De guanyar la Pilota d’Or a ser assenyalat per Luis Enrique Martínez. Ousmane Dembélé ha passat de firmar la seva millor temporada a mostrar una versió molt diferent aquest curs. No només a l’hora de jugar, sinó també en actitud, i això s’està veient reflectit en els últims resultats del seu club, el Paris Saint-Germain. A l'equip francès li està costant molt arrencar aquesta temporada. Pràcticament els mateixos jugadors, el mateix entrenador, el mateix sistema de joc i les mateixes idees, però no els mateixos resultats. Viuen tota una muntanya russa. En un partit s’imposen amb golejada, en l’altre guanyen per la mínima i en el següent perden. Costa entendre com les coses han canviat tant quan la base és la mateixa.

Amb la baixa de Pedri González i el calendari infernal de partits d'aquest principi del 2026, a Hansi Flick li hauria agradat tenir Dro Fernández a la seva disposició. L'entrenador alemany valorava les prestacions del migcampista de Nigrán des de la gira asiàtica de l'estiu, en què va quedar sorprès amb el seu dinamisme a la zona de tres quarts. Dro, format a La Masia des de cadet, i malgrat el breu pas pel filial blaugrana, estava cridat a unir-se als joves del planter al primer equip. Flick planificava anar-lo rodant, i per això va emportar-se una immensa decepció quan, a mitjan gener, el futbolista li va comunicar que marxaria en el mercat d'hivern després d'acceptar una de les múltiples ofertes que tenia sobre la taula.

Robert Lewandowski continua tancant, a còpia de gols, les boques dels que consideren que, amb 37 anys complerts el passat 21 d'agost, ja no té corda per estar jugant en un equip d'elit. L'ariet de Varsòvia enceta la seva quarta temporada al Barça, a priori l'última (és el que té firmat per contracte), però des dels despatxos nobles de l'entitat blaugrana expliquen a l'ARA que "seran les seves xifres i el seu rendiment" el que definirà, a finals de curs, el futur més immediat del polonès. De fet, que estigui disputant la seva quarta campanya com a blaugrana s'explica perquè la temporada passada va superar més del 55% dels partits disputant un mínim de 45 minuts. Això va activar la renovació automàtica a la qual tenia dret Lewandowski, que va tancar la 2024-25 amb uns grans registres: 42 gols en 52 partits.

París va rendir-se als peus d'una catalana. De nou, per cinquena vegada. La capital francesa va vestir-se de gala, un any més, per a la cerimònia de la Pilota d'Or, el premi que entrega la revista francesa France Football i que reconeix els millors jugadors de la temporada. Una gala històrica, perquè Aitana Bonmatí va guanyar la Pilota d'Or per davant de la mallorquina Mariona Caldentey, segona. Alessia Russo, campiona d'Europa per partida doble amb l'Arsenal i la selecció anglesa, va acabar tercera. En categoria masculina, va ser una festa del PSG: va ser escollit millor club, Luis Enrique va guanyar com a millor entrenador i Ousmane Dembélé va aconseguir el gran premi, la Pilota d'Or, per davant d'un Lamine Yamal que va quedar-se a un pas de donar la sorpresa. El jugador de Mataró es va convertir en el futbolista més jove en pujar al podi, fent-ho amb 18 anys. Fins ara el més jove havia estat el brasiler Ronaldo el 1997 amb 21 anys.

El París Saint-Germain no va poder posar la cirereta a una temporada històrica. L'equip de Luis Enrique Martínez va caure amb claredat a la final del Mundial de Clubs contra un Chelsea molt ben preparat. Els londinencs en van tenir prou amb tres gols marcats en 20 minuts fulgurants de la primera part per fer caure els vigents campions d'Europa, que a més veuen com la seva estrella, Ousmane Dembélé, posa en perill la condició de favorit per guanyar la Pilota d'Or davant el blaugrana Lamine Yamal.

"Bany de realitat", han titulat diversos mitjans de comunicació que segueixen l’actualitat del conjunt blanc. És la sensació que hi ha a Madrid després de caure 4-0 contra el PSG de Luis Enrique. Xabi Alonso, que en unes setmanes havia aconseguit erigir-se en el salvador, va ser durament criticat per la premsa estatal després d’una golejada que els deixa sense opcions de disputar la final del Mundial de Clubs, que jugaran el Chelsea i el PSG.

França ha celebrat aquesta nit la victòria del PSG a la final de la Lliga de Campions. Una celebració, però, que ha acabat sent tràgica, amb importants aldarulls per tot el país i almenys dues víctimes mortals, segons ha confirmat el ministeri de l'Interior. Concretament, en el marc d'aquestes celebracions, un jove de 17 anys ha mort apunyalat a Dacs, al sud-oest de França. De moment, la policia no ha precisat en quin context es va produir l'atac. A París, un home ha mort quan conduïa una motocicleta i ha sigut colpejat per un cotxe.

Era qüestió de temps que el París Saint-Germain aconseguís guanyar la Champions. El que ben pocs s’esperaven és que aquesta temporada seria la bona. L’any que el club francès perdia la seva gran estrella, Kylian Mbappé, considerat per molts el millor davanter del panorama futbolístic. Però resulta que el millor de tots no era a la gespa, sinó a la banqueta. La inversió multimilionària del club havia de donar els seus fruits tard o d’hora, tot i que l’èxit del PSG no s’entendria sense Luis Enrique Martínez, el tècnic que ha posat ordre al vestidor i tàctica al terreny de joc. El van contractar per aconseguir l’orelluda i va completar la seva obra amb una exhibició a la final de Múnic. L’Inter de Milà no va tenir cap opció. I el resultat, per estrany que sembli, va quedar fins i tot curt.

Deu anys després de proclamar-se campió de la Lliga de Campions amb el Barça, Luis Enrique intentarà repetir la fita amb el París Saint-Germain. Els francesos no van fallar contra l’Arsenal a la segona semifinal i se citaran contra l’Inter a l’Allianz de Múnic el primer de juny en una final inèdita. De fet, el PSG arriba tot just a la seva segona final, després de perdre contra el Bayern de Hansi Flick el 2020, l’any de la pandèmia. Coses de la vida, el PSG podria tocar el cel el primer any sense Kylian Mbappé.

Hi ha dies tan preciosos a la vida que no s'obliden. Tots en tenim. I quan els recordem, amb el pas del temps, és impossible que no ens surti un somriure. El Girona, que ja en col·leccionava uns quants en forma de salvacions miraculoses o ascensos des de Primera Catalana, Tercera o Segona B, està aconseguint un àlbum de records molt ben parit. En gairebé dues dècades, el salt és immens: de tornar a Segona al Parc dels Prínceps per estrenar-se a la Champions. Però no oblida d'on ve, perquè cada petit pas que ha fet darrerament, des de continuar a Segona tot i la inestabilitat econòmica a suportar una garrotada esportiva rere l'altra li ha modulat la identitat fins a convertir-se en el que és avui: un club amb un cor immens que demostra que a vegades, per impensable que sigui un somni, aquest es pot fer realitat. Com sobreviure fins al minut 90 contra el PSG, en què un error de Gazzaniga va impedir un empat pràcticament assegurat (1-0).

El Reial Madrid fitxa Kylian Mbappé. Finalment, el davanter francès fa el pas que Florentino Pérez feia anys que desitjava i reforçarà el vigent campió d'Europa. Firmarà un contracte milionari per a les pròximes cinc temporades. Arriba lliure de traspàs, ja que fa unes setmanes va anunciar la seva decisió de no renovar amb el París Saint-Germain per anar a un altre lloc. Amb aquest fitxatge, el Madrid amplia la seva distància sobre el paper en relació amb els seus competidors. Ara mateix el front d'atac a disposició de Carlo Ancelotti el formen Mbappé, Vinícius, Bellingham i Rodrygo, si bé és cert que el club blanc té pressupostada una venda milionària en l'exercici econòmic 23-24, que està a punt de tancar-se.

El futbol, afortunadament, no hi entén ni de lògica, ni de pronòstic, ni de diners. En una nit dramàtica a París, el Borussia de Dortmund alemany s'ha classificat per jugar una final de la Champions per tercer cop a la seva història després de trencar el cor dels francesos (0-1). Un gol de cap de Hummels a la segona part, sumat a un gran desplegament defensiu d'un equip que ha aconseguit desconnectar del joc a Mbappé, ha permès al Borussia tornar a Wembley, on el 2013 ja va jugar una final de la Champions contra el Bayern, que va perdre. Si el Bayern elimina dimecres el Madrid, es repetiran final i escenari.

L'eliminació contra el PSG va suposar punxar un globus que, per mèrits propis, el Barça s'havia guanyat. La derrota és dolorosa. "Avui tothom estava tocat. Demà serà un altre dia i estarem millor. Fa mal", expliquen a l'ARA des del vestidor. Però, a diferència de les patacades dels últims anys, aquest cop, la sensació és diferent. L'última vegada que el Barça va arribar a unes semifinals de la Champions va abandonar la competició després de ser humiliat per un dur correctiu a Anfield (4-0). Llavors, la sensació era de cicle acabat. Calia fer foc nou. En canvi, malgrat la golejada contra el PSG, la sensació és que l'equip, almenys, ha recuperat el pols competitiu a Europa. No és que el Barça estigui preparat per dominar els grans equips del continent, ni de bon tros, però amb el triomf a París va demostrar clars símptomes de recuperació després de més d'un lustre de desfetes en la competició.

Injustícia. Desconsol. Desesperació. Indignació. Immolació. Per aquests cinc estadis va transitar el Barça en un dolorós adeu de la Lliga de Campions després de caure contra el PSG (1-4). Europa continua sent una quimera. Ja són cinc anys sense olorar les semifinals de la Champions. El dia en què Barcelona i bona part de Catalunya s'havien tenyit de blaugrana, el dia en què l'afició tornava a creure que es podia reparar l'orgull malmès durant uns últims anys nefastos en la màxima competició de clubs, el dia en què tot el barcelonisme s'havia permès el dret a somiar, la Lliga de Campions es va convertir de nou en un malson. Un més. La ferida és gran. Toca acceptar-ho. Toca renunciar a la sensació d'eufòria que va despertar la victòria a París i el primer gol de Raphinha a Montjuïc perquè, malgrat que l'estadi blaugrana es va preparar per viure una festa, les errades pròpies i l'arbitratge van fer tocar de peus a terra un Barça que no va perdre l'orgull fins al final. La temporada segurament acabarà en blanc, sense títols i, si res canvia radicalment, amb Xavi Hernández fent les maletes.

El partit d'aquest dimarts entre el Barça i el PSG ha estat declarat d'alt risc pels Mossos d'Esquadra. Això no és un fet excepcional, ja que la majoria de partits de Champions (també els clàssics) tenen aquesta consideració. Ara bé, la policia catalana està prenent especial atenció al matx que es jugarà a les 21 hores a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc principalment per dos motius: que l'afició parisenca no és de les més dòcils i que Europa viu en un context d'augment de la propaganda jihadista. La setmana passada, per exemple, en diversos mitjans afins a Daesh va aparèixer un missatge que cridava els llops solitaris a atacar els camps de futbol durant l'anada dels quarts de final de la Champions. Sobre el partit d'aquest dimarts, les fonts policials consultades són clares: "No hi ha cap amenaça concreta".

"Si em tornés a trobar en el mateix cas, marxaria del camp deu minuts després del final. No fos cas que tornessin a sortir dels vestidors i fessin un altre gol", diu en Ferran (1994), aficionat osonenc del Barça, revivint el 6-1 del Barça al PSG, l'any 2017. Encara estudiava i volia evitar les cues a l'estació de metro de Collblanc: va sortir del Camp Nou al voltant del minut 85, com tants altres, amb un 3-1 al marcador. Perquè pensava que culminar la remuntada era impossible.

Pedri González vol ser titular aquesta nit contra el PSG (21 h, Movistar Liga de Campones). Ell mateix va definir en la prèvia del transcendental duel d’avui a Montjuïc que és “el partit més important” que ha tingut amb el Barça “fins ara”. El migcampista canari va retornar de forma decisiva en l’enfrontament d’anada a París després de superar la vuitena lesió muscular que ha patit en tres temporades com a blaugrana. Va servir l’assistència de l’empat del Barça quan més estaven patint els blaugranes al Parc dels Prínceps. 

L'emocionant victòria del Barça davant el PSG (2-3) de dimecres no va ser l'únic resultat de l'anada dels quarts de final de la Champions al Parc dels Prínceps. El partit també va acabar amb dues detencions a la graderia blaugrana. La policia va arrestar dos aficionats per fer salutacions feixistes i gestos racistes, segons ha informat la prefectura de París en un missatge a X. Se'ls acusa, en concret, d'"apologia dels crims de guerra i insults públics de caràcter racista".

El Barça de Xavi ja no tem els fantasmes d'Europa. El Barça de Xavi ara treu or d'Europa. És el Barça d'un vestidor unit. Un grup de jugadors que van saber divertir-se, patir, sobreviure i, sobretot, sortir amb un marcador triomfant del Parc dels Prínceps. Gràcies a un doblet d'un Raphinha pletòric i un cop de cap de Christensen, els blaugranes van saber neutralitzar i superar el PSG de Luis Enrique i Kylian Mbappé (2-3). Faltarà rematar la feina i allargar les bones sensacions en la tornada a Montjuïc, però el Barça de Xavi, endossant-li tres gols a domicili al PSG, recorda a tot Europa que s'ha guanyat el dret a somiar.