Llegim a l’ARA que s’ha detingut un home a Madrid que retransmetia en directe les agressions sexuals a la seva filla menor d’edat. Ho feia, es veu, en sales privades d’aplicacions per veure imatges en directe i captava els clients amb fotos de la nena en un llit. Cobrava amb monedes virtuals bescanviables per regals. És a dir que, posem per cas, després d’una violació potser ja tenia un val per a un mòbil o una samarreta. A la foto, el veiem d’esquena, detingut, entre dos policies que l’agafen, un per cada braç.

Els tres presumptes delictes de què s'acusa el cantant Julio Iglesias davant la Fiscalia de l'Audiència Nacional són: tràfic d’éssers humans amb la finalitat de dur a terme treballs forçats i servitud; assetjament i agressió sexual amb agreujant de lesions, i un delicte contra els drets dels treballadors. Les advocades de l’organització internacional de drets humans Women's Link, que representa les denunciants del cas Julio Iglesias, han detallat aquest dimecres en una roda de premsa virtual els fonaments legals pels quals el 5 de gener van posar el cas en coneixement de la Fiscalia de l’Audiència Nacional de Madrid. La Fiscalia ha obert diligències preprocessals per determinar si decideix judicialitzar el cas, en cas que hi vegi indici de delicte i tingui la competència per fer-ho. Les advocades de les dones han optat per la Fiscalia per aprofitar la capacitat d'investigació i l'autoritat del ministeri públic, que seria qui fixaria els delictes; però si no fructifiqués, les denunciants podrien optar per interposar una querella com a acusació particular.

Quan la diputada Laetitia Saint-Paul va llegir un article publicat el febrer de l'any passat per un diari regional d'Angers, Le Courrier de l'Ouest, sobre les agressions sexuals que una jove militar havia patit, es va quedar sense paraules. Un altre militar l'havia sotmesa a una seixantena d'agressions sexuals durant mesos, mentre tots dos participaven en diferents missions de la marina en aigües franceses. El soldat, que va reconèixer els fets, només va ser condemnat per un tribunal militar a 10 dies d'arrest i a una multa de 600 euros. Ella, afectada d'estrès posttraumàtic, va haver de deixar l'exèrcit.

Primer presumpte cas de pederàstia a la cúpula de l'Església espanyola. El Dicasteri de la Doctrina de la Fe del Vaticà està investigant el bisbe de Cadis i Ceuta, Rafael Zornoza, acusat d'agredir sexualment un menor entre els anys 1994 i principis dels anys 2000 a Getafe. La notícia l'ha avançat el diari El País i la diòcesi gaditana ha fet públic un comunicat negant els fets: "Les acusacions que es fan, referides a uns fets que van tenir lloc fa gairebé 30 anys, són molt greus i a més falses". D'altra banda, el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, reconeix que el fet que el Vaticà hagi obert una investigació "concedeix versemblança a l'acusació".

L'únic dels 51 condemnats per haver violat Gisèle Pelicot que va recórrer la primera sentència, un home de 44 anys, ha estat declarat aquest dijous culpable de violació amb circumstàncies agreujades i condemnat a 10 anys de presó, un més dels anys a què havia estat condemnat en la sentència de primera instància. Durant quatre dies, el violador s'ha presentat com a víctima i ha negat haver violat Pelicot, la mateixa estratègia que en el primer procés judicial. Ni aleshores va convèncer el tribunal ni aquesta vegada el jurat popular que l'ha jutjat.

L'arquebisbat de Tarragona ha apartat un mossèn, F.X. Morell, per haver abusat sexualment d'un menor a principis dels anys 90 a Reus. El cas va arribar a l'arquebisbe Joan Planellas el setembre del 2022, i després de la investigació interna que es va dur a terme es va enviar l'expedient al Dicasteri per la Doctrina de la Fe, l'òrgan del Vaticà que s'encarrega de les denúncies per abusos sexuals. L'expedient que es va enviar a Roma va concloure que el cas estava prescrit. Tot i això, el màxim responsable de l'Església tarragonina va sol·licitar a la Santa Seu que derogués la prescripció per prendre mesures contra el sacerdot.

"No puc plorar, no puc expressar els sentiments". És el testimoni d'un dels quinze homes, la majoria de més de 70 anys, parlant a càmera directament sobre els abusos sexuals que van patir dins l'Església quan eren nens. Uns abusos que van convertir aquells menors en persones fredes i, aparentment, sense emocions. També una dona narra les agressions que va patir d'una monja en un centre religiós de Navarra. Todos lo sabían és el documental d'Iratxe Pérez sobre la violència sexual dins de l'Església catòlica. Al poble de la directora, Estella-Lizarra, hi viuen poc més de 14.000 habitants i, segons l'autora del documental, hi ha una "estimació de més de mil víctimes" d'abusos sexuals.

Xavier Padial sortia gairebé impertèrrit de la sala, emmanillat i envoltat de sis Mossos d'Esquadra, directe als calabossos. L'Audiència Provincial de Barcelona li acabava de comunicar, pocs minuts abans de la una del migdia, una condemna de 57 anys de presó per haver torturat, tal com va esgrimir la Fiscalia durant el judici, i haver abusat sexualment de manera continuada dues cosines seves, menors d'edat, i induir a la prostitució una d'elles. A més, a aquest pederasta confés de Barberà del Vallès també se'l condemna per elaboració tinença de material pornogràfic. L'home, però, només haurà de complir el màxim efectiu de la condemna, 20 anys.

Dos mesos després de la condemna de Dominique Pelicot per haver drogat la seva dona durant anys perquè ell i desenes d'altres homes la violessin, França s'enfronta al judici més gran per pederàstia que ha viscut mai el país. L'acusat és un cirurgià de 74 anys, Joël Le Scouarnec, que durant gairebé tres dècades, entre el 1986 i el 2014, presumptament va abusar sexualment de 299 pacients, la gran majoria menors d'edat, mentre exercia en hospitals francesos. La mitjana d'edat de les víctimes quan van ser agredides és d'11 anys.

Des del seu primer llibre el 1999, L'inceste, l'escriptora francesa Christine Angot (Châteauroux, 1959) ha dedicat una part important de la seva obra literària a examinar els abusos sexuals que el seu pare va infligir-li des dels 13 anys. El tema reapareix en el seu primer documental, Una familia, que s'estrena aquest divendres a Filmin. Al documental, Angot demana explicacions a la seva madrastra i també s'encara amb el seu exmarit i la seva pròpia mare, testimonis silenciosos de l'incest. Una pel·lícula incòmoda i descarnada amb què la directora passa comptes amb una societat que primer va silenciar els abusos i després, quan ella va trencar el silenci, la va atacar i acusar de mentidera.

En un 80% dels casos, l’abusador sexual infantil és una persona pròxima al cercle més íntim de la criatura. Pares, familiars, amics de la família, professors, monitors de lleure, capellans... S’aprofiten d’aquesta confiança i amb “la falsedat de donar amor” enganyen l'infant, quan “encara no té capacitat de discernir”. La cantant i compositora Lídia Pujol va ser una d’aquestes criatures, que al mirar el documental Infancias rotas a TVE li va regirar tots els records. Per això dona suport a iniciatives com la de la Fundació Vicki Bernadet, que en vigílies del Dia Internacional contra l’Abús Sexual Infantil, apel·la a la societat a estar “atenta” per detectar-ne els casos. “Sempre t’alerten que no agafis caramels de desconeguts, però mai t’ho diuen de coneguts”, assenyala l’artista.

Durant tot el procés judicial han estat gairebé sempre en un segon pla. Amb el judici apropant-se a la fase final, aquest dilluns els tres fills de la víctima de les violacions, Gisèle Pelicot, i del principal acusat, Dominique Pelicot, han declarat en una sessió molt tensa en què s'han encarat amb el seu pare. Fins ara només la seva filla, Caroline –a qui l'acusat va fotografiar dormint en roba interior– havia parlat al judici. Els altres dos fills, David i Florian Pelicot, de 50 i 38 anys, han relatat la commoció que va suposar per a tots ells assabentar-se que el seu pare havia estat drogant durant anys la seva mare perquè centenars de desconeguts la violessin mentre estava inconscient. Uns fets que han trencat la família i que han suposat un duríssim cop psicològic per a tots ells, segons han relatat.

1. Declivi. Íñigo Errejón, amb una nota carregada d’eufemismes que no han impedit que aflorés immediatament la sinistra història que encobrien, ha caigut sobre els hereus del 15-M com una bomba. Es podria dir que és l’enèsim episodi autodestructiu del destí d’aquells que s’anuncien com a redemptors del país, fan bandera dels seus referents ideològics seguint el model sacerdotal, és a dir, de divisió entre els bons (nosaltres) i els dolents (els altres), i s’estavellen quan la foto dels redemptors comença a diluir-se en la psicologia de les petites diferències, en què cada un dels líders vol demostrar que ell és l’únic autèntic. Però aquest cas arriba en un espai fracturat, que es desdibuixa cada dia, i és especialment notori perquè el seu protagonista, amb la seva rivalitat amb Pablo Iglesias, ha marcat aquesta petita història i ara emergeix l’assetjament sexual en un partit que pretenia ser avantguarda del feminisme.

El PSOE s'ha posat a disposició d'una víctima que ha acusat un polític d'aquest partit a Badajoz d'haver-la agredit sexualment l'any 2019. Es tracta d'una altra dona que ha publicat el seu testimoni a través de la periodista Cristina Fallarás —que ha revelat el cas d'Íñigo Errejón—, que aquest diumenge va compartir el seu relat a les xarxes socials. El PSOE d'Extremadura i Ferraz s'han posat en contacte amb ella perquè traslladi a la víctima que el PSOE té un protocol per a aquests casos al qual pot acudir per "esclarir amb garanties i protecció el que va passar", ha explicat la portaveu del partit, Esther Peña, en roda de premsa.

La Fiscalia ha demanat quatre anys de presó per al periodista Saül Gordillo en la segona causa per presumptament haver agredit sexualment una redactora del diari digital El Principal, que ell mateix que dirigia. Les dues denúncies es van produir després d'un sopar d'empresa que van fer en un local de Barcelona l'1 de desembre del 2022.

Un dels casos d'abusos sexuals més atroços que es recorden a França ha arribat a judici aquesta setmana. Un tribunal d'Avinyó jutja 51 homes per les violacions a una dona que el seu marit havia drogat amb medicaments fins a deixar-la inconscient. La policia ha documentat almenys 92 violacions al domicili familiar que van tenir lloc durant gairebé una dècada, entre el 2011 i el 2020. Al banc dels acusats s'asseuen el marit de la víctima i una cinquantena d'homes que la policia ha pogut identificar com a presumptes autors dels abusos sexuals pels vídeos que havia gravat el seu home.

"A tota la família menys al fill de puta que va provocar gran part d'això". La Laura va acomiadar-se dels seus a través d'una carta. El 8 d'abril del 2018, amb només 17 anys, va decidir posar fi a la seva vida. "No puc més, necessito escapar, estic cansada de lluitar", escrivia. Va començar amb autolesions, clavant-se una agulla per ferir-se. El setembre del 2016 va fer un primer intent de suïcidi empassant-se unes pastilles. Aquí van començar els ingressos. La por de la família. El món que trontollava tothora. Els medicaments que no li permetien ni cordar-se les sabates. El febrer del 2017 va ingressar en un centre ITA de salut mental a Argentona. El primer mes va estar aïllada, sense contacte amb la família, perquè en algunes ocasions els pares poden arribar a ser els detonants dels problemes.

L'Audiència Provincial de Barcelona ha confirmat la condemna per abusos sexuals al massatgista de Sant Pol de Mar, Eduard Sauleda, que "desbloquejava sexualment" les seves pacients. L'home no podrà exercir durant dos anys perquè la sentència, que ja és ferma, també inclou una inhabilitació per dos anys. Tot i això, no entrarà a presó perquè el jutjat penal d'Arenys de Mar el va condemnar a 48 mesos de sanció, que equivalen a 14.400 euros, pels delictes contra les tres noies que el van denunciar. Dues d'elles rebran indemnitzacions de 3.000 euros, i la tercera, de 1.500.

L'orde dels Jesuïtes ha comptabilitzat, en el cas de Catalunya, 145 víctimes d'abusos sexuals per part de 44 agressors des del 1948 fins avui. Són 75 anys d'impunitat. I segurament és la punta de l'iceberg. Han passat moltes dècades i hi ha hagut una gran opacitat i encobriment. La mateixa idiosincràsia de l'orde impedia o dificultava que les denúncies s'arribessin a verbalitzar per part dels alumnes o de les famílies. Prevalia la por, la vergonya o un temor reverencial. Molts casos, per tant, no es devien denunciar. El pas que ara s'ha fet és rellevant. Més val tard que mai. Però queda molt per fer.

El mal que causen els abusos sexuals admesos ahir pels Jesuïtes de Catalunya no s’atura en la destrossa de nombroses vides concretes, sinó que destrueix, com una cèl·lula maligna que s’escampa i es multiplica pel cos, el principi bàsic de funcionament de les relacions entre persones i del conjunt la societat, que és la confiança.