La capsa de sabates més grossa de Catalunya serà encara més grossa. L'Ajuntament de Barcelona construirà un nou Sant Jordi Club a la mateixa parcel·la que ocupa ara per ampliar-ne la capacitat, que passarà de 4.000 a 9.000 persones. D'aquesta manera es dona resposta a una petició de la indústria de la música en directe, que fa temps que demana un espai amb capacitat per a més de 4.000 espectadors. Ara com ara, a Barcelona es poden fer concerts coberts per a tota mena d'aforaments fins a 2.000 persones (3.000 en el cas de l'Auditori del Fòrum i 4.000 en l'actual Sant Jordi Club), i perquè el Palau Sant Jordi faci goig cal atraure'n entre 12.000 i 17.000. Hi falta un recinte que atengui la demanda de concerts que potser no poden omplir el Palau Sant Jordi, però que sí que poden congregar 9.000 espectadors.

El Barça ja s’ha acomiadat de jugar a Montjuïc, on s’ha estat com a local dues temporades.

Després de la falta d'aigua i les restriccions al consum, Catalunya ha sortit de l'alerta per sequera i Barcelona es torna a permetre el luxe d'encendre les 330 fonts ornamentals amb què compta. El novembre del 2022 es van tancar la gran majoria –només se'n van mantenir 85 perquè són petits ecosistemes de biota, flora i fauna– i després de dos anys apagades, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat aquest dimecres que es recuperaran progressivament. “Més de dos anys d'aturades han provocat problemes de manteniment que s'han d'ajustar", ha explicat en un acte simbòlic davant les Fonts Bessones de la plaça Catalunya.

La futura Fira de Montjuïc ja té els seus primers arquitectes. Aquest dilluns s'han fet públics els guanyadors del concurs internacional que s'ha celebrat per definir la primera fase de la renovació d'aquest recinte firal coincidint amb la celebració del centenari de l'Exposició Internacional del 1929. Un concurs que ha fet que la ciutat ampliï el catàleg d'arquitectura contemporània amb noms reputats com el del xilè Smiljan Radic i l'estudi d'arquitectura del danès Bjarke Ingels.

Barcelona ja busca arquitectes de renom per dissenyar la nova Fira de Montjuïc. El concurs internacional per encarregar la primera fase de la remodelació de l'espai firal ja està en marxa amb l'objectiu de triar el gener del 2025 els despatxos que es faran càrrec d'una de les remodelacions més importants que es duran a terme en els pròxims anys a la ciutat. Un concurs, el de la primera part de la remodelació de la Fira, que l'Ajuntament aspira que compti amb la participació de primeres espases de l'arquitectura de tot el món i que, segons consta en el plec, ha de donar pas a uns edificis "singulars" que caracteritzin la Fira "com un espai de referència en l'àmbit local i internacional".

Veure el Barça jugant a Montjuïc era necessari. No quedaven gaires opcions més. El Barça no va poder (o no va saber) aprofitar la pandèmia per guanyar temps jugant a porta tancada a l'estadi Johan Cruyff, com sí que va fer el Madrid. En aquells temps de Bartomeu, el Barça va seguir jugant en un Camp Nou buit que feia por, amb els crits dels jugadors ressonant pels vells murs, espantant els ocells que hi fan niu. No, el Barça ja tenia més deutes que somnis, llavors. I la següent directiva, encarregada de renovar l'estadi, ha estat qui ha pujat en penitència a Montjuïc. No és culpa seva, que la situació heretada fos un desastre. Sí que és cosa seva no haver-ho gestionat bé i haver castigat la moral dels fidels que fan un acte de fe i enfilen les rampes de Montjuïc cada setmana.

Fa anys que Barcelona té entre cella i cella la reforma de la muntanya de Montjuïc, i la commemoració del centenari de l’Exposició Internacional del 1929 és l’espurna que l’ha de fer possible. La presentació aquesta setmana del concurs arquitectònic que haurà d’escollir els encarregats de dissenyar els diferents espais de la futura Fira de Barcelona serà el tret de sortida d’uns canvis que han d’anar molt més enllà del recinte firal i reformular la muntanya sencera.

El Girona té un problema, i gros. Perquè la brillant classificació per a la Champions ha deixat al descobert les mancances de Montilivi, que no està preparat per afrontar la competició europea. La UEFA no permet ocupar les graderies retràctils i, malgrat que la intenció del club era fer entrar les grues a l'estadi a partir del 27 de maig, desmuntar les de gol nord i preferent i construir-ne d'obra nova amb una inversió de 20 milions, meditava fer-se enrere i es plantejava l'exili: compartir estadi amb el Barça a Montjuïc o anar-se'n a l'RCDE Stadium eren les alternatives. La gran virtut de la propietat del Girona era haver aconseguit que a la ciutat només es parlés de futbol, després de dècades discutint de deutes i impagaments. Però quan s'ha assolit l'excel·lència esportiva, s'ha parlat de tot menys de la pilota. L'entorn estava que trinava, fins que aquest divendres el club, a través d'un comunicat, ha confirmat que no farà falta marxar de Girona per veure partits de la màxima competició europea.

La 14a edició de la Gala People in Red ha congregat aquesta nit al Museu Nacional d'Art de Catalunya més de 700 persones que han volgut col·laborar amb la recerca contra les malalties infeccioses. Entre els assistents, han destacat moltes cares conegudes de tots els àmbits de la societat catalana, que han acudit a la crida del doctor Bonaventura Clotet, que en aquesta edició ha recaptat més de 815.000 euros, una dada que supera la de l'any passat. 

Aquest cap de setmana Dua Lipa ha tornat a escollir la capital catalana per passar el cap de setmana i també per rodar el seu pròxim videoclip per a l'àlbum Radical optimism, que sortirà a la venda el 3 de maig. Tot i el secretisme que ha volgut mantenir sobre les localitzacions del videoclip, sota els ulls dels més avesats a la ciutat no han passat desapercebuts els restaurants, museus i piscines olímpiques triats per la cantant d'èxit. L'albanesa ho va deixar brodat al seu barnús: Barcelona i Dua Lipa s'estimen.

Els lladres no donen treva al panteó Coromina, al cementiri de Montjuïc. Aquest dimarts a primeríssima hora del matí uns lladres es van tornar a endur un dels trossos que encara quedaven de la barana de ferro forjat que encerclava la terrassa del mausoleu, un dels pocs d'estil modernista que hi ha al cementiri. Aquest cop, però, les càmeres de videovigilància que el cementiri ha instal·lat recentment a la zona per reforçar-ne la seguretat sí que els van poder gravar. Segons ha pogut saber l'ARA, abans de les 7 del matí, les càmeres van captar com dos homes s'enduien un fragment més de la tanca.

Cada vegada que pregunten a Joan Laporta per les obres del nou Camp Nou, el president acaba la seva resposta parlant dels "imponderables". Set mesos després que les grues entressin a l'estadi, els treballs van a bon ritme i ja està en marxa la construcció de l'estructura de la tercera graderia. No hi ha contratemps, de moment, però encara falta molta feina per fer. La més delicada. Mentrestant, Montjuïc és la casa provisional d'un club que s'ha fet seu l'estadi olímpic, li ha rentat la cara i l'ha convertit en un bon recinte per jugar a futbol. Però és només per un temps limitat. Ningú desitja que l'estada es prolongui més del necessari. Ni l'arrendador ni l'arrendatari. El calendari té fixat el retorn al Camp Nou per al mes de novembre i tant el Barça com l'Ajuntament creuen els dits perquè es compleixi.

Dissabte es va registrar la segona millor entrada de la temporada a Montjuïc. Feia un mes que els blaugranes no jugaven a casa i es va notar a la graderia: 46.229 espectadors van anar a veure el partit entre el Barça i el Vila-real. Només en el clàssic de Lliga hi havia més gent (50.112). Era el primer enfrontament com a local després de les vacances de Nadal i, ben segur, els Reis d'Orient es van encarregar de fer feliç més d'un barcelonista regalant-li entrades.

A l'equip directiu del Barça no va agradar la manera com els mitjans parlaven del trasllat a Montjuïc. Que si el fred, que si era més complicat arribar-hi o que si la visibilitat no era prou bona. "Sembla que ens n'anem a Sibèria o ves a saber on", apuntaven des de la junta de Joan Laporta. Però cinc mesos després de l'estrena, en el Trofeu Joan Gamper amb el Tottenham, les dades d'assistència han confirmat els mals pronòstics. Contra l'Almeria tan sols hi van anar 34.471 espectadors, la xifra més baixa de la temporada. Esclar que era un dimecres feiner, contra el cuer, amb un Barça que arrossegava una mala ratxa de joc i resultats i que es disputava a les 7 de la tarda.

Montjuïc canviarà part de la seva fisonomia aviat. El Pavelló d'Itàlia, ubicat al costat de les Fonts –al cantó oposat al Pavelló Mies van der Rohe–, té els dies comptats. Segons va explicar aquest dilluns la regidora del districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, en la reunió del Consell de Barri de la Font de la Guatlla, l'Ajuntament ha iniciat l'expedient per enderrocar-lo. D'aquesta manera, pròximament desapareixerà del paisatge urbà de la ciutat aquesta mena d'hangar que des de feia anys no tenia un ús clar i que, tot i preservar popularment el seu nom original, ja no tenia res a veure amb el pavelló inicial construït per l'arquitecta Augusta Desideria Pozzi l'any 1960.

L'arribada la Champions a Montjuïc, amb el Barça atropellant l'Anvers amb un 5 a 0, va acabar dimarts amb el malson culer a la competició europea. Però per als veïns del Poble Sec no va ser una estrena tan dolça. La riuada d'aficionats belgues abans del partit, que van tallar parcialment el Paral·lel i l'avinguda Maria Cristina, va portar un "col·lapse" del trànsit al barri, segons denuncien els veïns, i en el pas dels seguidors pel carrer Lleida, ja enfilant cap a l'Estadi Lluís Companys, hi va haver llançaments d'objectes i enfrontaments amb aficionats culers i Mossos, amb el resultat de sis agents ferits. Uns fets que des del barri qualifiquen d'"inacceptables" i que criden a revertir, amb la implicació del Barça, de cara a pròxims partits de la lliga europea.

Els trasllats són processos incòmodes, especialment per als clubs de futbol. Posen a prova la fidelitat d’unes aficions que no sempre estan predisposades a canviar les rutines per acompanyar els seus equips a l’exili. Tot i que la distància que separa de Montjuïc l’Spotify Camp Nou i els terrenys on fins al 1997 s’aixecava l’estadi de Sarrià és exactament la mateixa, quatre quilòmetres, la resposta de les respectives masses socials ha estat força diferent: l’Espanyol va aconseguir arrossegar un 45% més d'abonats en les dotze temporades que va viure a l’Estadi Lluís Companys que el Barça enguany. 

A Montjuïc sempre s’hi torna. A vegades, Barcelona gira l’esquena a la muntanya, però sempre acaba per fer-hi les paus. Amb l’Estadi Olímpic passa el mateix. D'ençà que va ser inaugurat el 1929, ha viscut dies de glòria i èpoques en què queia a trossos, abandonat. Ara, després d’uns anys en què tenia poca activitat, serà per primer cop la casa estable del Barça. Tot i que el club blaugrana ja sap què és jugar aquí. És un retorn a un escenari conegut, on el debat sempre ha estat el mateix: és l'escenari ideal per veure-hi futbol?

L'aforament dels partits del Barça a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, com va avançar l'ARA, per qüestions de visibilitat serà inferior als 56.000 espectadors que té de base el recinte que acollirà els partits de l'equip blaugrana com a mínim durant un curs i mig. L'aforament es reduirà a menys de la meitat del que té el Camp Nou, amb 49.472 localitats que es consideren comercialitzables, de les quals 9.369 tindran una visibilitat reduïda. La xifra de seients que anirà destinada a abonats del feu blaugrana serà de 27.385. La resta s'utilitzaran per a la venda d'entrades.

L’Estadi Olímpic Lluís Companys. L’Estadi Olímpic de Montjuïc. L’Estadi de Montjuïc. El camp de l’Espanyol. L’Estadi de l’Exposició Universal del 1929. Al llarg de gairebé cent anys (els compleix el 2029), són diversos els noms –depenent dels anys i dels usos– amb què hem conegut el recinte esportiu immens que corona la muntanya de Montjuïc. Aviat, a partir de mitjans d’agost, estarà a punt per ser la casa del Futbol Club Barcelona mentre duren les obres de reforma i millora del Camp Nou. La construcció de l’estadi va durar dos anys, des de l'abril del 1927 –el dia 5 es va col·locar la primera pedra– fins a la seva inauguració, el 20 de maig del 1929, amb motiu de l’Exposició Universal i amb un doble esdeveniment, el partit de rugbi entre Espanya i Itàlia i el partit de futbol entre un combinat de jugadors catalans i l’equip britànic del Bolton Wanderers. Capacitat per a 60.000 espectadors i un cost total de 65 milions de pessetes. Així informava La Vanguardia el dia de la col·locació de la primera pedra: “La idea d'incloure al pla de l'Exposició la construcció d'un gran estadi obeeix al desig que les manifestacions, atlètiques, que han cobrat als nostres dies un auge extraordinari, tinguin a la nostra ciutat un marc adequat que permeti no només organitzar amb la més gran brillantor un cicle de jocs i concursos esportius, sinó reunir a l'estadi de la seva exposició els grans valors internacionals de l'esport”.