01/07/2022

La cimera de l’OTAN posa a prova el 'Telediario'

2 min
El Telediario de La1 en un dels moments de la cobertura de la cimera de l'OTAN.

La cimera de l'OTAN ha comportat una moguda informativa a La1 de TVE que no s’ha caracteritzat només per la capacitat de cobrir l’esdeveniment sinó per l’anàlisi exhaustiva i l’expertesa que han demostrat els professionals de la cadena. El seguiment diari a través del Telediario de Carlos Franganillo ha sigut interessant i enriquidor perquè s’ha convertit cada dia en un programa especial d’informació internacional. El plató s’ha desplaçat fins al recinte firal d’Ifema, el campament base per als mitjans de comunicació acreditats. I el trasllat provisional no ha sigut només per una qüestió de simple practicitat. L’espai diàfan i d’una gran austeritat, amb el brogit d’un centre de comunicacions, amb el rerefons de centenars de taules de treball i àrees destinades a les càmeres, transmetia a l’espectador la transcendència informativa de l’esdeveniment. L’excepcionalitat mediàtica es percebia de manera immediata a través de la pantalla. Sovint és la potència del context la que subratlla la dimensió periodística. Franganillo, enmig d’aquesta posada en escena, dia rere dia ha anat donant pas a l’actualitat de la jornada amb notícies, entrevistes a ministres i personalitats, connexions amb corresponsals, informacions en directe i reportatges especials de fons vinculats als assumptes tractats a la cimera amb periodistes que analitzaven els fets. El treball de Marta Carazo, corresponsal a Brussel·les de la cadena que aquests dies ha treballat des de Madrid, ha sigut un complement indispensable per fer accessible a l’espectador aspectes més complexos que envolten l’OTAN. El Telediario ha ofert continguts molt ben elaborats que indiscutiblement serviran de teló de fons per entendre bona part de les notícies que s’aniran produint al llarg dels propers mesos i anys, ja sigui pel que fa a fluxos energètics, migració irregular, la guerra d’Ucraïna, les tensions amb Rússia i la Xina, l’ingrés de Suècia i Finlàndia a l’Aliança, l’atenció a l’anomenat flanc sud, la crisi climàtica o la transició ecològica.

Periodísticament, s’ha fet evident una feinada titànica, ben coordinada, pensada i treballada amb temps i sobretot ambiciosa. Han obert finestres a realitats poc habituals, com el funcionament d’un centre d’operacions de l’OTAN o les dinàmiques de defensa de l’espai aeri europeu. També han sabut posar l’accent en curiositats més complementàries que serveixen per alleugerir: detalls de protocol vinculats al sopar al Museu del Prado, el cotxe blindat de Joe Biden, o com ha patit la ciutat de Madrid la invasió d’una cimera de transcendència mundial.

En una època en què els informatius tendeixen a simplificar-se, busquen temes d’impacte fàcil, moltes notícies cauen en l’emocionalitat o aspiren a la viralitat digital, és reconfortant veure que hi ha professionals que confien en l’espectador i creuen en el deure d’elevar el llistó.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió