Segurament és el format més repetit. El podem trobar al matí, al migdia i a la nit, a la ràdio i a la televisió. Antonio Villarreal ha decidit analitzar-ho a Tertulianos (Península), un recorregut per 40 anys de la indústria de l'opinió a Espanya, i una fotografia, alhora, d’un sector que es mou entre la precarietat i el poder. 

Quan Roger de Gràcia (Barcelona, 1975) li va explicar a la seva mare que escriuria un llibre sobre la fòbia social que pateix des de petit, ella el va advertir que no el contractarien enlloc mai més. No sembla que hagi estat el cas. Des de la publicació de Digue'm boig l'any 2023, De Gràcia ha continuat treballant al pòdcast Tenim paraula de Catalunya Ràdio, i amb Júlia Otero a Onda Cero. Al seu llibre, i també a la conversa, apareixen el cos, el cap i la beguda, com a costum, com a aprenentatge i com a límit.

Des del passat mes de setembre Elisenda Carod (Barcelona, 1981) està al capdavant de La solució, el programa de Catalunya Ràdio que busca respostes a grans preguntes i debats i que s'emet cada dia a partir de les 13.00 hores. La comunicadora entoma la nova franja després de quatre temporades a La tarda de Catalunya Ràdio i d'estrenar-se en la maternitat.

Després de quatre anys com a corresponsal als Estats Units, Francesc Garriga (Súria, 1983) assumeix el repte de liderar La tarda de Catalunya Ràdio, el magazín de sobretaula de l'emissora pública que rivalitza amb el Versió RAC1, de Toni Clapés, líder indiscutible de la franja.

Aquest dilluns arrenca el curs radiofònic i les dues principals emissores de Catalunya, Catalunya Ràdio i RAC1, l'encaren de maneres molt diferents. Mentre que la ràdio pública ha sacsejat la seva programació i estrena nous espais, la del Grupo Godó manté el model que li ha donat el lideratge i li ha permès fer història al superar el llindar del milió d'oients.

L’any de transició per complir el mínim del 25% de cançons en català a la ràdio es va consumint, però les emissores continuen aferrant-se encara a percentatges notablement inferiors. La Plataforma per la Llengua ha elaborat un estudi segons el qual les set principals emissores del país tot just ofereixen un 12,4% de música en la llengua pròpia. Si es compta en minuts, com que sovint els temes en català es posen al final de la franja horària per tallar-los quan arriba el butlletí, l’índex cau a només el 7,7%.

Aquesta setmana RAC1 ha complert 25 anys de vida i d’èxit. Ho celebra en un moment dolç, després de superar la barrera psicològica del milió d’oients en l'última onada de l’EGM. És la ràdio líder a Catalunya, la quarta de tot l’Estat, amb una audiència heterogènia i intergeneracional. La volada d’aquest èxit és més destacable perquè, mentrestant, en aquests 25 anys, hem viscut l’esclat d’internet i els mitjans digitals i s’ha multiplicat l’oferta informativa i d’oci. I no només s’ha multiplicat, sinó que s’ha globalitzat, la qual cosa ha estat un problema –un altre– per als mitjans en català. Però RAC1 ha mantingut la seva posició de privilegi pel talent dels seus professionals, per la punteria dels seus programadors i per una virtut que és més fàcil de proclamar que d’exercir, que és la identificació amb una capa amplíssima d’oients. El gran mèrit de l’emissora és haver trobat el to adequat, una cosa que no figura en cap manual, que no es compra amb diners. Un to fresc i entremaliat, compatible amb la vocació periodística i l’ambició de fer-se present en els moments en què encendre la ràdio és un ritual necessari. Vaig tenir la sort de formar-ne part amb un programa –Minoria absoluta– que em va fer gaudir com mai. I me’n sento molt satisfet.

A les fosques metafòricament, perquè començo a escriure aquestes línies a quarts de cinc de la tarda, quan encara llueix un dia esplèndid i, a l’altra banda de les vidrieres de la redacció, la gent travessa el carrer amunt i avall sense que sigui obvi que se’ns ha trastocat el món senzillament apagant un interruptor general. Ara un nen m’ha vist escriure i, picant la porta amb excitació, ha dit: “Papa, aquí tenen llum!”, aliè al fet que escric amb la reserva de dues hores i onze minuts de bateria que queden al portàtil. Hi ha grup electrogen, esclar, però l’estem reservant per als qui mantenen viva la web, pel que pugui passar. I estem preparats per anar al Liceu –gràcies!– per seguir treballant i garantir la sortida del diari si finalment s’esgoten les nostres reserves. Com que la wi-fi també està racionada, decideixo fer allò tan analògic de sortir al carrer i preguntar a la gent com s’està informant del que passa. Ara torno.

L'Audiència Nacional confirma que el locutor de ràdio Carlos Herrera va tributar més de dos milions d'euros de manera incorrecta en els exercicis 2006 i 2007. La sentència, a la qual ha tingut accés El Confidencial, desestima el recurs del periodista i afirma que durant aquells anys Herrera hauria utilitzat un "entramat empresarial" per tal de facturar les seves col·laboracions als mitjans o s'hauria estalviat fins a 2.115.670,29 euros en impostos. Segons l'Agència Tributària, a través d'aquestes empreses, Herrera hauria tributat les col·laboracions per l'impost de societats, i no pas pel tram que li corresponia de l'IRPF, amb la qual cosa evitava pagar més. L'Audiència Nacional considera que aquest procediment no seria correcte perquè els ingressos, realment, haurien estat fruit del treball "personal" que feia el periodista i que les seves empreses no hi podien aportar res. Segons l'Audiència, la seva empresa "va actuar com a mera gestora del cobrament", quan la feina no seria "atribuïble a ella sinó al soci, ja que va ser qui realment va desenvolupar els treballs facturats als clients”.

Les audiències de la ràdio en català són extraordinàries. Segons l’Estudi General de Mitjans publicat ahir, la quarta emissora més escoltada (el camp de treball és Espanya) és RAC1, amb un milió d’oients, més que Ràdio Nacional a tot Espanya, i la setena és Catalunya Ràdio, amb 777.000. Per entendre la força de la ràdio feta en català a Catalunya, aquestes dades poden servir: els dos canals bascos sumats fan 270.000 oients, Canal Sur arriba als 239.000 i Radio Galega als 118.000. Qui vulgui adreçar-se a la societat catalana ha de passar per canals catalans.

Noces de plata per als premis Ràdio Associació, que han volgut celebrar la seva edició número 25 amb un palmarès que destaca la funció més social de les emissores i els projectes que preserven la memòria del mitjà, ara que es tanca precisament el seu centenari. Els guardons principals han recaigut en El Barça juga a RAC1 (premi a l'excel·lència), el documental Dones de ràdio, l'Arxiu Sonor de la Ràdio, el projecte Dones a les Ones, el veterà radiofonista Ricky Romero (cèlebre per fer tàndem amb Pere Bernal en programes com A mi manera), la cobertura sobre la DANA d'À Punt, Alzira Ràdio, Aldaia Ràdio i Ricard Ustrell (en la categoria de millor professional). Els guardons s'entregaran en una gala al Foyer del Gran Teatre del Liceu de Barcelona el pròxim 15 de maig, en una festa que acostuma a ser la gran trobada social de la ràdio en català i que aquest any estarà presentada per Marta Romagosa i Antoni Clapés.

Són més importants els fets que la crònica periodística que els explica, però no estaríem recordant que avui fa quaranta anys que el Barça va guanyar el campionat a Valladolid si no fos perquè en Puyal va cridar “Urruti, t’estimo!” pels micròfons de Ràdio Barcelona.

Joan Maria Pou (Barcelona 1974) és periodista. Des de l’any 2000 narra els partits del Futbol Club Barcelona per a RAC1.

Va perdre la mare molt aviat. “La mare es va morir molt jove, amb 26 anys, quan jo tenia set mesos. Llavors vam anar a viure amb la meva àvia a Sant Gervasi, fins que vaig fer els 12 anys”.

]]>

Després que el futbolista Marc-André ter Stegen carregués durament contra el Que no surti d'aquí de Catalunya Ràdio per difondre informació falsa sobre una presumpta infidelitat de la seva dona, el programa s'atura momentàniament amb l'objectiu de reflexionar sobre com fer crònica social de forma rigorosa. Els tres presentadors del programa, Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner, han explicat la seva decisió aquest matí durant una entrevista amb Ricard Ustrell. "Estem tocats perquè hem causat dolor i això ens fa estar tristos. No volem que això es repeteixi, és una cosa que hem après i que aplicarem des del minut u", ha reflexionat Montaner. L'equip ha explicat que des d'ahir estan reflexionant sobre com millorar i marcar límits, motiu pel qual el Que no surti d'aquí es deixa d'emetre en un període que no s'ha precisat, però que probablement sigui d'un o dos dies. "Necessitem unes quantes hores per pair el que ha passat i veure com millorem el programa", ha remarcat Carandell.

]]>

Aquesta setmana que hem celebrat el dia de la ràdio he recordat que, quan era petita, jugava a fer programes, amb sintonies i tota la pesca. M'havia inventat el nom d'una emissora, Ràdio Cataplasma, que, incomprensiblement, no ha fet servir mai ningú. La ràdio és el mitjà on em vaig estrenar com a periodista, és on volia treballar. Hi vaig començar a aprendre l'ofici, i tantíssimes coses més, en part perquè vaig tenir la immensa sort de compartir amb el Joan Barril i un equip de gent fantàstica els cinc anys que va durar el programa La República a COM Ràdio. Encara recordo l'orgull que vaig sentir el matí que un taxista em va reconèixer per la veu: "Ets l'Anna Guitart de La República? Aquest Rai amb qui parlaves per telèfon, és el Rai Barba?" Em va explicar que ens escoltava cada matí, que ens coneixia a tots, i sentir-me part d'allò va ser molt especial.

]]>

Polèmica entre dues de les veus radiofòniques més potents de Catalunya. El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha enviat aquest dijous una carta al director de Catalunya Ràdio, Jordi Borda, per protestar contra unes declaracions de Ricard Ustrell que atacarien la periodista i vocal de l'entitat, Mònica Terribas. Així ho ha avançat El Món de la Tele, que explica que en la missiva es demana a la ràdio pública de Catalunya que prengui "mesures" per reparar "el dany reputacional" que les declaracions d'Ustrell han causat a l'entitat.

]]>

1. Ara fa vint-i-cinc anys, per aquestes dates, amb l’Albert Rubio i l’Eugeni Sallent treballàvem amb la il·lusió de muntar una ràdio privada en català, des de zero, i el neguit de no saber com aniria. A la planta quinze d’un gratacel de la Diagonal, tot anava prenent forma. Mentre es construïen els estudis i fèiem tests d’actualitat per a contractar redactors, el projecte avançava xano-xano. Cada dia, una emoció nova. Escollir un nom, crear un logotip, triar uns colors corporatius i aplaudir la sintonia que li havíem encarregat a l’Ia Clua i que avui tothom taral·leja. Aquelles encara són les notes de la ràdio líder. Cada dia hi ha unes 900.000 persones que, una estona o altra, escolten l’emissora que s’ha convertit en una estructura d’estat. Si més no, de l’estat d’ànim de molts milers de nosaltres.

]]>

Topada de banyes a l’espai radiofònic català. A finals de novembre el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) va acordar que s’havia de posar fi a la permissivitat gràcies a la qual les emissores privades incomplien sistemàticament l’obligació de posar un 25% de les seves cançons en llengua catalana. L’autoritat reguladora donava aquest 2025 de marge perquè cada mitjà assumís que, a partir de l’any següent, caldria satisfer aquesta quota, instaurada per la Llei de Normalització Lingüística del 1998. Després de setmanes de silenci de les ràdios privades, l’oposició a aquesta mesura s’ha concretat amb una allau de recursos que busquen tombar la iniciativa del CAC. Presenten batalla la pràctica totalitat de ràdios musicals a títol individual i també l’Associació Catalana de Ràdio (ACR), l’entitat que agrupa les privades.

]]>

Al segle passat, any 1998, la llei de política lingüística va dictaminar que les emissores de ràdio havien d'oferir un mínim del 25% de les seves cançons cantades en català. Aquesta protecció contra les tendències del mercat mai va acabar de resultar efectiva, perquè les diferents empreses aconseguien negociar amb el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) adaptacions a la carta que els permetien mantenir percentatges molt per sota d'aquest 25%, argüint que l'oferta de música del seu estil no permetia complir-lo. Ara el regulador audiovisual vol trencar amb la permissivitat dels equips anteriors i s'ha conjurat per fer complir el percentatge. Els consellers s'han reunit i han pres aquest acord per unanimitat, que fixa un període d'adaptació d'un any, abans que sigui obligatori radiar un de cada quatre temes en català, a partir de l'1 de gener del 2026.

]]>