Jacinda Ardern es va convertir als 37 anys en la dona més jove del món a liderar un país: quan va arribar al govern de Nova Zelanda es va arribar a parlar de jacindamania, i se la va incloure en el club de joves polítics que, com Emmanuel Macron a França o Justin Trudeau al Canadà, abanderaven l'alternativa a l'auge de la dreta sota els auspicis de Donald Trump. I durant els seus dos mandats consecutius des del 2017 la seva política li ha valgut una fama global. Ha anunciat per sorpresa que nuncia que es retira.

La primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, ha anunciat per sorpresa que es retira abans de les eleccions generals previstes per a aquest octubre. "Ja no em queda energia per continuar fent la feina. Ha arribat l'hora", ha dit en la conferència anual del Partit Laborista, que ara té poc temps per posar un nou líder al capdavant del govern abans dels comicis.

Nova Zelanda va aprovar dimarts una exhaustiva legislació per evitar que els menors d'edat acabin sent fumadors. Entre les lleis aprovades, s'inclou una prohibició de per vida de la venda de cigarrets a tots aquells nascuts després de l'any 2008. La norma entrarà en vigor l'any vinent, és a dir, que s'aplicarà als menors de 15 anys. Amb tot, la intenció és elevar progressivament l'edat permesa per fumar, any rere any, fins que s'apliqui a tota la població.

Un tribunal de Nova Zelanda ha retirat temporalment la custòdia mèdica d'un nadó als seus pares, després que es neguessin a fer-li transfusions de sang d'un donant vacunat contra el covid. El nadó, de només quatre mesos, té una malaltia cardíaca greu i necessita una cirurgia "gairebé immediatament", segons han explicat els pares. Els serveis sanitaris de Nova Zelanda, després de conèixer la postura dels pares, han portat el cas a la justícia, i aquesta els ha donat la raó.

La gira del ministre d'Afers Estrangers xinès, Wang Yi, per vuit països del Pacífic aquesta setmana no ha culminat amb la firma del tractat de col·laboració que desitjava, però ha deixat clar que Pequín aspira a tenir un paper preponderant en aquesta regió i que hi ampliarà la col·laboració bilateral.

El president dels Estats Units, Joe Biden, s'ha reunit aquest dimarts a la Casa Blanca amb la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, en una trobada que ha tingut com a protagonista principal la Xina i els seus intents de guanyar influència a la regió del Pacífic a través d’acords de seguretat amb les illes estat del Pacífic, com el que va signar recentment amb el govern de les illes Salomó.

El covid va convertir Jacinda Ardern en la primera ministra més popular dels últims cent anys en la història de Nova Zelanda. Gràcies al seu programa contundent per derrotar el coronavirus, amb llargs confinaments i el tancament absolut de la frontera, la mortalitat per la pandèmia s’ha mantingut entre les més baixes del món: 53 morts en un país de 5 milions d’habitants.

El govern laborista de Nova Zelanda és pioner en la prohibició del tabaquisme. El ministeri de Salut ha impulsat una llei per prohibir el consum de tabac a la propera generació, amb l'objectiu d'evitar que els joves s'iniciïn en l'hàbit. L'executiu de Jacinda Ardern aprovarà una legislació per augmentar l'edat legal per comprar tabac per fumar, que actualment se situa als 18 anys, en un any cada any a partir del 2026. D'aquesta manera, els neozelandesos que ara tenen 14 anys, quan entri en vigor la llei no podran comprar tabac mai legalment.

Espanya és un dels pocs països de l'Europa Occidental que s'ha resistit a donar un marc legal a la prostitució, i ara té l'experiència dels dos models majoritaris per aprendre dels errors i els encerts.

Nova Zelanda ha convertit el procés de vacunació contra el covid en una celebració plena de festa, música, originalitat i sentit de l’humor. Una xifra rècord de gairebé 130.000 persones han participat en el Superdissabte, l'última iniciativa del govern laborista per accelerar la immunització dels ciutadans arran del brot de la variant delta que no ha pogut controlar.

Eliminació total o mitigació de la infecció? El món ha estat un any i mig mirant de trobar la millor manera de combatre la pandèmia del coronavirus. La majoria de països han optat per la contenció, amb escalades i desescalades de les restriccions. Excepte uns quants que s'han atrevit a mantenir durant mesos l'estratègia del covid zero, és a dir, la supressió de la transmissió per mantenir els contagis a un nivell molt residual. És el cas, per exemple, de la Xina, el Vietnam, Austràlia i Nova Zelanda. Molt pocs, però, s'hi segueixen aferrant. L'últim a anunciar que abandona el somni dels zero contagis ha sigut Nova Zelanda, que es resigna a haver de conviure amb el virus, tot i que ha garantit que s'esforçarà per mantenir-lo tant a ratlla com pugui.

L'home que divendres va ferir set persones en un atac amb ganivet en un centre comercial d'Auckland, a Nova Zelanda, estava fitxat per la policia i figurava en una llista com a potencial amenaça degut a la seva ideologia, que el vinculava amb el grup terrorista Estat Islàmic (EI). Aquesta circumstància, que es va conèixer divendres mateix just després de l'atemptat, ha obert un debat a Nova Zelanda: per què una persona que estava vigilada per la policia i que fins i tot havia estat detinguda per posseir propaganda del grup jihadista i per fomentar la violència i el terrorisme estava actualment en llibertat?

La policia d’Auckland, a Nova Zelanda, ha mort a trets aquest divendres a la matinada (hora de Catalunya) un llop solitari seguidor de l'Estat Islàmic després que ferís sis persones, tres de les quals en estat molt crític, a qui va atacar amb un ganivet mentre compraven en un centre comercial de la ciutat. L’actuació va ser tan immediata que seixanta segons després que s'iniciés l’atac l’assaltant ja era mort.

És massa aviat, i les ferides encara estan obertes. Aquesta és l’explicació que la comunitat musulmana de Nova Zelanda ha donat per rebutjar de forma tan visceral el projecte nord-americà de filmar una pel·lícula sobre els atemptats de Christchurch. La pitjor massacre en la història d’aquest país oceànic va passar fa poc més de dos anys, quan el 15 de març del 2019 el supremacista australià Brenton Tarrant va atacar dues mesquites a l’hora de la pregària i va matar 51 persones. Hollywood va anunciar la setmana passada que prepara el rodatge d’un film que es concentrarà en la figura de l’admirada primera ministra Jacinda Ardern, que immediatament després dels atemptats va aconseguir unir el país darrere un missatge de pau, germanor i suport a la població musulmana. La pel·lícula, que protagonitzarà l’australiana Rose Byrne, pren el títol d’un dels discursos més famosos d’Ardern: “They’re us” (“Ells som nosaltres”), la frase que la primera ministra va repetir una vegada i una altra per referir-se a les víctimes dels atemptats.

Els Mossos d'Esquadra investiguen un home de 36 anys, de nacionalitat espanyola i amb domicili a Barcelona, per lloar a través de Twitter les figures dels terroristes Anders Behring Breivik i Brenton Harrison Tarrant i difondre imatges dels atemptats que van cometre a Noruega i Nova Zelanda, respectivament. "Necessitem més herois a Europa com aquests", havia piulat l'investigat en relació amb dos terroristes que s'han convertit en referents d'un corrent ideològic d'ultradreta conegut com a "nacionalisme blanc", que s'emmarca en el supremacisme.

Quan l’octubre passat Jacinda Ardern va guanyar les eleccions generals de Nova Zelanda, la primera ministra va encetar el seu mandat formant el govern més divers en la història d’aquest país. 23 dels 120 diputats del Parlament i un 25% de l’executiu provenen de la comunitat maori, el poble indígena autòcton de Nova Zelanda: entre ells destaca la ministra d’Afers Exteriors, Nanaia Mahuta, la primera dona indígena que ocupa un dels càrrecs amb més pes de l’executiu. El seu rostre ha fet la volta al món pel moko kauae que llueix a la barbeta, un tatuatge que els maoris consideren símbol de la seva cultura, identitat i lligams familiars.

Nova Zelanda forma part de la petita llista de països que estan guanyant (de moment) la batalla contra la pandèmia, amb l'estratègia covid zero d'eliminació del coronavirus. A l’agost, el govern neozelandès va confinar la regió d’Auckland i va tallar de soca-rel l’últim brot significatiu de la malaltia. Des de llavors només han aparegut alguns casos esporàdics a la comunitat, com els quatre positius que s’han detectat les dues últimes setmanes. Després d’aïllar els malalts, les autoritats sanitàries han localitzat tots els contactes possibles gràcies a l’aplicació de rastreig del covid-19, i no s’ha trobat cap més contagi. Per als neozelandesos ha sigut un altre petit ensurt que ha alterat momentàniament la vida de normalitat de què fa mesos que gaudeixen: sense restriccions de cap mena, ni distància de seguretat, ni tan sols mascaretes (només són obligatòries al transport públic).

Nova Zelanda ha optat per la legalització del dret a l'eutanàsia per als malalts terminals amb menys de sis mesos d'esperança de vida, d'acord amb els resultats, encara provisionals, coneguts aquest divendres, del referèndum que va tenir lloc el 17 d'octubre, el mateix dia en què es van celebrar les eleccions generals que van donar una espectacular victòria a la primera ministra, Jacinda Arden. El mateix dia es va celebrar també un altre plebiscit per legalitzar l'ús recreatiu de la marihuana. En aquest cas, els neozelandesos han rebutjat la proposta per un relatiu estret marge de set punts.

Victòria aclaparadora de Jacinda Arden a les urnes. Més folgada encara que la que predeien les millors enquestes. La primera ministra de Nova Zelanda i líder del Partit Laborista governarà un segon mandat de tres anys després d'haver aconseguit la primera majoria absoluta des del 1996 –amb el 98,5% dels vots escrutats, ha fregat el 50% i tindrà 64 escons sobre 120– en les eleccions celebrades aquest dissabte al país austral. Són els millors resultats del laborisme en poc més de mig segle.

No tots els polítics són tan populars perquè del seu rostre se'n faci un pastís. Un de debò, que es menja i que, en principi –que se'n tingui notícia fins ara–, no provoca un enverinament fatal, com sí que poden causar alguns líders en persona. A Nova Zelanda la prova del pastís ha sigut part del repte que han hagut d'entomar els candidats a les eleccions generals al país, que tenen lloc aquest dissabte, encara que les votacions ja s'han començat a avançar en alguns districtes des de fa una setmana.