Avui l’actualitat ens porta a Madrid i a Brussel·les, però el protagonisme és català. A Madrid, perquè el govern de Pedro Sánchez està negociant al límit amb Junts i Esquerra l’impost a les empreses energètiques. Esquerra el vol, Junts no, perquè invoca el perjudici que l’impost significaria per a les inversions de Repsol a Tarragona, i la solució intermèdia que s’ha proposat és posar l’impost amb deduccions a les energètiques que reinverteixin els seus beneficis en programes de descarbonització. Aquest és el problema tècnic. El problema polític és que el cas ha revelat en tota la seva cruesa la rivalitat Esquerra-Junts en la lluita per ser decisius a Madrid. Esquerra veu que Junts ha imposat les seves condicions perquè el PSOE dona per fet els vots d’Esquerra, al tractar-se d’un partit d’esquerres amb qui també aspira a entendre’s a Catalunya. El problema és que Esquerra ha de definir la seva estratègia. Està pendent d’elegir president, se sent menystinguda pel PSOE a Madrid i investir Salvador Illa ha tingut costos, de moment, d’imatge i de relat; i encara trigarà unes setmanes, que és el temps que necessita la nova direcció del partit que ha de sortir del congrés de la setmana que ve per decidir per on vol tirar.

Avui ens toca a nosaltres estar en alerta i mirar el cel, sobretot de l’Ebre a Tarragona. I aquesta, l’alerta i les restriccions de la mobilitat, serà la nostra nova normalitat perquè els fenòmens atmosfèrics violents poden ser més freqüents. 

Demà s’ha de constituir el nou Parlament. Ja saben que això consisteix a escollir el nou president i la mesa de la cambra, que és la que regula els debats. Un cop nomenat, el president del Parlament fa una ronda amb tots els grups parlamentaris per saber si hi ha algun diputat que tingui els vots necessaris per ser president de la Generalitat i quan algú els té, convoca un ple per la investidura del president, s’investeix el president que nomena el govern i la legislatura ja comença a funcionar.

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha demanat aquest dilluns als països de la Unió Europea que, com han fet els Estats Units, traslladin les seves ambaixades des de Tel Aviv fins a Jerusalem i que reconeguin aquesta última ciutat com la capital de l'estat jueu.

D’acord amb la informació que firmen avui la Mariona Ferrer i l’Ot Serra des de Madrid, tot sembla indicar que no hi haurà presos polítics en campanya.

El 7 de desembre s'ha convocat una manifestació a Brussel·les que vol reivindicar la llibertat dels presos polítics a la capital belga i que els seus organitzadors preveuen que serà multitudinària.

Durant tots aquests anys de Procés la pregunta que més vegades ens hem fet (i que més vegades m’han fet) ha sigut com s’acabarà, això. Ara, aquests dies, la pregunta continua sent la mateixa, “Com s’acabarà, això?”, però formulada amb angoixa (pels empresonats, pel president a Bèlgica) i formulada gairebé com un “Quan s’acabarà, això?”, perquè és difícil aguantar aquest estat d’excepció emocional i aquesta contínua disrupció de la nostra vida quotidiana que ens provoquen els esdeveniments minut a minut.

El que va passar ahir amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els quatre consellers que són amb ell a Bèlgica té una importància extraordinària. Continuaran lliures, sense poder sortir de Bèlgica, fins que es decideixi sobre la seva extradició. I entre la petició d’Espanya, les al·legacions i la resolució de la justícia belga passaran ben bé dos mesos, o sigui que Puigdemont, Comín, Serret, Ponsatí i Puig passaran el Nadal i el Cap d’Any a Bèlgica.

L'Estat Islàmic, a través de la seva agència de notícies Amaq, ha reivindicat aquest dissabte l'atac d'ahir a la nit a Brussel·les contra dos militars al centre de la ciutat. "L'autor de l'operació amb ganivet a Brussel·les és un soldat de l'Estat Islàmic i va dur a terme l'operació en resposta a la crida per atacar els estats de la coalició", explicava el comunicat.

L'Estat Islàmic (EI) ha reivindicat la cadena d'atemptats que han colpejat Brussel·les aquest dimarts. En una informació en una agència pròxima a aquesta organització terrorista l'EI assegura que els seus "combatents" han portat a terme els atacs. La capital europea viu sota el xoc des d'aquest matí. Dues explosions a l'aeroport internacional de Zaventem i una al metro han deixat almenys una trentena de morts. Aquestes són imatges gravades per un testimoni que es trobava dins de l'aeroport en el moment de les explosions.

Antoni Bassas conversa amb la Roser Maresma, natural d'Arenys de Mar i actualment resident a Brussel·les, on estudia Logopèdia a la Universitat Lliure. La Roser explica que el govern belga els demana que no es moguin.

La Comissió Europea (CE) anunciarà aquest migdia que el Corredor Mediterrani formarà part dels projectes europeus prioritaris i, per tant, en garantirà la seva construcció i una part del finançament. Segons ha pogut saber l'ARA, el traçat escollit comunica Catalunya amb el País Valencià, Múrcia i Andalusia. El recorregut, a partir de Cartagena, es desvia per l'interior d'Andalusia fins a l'alçada de Còrdova i, d'allà, a Algesires. Aquest serà un dels primers grans projectes ferroviaris planejats a l'Estat espanyol que s'escapa del model de l'Espanya radial i no passa per Madrid.