Un sector que agrupa 256 empreses i entitats a casa nostra i genera 4.600 llocs de treball però que necessita deixar enrere la fase del "potencial" per començar a complir amb les promeses de ser "líder" i "referent" en les pròximes dècades. La Generalitat –amb un executiu en funcions després de les eleccions del 12 de maig passat– ha presentat aquest dimarts l'Aliança de Semiconductors i Xips de Catalunya, un full de ruta que forma part del Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025 per posicionar el Principat "internacionalment com un pol de coneixement, activitat econòmica i infraestructures relacionades" amb aquesta indústria.

Fa ara uns dies, el conseller Joaquim Nadal deia en unes declaracions: “Som un país de primer nivell en ciència bàsica, però no en innovació” Coincideixo molt amb ell, i crec que aquesta realitat té més conseqüències del que molts pensen. El 26 de gener vaig publicar en aquestes pàgines l'article “Com rellançar Europa al món”, que seguia al del dia 13, titulat “La UE, residual al món?”. Són el reflex d’una preocupació sobre el futur de la UE, preocupació que sento, llegeixo i veig al meu voltant. Vaig anunciar la voluntat de seguir amb el tema assenyalant aspectes concrets. Ho faig parlant de casa nostra i del conjunt d’Europa, agafant com a primer tema el paper que hi jugaran la recerca, la tecnologia i la innovació. 

Des de la tardor de l’any passat Joaquim Nadal (Girona, 1948) és conseller de Recerca i Universitats, càrrec que ha desplaçat l’epicentre de la seva feina a Barcelona i bona part de Catalunya. Però sempre que pot dorm a la seva estimada Girona, d’on va ser alcalde durant 23 anys i va propiciar un dels grans canvis a la ciutat: impulsar i situar la universitat al Barri Vell. Un centre històric que ha patit una gran transformació els darrers anys i que protagonitza molts dels records del seu darrer llibre, Confitura de vidre, de la col·lecció La Joie de Vivre del segell Univers. Es tracta d’un retrat íntim en què comparteix amb el lector els seus records a partir dels cinc sentits. Sensacions que li han quedat clavades a la pell i a l’ànima. Partint de la idea del llibre, li hem demanat que ens expliqués el seu món petit a partir de la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte.

El ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha garantit aquest dimecres que la filologia catalana no perilla. Després de l'alarma generada pels dos decrets que prepara el ministeri per desplegar la llei orgànica del sistema universitari (LOSU), que posaven en risc la filologia catalana, però també la basca o la gallega, a les facultats, Subirats ha mogut fitxa per intentar revertir la situació. L'objectiu del ministeri és reduir el que fins ara s'anomenaven àrees de coneixement i que ara passaran a ser àmbits de coneixement. En el primer decret, però, la filologia catalana, la basca i la gallega quedaven dins de l'àmbit de la filologia hispànica, les llengües modernes i les seves literatures, cosa que les deixava en un segon pla i també tenia efectes sobre el professorat. Ara el ministeri rectifica i l'àmbit de coneixement que es crearà serà el de filologies, on s'incorporarien la catalana, la basca i la gallega al mateix nivell que la hispànica.

La nova llei orgànica del sistema universitari (Losu) suposa un canvi de rumb, amb més llums que ombres. Tocava una sacsejada davant l'immobilisme i els problemes enquistats. El ministre Joan Subirats ha aconseguit el consens polític suficient, amb 182 vots a favor (PSOE, UP, ERC, PNB, PDECat) i les abstencions de Junts i Bildu, a més de negociar un notable suport tècnic, tot i que lluny d'unanimitats. En tot cas, els forts recels que havia generat el seu antecessor en el càrrec, Manuel Castells, han quedat enrere. La llei, però, no serà cap panacea i deixa qüestions irresoltes. La diversitat de la realitat universitària fa difícil fer content tothom: l'harmonització a escala estatal sempre té aquests perills, que acostumen a ser especialment rellevants per al cas diferencial català. En aquest sentit, serà important que s'aprofiti l'avinentesa per tirar endavant l'adaptació de la llei catalana d'universitats abans que el desenvolupament normatiu de la Losu no tanqui escletxes en un sentit restrictiu.

Aquest dimecres arriba al Senat la llei orgànica del sistema universitari, un nou marc legal que ha de substituir l'actual, que es va aprovar l'any 2001. "En aquell moment hi havia 50 universitats públiques i 17 de privades. Ara, de privades en tenim 41 i en total 91", ha explicat el ministre d'Universitats, Joan Subirats, per escenificar l'antiguitat de la llei encara vigent. Ho ha fet en una conversa amb el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, aquest dilluns a Barcelona, en què han analitzat la nova norma en el marc del col·loqui La universitat i la LOSU, oportunitats i limitacions, organitzat pel fòrum d'opinió Tribuna Barcelona.

Joaquim Nadal (Girona, 1948) és el conseller d'Universitats i Recerca des de la remodelació del Govern amb la sortida de Junts. Veterà en la política, ha estat a l'executiu de tres presidents de la Generalitat: els socialistes Pasqual Maragall i José Montilla i, ara, amb el republicà Pere Aragonès.

El Diari Oficial de la Generalitat ha publicat ja aquest dilluns el nomenament dels nous consellers del Govern d'Esquerra, desginats diumenge a la nit pel president, Pere Aragonès, i el cessament dels consellers de Junts. D'aquesta manera es fa oficial de forma definitiva el nou executiu monocolor dels republicans, després que els de Laura Borràs i Jordi Turull hagin decidit sortir de la coalició pel desacord amb l'estratègia d'Aragonès.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha resolt en 48 hores la crisi de govern provocada per la sortida de Junts de l'executiu nomenant set nous consellers i conselleres que representen, en si mateixos, un potent missatge polític. En efecte, entre els nous noms que entren a formar part de l'executiu trobem un ex-PSC de llarga trajectòria com Joaquim Nadal per a Universitats i Recerca, i un ex-PDECat amb un llarg recorregut al Congrés com a diputat de CiU com Carles Campuzano, que s'encarregarà de Drets Socials. La primera (i efímera) líder de Podem a Catalunya, la politòloga Gemma Ubasart, serà consellera de Justícia després d'abandonar la primera línia política per discrepàncies amb el centralisme de la formació. Al costat d’aquests “fitxatges” que amplien considerablement el perímetre ideològic del Govern, trobem un perfil tècnic com el de Natàlia Mas (va treballar al BCE del 2004 al 2015), però amb experiència a l’administració, per a la conselleria d’Economia, i, finalment, tres noms d’ERC que venen a reforçar d’una banda l’exili, amb Meritxell Serret a Exteriors, de l’altra el municipalisme, amb l’exalcalde de Sabadell Juli Fernàndez a Territori, i per últim l’expertesa, amb el doctor Manel Balcells, que havia estat ja conseller breument el 2006.

Cap a finals de gener i primers de febrer del 1939, Girona va ser testimoni del pas de milers de republicans que volien arribar a la frontera. A les 13.45 h del 4 de febrer tot va canviar radicalment: la IV Divisió de Navarra de l'exèrcit franquista va ocupar la ciutat i els republicans en retirada van volar el Pont de la Barca i el Pont de l'Aigua. Han passat 82 anys, pràcticament no en queden testimonis vius, i el franquisme va esborrar moltes coses. La literatura, però, va persistir i persisteix. A través de les memòries, que Joaquim Nadal (Girona, 1948) recull al llibre Girona, 1939: porta de l'exili. Escrits del final de la Guerra Civil (L'Avenç), és possible copsar com van ser aquells 15 dies tan intensos: la incertesa i la malfiança d'intel·lectuals i polítics, els bombardejos, la falta de menjar, la solidaritat però també la misèria i l'egoisme, l'alegria dels que simpatitzaven amb Franco, la destrucció de la ciutat i l'assassinat de l'escriptor Carles Rahola, que es pregunta per què la ciutat el condemnava o deixava que el condemnessin.

¿El mirall que s’ha trencat és Catalunya?

La jutge ha arxivat el cas contra l'exconseller socialista de Política Territorial i exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, a qui la fiscalia acusava d'estafar un promotor immobiliari amagant-li que els terrenys que li oferia per una permuta urbanística a Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) eren inundables.

El que va ser alcalde de Girona del PSC, candidat socialista a la Generalitat i exconseller del Govern, Joaquim Nadal, s'ha donat de baixa del Partit Socialista, que lidera ara Miquel Iceta, segons ha avançat Catalunya Ràdio. Nadal va fer efectiva la renúncia a la militància socialista via carta a Iceta el 26 de setembre, el dia abans del 27-S, per no interferir en les eleccions.

El líder del PSC, Pere Navarro, ha assegurat que el diputat al Congrés i exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, va assistir per Sant Jordi a l'acte de presentació de la plataforma Societat Civil Catalana en representació del partit, i no a títol individual. Membre de la comissió executiva socialista, Rangel va acudir el dia 23 d'abril a l'acte que la plataforma contrària a la independència, al qual també van assistir dirigents de PP, Ciutadans, UPyD i Vox, fet que va provocar la reacció d'Avancem, corrent crític del PSC.

Tan sols dos anys després del congrés de Lloret en el qual es va constituir la nova direcció del PSC de Girona, 19 dels membres que van ser escollits han presentat la seva dimissió. El darrer episodi, i també el més important, s'ha conegut aquest dimarts, quan deu dirigents han renunciat al seu càrrec amb la clara intenció de forçar un congrés extraordinari. Entre ells, l'exconseller Joaquim Nadal, que era el president de la federació; la número dos de l'executiva i portaveu a l'Ajuntament de Girona i la Diputació, Pia Bosch; i l'exprimer secretari dels socialistes gironins Manel Nadal.

L'exconseller socialista de Política Territorial i Obres Públiques entre el 2003 i el 2010, Joaquim Nadal, ha revelat aquest dijous que el secretari general del PSOE i candidat el 2011 a les generals, Alfredo Pérez Rubalcaba, va frenar que el govern espanyol transferís a Catalunya els aeroports de Girona, Reus i Sabadell al final de l'última legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero. "Qui va dir 'No, de cap manera, no ho facis' va ser Alfredo Pérez Rubalcaba", ha explicat Nadal en declaracions a l'emissora RAC1 recollides per Europa Press.