L'últim cop que Pedro Sánchez va ratificar un increment del salari mínim interprofessional (SMI) va ser l'any 2020, des de la Moncloa, després d'un acord amb els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i les patronals espanyoles CEOE i Cepyme. Sis anys després, Sánchez ha tornat a presidir una nova pujada del sou mínim. Aquest cop ho ha fet des del ministeri de Treball, de bracet de la titular de la cartera, Yolanda Díaz (Sumar), i dels dos líders sindicals, Unai Sordo (CCOO) i Pepe Álvarez (UGT), però sense els empresaris, amb qui Sánchez no ha dubtat a marcar distàncies.

Una mitjana de més de 500 reclamacions al dia. Aquest és el volum de queixes que gestionen els tribunals economicoadministratius –organismes adscrits al ministeri d'Hisenda–, una via imprescindible contra l'aplicació d'impostos abans de recórrer a la justícia, segons la normativa. Es tracta d'una veritable allau de feina per a aquestes entitats. Tot i això, el 2024 –segons les darreres dades disponibles– les reclamacions es van reduir un 17,87% respecte a l'exercici precedent, fins a situar-se en 196.442. En canvi, els expedients resolts, que van arribar als 222.737, van augmentar un 14,20%. Els tribunals economicoadministratius de Madrid són els que encapçalen les queixes, amb més de 33.000; seguits pels d'Andalusia, amb 31.000, i els de Catalunya, amb 30.395, les tres comunitats autònomes amb més població.

El Ministeri de Treball i els sindicats UGT i CCOO, però no les patronals, han acordat aquest dijous apujar el salari mínim interprofessional (SMI) a 1.221 euros bruts en 14 pagues, un 3,1% més que el 2025. És una alça de 37 euros mensuals, segons ha anunciat el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey. Així, el Consell de Ministres aprovarà pròximament l'increment del salarial, que tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener d'aquest any.

El ministeri de Treball ha plantejat als agents socials una pujada del 3,1% del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2026, i mantenir aquest sou de referència exempt de tributació, cosa que suposaria elevar-lo de 1.184 a 1.221 euros bruts mensuals en 14 pagues (37 euros més). La patronal espanyola i els sindicats majoritaris CCOO i UGT s'han compromès a estudiar la proposta, segons ha explicat en roda de premsa aquest dimecres el secretari d'Estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Rey, després de la reunió entre els agents socials per intentar arribar a un acord.

Les patronals CEOE i Cepyme han acordat aquest dimarts plantejar una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) de l'1,5% per al 2026, fet que suposa arribar als 1.202 euros bruts al mes en 14 mensualitats (16.824 euros bruts anuals). Les organitzacions han assegurat que aquesta pujada està en línia amb la prevista per als empleats públics per al pròxim any i que coincideix "amb els objectius de la directiva europea de salaris mínims". Fa unes setmanes els sindicats CCOO i UGT van proposar apujar un 7,5% l'SMI, fins als 1.273 euros bruts al mes, i incloure per primer cop la tributació per l'IRPF. Per la seva banda, el comitè d'experts convocat pel ministeri de Treball encara no ha fet la seva proposta.

Durant moltes dècades, la indústria mundial del petroli va estar dominada per un grup de petrolieres conegut com “les set germanes”, un número màgic que es repetia de manera fractal en el si del sector bancari espanyol, quan l’oligopoli que el controlava estava format per set bancs, els anomenats “set grans”. A banda d’aquest lobi informal, l’any 1977 el sector de les entitats de crèdit va fundar una patronal anomenada Asociación Española de Banca (AEB), que al llarg de la seva primera etapa (1977-1990) va estar presidida per un català del Garraf: Rafael Termes Carreró. La presència de Termes a la patronal bancària s'explicava pel seu paper al Banco Popular, on exercia el càrrec de conseller delegat des del 1966.

Conpymes, de la qual forma part la patronal catalana Pimec, ha interposat un recurs contenciós administratiu contra la Comunitat de Madrid per la concessió de subvencions "a dit". La denúncia ja ha estat admesa a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, segons aquesta organització, que presideix José María Torres.

Feia dies que el Congrés dels Diputats no agrupava tants alts directius d'algunes de les principals empreses de l'Estat, i també el màxim representant de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i de l'espanyola CEOE, Antonio Garamendi. De fet, tots ells solen ser reticents a l'hora de deixar-se fotografiar en actes que van més enllà de l'esfera empresarial i econòmica, i encara hi posen més traves si entren de ple en un espai polític.

El president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi, és tota una entitat en ell mateix. Un personatge que, en els quasi vuit anys que porta al capdavant de l'entitat, ha hagut de protegir el seu tron en diverses ocasions, i de moment se n'ha sortit. Amb tot, la seva figura es comença a debilitar, i malgrat que ja es va encarregar de modificar els estatuts de la patronal per eliminar la limitació de dos mandats de quatre anys per president per poder optar a un tercer mandat, les pròximes eleccions s'haurien de celebrar el 2026, i els darrers esdeveniments no el situen en el seu millor moment.

Ángela de Miguel s'ha imposat a Gerardo Cuerva, que optava a la reelecció, a les eleccions celebrades a Cepyme, que és la patronal de les petites i les mitjanes empreses d'àmbit espanyol i està integrada a la CEOE, la principal organització empresarial de l'Estat.

"Hem estat analitzant les situacions dels mandats dels agents més representatius, hem generat un debat intern i per unanimitat s'ha plantejat mantenir el topall de dos mandats afegint la possibilitat d'un tercer mandat en condicions excepcionals". Així ha anunciat el president de Pimec, Antoni Cañete, un punt clau de la modificació dels estatuts votada en assemblea general aquest dimarts, que fins ara limitava a dos el nombre de mandats per un mateix president. Segons ha puntualitzat Cañete, aquest concepte de "2+1" s'utilitzaria "només en circumstàncies en què s'hagi de plantejar un tercer mandat".

La guerra patronal per la representativitat torna als tribunals. La patronal espanyola CEOE, presidida per Antonio Garamendi, ha recorregut a l'Audiència Nacional l'entrada de la catalana Pimec a la Comissió Consultora Nacional de Convenis Col·lectius (CCNCC). El ministeri de Treball havia donat deu dies a partir del 10 d'abril perquè la CEOE i Pimec pactessin un nou repartiment de les sis cadires a la CCNCC, que de moment estan ocupades per la patronal de Garamendi (5) i Cepyme (1).

Nou pas de Pimec per formar part del diàleg social a Espanya. El Boletín Oficial del Estado (BOE) ha publicat avui una ordre del ministeri de Treball que dona continuïtat i desenvolupa el que preveu una disposició anterior que regula el nomenament de les vocalies sindicals i empresarials a la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius (CCNCC), en aplicació del reial decret 1362/20.

Des que Juan José López Burniol, històric vicepresident de la Fundació La Caixa, va anunciar la seva dimissió a principis de desembre del 2024 després de l'ascens de Josep Maria Coronas a director general de la Fundació que la incògnita sobre qui ocuparia el seu càrrec sobrevolava la galàxia La Caixa. Finalment, serà Javier Godó, comte de Godó i president-editor de La Vanguardia, qui ocuparà la vicepresidència de la Fundació, en un nomenament sorpresa, aprovat per unanimitat per la cúpula de la Fundació. Alhora, Caixa Enginyers compta amb un nou president per a la seva companyia d'assegurances, el Círculo Ecuestre té un nou membre a la junta i la CEOE de Garamendi incorpora l'excap de la Casa Reial. Aquests són alguns dels fitxatges més destacats de la setmana.

El govern espanyol ha presentat aquest dimecres la seva proposta d'augment del salari mínim interprofessional (SMI) de 50 euros mensuals, que ha topat de moment amb el silenci de la patronal i la reclamació dels sindicats d'apujar-lo encara més, mentre que els ministeris d'Economia i Treball s'han encallat en la negociació per la rebaixa de la jornada laboral.

Després de tretze reunions en deu mesos de negociacions, el govern espanyol vol que la patronal respongui clarament amb un sí o un no a la seva última proposta sobre la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals l'any vinent, respecte a les 40 actuals. El ministeri donarà ajudes directes de fins a 6.000 euros a les micropimes de menys de cinc treballadors que es dediquin als sectors del comerç, l'hostaleria, les perruqueries, la neteja i l'agricultura perquè apliquin la mesura.

Una nova baixa per incapacitat temporal que també sigui compatible amb treballar. Aquesta va ser la proposta que va llançar ahir la ministra de Seguretat Social, Elma Saiz, i que aquest divendres ha despertat noves reaccions a favor i en contra, després de rebre un rebuig rotund per part dels sindicats i de la mateixa vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz. Les patronals han aplaudit aquesta nova fórmula i han valorat positivament que l'executiu la vulgui implementar, mentre que alguns experts laboralistes en qüestionen la utilitat i encaix en el marc actual dels drets dels treballadors.

Les paraules del president de la gran patronal espanyola, la CEOE, Antonio Garamendi, criticant el finançament singular per a Catalunya, han suscitat alguns recels, però des de Foment eviten ficar-s'hi. Malgrat que Foment forma part de la CEOE –n'ostenta la vicepresidència–, la patronal que presideix Josep Sánchez Llibre assegura que es tracta de "declaracions a títol personal de Garamendi", i que "en cap paper ni comunicació de la CEOE es tracta aquest tema". "No valorem opinions personals", asseguren des de la patronal catalana de les grans empreses.

Escepticisme. Això és el que es respira al ministeri de Treball amb el fet que la patronal espanyola CEOE mogui fitxa i se sumi a la norma per reduir la jornada laboral a Espanya. Després de la reunió d'aquest dilluns entre el ministeri, els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) i els empresaris, les coses continuen igual que la setmana passada: l'equip de la ministra Yolanda Díaz preveu tancar un text sobre la reducció de la jornada laboral amb els sindicats i sense el suport de la patronal.

La reducció de la jornada laboral ha dut el diàleg social a un escenari de tensió que no es veia des de feia temps. En particular, la relació entre el ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz, i la patronal espanyola CEOE, presidida per Antonio Garamendi. La negociació per aprovar aquesta reforma del mercat laboral va començar fa gairebé mig any, de dues maneres: bipartida, entre sindicats majoritaris (CCOO i UGT) i empresaris (CEOE i Cepyme); i també a través d'una taula tripartida, és a dir, entre agents socials i ministeri de Treball. Però cap de les dues vies ha donat fruits i res fa pensar que, ara per ara, en donin. Tot i que aquest dilluns hi ha un nou intent.