Nevin Cohen (Brooklyn, Nova York, 1962) és expert en polítiques públiques alimentàries i director de l'Urban Food Policy Institute –pertanyent a la Universitat de la Ciutat de Nova York–, i advoca per les accions que puguin portar a una alimentació més igualitària, sostenible i saludable. Visita Barcelona per participar en el primer congrés internacional de l'observatori FARO sobre el futur de l'alimentació, celebrat a la Universitat de Barcelona, on queda meravellat pel seu edifici històric. “Que bonic deu ser estudiar aquí” diu, fent una foto al claustre.

Unes 3.000 famílies catalanes estan pendents que els assignin un habitatge social, però la gran demanda i la poca oferta disponible de pisos a disposició d'entitats i administració fa que les llistes d'espera no parin de créixer malgrat que els usuaris compleixen els requisits i han rebut una resolució favorable. Mentre no arriba aquesta solució, la majoria de famílies sobreviuen en un relloguer o fins i tot en hostals socials.

La despesa de l'habitatge és ja un forat per a la immensa majoria de la població catalana. Més d'un 80% han de dedicar més del 30% dels seus ingressos per fer front al pagament del lloguer i fins a un 36% han de reservar la meitat del sou. Aquest sobreesforç és sensiblement inferior entre els que són propietaris amb hipoteca pendent, amb percentatges que representen el 62% i 20%, respectivament. Són dades de l'informe L'habitatge, ciment de desigualtats, que ha publicat Oxfam Intermón, en què s'incideix en el fet que el pagament d'un sostre per viure s'ha incrementat en un 56% des del 2014 sense que això vagi acompanyat d'una pujada salarial.

Més de dos milions de catalans reben atenció d'entitats aplegades a la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social que confia que el Parlament aprovi, després de tres anys, la llei del tercer sector que ha de reconèixer la feina que fan professionals i voluntariat. Des del maig del 2025, Xavier Trabado Farré n'és el president en substitució d’Enric Morist, mort sobtadament.

Els amants de parlar dels problemes que realment interessen a la gent estan d’enhorabona. Per fi en aquest país parlem dels problemes dels pagesos, dels usuaris de tren, dels mestres i de la falta d’habitatge. I, pròximament, del personal sanitari.

Encara li tremolen les cames quan explica que ha passat de veure’s al carrer amb la camisa a l'esquena a ser propietària del pis. "Ens vam salvar per la campana, sí", il·lustra Anna Pujol (nom fictici) per relatar que, després d’anys d’estar amenaçada amb desnonaments, pressionada per marxar sense fer soroll i intents desesperats de quedar-s’hi, ho va aconseguir, dimecres passat, tan sols 48 hores abans que la comitiva judicial i les unitats ARRO dels Mossos d’Esquadra es presentessin per executar l’alçament. Dos dies abans, va arribar a un acord amb el fons i va signar les arres per comprar l’habitatge on ella i la seva mare havien viscut de lloguer des de feia vint anys.

Abans de trobar aquest local reconvertit en un senzill habitatge a Sant Adrià de Besòs, a Carlos Arturo Murillo i Lilian Rosibel Flores els havien “enganyat” a Esplugues de Llobregat. Un home els havia promès feina i un lloc per viure, i la desesperació per prosperar els va fer acceptar l'oferta sense pensar si podria ser, com finalment va ser, una estafa. “Ens ho va robar tot. No ens pagava el que ens havia promès i ens vam veure abocats al carrer”, comenta Murillo, assegut al sofà dels baixos sense perdre de vista l’entrada de la porta per si l’abundant pluja que cau acaba entrant dins de casa.

Malgrat les bones xifres de l'economia i d'un atur baix, la pobresa ha crescut 0,8 punts en l'últim any a Catalunya. Es trenca així la tendència d'una tímida reducció que va arrencar el 2021 gràcies a la injecció d'ajudes de l'escut social aprovat arran de la crisi de la pandèmia. Segons l'última Enquesta de Condicions de Vida, publicada aquest dijous per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el 24,8% de la població catalana és pobre i viu amb privacions materials. L'empitjorament social no ha sorprès les entitats i ONGs, que fa mesos que noten un augment de la demanda, fins i tot entre les persones que tenen una feina. El llindar de la pobresa es fixa en ingressos inferiors de 13.800 euros per a una sola persona i de 29.100 per a dos adults i dues criatures, i, de fet, la precarietat s'està acarnissant especialment entre els menors de 16 anys.

La Fundació La Caixa destina aquest any 250 milions d'euros a inversió social segons el conveni formalitzat aquest dilluns entre el president de l'entitat, Isidre Fainé, i el de la Generalitat, Salvador Illa. L'anterior acord va ser de 225 milions, la qual cosa suposa un increment del voltant de l'11%. De la quantitat total, 99 milions d’euros es destinaran als programes socials de l’entitat dirigits especialment als col·lectius més vulnerables. També s'hi inclouen sumes per a l'àmbit cultural i d’investigació i beques.

Ha tornat a passar una cosa que no havia passat mai, que és que un diputat en exercici entri a la presó.

Catalunya ha recuperat part del pols del mercat laboral després de la pandèmia, però hi ha una bossa preocupant d'1,4 milions de treballadors als quals la feina no els deslliura de viure atrapats en una situació de pobresa i sense oportunitats d'ascens social. "La precarietat laboral és la nova normalitat per a una part de la societat”, segons Càritas, que en un informe sobre exclusió i desenvolupament social que ha elaborat amb la Fundació FOESSA a partir d'entrevistes a 140.000 llars de tot l'Estat i de totes condicions socioeconòmiques. El treball conclou que la millora global dels indicadors de la macroeconomia no es deixa notar en el dia a dia de moltes famílies. Fins i tot hi ha pobresa en famílies en què algun dels seus membres estan ocupats, i ni tan sols aconsegueixen arrodonir el mes els que tenen la sort d'accedir a prestacions socials.

Amb l’hivern a tocar i l’anunciada baixada de les temperatures, el sensellarisme torna a situar-nos davant d’una realitat incòmoda que massa sovint preferim ignorar. Les persones que viuen al ras no necessiten només mantes o menjar calent, necessiten que la societat deixi d’assenyalar-les amb el dit. Persistim en prejudicis simplistes per alleugerir consciències, però és hora de fer pedagogia, escoltar abans de jutjar i oferir un vot de confiança per construir comunitats més solidàries i inclusives.

L'Ajuntament de Martorell ha aprovat aquest dilluns la prohibició d'omplir garrafes amb aigua de les fonts públiques del municipi per evitar així que els veïns que no tenen aquest servei a casa n'agafin per a ús domèstic. La mesura s'inclou dins de l'ordenança de convivència que el ple municipal modificarà amb els vots favorables dels partits del govern municipal, Junts i el PSC.

El Bakary i el Lassana eren menors d’edat i la Generalitat va provocar que acabessin al carrer assegurant que eren adults. Ara la justícia dona la raó als dos nois gambians. Les proves d’edat que va fer-los la Fiscalia per determinar que eren adults, i que van servir perquè l’antiga Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) els expulsés dels centres de menors, no tenien validesa. El del Lassana i el Bakary són només dos casos. Però n’hi ha molts més repartits per tot el territori. A Girona ciutat ja hi ha dues resolucions judicials més, i a la Garrotxa, per exemple, ja n’hi ha hagut una desena en els últims mesos.

A nivell macroeconòmic, Espanya va com un coet. De fet, fa uns mesos, l’OCDE assenyalava l'Estat com l’economia avançada que més creixerà aquest any, amb una previsió de fins al 2,6% de creixement. Però mentre les grans xifres brillen, per a molts infants i joves el relat del creixement econòmic sona llunyà, gairebé irreal. La seva realitat és una altra: la de la precarietat, l’habitatge inaccessible i les oportunitats que s’esfumen. Des del 2007, l’exclusió social entre la població infantil i juvenil no ha deixat de créixer, i avui es consolida com una autèntica bretxa generacional. Així ho adverteix el IX Informe Foessa, elaborat per Càritas i presentat aquest dimecres.

Segons l’últim informe El Estado de la Pobreza, elaborat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN), la taxa de pobresa infantil a Espanya és especialment alarmant: 2,3 milions d’infants i adolescents –gairebé un 29%– viuen en situació de vulnerabilitat. És la xifra més alta de la Unió Europea.

El Banc dels Aliments, que agrupa els bancs d'aliments de Catalunya, ha presentat aquest dijous una nova edició del Gran Recapte, que pretén recollir aliments per cobrir les necessitats de 230.000 persones vulnerables. En aquesta ocasió, la recollida s'avança tres setmanes a les dates habituals i es farà durant el cap de setmana dels dies 7 i 8 de novembre, amb la doble versió de donacions de productes als supermercats i aportacions econòmiques.

La feina i, sobretot, l'habitatge són els dos grans factors que marquen la desigualtat social. També en el cas de la població migrant a Barcelona, que pateix més exclusió residencial que la nascuda a l'Estat. Primer, perquè la majoria ha de viure de lloguer, a mercè dels augments salvatges dels preus del mercat, i després perquè ocupen les feines més mal pagades, segons les conclusions del primer informe de l'Observatori de les Migracions i el Refugi de l'Institut Metròpoli, amb dades del 2022 i el 2023.

Laura Morro va prendre a l'abril el relleu a Conxita Peña com a degana del Col·legi de Treball Social de Catalunya, càrrec que compagina amb la feina com a responsable de treball social del Consorci Mar Parc de Salut. Afirma que s’ha proposat que societat i polítics reconeguin el valor de les professionals.