícita d'armes, detenció il·legal i, en el cas dels agents, revelació de secrets.

Argument de les defenses

Per arribar a aquestes acusacions ha calgut una llarga investigació dels agents d'Afers Interns dels Mossos en què les escoltes telefòniques han estat clau. Els investigadors van col·locar micròfons al despatx del caporal de la comissaria de Sant Martí. Fins i tot van posar un geolocalitzador al cotxe policial que feien servir, segons ha pogut confirmar l’ARA. I, per posar-los nerviosos, van deixar un informe amb fotografies dels dos mecànics a sobre de la seva taula: intentaven que parlessin del cas. Les escoltes, segons fonts properes a la causa, fins i tot van fer sospitar als investigadors que el contacte entre els mossos i els mecànics no va ser exclusivament pel cas Carlos L., sinó que fins i tot se sobreentenia que parlaven de vendre geolocalitzadors de la policia.

Amb tot, la defensa dels mossos investigats critica que les escoltes telefòniques no estaven prou justificades perquè la instructora les aprovés. Creuen que abans de punxar tots aquells aparells la policia tenia pocs indicis contra els seus clients i, per tant, demanaran la nul·litat de les actuacions. Un altre element que critiquen és que la investigació va ser prospectiva, ja que si bé la figura de Bubito ha planat per tota la instrucció, mai se l'ha arribat a investigar formalment per aquests fets.

S'ha de tenir en compte que a aquest estibador el van assassinar l'any passat després de deixar el fill petit a l'escola. Un home li va clavar un tret per l'esquena mentre esmorzava en un bar i encara s'investiga si va ser una venjança ordenada per un altre narcotraficant del port. Des de la defensa dels acusats conclouen que les indagacions policials es van centrar en els agents i no van aprofundir en les dinàmiques internes del port que van conduir a intentar posar Carlos L. a la presó.

La web com a origen

Per intentar trobar el detonant del conflicte cal remuntar-se un altre cop a Los Sapos del Puerto. A més de descriure la perillositat de certes persones vinculades al tràfic de drogues al port, a la web fins i tot s'apuntava que els sapos van parar una "trampa" a l'empresari totpoderós José Mestre, que l'any 2010 va ser detingut per col·laborar amb una banda colombiana que va introduir 187 quilograms de cocaïna al port. Tot i que la policia va ubicar l’adreça de la web en una presó de Bogotà, les sospites dels sapos es van dirigir cap a Carlos L.

Algunes fonts consultades per aquest diari també apunten que, en cert moment, Carlos L. es va negar a entrar en el negoci de la cocaïna. “I dir que no a vegades és més perillós que dir que sí”, apunta una veu coneixedora dels moviments del port de Barcelona. Des de llavors, Carlos L. no és el mateix. Sempre se sent vigilat, sospita de tothom, fins i tot de l’entorn més proper, i se sent angoixat, sol. Ha estat sotmès a tractament psiquiàtric i neuropsicològic, i li han diagnosticat depressió recurrent i trastorn d'ansietat. La seva advocada, Eulàlia Puig del despatx Fils, afegeix que, a part de la col·locació de la droga i la pistola i les amenaces, també van intentar involucrar-lo en un cas de pornografia infantil sense èxit.

El cas es jutjarà aquestes setmanes en unes sessions on no només es parlarà d’un intent d’incriminar un estibador, sinó també del negoci de la droga al port de Barcelona i del presumpte paper corrupte d’alguns policies.