Diuen que Arquímedes, el gran enginyer i físic grec de Siracusa, va dir: “Doneu-me un punt de suport i mouré el món”. Tot i que ell es referia a la llei de la palanca, la imatge que genera al nostre cervell és tan potent que ens hi referim metafòricament en moltes altres situacions humanes en què cal resoldre un problema que podria ser abordable amb les dades i eines adients. Així és com ens sentíem els científics que ens dedicàvem a la genètica humana durant els anys 90, en plena efervescència del Projecte Genoma Humà. Enguany celebrem els 25 anys de la publicació del primer esborrany complet del genoma humà, el manual d’instruccions que explica com som els humans i que va suposar un abans i un després per a la biomedicina.

A Catalunya ens agrada explicar que som un país de talent. I ho som. Tenim científics brillants, centres punters, hospitals de referència, xarxes com ICREA i els iCERCA que han situat el país al mapa europeu. Les xifres de publicacions, d'assoliment de finançament competitiu del Consell Europeu de Recerca –les ERC– i d’impacte ens avalen. Fins aquí, orgull legítim.

Quan parlem de la recerca a Catalunya, unes vegades ens referim a l'ecosistema de recerca i d’altres al sistema de recerca. Convé distingir. L'ecosistema ho inclou tot i no té límits precisos. Ets part de l'ecosistema si de facto ho ets. Ser-ho no depèn de credencials. Un ecosistema és sempre una mica caòtic i desordenat. En la seva millor versió és creatiu i dinàmic. Quan el que és nou deixa de ser-ho i s’ordena, ja han sorgit noves iniciatives que mantenen el desordre creatiu. Catalunya ha generat un ecosistema de recerca que ha guanyat molt pes a Europa. Som rellevants a totes les instàncies on cal ser-ho. Però no podem estar-ne del tot cofois perquè el vaixell en el qual guanyem posicions n’està perdent en el món. La nostra ambició avui hauria de ser participar en un lideratge científic europeu que redreci aquesta situació.

“Ens ha canviat la vida”, assegura amb convenciment i un somriure honest Imma Santiago Die. “No tan sols a mi, sinó a tots els que hi hem participat. Ja no som els mateixos que abans”, insisteix, i fa una mirada còmplice a la seva germana Carme, que també assenteix. “Ara cuidem la nostra alimentació, fem activitat física, estimulació cognitiva i sortim a passejar i a fer activitats junts. Sense anar més lluny, avui hem quedat per anar a dinar plegats”, explica.

Nou pas endavant en la lluita contra l'Alzheimer. Una gota de sang seca obtinguda mitjançant una simple punxada al tou del dit, com la que solen fer-se les persones amb diabetis per mesurar la glucosa, podria servir per detectar marcadors clau d'aquesta malaltia. Així ho descriu un estudi amb la participació del Centre de Recerca de l'Alzheimer ACE de Barcelona i l'Institut de Salut Carles III de Madrid, publicat aquest dilluns a la revista Nature Medicine. La recerca avança en un mètode –l'extracció de sang– que fa temps que s'està estudiant per predir la malaltia. Ara és especialment rellevant que la detecció la podria fer el pacient de manera simple i ràpida.

La diabetis tipus 1 és una malaltia autoimmune, crònica i greu que, tot i no ser minoritària, és una gran desconeguda socialment. Més de 166.000 persones la pateixen a Espanya, 26.000 de les quals a Catalunya. Es tracta d’una malaltia que no tan sols afecta els pacients que la pateixen, que estan obligats a controlar diàriament els seus nivells de glucosa, fins i tot mentre dormen, o a injectar-se insulina cada dia, sinó que també afecta les seves famílies.

Quan Charles Darwin s’havia d’embarcar en el Beagle per fer la volta al món, una de les seves germanes li va dir que s’endugués un exemplar de Persuasió, però ell va dubtar perquè, deia, se sabia la novel·la de memòria. A Darwin l’apassionaven les obres de Jane Austen i va tenir la sort de compartir aquest entusiasme amb Robert FitzRoy, el capità del vaixell. Potser per això al naturalista no li hauria sabut tant de greu veure com l’any 2017 la imatge de l’escriptora suplia la seva en els bitllets de deu lliures. De fet, cedia el lloc a una de les seves autores preferides.

Cap a finals del segle passat la UE va introduir l’expressió “paradoxa europea” per assenyalar el contrast entre una recerca científica europea d’un nivell comparable a la dels EUA i uns resultats molt inferiors en termes d'innovació i creació de grans empreses. El subseqüent debat acadèmic sobre el perquè ha estat important. Entre nosaltres, el professor Ruiz-Castillo, de la Universidad Carlos III, hi ha participat intensament. Llegida la literatura, dono la meva opinió, amb menys matisos dels que caldrien. La causa seria doble:

La farmacèutica catalana Hipra començarà a assajar l'any que ve amb animals els prototipus de vacunes contra la pesta porcina africana (PPA) que ha desenvolupat, tot i que el tractament no estarà disponible per erradicar l'actual brot del virus detectat a Catalunya. La farmacèutica porta des del 2019 investigant el virus i fa dos anys que lidera un projecte europeu per desenvolupar una vacuna contra la PPA.

La petita església romànica de Santa Bàrbara de Pruneres, a l’Alta Garrotxa, es va convertir en un espai de culte a la ciència i a la història. Durant un concorregut aplec, celebrat un diumenge de mitjans d’octubre, un tros de costella de balena d’uns dos metres de llarg va ser objecte de devoció i anàlisi per un equip d’arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), mentre més d’un centenar de fidels eren testimonis de l’escena. L’immens os va ser despenjat de la capella lateral on s’exhibeix des del 2004 i col·locat al bell mig de l’altar, des d’on els científics de la UAB en van extreure, cerimoniosament, mostres per analitzar-les.

L'any que ve està previst que entri en funcionament el Mercat del Peix, un hub d’innovació i recerca que vol esdevenir un pol de recerca de frontera i d’innovació en medicina de precisió. L'objectiu és que les instal·lacions d’aquest equipament de 45.000 m², que té un cost de 104 milions d’euros i que estan ubicades al costat del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, potenciïn la recerca interdisciplinària i siguin un pol d’atracció per a investigadors d’arreu del món.

La Setmana de la Ciència compleix 30 anys divulgant la recerca i el coneixement científic a Catalunya. Més d'un milió i mig de persones han gaudit d'unes 10.500 activitats comunicatives de contingut científic per a tots els públics al llarg de tres dècades de ciència. La 30a edició de la Setmana de la Ciència (SC'25), organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) amb el suport del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, portarà més de 380 xerrades, visites guiades, rutes, exposicions, tallers, conferències i d'altres activitats divulgatives totalment gratuïtes a 36 comarques catalanes, des del divendres 7 i fins al diumenge 16 de novembre.

Els tumors colorectals més agressius han après a enganyar el sistema immunitari i passar desapercebuts davant les seves defenses. Tot i que les immunoteràpies han revolucionat la lluita contra molts tipus de càncer, el colorectal encara és una de les principals causes de mort arreu del món. En la majoria de casos metastàtics, els pacients no responen a aquests fàrmacs perquè les seves defenses no reconeixen les cèl·lules malignes com una amenaça.

Han passat gairebé tres anys des que es va fer el primer pas per fer realitat el macroprojecte de la Ciutadella del Coneixement als terrenys de l'antic Mercat del Peix, a tocar del parc barceloní. Ara l'inici de la seva activitat sembla més proper que mai amb l'impuls econòmic governamental a un dels projectes centrals: la creació del nou Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Segons ha informat aquest dimarts la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, la Generalitat finançarà amb 104 milions d'euros la construcció d'aquest edifici que es dedicarà a la recerca avançada de medicina regenerativa i de precisió i que serà cabdal per impulsar aquest nou pol de ciència —la biomedicina, la biodiversitat i el benestar planetari— i de coneixement urbà de referència al sud d'Europa.

La Lia farà tres anys el 28 de desembre. No camina de manera autònoma –gateja molt, això sí– però està a punt, i si bé es comunica a la seva manera –assenyala i es fa entendre– encara no parla més enllà d'algunes paraules. Li han fet múltiples proves, la segueixen especialistes de tota mena, però encara no han trobat la malaltia que expliqui les causes d’aquest retard global del desenvolupament, si bé sospiten que podria ser una malaltia rara d’origen genètic, explica la seva mare, Laura López Crespo, de 39 anys.

Arribaran a Catalunya els 260 milions dels fons de recerca pendents del 2024 i el 2025. Era un dels acords per a la investidura del president espanyol, Pedro Sánchez, pactats amb ERC. Es tracta d'una partida més que notable per a un sector molt rellevant. Tot i que no hauria de ser notícia que els acords es compleixin i que la R+D (recerca i desenvolupament) sigui prioritària, malauradament ho és. Estem massa acostumats a les carpetes oblidades en un calaix i a les bones intencions que no es materialitzen. Per tant, sí, és notícia: 260 milions per potenciar institucions de referència com el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Sincrotró Alba, la Vall de la Quàntica i el Centre d'Anàlisi Genòmica, entre d'altres. També per impulsar les plantes de descarbonització de Tarragona i 42 centres de la xarxa Cerca.

Tenim l’ambició d’esdevenir una economia tractora a Europa. És a dir, una economia molt productiva, inserida en les millors cadenes de valor europees i generadora de bons sous. Per això ens cal una economia no només basada en el coneixement sinó també amb un component important de coneixement propi (propietat intel·lectual). Una condició necessària, però no suficient, per arribar-hi és disposar d’un ecosistema de recerca de primera línia. Tot és millorable, però diria que el tenim. El sector públic hi ha contribuït amb un impuls decisiu. L’hem de cuidar i mantenir.

A finals de l’estiu del 2021, Greer Jarrett va emprendre el primer de vint-i-sis viatges per recórrer els camins marítims que havien seguit els mariners nòrdics durant l’era vikinga, que va durar aproximadament del 800 al 1050 dC. Més enllà de la seva reputació de brètols medievals, els vikings eren experts comerciants que van establir rutes comercials que arribaven fins a Bagdad. La seva hegemonia es basava en el domini dels mars.

Gairebé tres milions de persones amb nacionalitat espanyola viuen actualment a l’estranger, de les quals unes 400.000 eren residents habituals a Catalunya. Fa només 15 anys, aquesta xifra no arribava a les 150.000 persones. 

M’acabo de comprar un llibre de receptes. Al final hi ha unes planes en blanc per apuntar-hi les pròpies. Decideixo escriure-hi la meva per poder cuinar-vos l’informe de la Unesco Women Lead for Learning (Dones liderant per l’aprenentatge) publicat el 20 de maig.