Lluís Carrasco: "Si Font busca l'enfrontament amb Laporta, probablement el perdrà"

BarcelonaLluís Carrasco tenia una gran reputació com a publicista, però va ser gràcies a les eleccions al Barça del 2021 quan es va donar a conèixer per al gran públic. Va ser el cap de campanya de Joan Laporta i l’ideòleg de la pancarta Ganas de volver a veros a pocs metres del Bernabéu. Aquest cop, però, es mira els toros des de la barrera.

No participa en la campanya perquè no ha volgut o perquè no li han trucat?

— Vaig parlar amb tots els candidats excepte el Xavier Vilajoana. Laporta em va fer saber que no volia tenir un cap de campanya tal com es va concebre el 2021, segurament perquè ja se sent prou segur amb un equip que formen la seva germana, Jordi Cuminal i Jordi Finestres. I amb Font i Ciria, amb qui tinc una bona relació, ens vam asseure, però al final no es va donar aquesta possibilitat.

És curiós. Cap candidatura ha tingut un cap de campanya com a tal, sinó que han creat un equip en el qual el cap de llista tenia l'última paraula.

— Que els candidats dirigeixin la seva pròpia campanya no és una praxi massa aconsellable, des d'un punt de vista estrictament professional. Perquè el candidat ni sempre veu les seves excel·lències, ni sempre veu els seus defectes. A un mateix li costa ser autocrític i necessita algú que li faci veure. És bo que un especialista en màrqueting electoral, en demoscòpia social, amb bagatge, et porti pel camí que més et convé. No el que et ve més de gust.

I ho va aconseguir amb Laporta el 2021?

— Em va sorprendre. Molta gent em deia que era una empresa complicadíssima, perquè és un toro bravo, algú amb personalitat volcànica, fortíssima. I ha resultat que no he dirigit un candidat millor, més disciplinat i recte. És el que més s’ha deixat aconsellar.

És cert que li va exigir que s’aprimés?

— No exactament [Riu]. L’hi vaig aconsellar. Tot i que ell, en realitat, ja havia començat dieta aquell estiu. Tothom sabia que aquelles eleccions serien contra Font, més que no pas contra Freixa, per un tema de feina feta i de pressupost. El Víctor és deu anys més jove que ell. Per tant, es tractava de rejovenir la imatge del Jan. Aprimar-se dona percepció de joventut, de fortalesa i d’un dinamisme que ens interessava transmetre.

Tornem al present. Mirant-se les eleccions des de la distància, quins defectes ha detectat a les diferents candidatures?

— Això fa de mal comentar perquè qualsevol professional del màrqueting té les seves idees, les seves tècniques i la seva forma de procedir. Només diré que ho han fet diferent de com ho hauria fet jo.

Creu que ha variat molt la campanya actual de Laporta respecte a la que va dirigir?

— Aquesta és molt més silenciosa, més cautelosa, prudent. De no equivocar-se. Penso que més o menys calia fer-ho d’aquesta manera. En detalls com la tipografia, que és més suau respecte del 2021. Aleshores va ser més agosarada i amb molt de color per cridar l’atenció. Ara apel·la a la prudència, al "no ens equivoquem". Són maneres de procedir.

Hi influeix el fet que abans només era candidat, i ara opta a la reelecció?

— A diferència d’unes eleccions polítiques, on està en joc el benestar del ciutadà, en el cas d'unes eleccions al Barça estàs treballant amb la felicitat de les persones. Són purament emocionals, encara que puguis parlar de números, de professionalitat o de gestió. En això s’imposa Laporta. No tant per la campanya com per ell. No sé si és el millor president, però sens dubte és el millor candidat. Té totes les característiques que el fan atractiu. Uns dots comunicatius únics sense ni un paper a la mà. Una personalitat volcànica i embriagadora. Un carisma… Laporta agafa un toro mecànic i es converteix en el rei de Mercabarna. A qualsevol altre li criden l’atenció i el fan baixar perquè no es faci mal. Això és molt difícil de vèncer.

És just el que li falta a Víctor Font?

— Això es treballa. Hi ha un carisma natural i un carisma que és imposat, que es treballa perquè augmentin els dots comunicatius, la teva gràcia com a candidat. Penso que Víctor Font té moltes virtuts, però no sé si l’enfrontament és una de les seves qualitats. No sé si és molt creïble en el cos a cos amb una bèstia com Laporta. Jo hauria fet una campanya molt més basada en el que ell aporta que no pas anar a buscar l’enfrontament, perquè probablement el perdrà.

Què n’opina de la campanya de Marc Ciria?

— Ciria ha fet una proposta original, singular, simpàtica i molt creativa, encara que potser no tan dirigida a l’objectiu de mobilitzar els socis descontents. És llest, astut i molt del segle XXI. Molt modern, tot i que té el to molt pujat. Potser li hauria anat bé una persona al costat perquè l’equilibrés una mica. En alguns moments m’ha recordat la pel·lícula d'El lobo de Wall Street. Jo potser hauria abaixat una mica el to per donar més confort al soci.

En canvi, Vilajoana va quedar molt aïllat.

— També és un tema de pressupost. El pressupost mana moltíssim. Moltíssim és moltíssim. Si vols difondre la teva idea necessites canals, altaveus. Això val diners. Hi ha una part de voluntariat innegable, però després hi ha tota la presència a mitjans, d’espots de televisió, xarxes, el món digital, Twitter, Twitch, la ràdio… Tenir més pressupost vol dir tenir més presència i, fins i tot, a la ment del votant, aquesta presència es transforma en favoritisme.

De quants diners estem parlant?

— Crec que les campanyes de Font i Laporta poden costar entre un i dos milions d'euros. Es pot fer per menys, sí, però tens menys possibilitats. És així de cruel. Si un candidat gasta 500.000 i l'altre un milió, és més fàcil que guanyi les eleccions el que ha invertit el doble. Per exemple, quan el 2021 portava Laporta, vam doblar la presència de publicitat el dia del debat de TV3. Si Font feia un anunci, nosaltres en fèiem un abans i un després. Es treballa així.

Tot es redueix als diners, doncs.

— No. Està tot calculat, però qui guanya les eleccions no són els pressupostos, les campanyes ni els experts en màrqueting. Les guanyen els candidats. I en aquest punt, Laporta és el favorit.

Si es fes una candidatura unitària, canviarien les coses?

— És obvi que si es fes, la partida estaria més oberta. Ara bé, penso que avui s’entendria menys. Una cosa és unir-se per una causa i l’altra és unir-se contra algú. Pots dir que Laporta ha tret 7.200 signatures i que la resta n’haurien sumat més. Però no deixa de ser la suma de candidatures perdedores. Per tant, aquesta unió calia fer-la uns tres o quatre mesos abans i destacar els punts en comú de cada candidatura. Ara es veuria com una situació una mica forçada. Que no vol dir que no es pugui donar, eh?

Li va molestar que Marc Ciria copiés la idea de la lona?

— Molts companys de professió m’han preguntat si em molesta o m’ofèn. Jo em sento molt honorat. M’afalaga que d'una idea s'hagi extret tantíssimes altres idees: des de Netflix, Amazon Prime, el mateix Sergio Ramos... hi ha hagut moltíssimes rèpliques i inspiracions en aquella lona.

És cert que la proposta inicial va ser de Laporta?

— Sí. Un dia, en el pla de mitjans, va proposar fer un anunci gran dels que omplen un edifici. Ell es referia a Barcelona, en clau electoral. I vam ser a l’agència que vam derivar aquella idea en una cosa trencadora, disruptiva i transgressora, i vam decidir posar la lona a 150 metres del Bernabéu. Ja és la campanya més viral de la història de la publicitat a Espanya. Estem a prop dels 4.000 milions d'impactes.

En una entrevista passada, em va dir que tenia una “idea boníssima” per a les eleccions del 2026…

— I la segueixo tenint. Me la guardo pel 2031, que crec que a les pròximes eleccions sí que hi tornaré a participar.