Treball planteja una pujada de l'SMI del 3,1%, fins als 1.221€
Els sindicats demanaven un increment del 7,5% i els empresaris, de l'1,5%
BarcelonaEl ministeri de Treball ha plantejat als agents socials una pujada del 3,1% del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2026, i mantenir aquest sou de referència exempt de tributació, cosa que suposaria elevar-lo de 1.184 a 1.221 euros bruts mensuals en 14 pagues (37 euros més). La patronal espanyola i els sindicats majoritaris CCOO i UGT s'han compromès a estudiar la proposta, segons ha explicat en roda de premsa aquest dimecres el secretari d'Estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Rey, després de la reunió entre els agents socials per intentar arribar a un acord.
Les posicions dels representants dels empresaris i dels treballadors eren força distants, com és habitual quan es tracta d'incrementar l'SMI. Mentre que els sindicats volien una pujada del 7,5% fins als 1.273 euros al mes, la patronal CEOE va rebaixar aquesta xifra fins a un 1,5%. Per la seva banda, el comitè d'experts que assessora el govern espanyol en aquesta matèria va proposar elevar-lo de cara al 2026 en 37 euros al mes (1.221 euros mensuals en 14 pagues) si continuava exempt de tributació, o en 56 euros al mes (fins als 1.240 euros) si s'optava per la seva tributació en l'IRPF.
Finalment, s'ha optat per la primera opció. Tot i les desavinences entre les diferents postures, després d'aquesta última trobada, Pérez Rey ha assegurat que el diàleg entre totes dues parts ha sigut "sincer i molt constructiu". Per ara, però, ni sindicats ni patronals han sortit de la reunió ni amb un sí ni amb un no a aquesta proposta del ministeri que lidera Yolanda Díaz.
L'alt càrrec del ministeri de Treball també s'ha mostrat obert a "explorar" amb Hisenda la possibilitat de "relaxar" les regles d'indexació que tenen a veure amb l'afectació en els contractes públics dels salaris. Aquesta era una reclamació recurrent de les patronals CEOE i Cepyme, que critiquen que amb les últimes pujades de l'SMI calia actualitzar les licitacions per poder traslladar a l'administració aquest increment dels costos laborals, ja que asseguren que això resta rendibilitat a les empreses. Els sindicats també han recolzat aquesta revisió dels preus en els contractes públics en línia amb els canvis normatius que s'aprovin, com va quedar recollit en l'últim AENC (Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva, el marc estatal que serveix com a guia en la negociació dels convenis col·lectius) aprovat el 2023.
Sobre aquesta possibilitat, Pérez Rey ha argumentat que "no té molta lògica" que les pujades de l'SMI no es puguin traslladar al que les empreses cobren de l'administració per oferir els seus serveis i ha mencionat sectors com la neteja o la seguretat privada, feines amb retribucions baixes més properes al sou mínim que han avançat salarialment els últims anys. "És una regla de justícia", ha dit el número dos del ministeri de Treball. A més, ha recordat que la nova directiva europea de salaris mínims –que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va avalar gairebé completament el novembre passat– ja obliga els estats membres a incorporar-ho.
Exempt de l'IRPF
Pel que fa a l'exempció de tributar en l'IRPF de l'SMI, Pérez Rey ha explicat que aquesta posició ha estat consensuada amb el ministeri d'Hisenda, que serà l'encarregat de desenvolupar aquesta mesura tècnicament. Tot i això, des de Treball confien que se seguirà la "dinàmica del 2025" i la desgravació es presentarà en termes similars als acordats l'any passat. "L'SMI no pot perdre ni una dècima de poder adquisitiu, qui el cobra no ha de ser qui tributi. La justícia fiscal comença per qui més té, no per qui menys", ha remarcat Pérez Rey. El salari mínim espanyol ha estat una de les mesures estrelles del govern de coalició espanyol –primer amb PSOE i Podem, i ara amb els socialistes i Sumar—, que l'ha apujat en un 61% des que va arribar a la Moncloa. "És el principal antídot contra la desigualtat. Aquesta és una pujada que marca la diferència entre els salaris dignes i els que no ho són", ha reivindicat el secretari d'Estat de Treball.
Després de la trobada, el vicesecretari general de política sindical de la UGT, Fernando Luján, i el secretari d'acció sindical de CCOO, Javier Pacheco, han qualificat la reunió d'aquest dimecres com a "positiva" i han valorat que el govern espanyol hagi obert la porta a relaxar la llei de desindexació dels contractes públics. Pacheco ha recordat que encara que la seva proposta de pujada de l'SMI per al 2026 era una altra, del 7,5%, des del sindicat "no es torpedinarà" arribar a un acord que garanteix que aquesta referència arribi al 60% del salari mitjà net espanyol.
També ha celebrat que l'increment estigui per sobre de la pujada de la inflació del 2,8% durant el 2025. "Ens han tocat uns temps que ens obliguen a tots a posar-hi l'espatlla per traslladar tranquil·litat", ha exposat Luján.
