L’assumitis és un mal comú de la premsa, consistent en expressar els propis desitjos editorials en base a presumptes estats d’ànim de persones allunyades del credo del mitjà. Quan El Mundo titula “Montero assumeix que Andalusia serà un plebiscit per a Sánchez” no hi ha notícia estricta, perquè el que la ministra sortint pensi o deixi de pensar té un valor informatiu primíssim. Aquesta mena de formulacions, en realitat, es tradueixen com “Les coses són com les dic jo i tu calla, empassa i assumeix”. L’avanttítol funciona en la mateixa direcció: “Examen al govern en les eleccions autonòmiques del 17 de maig”. De nou, la premsa de Madrid esborra qualsevol traça d’autonomisme en unes eleccions autonòmiques, la qual cosa té un mèrit considerable. No negaré la influència de l’estat d’ànim estatal en els comicis andalusos, però estic convençut que si algú se sotmet a un plebiscit és, precisament, qui ha estat governant allà des del 2019, és a dir, Juanma Moreno, del PP. Fins i tot en la seva cita de la jornada que encapçala l’exemplar el diari recorre a l’ex primer ministre Harold Wilson i la seva frase “No hi ha res més perillós per a un governant que convertir una elecció en un referèndum sobre la seva pròpia cara; pot descobrir que el mirall està trencat”. Seguim sense rastre de proximitat en la mirada.
L’efecte Feijóo que van aparcar en anteriors comicis on ja es veia que el paper dels populars seria de victòria molt discreta i amb la gepa de Vox, ara el rescaten. Suposo que els convé no parlar d’Andalusia i els seus problemes, alguns dels quals són estructurals, com el 14,7% d’atur (la mitjana espanyola és del 9,9%) o el 34,7% de la població en risc de pobresa o exclusió social, gairebé 9 punts per sobre de la mitjana espanyola (25,7%) i l’índex més alt de l’Estat. Ves que el mirall trencat no el tingui El Mundo.
