Multa milionària a Meta per posar en perill els menors conscientment

BarcelonaPrecedent històric judicial contra Meta, l'empresa de Facebook i Instagram. Un jurat de Santa Fe, a Nou Mèxic (EUA), ha condemnat el gegant tecnològic a pagar 375 milions de dòlars en concepte de danys i perjudicis, ja que considera que l'empresa va prioritzar els beneficis econòmics per sobre de la seguretat i va ocultar el que sabia sobre possibles efectes nocius de les seves aplicacions. Segons el fiscal general de l'Estat, que va iniciar el procediment, "el veredicte del jurat és una victòria històrica per a cada nen i cada família que van pagar el preu per l'elecció de Meta de prioritzar els beneficis per sobre de la seguretat dels infants. Avui, el jurat s'ha unit a famílies, educadors i experts en seguretat infantil per dir: «Ja n'hi ha prou»". L'empresa ha anunciat que recorrerà la sentència en "no estar d'acord respectuosament" amb el veredicte.

Després de set setmanes de vistes i només una jornada de deliberació, el jurat va determinar que Meta va violar les lleis estatals de protecció dels consumidors en ometre la divulgació dels possibles perjudicis que poden causar les seves aplicacions. En concret, assenyalaven riscos pel que fa a l'explotació sexual dels menors d'edat i també conseqüències en el desenvolupament psicològic dels més petits. La llei de Nou Mèxic permet un màxim de 5.000 dòlars per infraccions d'aquesta mena, així que el total surt de les 37.500 infraccions que el jurat determina, comptant el nombre de menors que podrien haver patit aquestes conseqüències. Més enllà de la quantitat –relativament petita per a una corporació que va facturar 200.000 milions l'any passat– es tracta del primer cop que un estat guanya contra una gran empresa tecnològica per danys a menors. I obre la porta a judicis similars per tots els Estats Units.

La sentència ha arribat mentre Meta té dos procediments més importants. El primer és a Califòrnia, on s'està jutjant la presumpta permissivitat de les plataformes de Meta a l'hora de barrar el pas als menors. En aquest sentit, el CEO de la companyia, Mark Zuckerberg, va prestar testimoni durant més de sis hores i va admetre haver trigat a implementar controls d'edat efectius. Instagram no va demanar la data de naixement dels nous usuaris fins al 2019, va esperar fins al 2021 per exigir declarar una edat als perfils ja existents i la verificació d'aquestes declaracions no es va començar a aplicar fins al 2022. Un document intern de la companyia estimava que, el 2015, hi havia més de quatre milions de comptes d'Instagram que corresponien a infants de menys de 13 anys.

A banda d'aquest procés, hi ha també un gran judici federal al juny impulsat per diferents districtes escolars d'arreu dels Estats Units on, al banc dels acusats, s'hi asseuran Meta, Google, Snapchat i TikTok. Les demandes s'han presentat arran de l'increment de trastorns de salut mental entre els joves, que es creu que poden estar accentuats per l'exposició perllongada a les xarxes socials.