“Per a mi El Tatano és un record divertit i màgic de la meva infància. Vaig passar molts moments en família compartint receptes, manualitats, imaginació, lectures i moltes rialles”, diu el Xavier, d’Alella, que ara té 23 anys. “Roser, ja ha arribat El Tatano! Quines corregudes hi havia quan sentia aquesta frase! No hi havia prou mans per trencar el plàstic que embolicava la revista i posar-me a llegir en Pere Sense Por”, recorda la Roser Maria, de Ferreries, de 25 anys. “El Tatano em va fer connectar amb el món de la lectura. Els meus germans grans llegien el Cavall Fort i jo els imitava llegint El Tatano”, assegura el Martí, de Maçaners, que té 24 anys. Tots tres ho expliquen al número 241 de l’emblemàtica capçalera, que està d’aniversari: celebra els seus vint anys de vida als quioscos. I com ells, tot un seguit de tataners que han crescut amb les històries d’en Pere Sense Por, de la Rita Pinyada i del Nono i la Petúnia, entre molts altres, comparteixen com els va marcar el fet de ser-ne lectors durant la infància i els bons records que en mantenen.

Els meus fills no llegeixen i he intentat no ofuscar-m'hi. Sempre penso que hi haurà un dia o un llibre que els canviarà el xip i, de sobte, voldran llegir. Té raó la Maria Pombo quan ens va dir que hem d’assumir que hi ha gent a qui no li agrada llegir. Però il·lusa de mi m’havia empassat aquella llegenda del “si tu llegeixes, ells llegeixen” i per desgràcia a casa nostra aquest mantra no funciona. Si estenc la roba ningú surt al pati, si algú para taula doncs la para sol i si jo estic llegint una novel·la els meus fills miren una sèrie.

Amb lectors de l'ARA hem fet un viatge, al taló de la bota italiana, radicalment cultural. Joves, grans, parelles, solters, tres germans, dues germanes. Arquitectes, metges, informàtics, mestres, biòlegs i ambientalistes. Hi havia una dama d’edat avançada i bastó elegant, la Montserrat, que buscava sempre un lloc on fumar i que ens va convidar a gintònics i confidències. Hi havia la mare d’una periodista de l'ARA, que parlava de la filla amb unes paraules emocionants. Hi havia el penedesenc que anava a veure pedres però que també volia veure el Barça. Hi havia el matrimoni que voldries ser, grans tots dos, agafats de la mà, estimant-se infinitament. Hi havia el fotògraf, captador d’ànimes amb la seva càmera d’altres temps. Hi havia la dona que viatja sola i a la qual, en un instant, creus que coneixes des de sempre. Hi havia aquell bonhomiós encantador. Hi havia aquella discretíssima intel·ligent. Hi havia el dandy carismàtic. Hi havia tot de persones de vides diferents. “Jo tenia por de veure com seria”, va dir un. I va afegir: “Però llavors entens que no n’has de tenir, tots som lectors de l'ARA”.

“El que enamora dels textos clàssics és aquesta màgia que tenen, que et permeten fer-ne una relectura i reinterpretar-los. I que encara que s’hagin escrit fa 200 anys, aconsegueixin fer vibrar i emocionar l'alumnat”, diu Montse Pascual, professora de l’IES La Plana de Vic. Pascual lidera el projecte de pla lector al centre, que té un alt índex de multiculturalitat. I és que més enllà de fer arribar el gust per la lectura als alumnes, els professors tenen el repte de traslladar-lo també a les lectures del cànon clàssic tenint en compte la diversitat cultural existent als centres.

Quan el poeta Miquel Desclot resumeix en una sola frase el camí lector que tot infant i jove hauria de dibuixar –"Sortir del Plou i fa sol per anar a parar al Sol, i de dol”–, tots els que d’una manera o altra som responsables d’aquest trajecte –educadors en el concepte més ampli del terme– ens posem a suar davant la tasca titànica i col·lectiva que se’ns encarrega. I és que la lectura, com a bon hàbit que anem adquirint, després d’un llarg i mai finit trajecte d’aprenentatge, o esdevé social o serà molt difícil que permeti anar de les cançons per a infants a J.V. Foix.

La cimera de l’OTAN a Madrid ha sigut un dels temes més comentats pels lectors de l’ARA durant el mes de juny, amb majoria de veus contràries a l’aliança militar i fins i tot alguns comentaris reticents al suport a Ucraïna:

Fa dies que llegeixo, atònit, opinions polítiques diverses sobre el conflicte desfermat al voltant de la llengua, un conflicte, d’altra banda, que la mateixa classe política ha creat. Sisplau, que deixin de maneflejar la llengua. Que la deixin en mans dels que hi treballen i la defensen dia a dia. Que posin les eines i els recursos necessaris perquè la gent entengui la riquesa de qualsevol llengua, i la necessitat de defensar-les. I que deixin de creure que les escoles són el flotador de la seva supervivència. Una llengua no ha de sobreviure sinó viure, i això només es pot aconseguir si la societat assumeix el compromís de defensar-la: fent-la servir i respectant-la. Que no parlin amb lleugeresa dels esforços que s’han fet fins ara i carreguin les culpes dels desencerts a un model, que, com tot, sempre és millorable, sense negar la seva validesa i la feina feta. Els mestres no donen l’abast ni tenen les eines necessàries. ¿Assignatures impartides en català, amb exàmens en castellà i exposicions en anglès (l’ordre tant hi fa)? ¿Que estem bojos? ¿És això el preàmbul de l’esquizofrènia lingüística a les escoles?

]]>

Queden quaranta-vuit hores per a la nit de Nadal i tot és encara d’una densitat tremenda. Talls de carretera, enfrontaments al carrer, càrregues policials, un consell de ministres bunqueritzat, presos polítics a l’hospital i un judici que ja escalfa motors. S’acaba un any aspre.

]]>

Quan brilla el sol i puja el mercuri, els jardins s’omplen de verd i de flors acolorides, les platges s’abarroten de para-sols, a les terrasses proliferen la fressa i els gots amb gel; però també tots aquests espais i molts d’altres s’omplen de lectors i lectores. A l’estiu, els amants de la literatura abandonen els seus sofàs, els seus caus de llum fluorescent i música encalmada per fer-se visibles als carrers, a les places i vora l’aigua. Gaudeixen de la sonoritat callada de les paraules des de la falda d’un arbre, amb els peus ficats a la sorra o a una terrassa amb unes vistes impressionants.

]]> Els lectors de l'ARA teniu a la vostra disposició el 'hashtag' #ARA11Spobles per fer-nos arribar imatges de les concentracions a les places de les ciutats i als pobles prèvies a la V convocada a Barcelona.

]]> Per primera vegada La Vanguardia supera en lectors El Periódico. Ho revelen les dades que aquest dimarts ha fet públiques el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, de Fundacc, i que es refereixen a la mitjana de lectors de premsa entre novembre de 2009 i octubre de 2010.

]]>