Les hormones sexuals femenines s'encarreguen de protegir les dones contra l'abús de fàrmacs i opiacis en els casos de dolor crònic. Així ho demostra un estudi de l'Escola de Medicina de la Universitat de Washington a St. Louis que s'ha fet amb ratolins. L'estudi constata que davant de casos de dolor crònic, les rates mascles s'autoadministren quantitats més grans d'opioide, concretament de fentanil, que les rates femella, una conclusió que obre la porta a nous tractaments del dolor amb estrògens.

Les tècniques mínimament invasives són una de les potes de la medicina del futur. La comunitat científica busca constantment noves eines i mecanismes que redueixin l'impacte dels tractaments i de les intervencions que es fan als pacients, amb l'objectiu d'evitar les seqüeles i afavorir que la seva recuperació sigui més ràpida. Les proves diagnòstiques que no requereixen incisions i les cirurgies robòtiques que es fan amb obertures mil·limètriques són alguns dels exemples de procediments mínimament invasius que hi ha disponibles avui en dia. Ara investigadors de la Universitat de Stanford dels Estats Units han fet un pas més i han desenvolupat una nova tècnica que permet fer transparents els teixits de ratolins vius de forma reversible.

L'ús del telèfon mòbil no està relacionat amb l'augment del risc de càncer cerebral. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi a gran escala encarregat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i liderat per l'Agència Australiana de Protecció Radiològica i Seguretat Nuclear (Arpansa), que ha fet una revisió exhaustiva de l'evidència més rellevant publicada en els últims 30 anys. Així, l'estudi, publicat a la revista Environmental International, presenta la perspectiva més completa i actualitzada sobre la possible relació entre l'ús del mòbil i el risc de càncer fins al dia d'avui.

El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa que ataca les neurones productores de dopamina, que són responsables de controlar el moviment. No té cura i afecta de forma diferent els pacients que la pateixen, amb una gran diversitat de símptomes, però sempre impacta de ple en la qualitat de vida dels malalts i del seu entorn proper. Ara un estudi de la Universitat de Califòrnia a San Francisco obre la porta a poder millorar la qualitat de vida d'aquestes persones: els investigadors han desenvolupat un dispositiu intel·ligent implantat i regulat per l'activitat del cervell que podria proporcionar un tractament continu i personalitzat contra els problemes de mobilitat i insomni del Parkinson. Segons les conclusions del treball que publica la revista Nature Medicine, el nou tractament redueix aquests símptomes en un 50%.

Investigadors de l’Hospital Clínic i de l’Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) han participat en la ideació d’un dispositiu menys invasiu que els actuals per a pacients amb arrítmies –alteracions del ritme cardíac– i risc de patir una mort sobtada. Aquesta eina, que s'ha provat en 162 pacients de diversos països, combina un marcapassos i un desfibril·lador per estimular en cas d'aturada, però també tant si el ritme cardíac és lent com ràpid. Així, estalvien a l'afectat descàrregues elèctriques que no siguin imprescindibles. Els resultats d'aquesta eina s'han publicat al New England Journal of Medicine.

El cos humà té cèl·lules especialitzades per atacar un tumor quan es desenvolupa un càncer. Per si soles, però, no poden combatre la malaltia i necessiten ajuda externa en forma de tractament per sortir victorioses. Hi ha cèl·lules que tenen una alta capacitat antitumoral, que es coneixen com a assassines naturals, que poden matar cèl·lules canceroses. A més, quan entren en contacte amb un tractament determinat per al càncer de mama HER2 positiu, un dels tipus de càncer de mama més agressius que hi ha, alerten el sistema immunitari de la presència del tumor. Ho han descobert en un estudi investigadors de l’institut de recerca de l’Hospital del Mar, que han demostrat en ratolins com aquestes cèl·lules són capaces de reclutar-ne d'altres del sistema immunitari per lluitar contra el tumor quan s'administra el tractament. La recerca l'ha publicat aquest dijous la revista Journal of Experimental & Clinical Cancer Research.

Com ho fan els infants per aprendre rituals socials, com ara saludar familiars i persones conegudes amb dos petons, però no aplicar-ho amb desconeguts? Una recerca impulsada pel Center for Brain and Cognition (CBC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha analitzat com els nadons aprenen comportaments com aquests, que no són estrictament racionals ni instrumentals, durant el seu procés de socialització en comunitat.

Saber per què plora un nadó, sobretot els primers dies de vida quan encara pares i fill no han tingut temps de conèixer-se, és un dels neguits més habituals de les famílies. Ara un estudi ha identificat les principals causes del plor a través de les seves característiques acústiques, però també a través dels senyals d'electroencefalografia, de la saturació cerebral d'oxigen, de les expressions facials i dels moviments corporals, entre altres aspectes. L'estudi ha estat realitzat pel servei de neonatologia de l'Hospital Clínic i de l'IDIBAPS en col·laboració amb la start-up Zoundream AG. En la recerca es van incloure 38 nadons sans sense anomalies congènites ni malalties destacables seleccionats a la maternitat del Clínic de Barcelona. A través de les dades que es van recopilar de cada nounat mentre plorava de manera espontània es van definir tipus de plors per diferents situacions com ara gana, son, inquietud, gasos i estrès.

La música de Mozart pot alleujar el dolor en els nounats sotmesos a la prova del taló. La conclusió arriba després d'una investigació feta amb 100 nadons que ha publicat la revista Pediatric Research, que ha comparat les reaccions de bebès d'una edat mitjana de dos dies i una edat gestacional mitjana de 39 setmanes. La meitat dels nadons va escoltar una cançó de bressol de Mozart durant tres fases: vint minuts abans de la prova del taló, mentre els practicaven el procediment i cinc minuts després, mentre que l'altra no va escoltar la música en cap moment. Com a part del procediment estàndard, tots van rebre una petita dosi de solució de sucre (0,5 mil·lilitres) dos minuts abans de la punxada al taló.

¿Quants usuaris passen cada dia per una cala? ¿Quines activitats hi fan? ¿Volen més serveis o menys? ¿Només estan plenes a l’agost o tot l’estiu? Aquestes són algunes de les preguntes que intentaran respondre els investigadors de la Universitat de Girona que han engegat un estudi aquest estiu per conèixer l’afluència i els usos de les platges i cales catalanes. Un cop recullin les dades, les entregaran a la Generalitat perquè redacti el Pla de Protecció i Ordenació del Litoral, que s’ha d’aprovar el 2024, i que ha de delimitar la gestió d'aquests espais del litoral. “Mai s’ha fet cap recompte dels usuaris ni s’ha analitzat quines activitats hi fan. I cal tenir aquestes dades per dissenyar estratègies i plans de futur que siguin innovadors i que, sobretot, potenciïn l’equilibri entre la preservació del medi natural i l’ús turisticorecreatiu”, recalca la investigadora principal, la doctora en geografia de la UdG Carolina Martí. 

“Em quedava adormida tot el dia. Sempre estava molt cansada i no sabia per què”, explica Anna Arnall, una veïna de Salt de 56 anys que va anar al metge i li va recomanar fer una prova. Aquella nit li van donar un polígraf que monitoritza el son i les constants vitals, i li va sortir positiu: té apnea obstructiva del son, un trastorn que produeix una obstrucció de la via aèria mentre dorm per una relaxació dels músculs de la part posterior de la gola. “En una hora feia 54 apnees, era molt gros!”, admet. Des de llavors, cada nit ha de dormir amb una mascareta connectada a una màquina que impedeix que tingui tantes apnees: “Vaig provar dos models de mascareta, però no m’anaven bé, i ara n'he provat un altre que em va molt bé. Et despertes molt millor”. 

Les restes d'Homo sapiens més antigues podrien tenir una edat superior als 230.000 anys, segons un estudi fet per un equip internacional d'experts i publicat aquest dimecres a la revista Nature. Per tant, són més de 30.000 anys més antigues del que es creia fins ara.

La vacuna de Moderna podria ser el doble de potent que la de Pfizer a l’hora de reduir el risc d’infecció per covid-19 davant de variants més contagioses com la delta. Això és el que la prestigiosa Clínica Mayo suggereix que està passant-li a la població vacunada de l’estat nord-americà de Minnesota, on la mutació sorgida a l’Índia ja és el virus predominant. Segons aquest article, que encara no s’ha revisat ni s’ha publicat a cap revista científica, les persones que han rebut les dues dosis de Moderna es contagien menys que les que s’han immunitzat amb Pfizer. Tot i que fins ara no s’havien observat grans diferències entre la protecció que prometien les dues vacunes d’ARN missatger davant de la infecció en els assajos clínics (95% per a Pfizer i 94,1% per a Moderna) i la que confereixen a la vida real, els investigadors apunten que, coincidint amb l’eclosió de la variant delta, Pfizer s’ha mostrat menys protectora en cas d’exposició al virus. 

Clam per estendre arreu de Catalunya i en tota mena d’activitats el sistema utilitzat a la prova pilot Obrir Girona. La iniciativa va organitzar durant un mes sopars, un festival i un concert on els assistents havien de mostrar un certificat digital que acreditava que estaven vacunats, havien passat el covid els últims tres mesos o bé que havien donat negatiu en un test d’antígens. Del total de 1.350 participants, només 3 han donat positiu i el responsable mèdic de l’estudi, Rafael Ramos, considera que “en cap cas es pot atribuir el contagi al punt de l’esdeveniment”. Per això, una trentena d’entitats –des del Col·legi de Farmacèutics fins a l’Associació de Sales de Concerts i la Cambra de Comerç– han demanat a la Generalitat que apliqui aquest model a tot el país per facilitar la reobertura de sectors com l’oci nocturn, les fires, les festes majors i els concerts i grans esdeveniments. 

Un estudi, anomenat Projecte GENPIR, ha analitzat la diversitat genètica de les poblacions humanes del Pirineu i conclou que aquestes tenen un component heterogeni, procedent tant de la península Ibèrica com del centre d'Europa. Tot i això, les comarques del Pallars Jussà i Sobirà i de l'Alt Urgell haurien estat més permeables als contactes amb la península i les de la Garrotxa i el Ripollès amb els de caire centreeuropeu. Aquesta variabilitat genètica afavoriria als habitants de la zona més occidental de la serralada, els quals crearien més fàcilment defenses de malalties com ara la covid-19, presentada en el seu estadi més greu. La investigació ha anat a càrrec del grup de recerca sobre Genètica de Malalties Complexes de la UdL-IRBLleida.

¿Com va afectar el confinament a la gent gran? ¿Es van sentir més o menys sols? ¿Es van sentir discriminats? Aquestes són algunes de les preguntes que l’Associació d’Amics de la Gent Gran ha intentat respondre a través d'una enquesta que van fer a 120 persones grans que viuen al seu domicili durant el juliol del 2020, després de la primera onada. Segons aquest estudi, el 41% van sentir-se més sols i un 53% van sentir que es discriminava les persones de més edat. “Continua la mateixa indiferència de sempre respecte a la gent gran”, retreia un dels homes enquestats, de 80 anys.

Nova prova pilot per organitzar esdeveniments amb públic amb menys risc de contagi. La capital gironina acollirà, entre finals de febrer i el mes de març, una nova iniciativa que, amb el nom Obrir Girona, vol explorar una fórmula per celebrar tota mena d’activitats amb assistents que hauran acreditat que no estan infectats. Serà a través d’una aplicació de mòbil que certificarà que s’han vacunat de covid o han passat la malaltia en els últims sis mesos; o bé que s’han fet un test d’antígens les últimes 48 hores i han donat negatiu. 

Un estudi de l'Hospital Sant Joan de Déu conclou que les mesures de protecció són claus per reduir el contagi de covid-19. Després d'analitzar més de 1.900 infants i monitors de casals d'estiu de Barcelona, han detectat que, gràcies a la mascareta, la distància física, la higiene de les mans i els grups estables, s'ha disminuït la taxa de reproducció (R0): mentre la R0 de la població de la zona estava situada entre l'1,7 i el 2, la dels infants era del 0,3, és a dir, una xifra sis vegades inferior. "Sabem que els infants poden contagiar-se i ara sabem que també poden transmetre el virus. Però si seguim una sèrie d'estratègies, probablement la transcendència de l'obertura de les escoles serà baixa i les podrem obrir de manera segura", ha dit la investigadora principal de l'estudi, Iolanda Jordan.

Els escèptics respecte que el coronavirus es propaga per l'aire —inclosos molts consellers tècnics de l'Organització Mundial de la Salut (OMS)— s'han aferrat fins ara a l'evidència que faltava una peça clau per poder afirmar aquesta tesi: la prova que les gotes respiratòries flotants, anomenades aerosols, contenen el virus viu, i no només fragments del seu material genètic. Un equip de viròlegs i científics especialitzats en aerosols ha presentat recentment un estudi que confirma exactament això: que hi ha virus en l'aire que poden ser infecciosos.