Aquest diumenge, Antoni Bassas entrevista a la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs.

Les declaracions de la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, en una entrevista feta dilluns per Antoni Bassas a l'ARAAntoni BassasARA en què va dir que trobaria "normal i necessari" que els funcionaris s'agafessin un dia de festa personal el 6 de febrer per acompanyar Artur Mas fins al jutjat pel 9-N -com també han fet l'ACN i Òmnium- han arribat aquest dijous al Parlament i han generat una gran polèmica. La consellera, en una interpel·lació al Parlament del diputat José María Espejo-Saavedra, de C's, s'ha ratificat en la seva opinió, i ha negat que hagi donat cap ordre en aquest sentit als funcionaris.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat mantenir la suspensió cautelar dels articles contra desnonaments de la llei 24/2015 d'emergència social que havia impugnat el govern central. La Generalitat havia demanat als magistrats que aixequés la mesura, però el tribunal ha rebutjat els seus arguments.

L'engranatge de la maquinària parlamentària ja comença a funcionar a ple rendiment. La Junta de Portaveus ha aprovat aquest dimarts la distribució de les presidències de les 29 comissions que hi haurà aquesta legislatura al Parlament i que començaran a constituir-se aquest dimecres a la tarda. Com ja s'havia apuntat en els últims dies, la de procés constituent –impugnada pel govern espanyol– estarà sota la batuta de Muriel Casals, mentre que les de corrupció –demanada per Ciutadans– i governació estaran presidides per la CUP. Albert Botran presidirà la de governació i Benet Salellas la de corrupció. De fet, l'exdiputat cupaire David Fernàndez ja va presidir la comissió d'investigació que es va crear arran de l'esclat del cas Pujol la passada legislatura.

"És urgent que l'Estat contesti i autoritzi la petició de pròrroga del termini per votar per correu el 27-S". Són paraules de la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, sobre la demanda que va fer la setmana passada la conselleria de Governació per tal d'ampliar el marge que tenen els catalans residents a l'exterior per poder exercir el seu dret a vot de cara a les eleccions de setembre.

El departament de Governació de la Generalitat ha sol·licitat a la Junta Electoral Central una pròrroga del termini màxim perquè els catalans que viuen a l'estranger puguin sol·licitar el vot per correu a les eleccions del 27-S. Ara per ara, la data límit és el 29 d'agost i la consellera Meritxell Borràs argumenta en una carta que caldria donar més temps perquè els tràmits s'han de fer coincidint amb el període de vacances per a molts electors i en la reducció d'horaris i personal de diversos consolats.

La comarca del Lluçanès no es crearà immediatament, a diferència del que va passar amb el veí Moianès ara fa uns mesos. El secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joaquim Ferrer, ha explicat a l'ACN que la reunió d'aquest dilluns entre els alcaldes i Governació no ha servit per tirar endavant la constitució de la 43a comarca de Catalunya, "però s'ha pres l'acord que els 13 municipis continuïn treballant mancomunadament".

La nova consellera de Governació i Relacions Institucionals, Meritxell Borràs, és una de les mans dretes del president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull. Filla d'un dels fundadors de CDC, Jacint Borràs, és una veterana al Parlament -hi és des del 1995- i s'ha ocupat de temes delicats com la comissió d'investigació sobre corrupció i frau fiscal o les interpel·lacions i preguntes que tenien a veure amb el Consorci Sanitari de Lleida. De fet, és una de les adjuntes al portaveu de CiU i s'ha ocupat d'un dels projectes importants de la legislatura: la Llei del Servei d'Ocupació de Catalunya.

L'escenari polític a Catalunya ha canviat molt des que el passat 27 de setembre, no fa ni tan sols un mes, Artur Mas va signar el decret de convocatòria de la consulta del 9-N. La unitat es va trencar en una convulsa cimera al Palau de Pedralbes i el president de la Generalitat va comparèixer el 14 d'octubre per anunciar la seva alternativa a la consulta pactada per CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP: un procés de participació sense registre previ de votants que mobilitzaria 20.000 voluntaris i que comptaria amb 600 punts de participació.

99 dels 947 municipis catalans han confirmat al Govern els punts de votació per a la consulta que va proposar la Generalitat, segons han informat a Europa Press fonts de l'executiu català. A més, 263 ajuntaments ja han designat un coordinador municipal per a la votació, segons les dades de la Generalitat actualitzades a les 12.00 d'aquest dimarts.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha presidit aquest dissabte la signatura de quatre convenis i protocols per desplegar la logística de la consulta del 9-N. Concretament, el Govern ha encarregat al Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) la impressió de les butlletes i la fabricació de les urnes; s'ha signat un conveni amb l'Idescat per a la utilització de les dades del registre de població com a cens del 9-N; i un tercer conveni amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) per la gestió de dades i suport informàtic i tecnològic. El quart acord és amb Presidència per fer servir el registre de catalans residents a l'exterior.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, discrepa de l'opinió de l'oposició, que va definir com un "acord de mínims" el document aprovat aquest divendres durant la cimera. Ortega considera que es van pactar punts importants i està segura que l'oposició té la voluntat que aquesta reunió "no quedi en una foto". La vicepresidenta entén que dins l'arc parlamentari hi ha models de país diferents i petites discrepàncies, però lamenta que hi hagi grups que vulguin buscar la "lletra petita" dels desacords quan el document aprovat ahir "és un èxit" i permet mirar, assegura, de cara al futur amb expectatives molt marcades. Ortega ha fet aquestes declaracions aquest dissabte en una visita a Preixana (l'Urgell).