El PSG de Luis Enrique destrossa el Reial Madrid

BarcelonaEl Reial Madrid de Xabi Alonso i Kylian Mbappé va ser una joguina trencada en mans del PSG. El conjunt de Luis Enrique va cruspir-se els blancs (4-0) i disputarà la final del Mundial de Clubs diumenge contra el Chelsea. Si la golejada no va ser més gran va ser gràcies a Thibaut Courtois i que el conjunt parisenc anava tan sobrat que va permetre's abaixar el ritme.

Tot i que els blancs van començar amb una primera aproximació a la porteria de Donnarumma, va ser tan sols un miratge, un oasi enmig del desert. No havien transcorregut ni cinc minuts que Courtois, un heroi que amb una defensa de fireta no pot arribar a tot arreu, ja havia fet una gran doble aturada: primer a una rematada des del vèrtex de l’àrea de Fabián i, tot seguit, a un xut a boca de canó de Dembélé. Tan sols dos minuts després, el PSG va tornar a la càrrega. Doué va esmunyir-se entre els seus defensors i va fer una passada al cor de l’àrea. Asencio, que porta un Mundial de Clubs per oblidar, va adormir-se. Dembélé, voraç en la pressió, li va pispar la pilota i l’hi va cedir a Fabián, que, ara sí, va veure porteria.

Luis Enrique ha convertit Dembélé en un futbolista deu vegades millor del que vam veure durant sis infaustes temporades vestint de blaugrana. El 10 del PSG tornaria a ser protagonista ben aviat mossegant un Rüdiger que, a l'intentar fer una passada cap endarrere, va fer una llufa que gairebé cala foc a la gespa del MetLife Stadium. Dembélé ho va aprofitar per apoderar-se de la pilota i, amb l'esquerra, connectar un xut ras ajustat al pal que va superar Courtois. No s'havia arribat al minut 10 que els parisencs ja guanyaven per dos gols de diferència. Tot plegat s'ho mirava Xabi Alonso des de la banqueta, demanant calma als seus desencertats pupils i enfundat en un polo de color negre, segurament anticipant el dol.

La sagnia no s'aturaria aquí. El Reial Madrid era un gargot, una broma de mal gust, davant un PSG que castigava ferotgement cada errada dels blancs. Al minut 24, en una sortida immaculada al contraatac, un coet anomenat Achraf assistiria Fabián, que marcaria un doblet malgrat l'estèril oposició d'un Fede Valverde desesperat. Amb el 3-0 al marcador i una superioritat esbalaïdora del combinat francès s'arribaria al descans. A la represa, Xabi Alonso va aplicar alguns canvis tàctics i els blancs van tenir més la pilota, però gairebé no van crear ocasions. En canvi, Gonzalo Ramos, després d'una acció genial de Barcola, faria encara més profunda la ferida amb el quart. Pallissa de les que fan mal. Directa al cor del madridisme.