Internacional 30/06/2022

L'OTAN reneix i es prepara per a una era de confrontació amb Rússia i la Xina

L'Aliança Atlàntica es rearma i considera Moscou "l'amenaça més directa" i Pequín "un repte per a la seguretat"

6 min
Pedro Sanchez, Recep Tayyip Erdogan, Boris Johnson, Joe Biden, i Jens Stoltenberg atenent la intervenció de Zelenski a la cimera de l'OTAN a Madrid.

MadridProbablement, el nou full de ruta que guiarà el rumb de l'OTAN els pròxims deu anys i que s'ha aprovat aquest dimecres durant la cimera "històrica" de Madrid es resumeix en el següent canvi. L'últim concepte estratègic de l'Aliança Atlàntica es va aprovar el 2010 a Lisboa. Llavors, Rússia estava considerada "un soci estratègic" amb qui cooperar i la Xina no apareixia en cap de les pàgines del document. Ara, dotze anys després, la distància és significativa i mostra un nou rumb geopolític de conseqüències encara imprevisibles: en el nou document, Moscou passa a ser "l'amenaça més significativa i directa" per a la seguretat dels aliats, i Pequín, consolidat des de fa anys com a candidat a usurpar als Estats Units el títol de primera potència mundial, "suposa un repte per als interessos, valors i seguretat dels aliats". L'OTAN, que ha ressuscitat arran de la invasió russa d'Ucraïna, es prepara per a un nou horitzó global, que ha mutat de manera abrupta durant els últims mesos i que compromet d'una manera accentuada l'estabilitat europea. A partir d'aquesta premissa, doncs, s'entén tot el document presentat aquest dimecres i el camí que, des d'ara mateix, emprèn l'aliança militar més potent del món. Comença una nova era.

L’estratègia de l’OTAN de les últimes dècades s’havia basat en un còmode condicionant: l’hegemonia global dels Estats Units, i per tant també de l’Aliança. Però el paisatge geopolític porta anys encaminant-se cap a un planeta multipolar on Washington està condemnat a perdre espais de poder i on tot allò que passi a l’Àsia i a la seva rodalia s’augura clau . L'atac de Vladímir Putin a Ucraïna ho ha precipitat tot.

El nou full de ruta, que alerta del poder desestabilitzador tant de Pequín com de Moscou, fa referència també a "l'associació estratègica" que els dos governs estan desenvolupant i que busca "imposar el moviment autoritari contra les regles que regulen l'ordre internacional". En resum, l'OTAN creu que les amenaces s'han multiplicat i l'estratègia per als pròxims deu anys ha de garantir les eines per fer-hi front.

Imatges de la cimera de l'OTAN que se celebra a Madrid

Rearmament i més soldats

Un dels grans titulars del futur immediat de l'aliança té forma d'arma. Ja estava previst que la cimera de Madrid fos un punt d'inflexió tant per al rearmament de l'OTAN com per a l'increment del desplegament militar en territori aliat. I així ha estat. En aquest sentit, la majoria dels esforços se centraran a l'Europa de l'Est, la regió que es considera més susceptible a patir un nou atac rus degut a la seva proximitat geogràfica i també històrica. Els líders han acordat comprometre's a desplegar forces "sòlides i preparades per al combat" per ampliar els actuals batallons desplegats en vuit països de la zona (Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Romania, Bulgària, Hongria i Eslovàquia).

El reforç del desplegament militar que Washington té al continent europeu, i que ha anunciat aquest dimecres el president dels Estats Units, Joe Biden, també segueix aquesta línia. A banda de l'increment del nombre de destructors a la base naval de Rota, que passaran de quatre a sis, els EUA incrementaran els recursos militars destinats a Polònia, Romania, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia i els països bàltics (Letònia, Estònia i Lituània). Concretament, s'afegirà una caserna de brigada permanent a Polònia, una brigada rotatòria d'uns 3.000 militars a Romania, un reforç de la força aèria rotatòria al Bàltic, un increment de les defenses antiaèries a Itàlia i Alemanya i, finalment, dos nous esquadrons d'avions F-35 al Regne Unit.

Foto de família de la cimera de l'OTAN a Madrid.

Biden ha recordat que el nou paquet de mesures no deixa de ser la continuació d'un procés de reforç que la Casa Blanca ja va iniciar per plantar cara a l'amenaça russa. A principis d'any, per exemple, va enviar 20.000 soldats, cosa que va fer que el total de militars nord-americans que operen al Vell Continent superin ja els 100.000.

Tot plegat, com ja s'esperava, implicarà un increment de la despesa militar. A la cimera de Gal·les del 2014 es va fixar com a objectiu que els aliats destinessin a aquest concepte fins al 2% del seu PIB, però molts socis encara eren lluny d'aquesta xifra. L'atac rus contra Ucraïna ha suposat un rearmament considerable per a molts països occidentals: ara, 9 dels 30 estats membres de l'OTAN igualen o superen la recomanació de dedicar a defensa més del 2% del pressupost, 19 tenen el compromís d'arribar-hi el 2022 i tots 30 s'han compromès a fer-ho el 2024. Paral·lelament, també s'apujarà el finançament de l'organisme, que ara és d'uns 2.500 milions d'euros a l'any.

Des del cor de la guerra, Volodímir Zelenski deu estar satisfet almenys per aquesta tendència. S'havia especulat si el president ucraïnès, convertit en una icona global de la resistència contra Rússia, seria presencialment a Madrid. Finalment, el seu govern ho va desestimar: la guerra no afluixa. El mandatari ha participat en la cimera telemàticament, vestit amb la seva habitual samarreta de color verd militar, per recordar que cada dia civils innocents moren sota les bombes a no tants quilòmetres de la capital espanyola. Armes i diners per defensar-se de Moscou, ha demanat Zelenski, que ha recordat que al seu país "s'està jugant el futur de l'ordre mundial".

El president dels Estats Units, Joe Biden, i el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg.

El Sahel, al punt de mira

Un dels altres punts destacats és que el nou concepte estratègic nascut a Madrid posa al punt de mira el Pròxim Orient, l'Àfrica del Nord i, sobretot, el Sahel. Era una de les reivindicacions dels estats del sud Europa , que miren amb preocupació la creixent inestabilitat en aquesta regió africana, on en els últims mesos s'han produït diversos cops d'estat i on el jihadisme té cada cop més presència. "Els conflictes, la fragilitat i la inestabilitat a l'Àfrica i el Pròxim Orient afecten directament la nostra la seguretat i la seguretat dels nostres socis", conclou el text.

També és decisiva una concreció important sobre els ciberatacs, que seran crucials –de fet, ja ho són– en les guerres del futur. Segons el full de ruta, l'OTAN podrà invocar l'article 5 del Tractat de l'Atlàntic Nord, que obliga els aliats a actuar davant l'agressió al territori d'un dels estats membres, en cas que "un sol atac o un seguit acumulat d'activitats cibernètics maliciosos" afecti un dels socis. S'equipara, doncs, aquest tipus d'agressions telemàtiques amb els atacs armats. No deixa de ser un missatge per a Rússia i la Xina, dos països notablement potents en aquest àmbit i que porten temps utilitzant aquestes tàctiques híbrides per desestabilitzar els seus rivals.

Paral·lelament, el terrorisme roman com una amenaça constant , "la més directa de caràcter asimètric contra la seguretat dels ciutadans". L'aliança també emfasitza el gran repte que suposa la crisi climàtica i totes les conseqüències –socials i econòmiques– que se'n derivaran.

Mostrar sintonia i unitat

La jornada de dimecres, intensa, es tancava al museu del Prado, on tots els líders estaven convocats a un sopar on un pletòric Pedro Sánchez exercia de nou com a amfitrió. Davant les càmeres, els 30 caps d'estat i de govern exhibien una sintonia gairebé idíl·lica: abraçades entre l'alemany Olaf Scholz i el francès Emmanuel Macron, o entre Boris Johnson i el mateix Sánchez, rialles en pràcticament tots els grups que es formaven i rostres d'admiració observant les obres d'art que poblen el museu madrileny. Aquest ambient de cohesió va ser una constant al llarg de tota la jornada. I possiblement, i com passa sovint en l'art de la diplomàcia, estava més que estudiat: la trobada de Madrid, com va arribar a confessar el mateix Stoltenberg, també vol ser una mostra d'"unitat" i "sintonia" davant la Rússia de Putin.

Pedro Sánchez i la seva esposa, Begoña Gómez, parlant en una sala del Prado amb Emmanuel i Brigitte Macron.

En aquest sentit, hi ha una altra gran notícia per a l'Aliança Atlàntica: la llum verda al procés d'adhesió de Suècia i Finlàndia, que dimarts va superar el bloqueig de Turquia i que aquest dimecres s'oficialitzava després de la invitació formal de tots els aliats. La neutralitat històrica dels dos estats nòrdics s'acaba per por de l'anhel expansionista del Kremlin. Diversos analistes ho llegeixen com una derrota important per a Moscou, però segurament va ser Stoltenberg qui millor va saber definir la importància simbòlica d'aquest moviment: "Putin volia menys OTAN. Ara té més OTAN, i al costat de les seves fronteres".

stats