Joan Laporta va parlar per primera vegada de l'exili a Montjuïc durant la campanya electoral del 2021. L'aleshores candidat ja renegava del projecte de remodelació que estava a punt d'heretar de la junta de Josep Maria Bartomeu i deixava caure que el retocaria de dalt a baix. Jugar una temporada a un estadi –inicialment només era una– formava part del seu full de ruta. Però el que no es podia imaginar és que aquella proposta acabaria sent un niu de problemes i conflictes. Cinc anys després, i un cop acabada la primera fase de la reforma del Camp Nou, el president electe tem haver de tornar al Lluís Companys de manera temporal mentre es faci la coberta de l'estadi. "Esgotarà totes les alternatives possibles", sostenen des del club. Per què?

En poques setmanes farà un lustre de la sorprenent renúncia de Hansi Flick a la banqueta del Bayern de Múnic. L'abril del 2021, només vuit mesos després de guanyar un triplet –amb 2-8 inclòs al Barça de Messi– amb els bavaresos, i malgrat tenir contracte assegurat fins al 2023, l'entrenador va anunciar que no continuaria al càrrec per profundes desavinences amb el director esportiu de l'entitat, Hasan Salihamidzic, que va prendre una sèrie de decisions que no li van agradar, com ara no renovar Thiago Alcántara o Ivan Perisic.

El mem de Joan Laporta ballant ja forma part de la cultura popular. La seva eufòria és encomanadissa: tot és il·lusió, optimisme, càntics manllevats de la grada d’animació, macarrons i escuma de cava brollant a Luz de Gas. Qui no voldria que la vida fos això cada dia? Qui és l’amargat que optaria per no passar-s’ho bé? Hedonisme en estat pur i la cirereta d’un 7 a 2 per sortir catapultat cap als quarts de final de la Champions. “Els millors anys de la nostra vida” són aquí i el barcelonisme –o el 42% que va anar a votar– ha triat en massa que sigui aquest senyor magnètic, divertit, carismàtic i proper qui continuï traient el club del pou que va perforar Josep Maria Bartomeu. Aquest xec en blanc és la constatació que el Barça i Laporta són el mateix. “L’estat soc jo”, deia el rei absolutista francès Lluís XIV. Doncs això.

En un món on la majoria de grans equips de futbol pertanyen a magnats o a petroestats, el barcelonisme pot estar orgullós de tenir un club on els socis encara tenen la darrera paraula sobre qui l'ha de dirigir. El procés electoral d'aquest diumenge ha estat un exemple per al món, ha permès confrontar models de gestió i ha culminat amb una victòria incontestable de Joan Laporta sobre Víctor Font. Els socis han votat continuïtat i no canvi, i han dipositat la seva confiança en el president que consideren que portarà el Barça a les més altes cotes d'excel·lència com a club, tant en l'àmbit de la gestió com purament esportiu.

Sacsejant ampolles de cava i fumant un puro a Luz de Gas: així va acabar la nit electoral Joan Laporta després de revalidar el mandat a la presidència del Barça. Una picada d'ullet al passat, com si es burlés de les moltes crítiques que havia rebut per la seva manera de fer, però que resumia amb imatges els moments de màxima felicitat d'un dirigent que com tots té grans èxits i grans ombres però que sobretot té una cosa que el fa especial: el carisma. Res que no sàpiga tothom, i la principal basa d'una campanya electoral curta i intensa. Si el 2021 era favorit i va guanyar les eleccions amb molta solvència, diumenge doblava l'aposta amb una pallissa que va sorprendre fins i tot els seus.

El ball trumpista de Laporta celebrant la victòria, i el rictus de Víctor Font fent veure que assumeix la derrota, ens recorda que el món del futbol d'alta competició està fet de personatges que no saben ni guanyar ni perdre. Ja que esmentem el trumpisme, la foto de fa uns dies de Leo Messi somrient al costat de Donald Trump diu tot el que cal dir sobre els valors que se suposa que transmet el futbol. La dreta catalana més trol es fa la il·lusió que ha guanyat alguna cosa i prorromp en càntics de taverna, perquè la seva debilitat sols li permet projectar els complexos damunt la gespa d'un estadi.

N'hi havia prou parant l'orella per constatar, de bon matí, que Joan Laporta tenia tots els números de revalidar el mandat. Almenys això és el que deien als enquestadors la gran majoria dels socis que sortien del punt de votació del Camp Nou. Hi ha pocs candidats que es moguin tan bé entre la multitud com Joan Laporta. Polítics inclosos. El president del Barça espremia al màxim el seu do de gents en una jornada electoral en què es confirmava el que molts ja s'ensumaven: que desprèn un magnetisme irresistible i que és gat vell en els comicis.

Aquests darrers cinc anys Joan Laporta s’ha acostumat a ser ovacionat. Entrava al village del torneig Godó i els fills de les famílies de la zona alta l’aplaudien. Entrava en una festa estiuenca a la Costa Brava i tot eren selfies. Ha acabat dalt d’un toro a Mercabarna i dalt d'un tractor, ha cantat amb els gitanos de Gràcia i ha fet macarrons. Molts dels qui l’aplaudeixen avui són els mateixos que se’n reien d'amagatotis fa uns 10 anys. Llavors deien que en Jan ja no era el mateix d’abans, que no sabia què fer de la seva vida després de no brillar gaire fent de polític. Laporta semblava part del passat, però estava destinat a tornar com a president blaugrana en les eleccions del 2021.

“Els socis i les sòcies voten per decidir qui els representarà i això és únic al món. És una meravella del nostre club. Gràcies al Barça”, va dir Joan Laporta després de proclamar-se guanyador a les eleccions a la presidència del club. Els socis i sòcies del Barça van renovar la seva confiança en Laporta. El líder de Defensem el Barça va obtenir un 68,18% dels vots i es va imposar a Víctor Font, que va fer curt i es va quedar en el 29,78% dels suports. En termes absoluts, Laporta va aconseguir ajuntar 32.934 vots, mentre que Font va ser l’opció de 14.385 socis. Els vots en blanc van representar el 2,04% dels vots. Després d’una campanya llampec, de només un mes, els culers aposten pel model continuista de Laporta, que en les darreres setmanes ha centrat tot el seu discurs en explicar com ha liderat la recuperació econòmica del club durant els últims cinc anys. Les propostes de Font, doncs, no van ser suficients per convèncer els socis, i el plebiscit que tant va demanar va acabar donant l’esquena al “canvi” que encapçalava el de Nosaltres. Laporta viurà el seu tercer mandat al capdavant de la institució.

La campanya electoral a la presidència del Barça ja s'ha acabat. La jornada de reflexió arriba després que els candidats Joan Laporta i Víctor Font dediquessin el divendres a fer els últims actes per esgarrapar vots entre els indecisos. Les promeses, les propostes i els projectes queden ara en l'imaginari d'una massa social que diumenge haurà de decidir si revalida el mandat de Laporta o aposta pel canvi que proposa Font.

Joan Laporta va encetar la seva segona etapa com a president del Barça encapçalant una expedició a París a la recerca d'una remuntada quimèrica a la Champions –els blaugranes havien caigut 1-4 contra el PSG a l'anada dels vuitens de final– d'un equip capitanejat encara per Lionel Messi i amb Ronald Koeman a la banqueta. El primer va acabar marxant a l'estiu entre llàgrimes i s'ha convertit en un dels noms de la campanya, especialment pel foc creuat entre Xavi Hernández i Laporta, i el segon va allargar el seu periple com a entrenador per acabar sortint per la porta del darrere. Com Xavi, el seu relleu i que també va sortir enfrontat amb l'expresident abans de l'arribada de Hansi Flick. Si bé entre les principals ombres del segon mandat de Laporta hi ha haver partit peres amb llegendes del club com Messi, Koeman i Xavi, en el fitxatge de l'entrenador alemany radica el seu èxit més gran.

Carles Planchart (Arbúcies, 1965), Albert Puig (Cambrils, 1968) i Francesc Cos (Terrassa, 1965), tots tres amb passat al Barça i amb una dilatada trajectòria en el món del futbol, són l’aposta de Víctor Font per a la direcció esportiva blaugrana que actualment ocupa Deco. Tots tres aposten per fer valdre l’actual plantilla de Hansi Flick, destaquen que al club ja hi ha molt bons professionals treballant, però que cal “més professionalitat” i “una millor comunicació i coordinació entre les tres àrees determinants”: mercat de fitxatges, rendiment –que inclou des dels serveis mèdics, la preparació i la prevenció física fins a la nutrició– i La Masia.

La campanya electoral a la presidència del Barça s’acaba aquesta mitjanit. Joan Laporta i Víctor Font faran els respectius actes de cloenda, en el que seran els últims intents per esgarrapar vots entre aquells socis que encara no tenen clar per quin dels dos decantar-se. Probablement, ho faran força més relaxats que aquest dijous a la nit, quan Laporta i Font es van veure les cares a TV3, en el segon i últim debat abans dels comicis del diumenge.

Ferran Olivé ha anat guanyant protagonisme al Barça al llarg del segon mandat de Joan Laporta. Psiquiatre de professió, Olivé ha estat un dels homes de números dins la junta, en la qual ha exercit com a tresorer.

La campanya electoral a la presidència del Barça ha estat farcida de sorpreses i d'actors inesperats. Si fins ara la majoria d'entrenadors actuals del club (com Hansi Flick i Xavi Pascual) s'havien posicionat a favor de Joan Laporta, aquest diumenge apareixia Xavi Hernández, extècnic del primer equip, per pujar al carro de Víctor Font. L'egarenc, en una entrevista a La Vanguardia, deixava com un drap brut l'actual expresident i la seva mà dreta, Alejandro Echevarría, qüestionava la seva gestió i el poder que té aquest segon actor i acusava el mandatari de bloquejar un hipotètic retorn de Leo Messi el 2023 per evitar que l'argentí actués com a contrapoder.

Xavi Hernández ha trencat el silenci per primer cop després de la seva sortida del Barça. "Vull explicar la meva veritat. Vaig decidir no fer cap declaració després sortir del club per respecte al Barça", ha dit el terrassenc en una entrevista a La Vanguardia. L'exentrenador blaugrana ha explicat la seva versió dels fets després de ser destituït. "Estic fora perquè vaig plantar cara a Alejandro Echevarría. Així funciona aquest Barça, pràcticament el dirigeix Alejandro Echevarría, que es va dedicar a parlar amb futbolistes com Sergi Roberto, Araujo, Pedri o Raphinha i els va dir que jo els volia vendre".

Cinc anys després de les eleccions que el van situar en el mapa, Víctor Font encara vol ser president del Barça. Sota la marca Nosaltres, el candidat assegura haver creat una llista transversal que aglutina totes les sensibilitats del barcelonisme. Després del recompte de firmes –en què Marc Ciria i Xavier Vilajoana han quedat fora–, Font ja té el cara a cara contra Joan Laporta que tant ha demanat.

Joan Laporta va fonamentar la campanya a la presidència del Barça del 2021 en la nostàlgia. Ara, amb gairebé 64 anys, i després d'un mandat amb llums i ombres, opta a la reelecció. Si guanya les eleccions del 15 de març, encetarà una tercera etapa i s'acostarà a les dues dècades de Josep Lluís Núñez a la llotja del Camp Nou. Tot i la bretxa generacional en un context molt marcat per la tecnologia i les xarxes socials, Laporta aconsegueix quallar entre molts joves. No sempre són votants del Barça, però alimenten el relat favorable a l'advocat barceloní. A l'ARA hem entrevistat culers d'entre 20 i 40 anys amb una marcada simpatia laportista. A parer seu, la personalitat i el carisma s'imposa a una gestió sovint marcada per l'opacitat.

"Necessitem que els comicis siguin un plebiscit entre el Barça del passat i el del futur". El mantra de Víctor Font durant les últimes setmanes, finalment, serà una realitat: tal com ha anunciat el Barça aquest dijous, Marc Ciria ha obtingut 2.247 signatures de socis vàlides i no ha passat el tall, marcat en 2.337 suports. Així doncs, l'aspirant a la reelecció Joan Laporta (7.226 firmes correctes) i el candidat Font (4.440) es veuran les cares el pròxim 15 de març. Aquest dilluns, Ciria va presentar 2.844 butlletes a l'Auditori 1899, 598 més que les validades en el recompte final. La validació de signatures ha estat molt més cruel de l'esperat: si bé normalment es perden aproximadament un 6% dels suports, Marc Ciria n'ha vist marxar un 21%. Joan Laporta ha perdut 944 firmes, l'11% de les presentades, i Víctor Font, 704 (14%).