‘Una batalla tras otra’ triomfa en uns Oscars dòcils i poc reivindicatius

BarcelonaEl pols entre Una batalla tras otra i Els pecadors als Oscars ja té guanyador. La pel·lícula de Paul Thomas Anderson sobre un exactivista revolucionari, tronat i paranoic, enfrontat al militar feixista que ha segrestat la seva filla s’endú sis estatuetes: millor pel·lícula, director, actor secundari, guió adaptat, càsting i muntatge. La victòria d’Una batalla tras otra, que tenia 13 nominacions, és la del gran cinema nord-americà, el que beu de la tradició autoral de la dècada dels setanta i aspira a retratar la societat nord-americana amb una mirada gens complaent. Però, per damunt de tot, és el triomf d’Anderson, que després de trenta anys d'una carrera extraordinària s’ha erigit juntament amb Quentin Tarantino en el director més consistent i ambiciós de la generació dels noranta. Ell és, de fet, el primer cineasta d’aquest grup que triomfa de manera contundent als Oscars. Un acte de justícia amb l’autor d’obres mestres ignorades pels Oscars com Boogie nights, Magnolia, Pous d’ambició, El fil invisible o Licorice Pizza.

L’altre gran favorit de la nit era Els pecadors, que ostentava el rècord de pel·lícula més nominada d’aquesta edició i de la història dels Oscars (16 candidatures), però no ha sigut la pel·lícula dominant que alguns esperaven, especialment el públic de gala, que aplaudia amb entusiasme cada menció de la pel·lícula. Tanmateix, ha aconseguit una collita prou bona –la segona en importància de la nit– de quatre premis: millor guió original per a Ryan Coogler (el director del film), música original, fotografia i actor principal, un Michael B. Jordan que s’ha convertit en el sisè actor afroamericà que guanya en la categoria. Ell mateix ha recordat i agraït el llegat de “gegants” que el van precedir com Sidney Poitier, Denzel Washington, Halle Berry, Jamie Foxx, Forest Whitaker i Will Smith.

Finalment, no hi ha hagut sorpresa per al cinema català en les dues categories en què estava nominada Sirat: Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas no han rebut l'Oscar al millor so, que s'ha endut F1, i Valor sentimental s'ha imposat al film d'Oliver Laxe en la categoria de millor film internacional. Han guanyat, per tant, les dues favorites des del primer minut de la cursa dels Oscars. La pel·lícula de Laxe, que ha declarat a una televisió mexicana que no està decebut perquè "arribar als Oscars ja és guanyar", no ha pogut rematar la increïble història d’èxit que va començar fa gairebé un any al Festival de Canes, però no és poca cosa la gran ovació que s’ha endut les dues vegades que s'ha esmentat el títol de Sirat al Dolby Theatre de Los Angeles.

Però una de les ovacions més significatives de la nit és la que el públic ha dedicat a les primeres paraules pronunciades per Javier Bardem abans de presentar l’Oscar a millor pel·lícula internacional: “No a la guerra. Palestina lliure”. El clam de Bardem, que portava la mateixa insígnia del No a la guerra que va lluir fa més de vint anys als Goya, ha contrastat amb el silenci de la gran majoria de presentadors i premiats de la gala, que han evitat les reivindicacions polítiques. Hi ha hagut excepcions, com la dels directors del documental Mr. Nobody contra Putin, però els segons Oscars de la segona presidència de Trump han evidenciat que Hollywood prefereix no qüestionar de manera frontal el seu president.

L’Oscar arriba 40 anys després

El primer Oscar de la nit ha sigut el d’actriu secundària per a Amy Madigan pel seu extraordinari paper com a bruixa al film de terror de la temporada, Weapons. A Madigan ja la van nominar fa quatre dècades pel seu paper a Dues vegades a la vida. “«Què ha canviat en 40 anys», em preguntaven tots els periodistes –va dir Madigan–. Doncs bé, aquest petitó”, ha dit l’actriu assenyalant l’estatueta. És, per cert, la primera actriu que guanya un Oscar per una pel·lícula de terror des que el 1968 ho va fer Ruth Gordon per La llavor del diable.

Els sis Oscars d'Una batalla tras otra, els quatre d'Els pecadors i el de Weapons fan que Warner sumi onze estatuetes, igualant el rècord històric que ja tenien MGM l'any de Ben-Hur, Paramount el de Titanic, i New Line l'edició d'El senyor dels anells: El retorn del rei. La fita de Warner té un regust agredolç per la imminent venda de l'estudi a Paramount. L'altra companyia que volia comprar Warner, la plataforma Netflix, ha quedat segona en el rànquing d'estudis més premiats d'aquesta edició amb sis Oscars, que inclouen tres premis tècnics del Frankenstein de Guillermo del Toro i els dos previsibles guardons de Les guerreres del K-pop: millor pel·lícula animada i millor cançó original per Golden, que, tanmateix, no ha sigut la gran actuació musical que s'esperava.

En les categories interpretatives, la gran notícia és probablement el tercer Oscar guanyat per Sean Penn per Una batalla tras otra, amb el qual iguala el rècord de Jack Nicholson, Daniel Day-Lewis i Walter Brennan com a actors més premiats de la història dels Oscars –sempre per darrere dels quatre Oscars de Katharine Hepburn, esclar–. Tanmateix, Penn no ha anat a la gala dels Oscars i, per tant, no ha recollit el premi. “Sean Penn no ha pogut venir als Oscars... O no ha volgut”, ha dit el presentador de la categoria, Kieran Culkin abans d’acceptar el premi en el nom de Penn. Segons The New York Times, que cita dues fonts anònimes, l'actor va optar per viatjar a Ucraïna en comptes d'assistir als Oscars. Cal recordar que Penn té una relació d'amistat amb Zelenski, a qui va regalar un dels seus Oscars. L’absència de l'actor s’ha vist en part compensada per l'Oscar a millor actriu per Hamnet de Jessie Buckley, primera actriu irlandesa que guanya l’Oscar. Buckley ha fet un discurs emocionant i ha recordat que, justament, la gala dels Oscars coincidia amb el Dia de la Mare al Regne Unit. "M'agradaria dedicar el premi al caos meravellós del cor d'una mare", ha dit l'actriu.

Però l’anècdota de la nit ha sigut l’empat de The singers i Two people exchanging saliva en l'Oscar a millor curt, categoria presentada per un Kumail Nanjiani que ha gestionat bé la inesperada situació –millor que el realitzador de la gala, que ha sabotejat el segon discurs– i ha ironitzat que “l’Oscar al millor curt acabarà sent el doble de llarg que la resta de categories”. La punteta final l’ha posat el presentador de la gala, Conan O’Brien: “Enhorabona als guanyadors, acabeu d’arruïnar milions de porres arreu del món”. És, per cert, el setè empat en la història dels Oscars, i el primer des de 2012. Un dels altres rècords de la nit ha sigut el d’Autumn Durald Arkapaw, la primera dona que guanya (per Els pecadors) un Oscar en la categoria de direcció de fotografia.

Conan O'Brien, impecable

La gala ha tingut un començament sensacional amb un O’Brien inspirat i divertit que es confirma com el millor mestre de cerimònies dels Oscars des dels temps de Billy Crystal. Tant el gag inicial disfressat com la bruixa de Weapons o els acudits del monòleg han tingut gràcia i punxa, especialment quan O’Brien ha recordat que era la primera edició en què no hi havia cap intèrpret britànic nominat a millor actor o actriu des del 2012. “Un representat dels britànics ha dit: «Bé, almenys nosaltres arrestem els nostres pedòfils»", primera al·lusió a Trump en el guió de la gala, que a través d’un grapat de gags ha funcionat com a caixa de ressonància de les transformacions de la indústria de Hollywood i de la mateixa cerimònia dels Oscars, que a partir del 2028 serà retransmesa per YouTube, circumstància que ha propiciat un dels gags més divertits.

El presentador –i no només ell!– també ha disparat contra Timothée Chalamet i la seva polèmica més recent: “La seguretat és força estricta aquesta nit. Es comenta que podria haver-hi atacs de les comunitats de l’òpera i el ballet”. O'Brien també ha apuntat contra el conseller delegat de Netflix (“Tenim a Ted Sarandos entre el públic. És la tercera vegada en la seva vida que va a un cinema”) i se l'ha jugat amb un acudit tan ximple i absurd com: “F1 va funcionar tan bé en taquilla que ja estan preparant la seqüela: Bloqueig de Majúscules”. O’Brien toca bé tots els pals de la comèdia i el seu humor resulta atrevit sense arribar a ofendre; és a dir, l'equilibri perfecte per a uns Oscars sempre delerosos d’agradar a tothom.

També han funcionat les rutines còmiques d’alguns dels presentadors de premis, especialment la de Sigourney Weaver advertint Kate Hudson que no s’acosti massa a Grogo, el Baby Yoda de The mandalorian, però també la d’Anna Wintour i Anne Hathaway, inspiració i protagonista d’El diable vesteix Prada II. No ha funcionat tant l’aparició de Chris Evans i Robert Downey Jr, dues de les estrelles d'Avengers: Doomsday. Són, esclar, tres de les grans estrenes de 2026 de Disney, propietària de la cadena ABC, que va omplir la gala de publicitat encoberta. Més afortunat ha sigut l'encert de reunir el repartiment de la comèdia de 2011 La boda de la meva millor amiga, ni que sigui per gaudir del gran talent còmic de Kristen Wiig, Rose Byrne, Maya Rudolph, Melissa McCarthy i Ellie Kemper.

Tot i que li ha faltat ritme i s'ha tornat a fer llarga (tres hores i 40 minuts, 10 minuts més curta que l’any passat), la gala dels Oscars han deixat prou moments divertits, com ara un Adrien Brody amenaçant de tornar a fer un discurs etern abans de presentar l'Oscar a millor actor, o l’aparició de Jimmy Kimmel per presentar les categories documentals: ha bromejat sobre l’emprenyada que tindria Trump al veure que el documental sobre Melania no estava nominat, i també ha deixat caure que “hi ha països en què els seus líders no donen suport a la llibertat d’expressió, però no tinc permís per dir quins; deixem-ho en Corea del Nord i la CBS”. Que els més polítics de gala siguin dos presentadors de Late Night i un actor espanyol com Bardem diu molt de la renúncia de Hollywood a alçar la veu contra Washington.

En un any amb moltes morts importants a Hollywood, els Oscars han volgut destacar-ne algunes més enllà de l’in memorian de cada any: primer la més traumàtica, la del director Rob Reiner, a qui ha glossat el seu amic Billy Crystal acompanyat d’un bon grapat d’intèrprets de films de Reiner. També han gaudit d'un espai especial Catherine O’Hara, Diane Keaton i, per descomptat, Robert Redford, a qui tota una Barbra Streisand ha recordat en un discurs que ha acabat amb l’actriu cantant uns versos de The way we were, el tema principal del drama romàntic que van protagonitzar ella i Redford el 1973, Tal com érem.

Palmarès dels Oscars 2026

[Els títols de les pel·lícules els escrivim respectant el títol amb què s'han estrenat a Catalunya. En el cas de les pel·lícules que quan estan disponibles a les plataformes inclouen el subtitulat o el doblatge en català, n'escrivim el títol en català.]

Millor pel·lícula

• Una batalla tras otra, dirigida per Paul Thomas Anderson

Millor direcció

• Paul Thomas Anderson per Una batalla tras otra

Millor actriu

• Jessie Buckley per Hamnet

Millor actor

• Michael B. Jordan per Els pecadors

Millor actriu secundària

• Amy Madigan per Weapons

Millor actor secundari

• Sean Penn per Una batalla tras otra

Millor pel·lícula internacional

• Valor sentimental, dirigida per Joachim Trier (Noruega)

Millor llargmetratge d'animació

• Les guerreres del K-pop, dirigida per Chris Appelhans i Maggie Kang

Millor documental

• Mr. Nobody against Putin, dirigit per David Borenstein i Pavel Talankin

Millor guió original

• Ryan Coogler per Els pecadors

Millor guió adaptat

• Paul Thomas Anderson per Una batalla tras otra

Millor fotografia

• Autumn Durald Arkapaw per Els pecadors

Millor muntatge

• Andy Jurgensen per Una batalla tras otra

Millor música original

• Ludwig Goransson per Els pecadors

Millor cançó original

• Golden, per a Les guerreres del K-pop. Lletra i música: EJAE, Mark Sonnenblick, Joong Gyu Kwak, Yu Han Lee, Hee Dong Nam, Jeong Hoon Seon i Teddy Park

Millor so

• Gareth John, Al Nelson, Gwendoline Yates Whitle, Gary A. Rizzo i Juan Peralta per F1

Millor direcció artística

• Tamara Deverell i Shane Vieau per Frankenstein

Millor vestuari

• Kate Hawley per Frankenstein

Millor maquillatge i perruqueria

• Mike Hill, Jordan Samuel i Cliona Furey per Frankenstein

Millors efectes visuals

• Joe Letteri, Richard Baneham, Eric Saindon i Daniel Barrett per Avatar: foc i cendra

Millor càsting

• Cassandra Kulukundis per Una batalla tras otra

Millor curt d'animació

• The girl who cried pearls, de Chris Lavis i Maciek Szczerbowski

Millor curt de ficció

• The singers, de Sam A. Davis i Jack Piatt
• Two people exchanging saliva, d'Alexandre Singh i Natalie Musteata

Millor curt documental

• All the empty rooms, de Joshua Seftel i Conall Jones