Revés de la militància d'ERC a Igualada a la proposta d'una coalició amb la CUP i els comuns de cara a les eleccions municipals de l'any que ve. L'assemblea que el partit va celebrar aquest dijous al vespre va rebutjar la proposta per un estret marge: 34 vots en contra, 31 a favor i 2 abstencions, segons ha avançat Nació Digital i ha confirmat l'ARA. Aquest dilluns els grups municipals d'ERC, la CUP i Comuns van fer públic un preacord per presentar-se conjuntament amb l'objectiu de desbancar l'actual alcalde de Junts per Igualada, Marc Castells. Després de la decisió de la militància d'ERC, però, aquest pacte queda ara en paper mullat.

La proposta del portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, per configurar un front ampli d'esquerres i sobiranista a les eleccions espanyoles no té l'aval de la direcció d'ERC, que se n'ha desmarcat des d'un primer moment, i només pot presumir de tenir al costat el seu company de fatigues Joan Tardà. Però, en l'àmbit municipal, la seva aposta està ben vista per la cúpula republicana, i més si els partits es presenten sota el seu paraigua electoral. És el que passarà a Igualada. Els grups municipals d'ERC, la CUP i Comuns van fer públic aquest dilluns un preacord per presentar-se de forma conjunta a les eleccions municipals del 2027.

Els veïns de Sant Climent Sescebes, una petita localitat alt-empordanesa d'uns 700 habitants, estan acostumats a conviure en el seu dia a dia amb ràfegues de trets i explosions a la llunyania. A menys d'un quilòmetre de distància tenen la base d'entrenament de l'exèrcit espanyol, l'única de Catalunya on els militars fan pràctiques de tir i maniobres amb material explosiu. Cada setmana els soldats realitzen algun exercici amb munició i, de tant en tant, a les 1.300 hectàrees que ocupa el camp, també hi venen a fer pràctiques altres cossos com la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra o, aquests últims mesos, fins i tot esquadrons d'elit de l'exèrcit ucraïnès.

Ara fa unes setmanes, la portaveu d'ERC a Ripoll, Chantal Pérez, anunciava que feia un pas al costat i que no repetirà com a cap de llista a les pròximes eleccions. Tampoc serà a cap dels primers llocs de la candidatura i tancarà la seva etapa al consistori, que es va iniciar el 2019 com a número 3. Pérez, que seguirà com a regidora fins a final del mandat, va apel·lar a la necessitat de regenerar els lideratges dels partits a la capital del Ripollès.

Aliança Catalana va colant als ajuntaments regidors que s'havien presentat en altres candidatures. L'últim cas es va produir aquest dimarts a Santpedor. Jordi Soteras, que havia anat a la llista de Junts, va entrar aquest dimarts al consistori bagenc on ocuparà la vacant que ha deixat un regidor de Junts que va dimitir i després que les sis persones que hi havia darrere seu hagin renunciat al càrrec. L'entrada d'aquest nou regidor d'Aliança Catalana a l'Ajuntament de Santpedor, però, no va ser tan plàcida com la resta i va acabar amb ball de bastons.

Després d'un altre matí caòtic a la xarxa de Rodalies, amb dues noves fallades al centre de control d'Adif que han aturat tots els trens en hora punta, la CUP ha presentat aquest dimarts un videojoc en línia gratuït sota el nom Aventurers al tren. El joc proposa una "mirada irònica i crítica" sobre el funcionament del servei de Rodalies a Catalunya, en què els jugadors han de dirigir un tren amb l'objectiu d'arribar a destinació sense retards. "Entrena la teva paciència", proposen els cupaires.

L'exdiputat d'ERC Joan Tardà és un dels pocs aliats públics que ha trobat Gabriel Rufián en la defensa d'una candidatura d'unitat dels partits a l'esquerra del PSOE per fer front a l'extrema dreta. Fins ara, Tardà havia defensat "un front comú d'esquerres plurinacional" on ERC comparteixi llista amb Sumar, Podemos o Bildu a les eleccions generals. Ara, però, va un pas més enllà. En una entrevista a la Cadena Ser, l'exportaveu dels republicans al Congrés ha demanat a ERC que debati presentar-se conjuntament amb els Comuns i la CUP, tant a Espanya com a Catalunya. "No té sentit que un ciutadà que vota la CUP, Comuns, Esquerra o comunista hagi d'optar per llistes separades", ha afirmat.

La crida del rei Felip VI a preservar "la convivència democràtica" davant dels "extremismes, radicalismes i populismes" en el discurs tradicional que ofereix la vigília de Nadal ha estat replicat amb contundència pels partits independentistes. Durant l'ofrena floral a la tomba de l'expresident Francesc Macià, que va morir el dia de Nadal de 1933, les formacions sobiranistes han qüestionat el discurs conciliador del monarca.

Després de desembarcar al Parlament i amb la vista posada a les eleccions municipals, Aliança Catalana ha anat creant executives comarcals. Totes elles disposen de xats amb els dirigents i els militants de la comarca. Allà, comenten l'actualitat política i s'organitzen per muntar les parades informatives dels caps de setmana. La formació independentista d'extrema dreta també en té un de no oficial.

Catalunya s'encamina cap als 10 milions d'habitants el 2050, és a dir, un increment de dos milions en els pròxims 25 anys, segons les previsions demogràfiques. Pronòstics, però, que no han tingut en compte la velocitat amb què s'ha arribat als 8 milions d'habitants actuals. Set anys abans del que estava previst, s'hi va arribar el 2023, a causa principalment de l'augment de població estrangera. És, precisament, aquest argument el que utilitza l'extrema dreta per justificar el seu discurs xenòfob en polítiques migratòries: si el gruix de nova immigració arriba sense recursos, la despesa social per integrar-la es dispara.

L'extrema dreta continua a l'alça a Catalunya: Aliança Catalana s'enfilaria fins als 19-20 escons i empataria amb Junts (19-20) a la tercera posició, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Els juntaires, però, continuen per davant en estimació de vot (13-15%) en comparació amb Aliança (11-14%). El sondeig també indica que el PSC continua en primera posició, però s'estanca (38-40); de fet, perdria dos escons respecte a l'últim baròmetre fet públic al juliol. ERC, per la seva banda, remuntaria posicions i se situaria com a segona força (22-23), per davant dels juntaires. La tendència a l'alça de l'extrema dreta també es plasmaria en el fet que Vox (13-14) faria el sorpasso al PP (12-13). Comuns es mantindria en els 6 escons, igual que la CUP, entre 3-4. El baròmetre s'ha elaborat entre el 13 d'octubre i l'11 de novembre. Durant aquest període va ser quan Junts va prendre la decisió de trencar amb el govern espanyol i situar-se a l'oposició.

Fa temps que es fa servir, com a broma, la comparació entre l'independentisme i el catalanisme amb la pel·lícula La vida de Brian, dels Monty Python. En concret, tothom recorda l'escena en què s'enfronten el Front Popular de Judea i el Front Judaic Popular, dos grups marginals, difícils de distingir entre ells a primera vista, i que no obstant això s'odien amb una ferocitat lleonina. “Odiem els romans, però sobretot odiem el Front Popular de Judea”. Els Monty Python apuntaven la seva capacitat satírica en una doble direcció. D'una banda, contra els abusos de poder de l'imperialisme i dels sistemes de pensament tancats, com les religions. De l'altra, contra la ineficàcia i les misèries internes (sovint lligades als egos dels líders) dels moviments que volen ser alternatius i transformadors. Té raó Terry Gilliam quan diu que, avui, una pel·lícula com La vida de Brian seria rebuda amb gran hostilitat: s'hi veurien caricaturitzats uns i altres, i immediatament uns i altres acusarien els còmics de treballar per a l'enemic.

Han passat sis mesos des que, a l'abril, es va produir un pacte inèdit al Parlament: el PSC, ERC, Comuns i també la CUP van segellar un acord que va permetre al Govern salvar el seu decret de mesures urgents en matèria d'habitatge. A canvi, els socialistes es comprometien a adoptar dues mesures davant les quals, fins aleshores, s'havien mostrat reticents. Una era la regulació del lloguer de temporada i habitacions, que van tombar votant amb Junts al final de l'anterior legislatura quan el govern de Pere Aragonès la va decretar ja en temps de descompte. L'altra era el blindatge retroactiu de l'habitatge de protecció oficial, del qual l'executiu de Salvador Illa inicialment recelava per motius de "seguretat jurídica". Ara bé, el tràmit parlamentari ha permès llimar asprors i, finalment, PSC, ERC, Comuns i la CUP han arribat a un acord sobre el text que ha de concretar aquestes reformes, segons traslladen a l'ARA fonts de les quatre formacions.

Aquest dilluns farà vuit anys que el Parlament proclamava la República Catalana després de la victòria del sí a l'1-O. Aquella va ser la jornada de més transcendència política de la història de la cambra. Una hora més tard, però, el Senat aplicava l’article 155 de la Constitució i suspenia l’autogovern dissolent el Parlament. La declaració unilateral d'independència (DUI) quedava en paper mullat, sense cap tipus d'efecte, i de fet el Govern tampoc la va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). A les portes d'un nou 27 d'octubre, la DUI és una data esborrada per l'independentisme.

Esquerra no va portar cap proposta de resolució que defensés el referèndum d'autodeterminació en el debat de política general de la setmana passada –va votar a favor de les de Junts i la CUP–, però sí que en va escriure una que apostava per tirar endavant una "entesa de país" que servís per resoldre el conflicte polític. Més enllà que continuïn defensant un referèndum, els republicans entenen que el "país està en un altre moment" ara mateix. "El Parlament constata la necessitat d'impulsar una gran entesa de país en defensa de la democràcia, per la resolució del conflicte polític i per avançar en la sobirania nacional i social de Catalunya. Una entesa que interpel·la al conjunt de la societat catalana amb la participació dels agents socials i la societat civil", deia la proposta. La iniciativa va reunir 107 vots del PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP. Una majoria àmplia de la qual els republicans van treure pit, però que a hores d'ara encara no hi ha concreció de com es materialitzarà. S'han fet passos una setmana després d'aquesta votació? Quina diferència hi ha amb la convenció nacional que ERC va pactar per la investidura de Salvador Illa?

El 6 de juliol del 2021 l'alcaldessa de Berga des del 2015, Montse Venturós, anunciava que deixava l'alcaldia per la depressió que patia des de feia sis mesos i que va fer que s'agafés la baixa. En una roda de premsa a la capital del Berguedà, l'alcaldessa de la CUP justificava la seva sortida per la necessitat de recuperar-se i la impossibilitat d'assumir les responsabilitats que implica el càrrec que fins aleshores ocupava. Quatre anys més tard, Venturós ha trencat el silenci i en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio ha donat detalls de com va viure la malaltia mental que la va apartar de la primera línia política.

Albert Batet, president del grup de Junts al Parlament, va definir ahir Salvador Illa com “el gran anestesiador de Catalunya”. Va ser la manera d’ajuntar en un sol adjectiu la monòtona personalitat pública del president de la Generalitat (caricaturitzat al Polònia com algú capaç de pansir les plantes només de parlar-hi) i denunciar el que Junts qualifica de “desnacionalització” de Catalunya.

El Govern d'Israel ha deportat aquest dilluns 171 activistes més de la Global Sumud Flotilla, entre ells la jove sueca Greta Thunberg, en sengles avions a Grècia i Eslovàquia, i ha negat que hagin patit algun tipus d'abús sota la seva custòdia, com han denunciat alguns dels empresonats. "Aquest genocidi està sent alimentat pels nostres governs i les nostres institucions. És la nostra responsabilitat acabar amb aquesta complicitat. No som herois, el que hem fet és el mínim", ha dit Thunberg des de l'aeroport d'Atenes. El Ministeri d'Exteriors israelià ha assegurat que en aquest grup de "provocadors" hi ha ciutadans de Grècia, Itàlia, França, Irlanda, Suècia, Polònia, Alemanya, Bulgària, Lituània, Àustria, Luxemburg, Finlàndia, Dinamarca, Eslovàquia, Suècia, Noruega, el Regne Unit, Sèrbia i els Estats Units. L'activista sueca, una de les cares més conegudes de la Flotilla, arribava la tarda d'aquest dilluns a l'aeroport d'Atenes envoltada de mostres de suport.

Amb la incògnita de si el Govern haurà de sobreviure un altre any sense pressupostos quan s'acosta l'equador de la legislatura, Salvador Illa encara el seu segon debat de política general com a president de la Generalitat. El ple que arrenca aquest dimarts servirà per mesurar el grau de pressió dels socis, Esquerra i Comuns, i dirimir fins a on estan disposats a arribar per donar oxigen a la legislatura. Fins ara, les dues formacions han avisat que no s'asseuran a negociar els comptes de l'any vinent fins que no vegin "avenços" en el finançament singular, en el cas dels republicans, i el Govern compleixi amb els acords en habitatge, en el cas de Comuns. Des del Govern mantenen que complirà amb els pactes d'investidura i que el president de la Generalitat serà "ambiciós". La incògnita és si aquesta ambició serà suficient perquè els socis continuïn sostenint la governabilitat.

"Si esteu veient això, és que Israel ens ha detingut il·legalment". Aquest és el missatge que ha llançat l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau a través d'un vídeo a les xarxes socials publicat minuts després de l'assalt de llanxes militars israelianes a la Global Sumud Flotilla. El mateix ha fet la diputada de la CUP al Parlament Pilar Castillejo, que també viatja a bord de la flota amb 500 activistes i que transporta ajuda humanitària amb l'objectiu de trencar el bloqueig de Gaza. Tant Comuns com la CUP s'han fet ressò dels vídeos que totes dues polítiques han deixat gravats per si finalment l'assalt es produïa. Colau i Castillejo fan una crida a tota la ciutadania a mobilitzar-se per denunciar el genocidi a la Franja.