Comencem parlant de cine i després ja arribarem als llibres. L’any 1948 va ser mogudet a Hollywood: va ser l’any del Decret Paramount, que va regular durant dècades la cadena de producció-distribució-exhibició i va desmuntar l’studio system del sector cinematogràfic. L’studio system era el model de negoci que van desenvolupar els grans estudis, coneguts com a majors –és a dir, Warner, Paramount, Universal, etc.–. El cas és que el 1948 arriba aquest decret arran d’un cas contra la Paramount que es va dirimir al Tribunal Suprem dels Estats Units. El decret establia, entre d’altres, que els productors d’una pel·lícula podien distribuir-la també ells mateixos, però que no podien ser els propietaris de les sales on s’exhibiria. Podríem dir que decretava una mena de separació de poders en el camp del cine. ¿Per què? Perquè el que estaven fent –la integració vertical– era una pràctica monopolística que limitava i ofegava el cinema independent.

De tots els canvis que ha viscut el sector editorial l'última dècada, un dels més significatius el protagonitza la literatura juvenil. Contra tots els pronòstics, aquest gènere s'ha convertit els últims dos anys en un motor de creixement fonamental per al mercat, gràcies en gran part a l'increment de lectors que ha guanyat –i segueix guanyant– des de la pandèmia del coronavirus. Ho constatava dilluns passat el Gremi d'Editors en la presentació del balanç anual, que (a l'espera de les dades de la campanya de Nadal) augura un increment del 4% del sector, impulsat per la literatura juvenil, de la qual preveuen un creixement de prop del 15%. Aquesta tendència no és nova: el 2024 la literatura juvenil ja va augmentar també vora un 15% i va propulsar la facturació del sector.

Any rere any la Setmana del Llibre en Català no deixa de créixer: cada edició –amb la d'enguany ja en seran 43– suma visitants i supera les vendes de l'anterior. Amb el canvi d'emplaçament de l'any passat, del Moll de la Fusta al passeig Lluís Companys, la Setmana va trencar els mals presagis –es deixava el port vell de Barcelona i s'endarreria unes setmanes a causa de la Copa Amèrica– i va aconseguir batre un cop més el seu propi rècord: gairebé va doblar el públic, va passar dels 60.000 als 100.000 visitants, i va facturar un 20% més que el 2023, fet que va suposar passar dels 600.000 als 720.000 euros.

Hi ha dies que tornes de vacances i entres en una llibreria immensa de la teva ciutat, on, tan bon punt passes la porta, el primer que trobes és una selecció de llibres sota un rètol que diu Booktokers, una selecció de llibres amb cobertes cridaneres i noms desconeguts, tots ells més gruixuts del que són en realitat (la mida de lletra, els marges, el gramatge del paper poden fer miracles, multiplicar les paraules i els paràgrafs per alimentar una multitud gregària i afamada), i tot seguit hi ha un altre pany de paret amb els més venuts, les novetats (incloent-hi novetats que fa un any que són al carrer) i els llibres recomanats, alguns dels quals és increïble que recomanin, tot i que no t’hauria de sorprendre perquè ja saps que en aquesta llibreria recomanats és sinònim no de la lectura entusiasta del llibreter sinó del pagament que ha fet l’editorial per poder tenir el seu llibre en un lloc destacat, així que passes de llarg l’entrada i arribes fins al racó mig amagat al final de tot, rere una columna, on han castigat els escriptors catalans, i allà hi trobes un llibre amb una coberta que només pretén imitar la coberta d’un altre llibre que s’ha venut no pas com xurros (que ara ja no es venen) sinó com iPhones, i que serà llegit només per aquest motiu: ser la imitació d’una coberta, ser una repetició. I en dies com aquests penses: "A la merda els llibres".

Any rere any, la Setmana del Llibre en Català no deixa de créixer: cada edició –amb la d'enguany ja en seran 43– suma visitants i supera les vendes de l'anterior. Amb el canvi d'emplaçament de l'any passat, del Moll de la Fusta al passeig Lluís Companys, la Setmana va batre un cop més el seu propi rècord: va passar dels 60.000 als 100.000 visitants, i va facturar un 20% més que el 2023, fet que va suposar passar dels 600.000 als 720.000 euros.

Josep Ramoneda, president de Grup 62, assegurava recentment que, de cada deu llibres venuts en català, tres pertanyen a alguns dels quinze segells del grup, entre els quals hi ha Columna, Proa i Empúries. Pocs dies després, Periscopi, una de les editorials independents amb més repercussió entre els lectors de l'última dècada, feia públic que passava a formar part del Grup 62. "Davant de les inclemències del sector editorial, poder tenir el suport d'un gran grup dona tranquil·litat", assegurava el seu editor, Aniol Rafel. La notícia ha fet tremolar el món del llibre català, tot i que cal tenir present que durant l'última dècada algunes editorials independents –al marge de Periscopi– han tingut èxits impressionants o han estat capaces de construir catàlegs d'una gran importància cultural. En triem una desena.

"Ser editor potser no és la millor feina del món, però sí que és la millor feina del món per a mi". Ho deia en aquest mateix diari l'Aniol Rafel, el fundador i creador de Periscopi, l'any 2016. Llavors només feia quatre anys que publicava amb el seu propi segell, però ja havia aconseguit una connexió amb els lectors que no ha parat de créixer. Una de les proves d'això és el rebombori que ha causat l'adquisició de Periscopi per part del Grup 62 i, per tant, de Planeta: és una notícia que podria haver estat només "de sector", però que he vist comentada per molta gent que no hi té cap vinculació, més enllà de ser lectors fidels de l'editorial (que, ara que hi penso, Déu n'hi do la vinculació).

La protagonista de la nova novel·la de Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) és una dona que després de mitja vida emmotllant-se al patró que tocava decideix que, a partir de llavors, farà el que ella vol: marxa de casa, els fills li giren la cara, repesca la vocació d'escultora i se'n va a Venècia, convidada per la Biennal d'Art. "He escrit la protagonista de Hollywood que he trobat a faltar a les pel·lis –reconeixia aquest dilluns durant el balanç del curs editorial per part de Grup 62–. Hem après a fer moltes coses a través del cinema, però una cosa que no ens ha ensenyat, almenys a les dones, és a aprendre a envellir". Gemma Ruiz Palà ha recordat que el patriarcat "posa data de caducitat a les dones" i que les esborra a partir d'una certa edat, tal com han expressat, durant els anys d'escriptura d'Una dona de la teva edat –que Proa publicarà a principis d'octubre–, "grans actrius com Emma Thompson, Kate Winslet, Halle Berry i Emma Vilarasau".

L’altre dia, a la presentació d’un llibre, vaig assistir a una conversa entre tres editors independents que comentaven amb preocupació i impotència els canvis que el mercat editorial català està patint últimament. Des de fora sembla que el sector editorial vagi vent en popa: hi ha xifres que parlen d’augments de vendes i a qualsevol llibreria es pot constatar que l’afluència de nous títols no s’atura. I potser sí que les xifres globals de vendes han crescut, però ¿per a qui han crescut? Una de les editores explicava que, en el seu cas, per exemple, el suposadament gloriós dia de Sant Jordi va vendre la meitat que l’any passat. No un deu ni un vint per cent menys, no: un cinquanta per cent. Un altre comentava que les xifres mitjanes de venda de cada títol rondaven els 400 exemplars. Una tercera em diu per telèfon que tot aquest any les seves vendes estan un trenta-cinc per cent per sota. Així que quan diem que Sant Jordi va anar molt bé, caldria que concretéssim per a qui va anar bé.

Acostuma a passar que les bones idees agafen força a partir de coincidències i complicitats inesperades. Ha estat el cas d'Arcàdia, que va néixer el 2003 gràcies a la química entre dos editors i un llibreter exigents, curiosos i amb bon olfacte. Els editors eren Montse Ingla (Barcelona, 1960) i Antoni Munné (Barcelona, 1954). El llibreter, Antonio Ramírez (Medellín, 1960), de La Central. "Ens vam adonar que compartíem interessos molt diversos i que teníem ganes de provar sort amb un projecte editorial personal i al ritme que ens permetessin les nostres feines", expliquen. Munné havia tingut càrrecs directius a Planeta i Santillana –ocupant-se de segells com Alfaguara, Taurus i Aguilar–, i Ingla era directora literària de Cruïlla, que publicava un centenar de novetats anuals especialitzades en infants i joves. Ramírez els va encarregar l'edició del primer número d'una revista de pensament de La Central: "Hi havia articles de Zygmunt Bauman, Roberto Calasso, Jordi Llovet, Natalia Ginzburg i Umberto Eco, entre d'altres".

Mortadel·lo ha trobat una nova feina a Cerdanyola del Vallès. A partir d'ara el popular agent secret creat per Francisco Ibáñez s'instal·larà al nou centre logístic que Penguin Random House acaba d'inaugurar a Cerdanyola del Vallès convertit en un dels robots que serveixen comandes nit i dia, de dilluns a divendres, tot i que aquestes setmanes d'abans de Sant Jordi també treballa dissabtes i diumenges. D'aquest gran magatzem de 42.000 m², que ha costat 36 milions d'euros, en sortiran una mitjana de 135.000 de llibres cada dia.

"Les coses no duren eternament: si tens un somni l'has de perseguir", assegura Aarón Sánchez Tolosa que va pensar quan el 2022 la històrica llibreria Geli de Girona va abaixar la persiana per sempre, després de 143 anys d'història. El llibreter hi portava set anys i mig. Fora de la botiga compartia el seu gust per la bona literatura amb una altra llibretera, en aquest cas de la Llibreria 22, Cristina Sagrera. "La desaparició de la Geli ens va esperonar a tirar endavant d'una vegada el nostre propi projecte", comenta. Ella va deixar la feina. Ell va passar a formar part de l'equip de la Llibreria 22.

Del total de llibres produïts anualment a l'estat espanyol, un 53% es pensen i fabriquen des de Catalunya. El sector editorial dona feina directament i indirectament a un total de 35.000 persones. "Som un sector molt dinàmic, que ha crescut en els últims cinc anys al voltant d'un 35%", ha explicat Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre, coincidint amb la celebració de la Nit de l'Edició, en què s'ha reconegut, entre d'altres, la feina de llibreries com Sendak o la de traductores com Marta Pera Cucurell i Agata Oszerzek. "En el camp del llibre juvenil, aquest creixement ha estat encara més destacat, al voltant del 45%, en part gràcies a l'auge d'un nou gènere, el romantasy, que barreja les històries d'amor i les de dracs", ha afegit. Només durant el 2024, el llibre juvenil ha crescut un 15%. "També el còmic ha recuperat part de l'embranzida que havia perdut fa un parell d'anys, i el llibre de butxaca, que és un fons d'armari molt important del sector, ha pujat un 10% només aquest 2024". El president de la Cambra del Llibre ha volgut destacar també "el fenomen de l'audiollibre, que continua creixent".

Des que a principis del 2019 va començar a dirigir Barcino amb l'encàrrec de "treure la pols dels clàssics i fer-los accessibles", Oriol Magrinyà (Barcelona, 1973) ha liderat la transformació de l'emblemàtica editorial, creada el 1924 per Josep Maria de Casacuberta i agombolada des de fa dècades per la Fundació Carulla. En menys de sis anys la feina de Magrinyà i el seu equip ha aconseguit reinventar el catàleg de Barcino i acostar-lo a les noves generacions de lectors gràcies a iniciatives com la col·lecció Imprescindibles, que publica alguns dels millors llibres de la tradició literària catalana amb dissenys llaminers i estudis preliminars impecables, des del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell fins a la poesia completa de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Aquest dilluns celebren la festa dels 100 anys amb la participació d'Enric Casasses, Roger Mas i Laura Aubert, entre d'altres.

Encara que la Copa Amèrica hagi obligat a endarrerir dues setmanes la Setmana del Llibre en Català i també a canviar-la d'emplaçament –es passa del Moll de la Fusta al passeig Lluís Companys–, l'organització espera igualar els 60.000 visitants de l'edició del 2023. Gràcies a una programació tan atapeïda com transversal que aquest any se celebrarà entre el 20 i el 29 de setembre i que ronda les 300 activitats, la Setmana no només s'ha consolidat com una atracció indefugible per a públics molt diversos, sinó que també ha aconseguit que el festival sigui cada cop més rendible: en només una dècada s'ha triplicat la facturació i s'ha passat dels 241.000 euros del 2014 als 600.000 de l'any passat.

Una de les dones més oblidades de la cultura catalana del segle XX és Paulina Crusat (1900-1981), filla d’un barceloní acabalat, però que va viure quasi tota la vida a Sevilla i a Madrid, cosa que no té cap raó per ser considerada una desgràcia: a les dues ciutats hi ha molta vida nadiua al carrer.

La nova seu de l'Editorial Acantilado transmet la sofisticació del seu catàleg, en què conviuen el bo i millor de la literatura europea –de Montaigne a Stefan Zweig, Adam Zagajewski i Natalia Ginzburg– amb noves veus com les de Charlotte Van den Broeck, Afonso Reis Cabral i Helen Oyeyemi. Dirigida des de fa una dècada per Sandra Ollo (Pamplona, 1977), Acantilado acaba de ser reconeguda amb el Premio Nacional a la millor tasca editorial per "l'excel·lència" del seu projecte, que va fundar i liderar Jaume Vallcorba (Tarragona, 1949 - Barcelona, 2014) el 1999.

Si em preguntessin el nom d’una empresa que es dediqui a la impressió editorial a Catalunya segurament només em vindria un nom al cap: Romanyà Valls. Per més que no és la més gran, segurament sí que és la més històrica. Si sou lectors haureu llegit desenes de llibres que han sortit de les seves màquines: és gairebé impossible que no sigui així. L’any passat, per exemple, van sortir d’allà sis milions i mig d’exemplars d’editorials com ara Anagrama, Penguin Random House, Acantilado, Quaderns Crema, Club Editor, L’Altra, La Segona Perifèria o Periscopi.

El sector editorial català continua en una bona ratxa, tant per les vendes a l'alça com per l'augment de la diversitat de l'oferta. "Si mantenim el creixement del 6% d'aquest Sant Jordi fins a Nadal, en els últims cinc anys el sector haurà crescut un 20%", ha explicat aquest dijous Emili Rosales, director editorial de Grup 62, acompanyat per Laia Aguilar –una de les apostes de setembre, gràcies a la novel·la Tots aquells mars–, i Josep Ramoneda, president del grup. "Hi ha motius per continuar fent créixer la producció catalana –ha assegurat Ramoneda, abans d'al·ludir a la creació recent d'Abacus Futur–. Està bé que apareguin grups nous amb consistència que publiquin en català". En relació a l'aposta de Penguin Random House per segells com La Campana i La Magrana, ha afegit: "També és bona notícia que hi hagi grans grups que s'hi posin. Una cosa i l'altra volen dir que el sector editorial funciona i hi ha espai per a tothom".

Que el món del llibre és ple de "professionals a l'ombra" no se li escapa a ningú. La cadena que permet que un llibre arribi en mans dels lectors inclou moltes baules, gent que fa oficis molt diferents, sovint invisibles, però tots imprescindibles. D'entre tots ells, segurament, amb qui els periodistes tenim més relació és amb els i les (la immensa majoria són dones) responsables de premsa. Són aquelles persones, freelance o contractades per les editorials, que es preocupen, sobretot, perquè els llibres tinguin presència als mitjans. La seva tasca és molt important, sobretot si tenim en compte que el que no es veu moltes vegades no existeix. En un mercat en què es publica tant com el nostre (i no em fareu baixar del burro: es publica molt), fer destacar un llibre, que en parlin al Vostè primer del Marc Giró o al Més324 del Graset, pot influir molt en la seva "durabilitat" a llibreries i, per tant, en les seves vendes. Tenir un bon equip de premsa és molt important, i no és una feina fàcil de fer.