El conte de fades del modest Thun: "Encara no hem preparat cap festa perquè porta mala sort"

BarcelonaEl FC Thun està fent història no només a la Superlliga de Suïssa, sinó al futbol europeu. L’equip on juga el català Genís Montolio ha ascendit aquesta mateixa temporada a Primera i, lluny d’acomodar-se i jugar a cop segur, ha volgut anar una mica més enllà i plantar-se com a líder indiscutible de la competició. “És una situació que ningú s’esperava. El fet d’estar primers o fins i tot de lluitar per places europees era gairebé impensable. Ho estic valorant moltíssim. Ara que veiem que estem a prop d’aconseguir-ho, encara ho gaudeixo més. És un moment històric per al club i molt important per a la ciutat [de menys de 50.000 habitants]. Ho visc amb il·lusió i sense pressió”, explica el Genís en conversa amb l’ARA. Amb dotze punts d'avantatge sobre el segon, el St. Gallen, quan falten només sis jornades –incloses les de la fase final– per al final de la competició, la glòria és a tocar.

Per buscar una equivalència en l’àmbit espanyol, el que fa el Thun seria com si l’Almeria acabés campió de la Lliga, per davant del Barça i del Reial Madrid. Encara que el cas més recent el trobem a Anglaterra l’any 2016, quan el Leicester va guanyar la Premier League just la temporada després d’ascendir. “Tenim pràcticament el mateix equip que a Segona, amb només tres incorporacions. Som un grup que fa anys que juguem junts. El bloc s’ha mantingut durant dues o tres temporades, cosa que avui en dia és difícil. A més, l’entrenador fa ja diverses temporades que està al club. Potser no practiquem un futbol especialment vistós, però som un equip molt solidari: tots sabem què hem de fer i el missatge de l’entrenador ha calat molt en nosaltres. També hi ha hagut una part de sort i jugadors que han fet un pas endavant aquest curs”, reconeix el central barceloní.

Un dels noms que fan que aquesta temporada sigui tan màgica és justament el del Genís. Va arribar a Suïssa fa cinc anys i ara està complint la seva tercera temporada al Thun. Tot i que ara es podria dir que li va tot rodat, va estar a un pas de retirar-se del futbol perquè jugar no el motivava com temps abans. “Va ser una història curiosa. Jo estava a punt de deixar el futbol perquè sentia que ja havia arribat al meu límit. En vaig parlar amb el meu agent i li vaig dir que, si abans de divendres no sortia cap projecte que em fes il·lusió, ho deixaria. Just aquell mateix dijous o divendres em va trucar amb una oferta per anar a Suïssa, a Tercera. Les condicions no eren gaire bones, però em va despertar la curiositat de provar una experiència a l’estranger. El primer any va ser molt dur personalment, tot i que futbolísticament va anar bé, i això em va animar a continuar”, explica.

Va passar de jugar a la Segona RFEF amb l’Olot a la Tercera Divisió suïssa amb el filial del Zúric, un dels equips helvètics amb més història. Malgrat això, l’inici no va ser l’esperat i va pensar en alguna ocasió tirar la tovallola i tornar a Barcelona. “El club no m’ajudava gaire amb la vida fora del camp. Vivia en una habitació llogada a casa d’un senyor gran, a una hora i mitja en cotxe –o dues hores en transport públic– del lloc d’entrenament. A més, hi havia el canvi d’idioma, de cultura i de clima. A l’hivern fa molt fred, neva sovint i pots passar setmanes sense veure el sol. Jo estava sol i havia deixat la meva dona i la família a Espanya. Va ser dur, però el fet de veure que podia créixer futbolísticament em va ajudar a aguantar”, explica el Genís. Per sort va ser resilient i les converses amb la seva dona i la seva família també van ajudar que avui estigui completant una de les seves millors temporades en l'àmbit personal i la millor en la història del modest Thun.

Un cholista al mig dels Alps

Per trencar amb l’hegemonia del Basilea i del Young Boys, el Thun no ha hagut tampoc de modificar gaire el seu estil de joc, on aposta per unes tàctiques patentades per Diego Simeone amb l’Atlètic de Madrid. Mauro Lustrinelli, actual tècnic del Genís, prefereix tenir una porteria a zero que guanyar per golejada, encara que compagina a la perfecció les dues coses. Juga amb un 4-4-2 amb bloc baix, esperant el moment indicat per iniciar un contracop letal. “El seu discurs és molt de «partit a partit», molt en la línia del que es diu sovint del cholisme. És una persona molt passional, que viu el futbol amb molta emoció i transmet molt al vestidor. Les seves xerrades són motivadores i sempre insisteix que ningú ens pot guanyar en ambició i ganes. El missatge continua sent el mateix: centrar-nos només en el pròxim partit i no mirar més enllà”, explica el Genís sobre el seu entrenador. El tècnic suís fa quatre temporades que dirigeix el Thun, i deu anys en què ha passat per gairebé tots els rols possibles dins la institució.

L’equip suís ja pensa en els últims cinc duels, on del primer classificat al sisè jugaran una altra volta per veure qui finalment es proclama campió. Hi ha marge per assolir un objectiu que semblava una bogeria. Així i tot, Montolio és clar, no vol avançar-se als fets ni organitzar cap celebració. “No tenim cap festa pensada encara perquè diuen que parlar-ne abans porta mala sort. Si arriba el moment, preparar-ne una es fa de pressa”, conclou rient.