El Barça arribarà a Madrid amb les millors sensacions possibles després de golejar a l'Athletic Club a l'estadi Johan Cruyff amb gols de Salma Paralluelo, Carla Julià, Sydney Schertenleib i doblets de Claudia Pina i Kika Nazareth (7-1). Gran entrada per viure una nova exhibició de l'equip de Pere Romeu abans d'enfrontar-se al Reial Madrid tres cops en una setmana. Les blaugranes visitaran l'estadi Alfredo Di Stéfano el pròxim dimecres 25 en l'anada dels quarts de final de la Champions (18.45 h) i el diumenge 29 en duel de lliga (21 h). A més, el dijous 2 d'abril, el Barça tornarà al Camp Nou per disputar la tornada de la Champions (18.45 h).

Quins tres punts. Abans de tornar a escoltar l'himne de la Champions a Newcastle, l'equip de Flick s'ha endut la victòria d'un escenari on sempre cal suar la cansalada. Partits així decideixen la lliga, tot i que lògicament, encara queda molt camí per fer i preocupa veure tants jugadors que acaben els partits fosos.

Un Barça tan esforçat com cansat suma un preuat triomf en un feu complicat com San Mamés (0-1) gràcies a un golàs de Lamine Yamal al minut 68. No va ser el millor partit dels blaugranes, que van pagar el cansament de l’aferrissada batalla contra l’Atlètic de Madrid de dimarts, però va ser una victòria plena d’ofici contra un rival incòmode que permet als de Hansi Flick mantenir els quatre punts de marge respecte al Reial Madrid al capdavant del campionat.

El que apuntava que seria una temporada de consolidació per a l’Athletic Club ha acabat convertint-se en una cursa d'obstacles. A Mestalla, els bascos van haver de suar fins a l’últim minut per assolir el bitllet per a les semifinals de la Copa del Rei contra el València (1-2). L’optimisme inicial s’ha anat diluint amb el pas de les jornades. L’equip d’Ernesto Valverde penja d’un fil aquest curs. Viu a només tres punts del descens i recentment eliminat de la Champions League, en un context esportiu molt més fràgil del que s’esperava. Un dels noms propis d'aquesta desfeta és Nico Williams, víctima d'un calvari amb les lesions.

El Barça és un regal per als ulls. Un d’aquells equips que aconsegueixen que, durant alguns minuts, els seus aficionats s’oblidin de la grisor del dia a dia i d’aquest món cada cop més boig. Durant 18 minuts de glòria, l’equip de Flick va golejar l’Athletic marcant-li quatre gols que haurien pogut ser més, i va sentenciar una semifinal sense història, un partit jugat en una sola direcció, una allau de joc que ofegava Unai Simón (5-0). El Barça no va deixar que els bascos poguessin escriure la seva part del guió, condemnats a ser una víctima més d’un equip que et passa per sobre amb la força d’una piconadora, però mentre sonen violins celestials.

San Mamés va posar fi a un dels millors anys de la història de l’Espanyol. El 2025, que va arrancar amb el conjunt blanc-i-blau en zona de descens i la continuïtat de Manolo González penjant d’un fil, ha acabat amb l’equip periquito cinquè, ben a prop de la zona Champions; amb el gallec convertit en un dels tècnics de moda a la Lliga, i amb els blanc-i-blaus guanyant, amb remuntada inclosa, en un estadi de Champions League –“Seria molt bonic fotre una hòstia en un camp com aquest”, va dir a la prèvia Manolo– quinze dies abans de rebre el FC Barcelona de Joan Garcia, líder de la competició, a Cornellà-El Prat.

Tot torna a començar. 909 dies després del darrer partit, el cant del Barça ha tornat a sonar per les galeries dissenyades, fa dècades, per Francesc Mitjans. Un nou estadi s’alça sobre les arrels del vell Camp Nou, unint passat i futur al voltant d’una pilota que ha entrat quatre cops a la porteria d’un Athletic golejat en una jornada rodona a Can Barça. L’equip de Hansi Flick no ha fallat en una jornada bonica, d'aquelles que es recorden, no tant per un estadi que encara té molta feina per fer, com per les sensacions. Sempre és bonic tornar i si l’equip acompanya, més. L’afició ha tornat a l’estadi i el Barça de Flick va tornant a ser allò que s’espera d’ell, un equip que goleja i és valent, tant en atac, com en defensa.

El Barça va dir adeu a la gratificant temporada 2024-2025 amb un triomf davant l'Athletic Club (0-3) gràcies a dos gols de Robert Lewandowski i un de Dani Olmo des del punt de penal. A continuació, uns apunts en calent sobre el partit.

L’Espanyol perd la por als lleons. Els blanc-i-blaus van sumar un punt davant l’Athletic Club (1-1) en un partit en què van avançar-se gràcies a un gol de murri de Roberto Fernández que va neutralitzar Sancet al tram final. Cornellà-El Prat va tornar a ser un fortí per assecar un dels equips més en forma de la Lliga i firmar un empat que manté els de Manolo González una setmana més fora del descens, a un punt del València. 

La supervivència del Girona a San Mamés ha durat 42 minuts. I massa que ha sigut, vist el pobre rendiment dels de Míchel, incapaços de mirar cap a la porteria contrària. L'Athletic ha dominat de principi a fi. Els gironins han resistit el que han pogut, fins que una entrada a destemps de Miguel dins de l'àrea no ha admès discussió. Aquesta vegada, a diferència de la primera volta, el porter Gazzaniga, que s'ha fet un fart d'aturar gols cantats, no ha estat suficient per evitar la primera de les tres dianes de Sancet. Encara ha tingut marge per fer el segon abans del descans en una primera part fluixíssima del conjunt català, que no ha despertat en cap moment (3-0).

L’Espanyol ha mostrat la seva versió menys competitiva del curs en un dels pitjors escenaris possibles. El conjunt blanc-i-blau ha firmat el seu pitjor partit d’aquesta temporada a San Mamés (4-1), on ha estat una presa massa fàcil per als germans Williams. Un correctiu tan dolorós com merescut. Amb Nico estripant tots els defenses que es trobava per davant, Iñaki amb la canya a punt per pescar qualsevol pilota que li arribava a l’àrea, i amb Berenguer fent d’actor revelació, els lleons s’han cruspit un Espanyol que ha donat per sentenciat el partit quan només portaven mitja hora i anaven 3-0. 

El Barça ha mostrat una imatge ascendent davant l'Athletic Club i la collita ha estat sumar els tres punts (2-1) en el primer partit de Lliga d'aquest curs a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Lewandowski, que ja acumula tres gols en el campionat, ha decidit l'enfrontament a un quart d'hora del final. Abans, Lamine Yamal ha inaugurat el marcador amb un gran gol i, encara abans del descans, Sancet ha transformat en gol un penal que ha comès Pau Cubarsí. A continuació, uns apunts en calent.

[Introit: em proposo exposar el meu decantament clar pel Mallorca en la final de Copa sense caure en retrets, rancúnies ni insults cap a l’Athletic. També em proposo exposar-ho sense plantejaments de Super Risk i allunyat de la cosmovisió de Jaume I. Seria un motiu de satisfacció arribar a la fi de l’article sense enganyar els lectors, sense decebre’m a mi mateix. La cosa del Bilbao costarà, però som-hi.]

Han hagut de passar 40 anys perquè l'Athletic Club torni a guanyar una Copa. D'aquell títol del 84, que es recorda més per la batussa final amb els jugadors del Barça de Maradona, el conjunt basc havia disputat sis finals, totes perdudes. Aquesta vegada partia com a favorit contra un Mallorca que s'havia plantat a la darrera ronda contra pronòstic i que va estar a punt d'esguerrar la festa als d'Ernesto Valverde. Res pitjor que un rival que no té res a perdre per complicar-te les coses i que s'avançava amb un gol de Dani Rodríguez. Però els nervis i la por per acumular un altre fracàs començaven a desaparèixer a la segona meitat amb un gol de Sancet, i s'acabaven a una tanda de penals on l'Athletic no en perdonava ni un (1-1, 4-2). La Gabarra ja té permís per recórrer triomfal la ria de Bilbao.

"En aquell moment no ets feliç. Ets lliure. La felicitat ve més tard", sospira Sergi Darder (Artà, 1993), ahir a l'Espanyol i avui al Mallorca, revivint el penal definitiu de la tanda que va resoldre la semifinal de la Copa del Rei contra la Reial Societat. La final, la quarta per al club de Son Moix, és aquest dissabte (22 h, La 1), contra l'Athletic Club a Sevilla. Darder no havia tirat mai un penal a l'elit i el cos tècnic de Javier Aguirre li va guardar el cinquè: "Si m'haguessin preguntat quin volia, no hauria dit el cinquè. Potser el segon o el tercer, per protegir-me una mica". No va fallar. Aquella nit no va dormir gens. "Si ja és gairebé impossible un dia normal, amb tantes emocions, més". Contesta mentre escura un cafè. Mentre intenta "aturar aquests dimonis que tens al cap i que s'imaginen coses que no t'has d'imaginar".

Empat del Barça (0-0) davant l'Athletic Club a San Mamés que no permet a l'equip blaugrana retallar la distància de vuit punts respecte al Reial Madrid, el líder de la Lliga, que va empatar amb el València, ni tampoc posar-se segon després de la derrota del Girona a Mallorca. A continuació, els apunts en calent.

No s’enlaira, el Barça. Avança massa lent, frustrant els seus seguidors i quedant frustrat, ell mateix. A Bilbao podia pujar al tren de la lliga, després dels resultats del Girona i el Madrid. Però no va passar de l’empat contra l’Athletic, un resultat que sense ser dolent, també és un dolorós bany de realitat. El Madrid segueix lluny a la classificació i el Barça té un joc massa pla, si vol aspirar a aixecar títols aquesta temporada. Un Barça massa humà, que pateix sobre la gespa en lloc d’inspirar la seva gent, il·lusionant-la. Un Barça massa gris, el de Bilbao. Sense idees en atac, sense llum. Ni Xavi, qui sol ser més optimista quan analitza els partits, va poder amagar-se. El dia que calia guanyar per engrescar-se, la realitat va fer massa mal.