El futbol popular és un boom a Barcelona. Fa temps que els joves de la capital s’acosten als clubs dels seus barris, que han passat a formar part del dia a dia del seu teixit social. Es fa evident a la Vila de Gràcia (Europa), Sant Andreu de Palomar (UE Sant Andreu) o la Verneda i la Pau (Júpiter). A Sants, on juga un altre equip històric com la Unió Esportiva Sants, aquest fenomen no es reprodueix. De fet, l’entitat cada cop està més lluny emocionalment i geogràficament del barri i dels seus aficionats, i això s’explica perquè fa dècades que no té una llar, un estadi que senti com a propi.

Aquesta setmana la nova Rodalies Catalunya ha començat a caminar. Aquesta empresa mixta entre Renfe (Estat) i la Generalitat és un punt d'inflexió en el traspàs de Rodalies i suposa un canvi de 180 graus en la gestió ferroviària, que a partir d'ara es dirigirà des de Catalunya. Amb tot, la consellera de Territori –i ara també presidenta de la nova empresa–, Sílvia Paneque, ja ha deixat clar que "els canvis no seran immediats", però que les millores s'haurien de començar a notar a mesura que l'equip de la nova Rodalies n'assumeixi la governança. Entre el més d'un centenar d'obres en marxa, aquests són els principals reptes que ha d'entomar la xarxa (i la nova empresa) aquest 2026:

L'escultura vermella del King Kong que s'enfilava a la cornisa d'un edifici d'apartaments al barri de Sants ara està tombada en un racó. La propietat ha decidit apartar-la després d'una nova multa de l'Ajuntament de Barcelona, un pas més en un camí de nou anys de sancions municipals.

El King Kong vermell que es colpejava al pit enfilat en una cornisa d'un edifici d'apartaments a tocar de l'estació de Sants ha estat al punt de mira dels responsables d'Urbanisme a Barcelona des del 2016, quan el propietari de la finca el va comprar i el va col·locar presidint la façana. Es tracta d'una peça de l'escultor francès Richard Orlinski, que ha versionat el seu Wild Kong en diferents colors i mides, en resina i en metall, i ha exhibit les seves figures enormes arreu del món. A Barcelona, però, ha topat amb les sancions municipals i després de nou anys el propietari dels apartaments Cosmo ha optat per tapar el goril·la, confiant en guanyar la batalla judicial amb l'Ajuntament.

Entre els nombrosos usuaris que ahir no van poder agafar l'AVE des de Barcelona per anar cap a Madrid –un miler dels quals continuen atrapats a la capital catalana, segons el Govern– hi havia una cara ben coneguda, la de l'actor Viggo Mortensen. Aquest matí, després de dormir a casa d'uns amics, ha tornat a l'estació de Sants amb l'esperança de poder viatjar cap a la capital espanyola. I ho ha fet vestint una dessuadora amb l'escut d'Ucraïna i amb el diari ARA sota el braç.

La llum ha tornat (parcialment) quan encara era de dia i la gent ha aplaudit, i ha fotografiat fanals amb emoció. Quan s'ha fet de nit, Barcelona s'ha convertit en una barreja de foscor i llum. Alguns carrers estaven il·luminats; en d'altres no es distingia res més enllà d'alguns balcons amb les bombetes enceses i les llanternes dels mòbils enceses per orientar-se. Per què ha tornat l'electricitat a les cases i no als carrers? És una pregunta que fonts municipals no han sabut respondre. Amb el pas de les hores i l'arribada de la matinada, el centre de Barcelona ha tornat a ser el que era, amb una llum artificial (gairebé sense clapes fosques) que deixa veure turistes ebris amb ampolles a les mans, fent ziga-zagues, brigades netejant i policies (avui el doble que en altres nits) patrullant.

El Celler de Gelida fa 130 anys, i ho celebra aquesta tarda amb un acte solemne a la seu del districte de Sants-Montjuïc (Creu Coberta, 104) de Barcelona, al qual assistirà l'alcalde la ciutat, Jaume Collboni. M’ho diu content, només entrar-hi, Toni Falgueras, a qui he demanat que m’ensenyi la joia de la corona del Celler de Gelida de Barcelona (Vallespir, 65), una joia que aquells que hi entrem a comprar amb presses una ampolla de vi potser no coneixem. Comencem per l’escala que baixa al soterrani i que està situada enmig de la primera sala de la botiga. Hi ha vins de cent anyades; són els vins que els demana qui es vol beure un vi de l’any que va néixer, o els compren per regalar, perquè potser no hi ha regal d’aniversari més curiós que un vi que té tants anys com la persona que fa anys.

La setmana horribilis d'Adif i Renfe encara no ha acabat. Després de cinc dies consecutius de caos en el transport ferroviari, aquest dissabte dues noves avaries han tornat a col·lapsar la xarxa, en aquest cas la d'alta velocitat. A primera hora del matí, un altre problema en una catenària, ara de l'estació de Sants, ha obligat a aturar un tren ràpid de la companyia Ouigo al mig del túnel de sortida de Sants. De retruc, la incidència ha paralitzat tota la circulació de trens d'alta velocitat i això ha afectat també els usuaris dels AVE de Renfe i els de la companyia italiana Iryo.

Fa un temps, l'Ajuntament de Barcelona va fer fortuna amb una campanya que, per promoure el comerç de proximitat, deia allò de: "Al barri hi ha de tot". En el cas de Sants, aquest eslògan va arribar a ser ben bé literal. Com a mínim entre els anys 60 i 70, quan en un dels aparadors d'una de les botigues emblemàtiques del barri hi va arribar a haver fins i tot un lleó viu. L'amo de la botiga i de la fera i el protagonista d'aquesta història era Vicenç Febrer.

Han destinat més d'un milió d'euros a canviar la ubicació de la sala –que ara és més gran–, les pantalles i els sistemes tecnològics, i també hi ha prevista una ampliació de personal. Renfe ha obert un nou centre d'operacions a l'estació de Sants per gestionar els trens de llarga distància i els d'alta velocitat. Des d'aquest nou despatx, on ara treballen un total de cinc persones a banda del cap de sala, es fa un seguiment al minut de tots els trens (i les incidències que els afectin) dels serveis AVE, Avlo, Euromed Alvia, Intercity i Avant que circulen a Catalunya amb destinació França, l'arc mediterrani i Saragossa.

Quan falten només vint dies per celebrar el seu centenari —i amb la demanda en xifres rècords—, el metro de Barcelona viu immers entre la saturació d'algunes línies i la llarga espera per a l'expansió d'altres. Hi ha perllongaments amb dècades de retards; d'altres directament estan aturats, i encara n'hi ha un tercer grup: els que estan projectats però que mai s'han iniciat. Aquest dilluns la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han anunciat novetats en les infraestructures barcelonines. A hores d'ara, però, aquesta és la situació de les obres de transport al subsol de la capital catalana.

Els Mossos d'Esquadra investiguen què ha passat aquest matí en un dels carrers adjacents al Mercat de Sants de Barcelona. Entre les 8.30 h i les 9 h del matí s'han sentit trets que, segons han confirmat fonts del cos policial a l'ARA, serien d'una suposada arma de foc.

No només es regala l’anell de prometatge i l’aliança de casament. També s’estilen encara les medalletes del naixement, les culleretes del bateig i la medalleta o la creu de la primera comunió. Sembla mentida, oi? Doncs en un temps ple de modernitats, nous hàbits i necessitats sobrevingudes, encara hi ha lloc per als regals tradicionals. Ho saben molt bé a la joieria Roé, al carrer de Sants 41, que l’any vinent celebrarà el seu centenari i on estan molt contents d’acumular quatre generacions de negoci familiar.

Ho han anunciat en un missatge a les xarxes socials: Sants es Crema abaixarà la persiana el 9 de març. El mític establiment, molt arrelat al barri barceloní, addueix "falta de motivació per continuar amb el projecte". Reconeixen que, tot i que els han passat coses molt bones, n'hi ha d'altres "que no tant" i que s'enduen un "màster en gestió i supervivència".

¿Recordeu el Ramon Serra i Monclús? ¿El policia de Barcelona que va reclutar lladres per crear la temuda ronda d’en Tarrés, un grup protegit per les autoritats que cometia delictes i feia la feina bruta a l’Estat, assassinant i espantant? Doncs el Serra havia aconseguit un bon càrrec gràcies a la seva feina a l’hora de resoldre el conegut com el segrest dels lladres del pou, un cas que va fer parlar molt a mitjans del segle XIX a Sants. Fins fa poc, encara et podies trobar pels carrers del barri alguna persona gran a qui els seus pares li havien explicat tot el que es va viure en aquells dies del 1848.

Aquest dijous i fins al 28 de maig comença una d'aquelles propostes que fan barri. O, més ben dit, barris. Es tracta de la primera edició de "De tapes x Sants i les Corts", organitzada per Estrella Damm i en què, amb la complicitat de 33 establiments, han construït una proposta divertida, econòmica i amb la qual molt probablement descobrireu locals nous.

La seva última aparició pública va ser el setembre de l'any passat per celebrar l'inici del que semblava una victòria: la presentació d'un projecte milionari per millorar tant l'Estació de Sants com la plaça dels Països Catalans. I llavors Josep Maria Domingo (1945-2023), històric president del Centre Social de Sants, va agafar el micro per representar, com havia fet tantes vegades, la veu dels seus veïns, i dir allò: que sobre el paper tot quedava molt bonic però ja era hora de començar. Lluitador incansable, ha mort aquesta matinada. No haurà vist començar la transformació de la plaça dels Països Catalans, però sí que ha pogut celebrar moltes de les lluites per les quals es va arremangar i, sobretot, va donar la cara: com la recuperació per al barri del gran recinte fabril de Can Batlló, a la Bordeta.

Una nova avaria en un tren d'alta velocitat, la segona en menys de 24 hores, ha deixat atrapats de nou més d'un centenar de viatgers en un dels túnels de l'estació de Sants de Barcelona, poc després de les 9 del matí. Després d'analitzar diverses opcions, Renfe ha informat que els Bombers havien decidit evacuar els 111 passatgers del tren Avant afectat a peu, per un dels túnels d'emergència que hi ha en aquesta infraestructura. Un cop han pogut sortir del túnel, a dos quarts de dotze del matí, els passatgers han continuat el seu trajecte per carretera.

Vuit anys després del conflicte que va obrir al barri de Sants de Barcelona l'intent de desallotjament de Can Vies, el futur d'aquest edifici ha tornat avui al ple de l'Ajuntament. Ho ha fet de la mà del grup municipal de Valents i de la seva portaveu, Eva Parera, que ha defensat sense pal·liatius que el que avui portaven a debat no era una proposició més sinó "una declaració de guerra al moviment okupa". El text instava el govern de Colau a presentar totes les inspeccions i informes d'obres fetes fins ara a Can Vies i a encarregar una inspecció tècnica externa per veure si té alguna deficiència i, si així es confirmés, ordenar-ne el desallotjament i enderroc immediat. La proposta ha quedat rebutjada perquè ha topat amb l'oposició frontal dels comuns i ERC, contraris a reobrir el conflicte de Can Vies, però sí que ha obert una esquerda dins del govern municipal: el PSC s'ha abstingut.

"Ens han intentat trencar els vidres amb els pernils que han saquejat a la xarcuteria del davant". Als propietaris de la històrica botiga Confeccions Ros, al carrer Creu Coberta del barri de Sants de Barcelona, els ha tornat a tocar el rebre aquestes Festes de la Mercè. Si l'any passat, després d'una de les nits de macrobotelló a la plaça Espanya, es van haver d'enfrontar als assaltants per evitar que s'enduguessin tota la roba que tenien als aparadors, aquesta matinada els han tornat a esquerdar els vidres. No són els que s'han endut la pitjor part: a la vorera de davant, i uns quants metres més enllà, la Xarcuteria Muntanya ha quedat saquejada. "S'han endut una quantitat important de pernils i d'altres embotits que teníem a l'aparador i penjats a la part de davant de la botiga", resumeix, resignat, Sergio San Segundo, que és el fill del propietari. I afegeix que també els han pres uns 500 euros que tenien al calaix i els han destrossat tot l'aparador.