En què notarem la compra de Warner per part de Paramount?

BarcelonaEl panorama comunicatiu dels Estats Units continua patint sotracs que tenen a veure amb la determinació de Donald Trump de reconfigurar aquest ecosistema a favor seu. Netflix va fer una oferta per comprar una part substancial de Warner Bros. Discovery, però finalment serà Paramount qui aconseguirà quedar-se la companyia i a més ho farà del tot. Analitzem en aquest article quines conseqüències pot tenir aquest moviment entre gegants.

Un nou aspirant al podi de l'estríming

El negoci del vídeo a demanda comença a fer evident que hi ha espai per a un nombre limitat de grans operadors. Els gegants del sector han incorregut en grans despeses per comprar continguts llaminers que els permetin un bon posicionament, però aquestes vaques grasses no són sostenibles per a tots i la lògica econòmica diu que només uns pocs serveis globals dominants poden aspirar a quadrar els números.

A hores d'ara, YouTube i Netflix són clarament l’or i la plata d’aquesta competició. La primera viu sobretot de la publicitat (factura uns 40.000 milions de dòlars anuals en anuncis i ingressa uns 20.000 milions més gràcies a les subscripcions, inclosos els seus canals esportius). La segona, en canvi, s’alimenta sobretot dels seus 325 milions de subscriptors –més que qualsevol altra plataforma– i tan sols ingressa uns 1.500 milions de dòlars en publicitat, la qual cosa representa un 3% dels 45.200 milions que gira en total.

No hi ha perspectives que en aquestes dues posicions hi hagi d’haver canvis a curt termini. En canvi, la lluita pel bronze és més aferrissada. Entre els aspirants hi ha Disney+ i Amazon Prime Video, amb uns 200 milions de subscriptors, que és justament el que es calcula que tindrà la nova empresa resultant de la fusió, un cop se sumin els 132 milions que té Warner Bros. Discovery –procedents sobretot d’HBO Max– i els 78,9 milions de Paramount+. L’avantatge per a la nova empresa és que no s'encavalquen gaire. La consultora Antenna afirma que només un 21% dels subscriptors de Paramount+ tenen HBO Max, així que la suma neta, si s’hibriden les dues plataformes, no perdrà gaires usuaris (i se suposa que serà més competitiva i, per tant, captarà nou públic).

Quan es completi la fusió, tant d’empreses com de plataformes, se superaran fàcilment els 200 milions de subscriptors, que permeten aspirar al tercer lloc en les streaming wars. Això sí: en temps de consum –l’altra gran mètrica– les perspectives no són tan bones. La nova plataforma combinada aspira a un 2,8% de quota, prou per sota encara del 4,9% de Disney (si se sumen les plataformes germanes Hulu i l’esportiva ESPN+) i del 4,1% de Prime Video. Molt més amunt hi ha el 12,5% de YouTube i el 8,8% de Netflix.

Això permetrà al nou colós deixar enrere Peacock o Apple TV, que són clarament més minoritaris i quedaran ja en un vagó de cua que projecta ombres sobre el seu sentit. Peacock és el servei a la carta de la NBC, una de les tres grans televisions en obert als EUA, i no ha aconseguit un desenvolupament internacional rellevant. Apple TV es regala per uns quants mesos en adquirir un aparell Apple, de manera que funciona més com a imatge de marca i estímul de compra que com a servei que aspiri a la independència i sostenibilitat econòmica. Diversos analistes coincideixen en assenyalar que alguns dels serveis encara més petits acabaran trobant aliances o fusions per tal de conservar una posició rellevant.

La pluralitat informativa, sota la lupa

El vaitot de Paramount ho és per a tot Warner Bros. Discovery, i això inclou els canals televisius que Netflix rebutjava. En aquest capítol, tots els ulls estan posats sobre la CNN. Considerada un dels bastions informatius dels demòcrates, han començat a saltar les primeres inquietuds sobre si la fusió comportarà un canvi radical de la seva línia editorial. Al final, Paramount Skydance és la propietària de la cadena CBS News, que en els darrers mesos ha protagonitzat diverses polèmiques, i totes en el sentit d’afavorir Trump. El nomenament de Bari Weiss com a directora –algú sense experiència televisiva i amb una agenda oberta anti-woke– s’ha saldat amb dimissions, reportatges aturats i unes audiències en declivi que han fet baixar un 20% el seguiment als principals programes de la casa.

Amb aquests antecedents, els nervis a la CNN s’han començat a notar. A les notícies dels principals mitjans americans apareixien fonts anònimes de la cadena dient que l’ambient era “horrible” o “depriment”. El director general de la cadena, Mark Thompson, va enviar un comunicat intern en què instava a no treure conclusions precipitades, però la possibilitat que Weiss tingui un rol important també a la CNN causa inquietud a la redacció. David Ellison, màxim dirigent de Paramount, ha assegurat que “la independència editorial es mantindrà absolutament”, tant a la CNN com a la CBS. Tot i que ell va esquivar la pregunta sobre una possible fusió, a la web de CNN un article suggeria que executius de la companyia compradora ja exploren les possibles sinergies entre les dues marques informatives.

Netflix, un perdedor guanyador

Mentrestant, les coses no semblen anar pas malament per a Netflix, tot i haver perdut una operació sobre la qual tenia la primera iniciativa. L’endemà de certificar-se l’acord de Paramount, les seves accions creixien un 14%. Era la manera que tenia la borsa d’agrair que l’empresa no s’emboliqués en una operació que tenia beneficis a la vista, però també riscos importants. A més, aquell dia l’empresa va ingressar una picossada inesperada: els 2.800 milions de dòlars que va pagar Paramount com a penyora per haver aconseguit trencar el preacord existent amb Netflix.

Tant Paramount com Warner tenen problemes per consolidar la seva proposta empresarial en el món de l’estríming, cosa que a Netflix no li passa, perquè el seu model és fàcil i net. I, a més, arrosseguen una quantitat de deute considerable, la gestió del qual s’albira més que complicada. Netflix aspirava a quedar-se amb algunes de les franquícies i marques de continguts populars de Warner, un estudi de cinema centenari, però no ho volia fer a qualsevol preu. Tot i que a la plataforma la persegueix el dubte de si creativament té prou potència, les xifres de visionat suggereixen que reté més capacitat d’enganxar l’espectador que ningú. I, al final, ha estat una empresa que ha apostat més pel creixement orgànic que per les compres ambicioses. La plataforma, doncs, seguirà la seva lluita en solitari. Hi haurà més producció pròpia a Netflix, però també més compres de sèries i pel·lícules que –gràcies al seu treball amb les dades i les recomanacions– funcionen millor aquí que en els seus serveis originals.