L'altre club de futbol que enamora Aitana Bonmatí

BarcelonaMig segle de vida pensant que un altre futbol és possible. L’A.E. Ramassà ha celebrat els 50 anys d’història obrint les portes a qui ho necessita, tal com sol fer el club de les Franqueses del Vallès. Un club diferent, especial, perquè té els seus equips federats, però l'any 2014 va decidir fer un pas endavant constituint-se com a ONG. Des de llavors s'ha convertit en la llar i espai de seguretat de moltes persones, especialment dones refugiades. Quan el Ramassà juga, les seves futbolistes poden oblidar durant una estona els problemes que arrosseguen. Algunes noies venen de països on els tiraven pedres si volien fer esport. Una de les jugadores d'aquest any fuig d'un matrimoni forçat al Pakistan i no sabia res del futbol. Ara li dona la vida.

El Ramassà va començar el 2021 un projecte de futbol femení inclusiu per a refugiades que treballa amb més de 35 dones. Un equip que té una padrina molt especial, Aitana Bonmatí. "A través d'ACNUR vaig arribar a l'Associació Ramassà perquè treballen molt amb les dones que venen de països en guerra i que s'han de desplaçar encara que no ho vulguin. Són dones refugiades que utilitzen l'esport com a element aglutinador. No és fàcil fugir de casa teva i venir a aquest món. He compartit entrenaments amb elles i han vingut al meu campus aquests últims dies. Elles són un gran exemple, com totes les persones que les ajuden a trobar una manera de viure millor", va dir la jugadora fa unes setmanes en l'acte de presentació del llibre de relats solidaris de l'esport, que aquest any donarà tots els beneficis a l'A.E. Ramassà.

Quan Bonmatí va anar per primer cop a veure-les, algunes no sabien qui era. Altres ja l'admiraven. Tant és si juguen bé o malament, la idea és que se sentin còmodes. Que s'ajudin en l'entrenament setmanal que fan i en un partit mensual. Es barregen històries com la d'una noia russa que fugia de l'homofòbia contra les lesbianes amb les de dones que van patir la violència a Hondures. "Som un club molt petit i modest. No destaquem pels resultats esportius, estem a quarta catalana, que és l’última categoria que existeix a Catalunya. El 2014, però, vam iniciar el vessant més solidari de l’entitat fent viatges a diferents països a la recerca de diferents ONG que treballessin en el terreny. I, des d’aleshores, els ajudem a finançar alguns projectes. Hem col·laborat amb una entitat del Camerun, on tenim una escola de futbol i un centre de formació per a infants en un barri de Yaoundé", va explicar Marc Larripa, responsable de l'àrea social. I després va arribar el projecte de futbol femení inclusiu destinat a noies nouvingudes, refugiades i sol·licitants d’asil. L'entrenadora és una integradora social que durant la setmana parla amb les jugadores i s'assegura que no els falti res.

Per celebrar els 50 anys de vida, l'A.E. Ramassà va convidar la Federació Sahrauí d’Esports i la selecció nacional del Sàhara Occidental, amb l'objectiu de reforçar els vincles de cooperació i solidaritat amb aquestes entitats. Després de fer xerrades i trobades, es van jugar amistosos entre els equips masculí i femení del Ramassà i la Selecció Nacional Sahrauí. “Agraïm molt tots els actes d’ajuda cap al nostre poble. Portem cinquanta anys refugiats i estem oblidats. Estem en una situació molt complicada, ja que no sabem si les nostres famílies podran sopar aquesta nit. Tenim el deure i l’obligació moral de continuar amb la lluita, i l’esport és una bona arma per combatre”, va dir Ali Ahmed, de la Federació Sahrauí d'Esports.

També aquest any l'equip de futbol sala del Ramassà va fer un viatge a Mongòlia, per col·laborar amb l'ONG Lantuun Dohio, que crea espais segurs per tot el país que tenen com a objectiu donar resposta als problemes que afronta Mongòlia pel que fa a tràfic de menors, abús i violència infantil. Els jugadors van visitar dos dels centres que l'ONG té en barris perifèrics de la capital, Ulaanbaatar, per jugar a futbol i entregar material. Una forma de seguir demostrant que un altre futbol és possible.