La 98a edició dels Oscars ha coronat Una batalla tras otra com la gran triomfadora de la nit. La pel·lícula dirigida per Paul Thomas Anderson s’ha anat imposant al llarg de la cerimònia fins a convertir-se en el gran nom propi d’uns premis marcats pel seu domini, en una gala que també ha deixat números musicals i alguns moments de reivindicació, tot i haver estat bastant dòcil i poc reivindicativa.

Fa calor i sol, i hi ha una festa a la piscina del setè pis de l'edifici. Dones amb flotadors i gots vermells entren a l'ascensor xerrant amb tanta determinació que ningú s'adona que en un racó hi ha un dels actors més brillants del cinema actual, vestit amb pantalons curts, una samarreta rosa i vambes sense cordons. És Javier Bardem (Las Palmas de Gran Canària, 1969). Quan la seva veu finalment omple la cabina de l'ascensor, reflexionant sobre el trànsit, sona com un sonet. Les dones semblen adonar-se de qui és.

En plena promoció de la seva nova pel·lícula, F1. The movie, en què comparteix cartell amb Brad Pitt, Javier Bardem ha concedit una entrevista amb el New York Times en què explica algunes intimitats de les quals no sol parlar, com ara la seva família. L'actor ha explicat com va impactar el naixement dels seus dos fills, Leo i Luna, en ell i, especialment, en la seva dona, Penélope Cruz. "L'embaràs no va ser tan dolent. Ho va ser la depressió posterior. Ella no era capaç d'explicar-ho, era molt nou per a ella", recorda.

No és habitual que Javier Bardem parli de la seva vida privada ni mostri la intimitat de casa seva. El protagonista de Los lunes al sol ha fet una excepció per a la revista Gentleman's Journal i per la seva dona, Penélope Cruz, que ha estat l'encarregada de fer les fotografies que acompanyen l'entrevista. Cruz ha fotografiat la seva parella en moments íntims, com per exemple dutxant-se, banyant-se en una piscina i amb el tors nu al jardí. En la conversa, Bardem parla del seu darrer projecte, la minisèrie Monstruos: La historia de Lyle y Erik Menendez, però també de com i quan es va enamorar de Penélope Cruz. Segons les seves paraules, la química entre tots dos es va fer evident quasi des del dia que es van conèixer pel rodatge de Jamón jamón, tot i que no van començar una relació fins al cap de quinze anys.

Estrenada el 1974, Emmanuelle va ser un fenomen cinematogràfic global, una pel·lícula eròtica dirigida pel fotògraf francès Just Jaeckin que va eixamplar els límits del que es podia mostrar –sexualment parlant– en una pantalla de cinema. Cinquanta anys després, Emmanuelle té una nova versió o, més ben dit, la novel·la en què es basava la pel·lícula de Jaeckin té una nova adaptació, dirigida per una de les cineastes europees del moment, Audrey Diwan, que assegura que no ha vist l’Emmanuelle original. "Fa molt de temps en vaig veure uns vint minuts i vaig tenir la sensació que no era una pel·lícula per a mi", ha explicat la directora al Festival de Sant Sebastià, que inaugura la seva 72a edició aquest divendres precisament.

Els amants del sang i fetge van embogir quan Netflix va estrenar Dahmer –la història d'El carnisser de Milwaukee– fins al punt de convertir-la en la tercera sèrie més vista de la història de la plataforma. Conscients de la fascinació actual pel true crime i la truculència, el mateix equip que va fer aquella sèrie, encapçalat per Ryan Murphy, llança aquest dijous una nova entrega centrada en un altre cas d'assassinat molt cèlebre als Estats Units, el de José i Kitty Menendez a mans dels seus fills Lyle i Erik. Seguint la pauta de Dahmer, que es va estrenar sense campanya de publicitat i una mica d’amagatotis, Netflix no ha permès a la premsa veure els nous episodis per avançat com sol ser habitual.

Penélope Cruz, una de les grans icones d'estil del cinema espanyol, va complir 50 anys el diumenge 28 d'abril. Entre l'estrena de la pel·lícula Ferrari i el rodatge de The bride, una versió de La núvia de Frankenstein, de James Whale, l'actriu va trobar temps per celebrar la meitat de segle. Era previsible que hi hagués una extensa i variada llista de convidats a la festa, però no ha estat fins aquest dimarts al matí que Cruz s'ha recuperat de la ressaca emocional i ha penjat fotografies de la celebració al seu perfil d'Instagram, revelant així les interioritats de l'efemèride.

Bona part dels problemes de visió es poden prevenir o corregir i, malgrat això, al món hi ha milions de persones que es queden cegues. Per falta d'higiene o d'accés al sistema sanitari, per condicions climàtiques adverses o a conseqüència d'un conflicte bèl·lic. La Fundació Ulls del Món, una organització sense ànim de lucre, fa dues dècades que busca la manera de frenar l'auge de casos de pèrdua de visió, una problemàtica que s'estima que el 2050 afectarà 1.800 milions de persones. Fins ara, l'entitat ha desplegat projectes per formar oftalmòlegs en països com el Sàhara, Moçambic, Bolívia i Mali, i ha garantit revisions oculars a poblacions socioeconòmicament vulnerables. I a la seva última iniciativa s'hi ha sumat una cara molt coneguda, el guanyador d'un Oscar Javier Bardem. L'actor canari ha donat una fotografia del seu iris perquè sigui subhastat i tots els fons recaptats es destinin a iniciatives per a la prevenció de la ceguesa i el tractament de deficiències oculars en països de renda baixa.

L'oficina de premsa dels actors Penélope Cruz i Javier Bardem ha informat de la condemna imposada a l'empresa editora de la revista francesa Voici després de difondre imatges l'estiu del 2021 dels dos fills de la parella "sense autorització" en un dels seus reportatges. La sentència, que té data del 16 de juny passat i va ser emesa pel Tribunal de Nanterre (a França), considera que hi va haver intromissió il·legítima en els drets fonamentals a la intimitat i a la pròpia imatge dels dos intèrprets espanyols i dels seus fills, Luna i Leonardo, tots dos menors d'edat.

La relació dels infants amb els telèfons mòbils i internet preocupa prou el matrimoni format per Penélope Cruz i Javier Bardem per haver consensuat una decisió valenta al respecte. Segons ha anunciat l'actriu en una entrevista al programa Sunday morning de la CBS, els seus dos fills no podran tenir mòbil ni perfils a les xarxes socials fins als 16 anys. La sobreexposició "està afectant especialment les generacions més joves", i per això se sent "molt malament pels que ara són adolescents", explica la madrilenya, de 47 anys. "És com si el món estigués fent algun tipus d'experiment amb ells. «Oh, a veure què passa si exposes un nen de 12 anys a tanta tecnologia?»", reflexiona l'actriu.

El buen patrón

(3,5 estrelles)

]]>

Quasi vint anys després de Los lunes al sol, Javier Bardem torna a formar equip amb el director Fernando León de Aranoa en una pel·lícula que té com a rerefons el món laboral i que es presenta al mateix escenari, el Festival de Sant Sebastià, on Los lunes al sol va guanyar la Concha d'Or. Però El buen patrón no posa el focus en l'atur ni la solidaritat de la classe treballadora, sinó en la naturalesa depredadora del poder. És a dir, en els amos. Bardem ja no és un aturat panxacontent aficionat a llançar pedres i veritats, sinó Julio Blanco, el propietari d'una fàbrica de balances que opta a guanyar un premi a l'excel·lència empresarial. Encantat d'haver-se conegut, no para de repetir que l'empresa és una gran família mentre ignora la desesperació d'un treballador acomiadat, s'immisceix en la vida privada dels subalterns i persegueix la becària més guapa. León de Aranoa ha canviat el drama per la sàtira per deixar entrar l'humor negre i la mala llet en un retrat quasi grotesc de les relacions laborals.

]]>

El covid ha acabat amb la sèrie d’Amazon sobre Hernan Cortés i Moctezuma que protagonitzava Javier Bardem. Segons informa Europa Press, el rodatge va quedar avortat per la pandèmia dues setmanes després de començar a Mèxic, i ara la companyia ha decidit no reprendre’l. “En el clima actual, lamentablement no hi ha manera de tornar a muntar la producció en un futur pròxim per assolir l’abast que es pretenia i que la sèrie mereix”, diu el comunicat que han fet públic Amazon i Amblin Partners. Estava previst que fos una minisèrie de quatre hores de durada en la qual Javier Bardem havia de ser-ne el protagonista i el productor, i Amazon i Amblin Partners la promocionaven com la producció en espanyol més gran de tots els temps. La sèrie estava escrita per l’oscaritzat Steve Zaillian i el repartiment incloïa Tenoch Huerta i Yoshira Escárrega. Entre els productors també hi havia els actors Gael García Bernal i Diego Luna. El projecte es remunta al 2014 i al començament havia de ser una pel·lícula dirigida per Steven Spielberg.

]]>

Javier Bardem haurà de pagar 151.000 euros de multa per un frau a Hisenda en les declaracions de l'IRPF dels exercicis 2006 i 2007. La sanció se li va imposar el 2017, però l'actor la va recórrer i ara la sentència és definitiva, ratificada pel Tribunal Suprem, que dona la raó a l'Agència Tributària.

]]> Després d''El passat', que transcorria a França, 'Todos lo saben' suposa una nova incursió d'Asghar Farhadi fora del seu Iran natal. En aquesta ocasió, un petit poble espanyol és el marc en què es desenvolupa el drama: la Laura (Penélope Cruz) torna a casa amb els seus dos fills per assistir al casament de la seva germana, i la desaparició d'un dels nens provocarà un efecte devastador en l'entorn familiar. Aquest esquema narratiu –un univers tancat es veu afectat per un succés tràgic que desenterra secrets oblidats– és habitual del cinema de Farhadi, i la seva capacitat d'adaptació a qualsevol geografia (ja sigui l'Iran, França o Espanya) parla a favor d'una visió autoral de vocació universal que aborda els replecs de l'ànima humana, més enllà de condicionants locals. El revers d'aquesta aposta universalista és que, després de vuit films d’epidermis realista i guió de ferro, el mètode Farhadi provoca certa sensació de 'déjà-vu'.

]]> Amb un to exaltat i una narrativa esquemàtica, Loving Pablo posa a prova l’ofici de Fernando León de Aranoa com a artesà de produccions de volada internacional, un terreny que ja va explorar amb la correcta Un día perfecto. En aquesta ocasió, donada l’experiència del madrileny en el drama intimista, sorprèn que els fragments més reeixits d’aquest biopic de Pablo Escobar –adaptació de les memòries de la periodista Virginia Vallejo– siguin les escenes d’acció. De fet, la relació entre Escobar (Javier Bardem) i Vallejo (Penélope Cruz) mai vibra amb una genuïna força romàntica, en part per la decisió de fer que uns personatges colombians parlin en anglès, però mantenint certs modismes castellans, un fet que accentua encara més l’artificialitat de la proposta.

]]> Aquesta pel·lícula és fruit d’una ment pertorbada. Res de nou en la filmografia de Darren Aronofsky, que ja des de Pi converteix molts dels seus films en la plasmació del punt de vista d’uns personatges amb la psique malalta. L’obsessió compulsiva del matemàtic de Pi, les politoxicomanies dels protagonistes de Rèquiem per un somni, l’esquizofrènia de la ballarina d’ El cigne negre, el narcisisme sociòpata del Déu de Noè... La majoria d’aquestes neurosis es concentren a Madre! en la parella protagonista, una jove i el seu marit, un escriptor d’èxit, que viuen aïllats en un casalot al mig del no res.

]]> Sovint, les ironies esdevenen una forma d’art elevada. Aquest és el cas de l’últim atac informàtic mundial en el qual uns hackers van segrestar milers de pàgines empesos pel tradicional ànim de lucre utilitzant el ransomware, que és una mena de cuca que t’encripta la web i només la clau que posseeix el pirata permet tornar a la normalitat. Els atacants demanaven el rescat en bitcoins (petits i sense marcar, suposo). De totes les víctimes, destaca la totpoderosa Disney. Diuen que els assaltants els havien segrestat una pel·lícula. Precisament una que s’estrenava ahir: Piratas del Caribe 5. No em diran que no és meravellós que uns pirates del segle XXI pirategin una peli de pirates d’una productora, Disney, que ha tingut unes pràctiques corsàries també llegendàries.

]]> ¿És possible una altra entrega de Piratas del Caribe sense Johnny Depp i, per tant, sense el mític Jack Sparrow com a protagonista? En el ja cinquè episodi de la saga, la idea d’una probable jubilació de Sparrow travessa el llargmetratge gairebé de principi a fi però no precisament perquè Depp estigui en hores baixes –l’actor demostra que encara te punch com a mascota histriònica de la franquícia–, sinó més aviat perquè sembla que la sèrie hagi navegat per tots els mars possibles i ja no hi hagi cap tresor per descobrir ni cap misteri per resoldre. De fet, aquesta nova entrega vol concloure algunes de les línies narratives obertes al tercer capítol, com si la saga estigués revisant-se a ella mateixa per tornar a salpar amb els deures fets.

]]> La debilitat de Sean Penn pels manifestos ideològics va quedar ben palesa a la notable Enmig de la natura: la seva crítica a la societat de consum revestida per un himne al transcendentalisme nord-americà. Una concepció del cinema com a transmissor de valors que reapareix a la fallida Diré tu nombre, en què l'estrella díscola de Hollywood exposa, amb un to pompós i pamfletari, la seva indignació davant les injustícies del món. La proposta de Penn és profundament naïf: el film intenta convèncer l'espectador que la solució de tot plegat passa per “sentir” les desgràcies dels altres –en aquest cas, de la població africana que pateix guerres civils i l'abandonament per part d'Occident– com si fossin pròpies. Una premissa que, amb tota la seva noblesa, revela una cara simplista i perversa quan Penn intenta equiparar les insubstancials afliccions amoroses d'una parella implicada en projectes humanitaris (Charlize Theron i Javier Bardem, extraviats en l'absurd) amb el catastròfic drama dels camps de refugiats de l'Àfrica subsahariana.

]]>