Maria Elena Fort: "Si algú pensa que la transparència és obrir-se en canal, està equivocat"

BarcelonaMaria Elena Fort (Barcelona, 1970) parla com a membre de la candidatura de Joan Laporta a la presidència del Barça, però sobretot com a exvicepresidenta institucional i exdirectiva responsable de l'Espai Barça. L'advocada barcelonina, única dona de la junta sortint blaugrana, atén l'ARA a 10 dies de l'anhelada reelecció.

Per què creu que el soci del Barça ha de votar Laporta?

— Pel mateix que l'any 2021 i també el 2003. Garanteix la defensa de l'entitat contra tot i contra tots. S'han pres decisions difícils, però pensant en el bé de la institució. I això ha donat uns resultats. Per això parlem d'experiència, de valentia.

Vostès diuen que han salvat el Barça. Com lliga aquesta proclama amb activar palanques per quasi 900 milions d'euros i acumular més de 200 milions de pèrdues en tot el mandat?

— No hem venut patrimoni per gairebé 900 milions. El primer que es va fer va ser una venda d'uns drets audiovisuals. I després es va generar un nou negoci [Barça Vision]. No hem venut les joies de la iaia. Quan vam entrar, el primer dia de junta ens havien deixat sobre la taula una carpeta que deia que la salvació del club eren diverses àrees de negoci: les acadèmies, el negoci audiovisual i BLM. Tot valia 250 milions. Ara tot això té molt més valor.

I les pèrdues acumulades?

— Montjuïc ens ha costat 100 milions d'euros per temporada. Tot i això, hem aconseguit tenir resultats ordinaris positius durant dos exercicis. El Barça estava mort. Quan vam entrar, no podíem pagar ni les nòmines, ni la llum. El club s'hauria hagut de dissoldre legalment. I tant que hem salvat el Barça!

¿En algun moment ha pensat en plegar a causa del desgast del mandat?

— Són 5 anys i hi ha un desgast evident. I hi ha dies que ho engegaries tot a dida. Però no. Em sento molt còmoda.

Va ser una de les cares visibles quan l'espai d'animació va ser expulsat de l’estadi. Ara hi ha hagut converses perquè tornin a entrar, però sense vostè. Com ho ha viscut?

— Amb normalitat. Vaig fer de portaveu i vaig transmetre en cada moment la situació que hi havia. El procés és prou transversal perquè en alguns moments intervinguin altres persones. Contenta que les coses s’hagin solucionat. Aquesta junta sempre ha estat a favor que hi hagi animació a l'estadi.

S'ha publicat que qui va liderar aquestes converses va ser Alejandro Echevarría.

— No ho sé, jo no hi he intervingut.

Què opina del paper protagonista d'Echevarría en la gestió del Barça?

— Com totes les persones que formem part d'aquest equip, cadascú té els seus rols i les seves funcions. Jo crec que avui en dia l'Alejandro és una persona imprescindible per al funcionament de tot el projecte.

¿Li és igual que en el passat fos patró de la Fundació Francisco Franco?

— Jo em sento còmoda amb gent treballant. I ja està.

¿Entén que hi hagi candidats que acusin Laporta de maltractar el soci?

— Rotundament no.

Per què s'ha insistit en les assemblees telemàtiques, llavors?

— No té res a veure una cosa amb l'altra. Les assemblees telemàtiques tenen més participació que les presencials. El món és digital i hem d'intentar que tothom es pugui connectar. D’altra banda, també les vam haver de tallar una mica perquè no teníem totes les instal·lacions del club preparades. L'objectiu és fer-les híbrides. Que s'hi pugui connectar tothom i que el compromissari que vulgui venir, pugui venir.

Si surten elegits, la pròxima serà presencial?

— Si no la primera, la següent.

Creu que la junta de la qual ha format part els últims cinc anys ha sigut transparent?

— Absolutament. Però esclar, si algú pensa que la transparència és obrir-se en canal està molt equivocat. ¿Veieu totes les empreses posant a la disposició de tots els seus socis totes les seves xifres? ¿Penseu que algun candidat pot dir que picarà a la porta de Nike i li explicarà tots els contractes que té? O amb Spotify? O vol enganyar o no sap en quin món viu. Nosaltres hem tingut la transparència màxima. Cap directiva de cap club s'ha explicat com ens hem explicat.

Determinats socis de Barça Vision i els compradors dels seients vip no van ser comunicats quan tocava. Això no són detalls contractuals, sinó saber amb qui s'associa el club.

— El món no funciona així. Els acords que tocava han passat per assemblea i s’han explicat.

Com valora el model de gestió familiar que Laporta ha defensat alguna vegada?

— El Barça és una institució, no una empresa. I la frase del president és que això no pot anar amb criteris només empresarials, sinó que l'has de portar com una cosa que tu t'estimes. Les coses no es fan amb un Excel o amb un PowerPoint. Hi ha elements intangibles. Això no va només de fer diners, sinó de gestionar una institució que és la màxima representant del país.

Com a responsable de la comissió d'Ètica i de Transparència d'aquest mandat, què opina que una de les primeres decisions de Laporta fos canviar el codi ètic per relaxar les condicions per contractar familiars al club?

— Quin problema hi ha? Si tens alguna persona que funciona i que pot aportar, no necessàriament ha de quedar fora perquè tingui una relació familiar.

Què opina que una empresa pagués 350.000 euros al compte dels directius per pagar l'aval del 2021 i que mesos després el Barça contractés aquest proveïdor pel mateix preu?

— Aquesta empresa ja treballava amb el Barça. Només va fer un préstec que encara s’està tornant. No hi ha res a dir.

Estan contents amb la tria de Limak per a la reforma del Camp Nou?

— Sí, molt.

Va ser la constructora més mal valorada en un dels estudis interns dels professionals de l'Espai Barça.

— Curiosament, l'informe que va sortir [somriu]. Els altres no surten. Quan vam prendre possessió, vam veure interessant obrir el concurs a empreses internacionals. Limak era una constructora molt potent. Goldman Sachs ja la coneixia perquè havien treballat junts. Hi havia un informe d'una persona del club que deia que no tenia prou experiència en estadis. N'havia fet un de petit, però havia fet obres d'infraestructura molt més complexes com l'aeroport d'Istanbul. Quan teníem la primera detecció de deficiències a esmenar del vell estadi, en vam calcular 300, però Limak va fer un treball tan perfecte que en va trobar deu vegades més. Això ens va retardar uns mesos les obres. Jo estic molt orgullosa de la decisió presa.

Altres persones de l'Espai Barça com Jordi Llauradó o Ramón Ramírez van sortir del projecte després d'aquesta tria.

— Sempre es barregen coses. Estar al Barça aporta molta responsabilitat i tothom, en determinats moments, pot estar d'acord o no amb alguna cosa. Que marxin no vol dir que hi hagi res estrany. Sempre intentem buscar teories conspiranoiques.

És evident que encara queda molta obra per fer i que ja s'han superat els 1.000 milions (dels 1.450 demanats a Goldman Sachs). Preveuen ampliar el crèdit per acabar l'estadi?

— Quan vaig sortir del club no estava previst. Però si algun dia ho hem de fer, no passarà res. Farem els processos normals i ja està, però no està contemplat.

I el Palau? En l'escriptura del crèdit no està reflectit de forma explícita.

— El projecte estarà en tràmit aviat i la voluntat és tirar-lo endavant amb els diners que hi ha. I si no, farem els processos naturals que pertoquin.

¿Se sent còmoda amb el Congo patrocinant el Barça?

— Moltes coses en el món en què visc no em fan sentir còmodes. Amb el Congo, la condició és que no sigui un patrocini on només es rebin diners, sinó que també serveixi per ajudar un país que té la voluntat d'anar-se'n sortint. Treballem amb refugiats del Congo des d'ACNUR i aquest patrocini va lligat a tot un projecte.

Parlem del Congo perquè vostè va ser molt bel·ligerant amb l'aliança del Barça amb Qatar.

— Els entorns i les situacions són molt diferents. Si ara em pregunten per un patrocini amb Qatar, no el veuria igual que fa deu anys. Les coses han canviat molt i els mateixos països també han canviat.

Com valora el linxament que pateixen a les xarxes socials aquells que critiquen Laporta? Hi ha periodistes que han hagut d'abandonar X per aquest motiu.

— Pensava que em preguntaríeu pel linxament que pateixo jo constantment a les xarxes [Riu]. Crec que ens hem tornat una mica ximples. El linxament per manifestar una opinió no ha d'existir mai. Jo n’he patit un d’important amb connotacions de masclisme i grassofòbia. Si algú ha patit un linxament per estar en contra de la junta, ho lamento moltíssim.

En quina reunió de junta es va aprovar que la llotja del Camp Nou deixés de dir-se Llotja Presidencial Josep Suñol?

— No ha anat així. Primer, l'acord amb Spotify no entra en la nomenclatura dels espais interiors de l'estadi. Després, es tracta d'un estadi en obres i avui cap element de l'estadi porta cap nom. La sala París, sí, perquè no l'hem tocat. La nomenclatura? Si em permeteu, sent estricta, Suñol s'escriu amb NY, no amb Ñ. Volem posar Suñol com a president del Barça amb la seva nomenclatura en català. La família no hi està d'acord. Espero que ho puguem solucionar.

Llavors, s'ha esborrat el nom sencer per un tema de grafia?

— Sí, en aquest moment sí. I perquè encara no hem donat nom a cap de les parts de l'estadi.

Van prometre una reforma estatutària que no s’ha dut a terme. Per què?

— Vam fer un procés participatiu i teníem una proposta molt esbossada i treballada per tenir uns estatuts del segle XXI. Però una vegada fet, necessitàvem deixar-ho reposar. Quan ho volíem tornar a tractar, faltava un any per a les eleccions i vam creure que una reforma en aquell moment no s’hauria entès.

Què entén per uns estatuts del segle XXI?

— Actualitzar-los. Els processos electorals i els de participació no estan posats al dia.