Un Alejandro González Iñárritu especialment amable i comunicatiu va presentar a l'últim Festival de Sant Sebastià Bardo, la seva pel·lícula més personal i autobiogràfica i, també, la que s'ha rebut pitjor de la carrera del director de Birdman i El renegat. L'endemà d'anunciar-se que el director havia retallat 22 minuts de la versió de més de tres hores de Bardo presentada a Venècia, Iñárritu defensava amb vehemència davant un petit grup de periodistes aquesta pel·lícula sobre el retorn a Mèxic d'un periodista i cineasta aclamat pel públic que s'estrena aquesta setmana a les sales i el 16 de desembre estarà disponible a Netflix.

En un irritant exercici d'autodefensa, Alejandro G. Iñárritu inclou a Bardo una crítica a la mateixa pel·lícula que, de seguida, s'encarrega de desactivar. Silverio Gama (Daniel Giménez Cacho), el prestigiós documentalista mexicà establert als Estats Units que actua d’obvi transsumpte d'Iñárritu, és confrontat per un antic col·lega que afirma que el seu últim film és “pretensiós i innecessàriament oníric”. L'atac no va més enllà: el personatge –que diu en veu alta allò que molts estem pensant– és silenciat abruptament gràcies a un convenient efecte de postproducció sonora. I és que en la solemne i ambiciosa versió de 8 1/2 de Fellini a càrrec del director de Babel no hi ha lloc per al dubte, la contradicció ni l'autocrítica, sinó per a una visió autocomplaent de l'artista –és a dir, d'ell mateix– com un etern incomprès i, sobretot, com a màrtir.

¿Poden un actor o una actriu justificar una pel·lícula? ¿És possible que l'erràtica tasca d’un director o directora es vegi compensada per una presència actoral fulgurant? Aquest escenari hipotètic s'ha fet realitat per partida doble en la jornada d'aquest dijous de la Mostra de Venècia, on la presència de l’australiana Cate Blanchett i del mexicà Daniel Giménez Cacho han il·luminat, respectivament, Tár, de Todd Field, i Bardo (o falsa crónica de unas cuantas verdades), d’Alejandro G. Iñárritu, dos títols que, més enllà del seu embolcall glamurós i del seu caixet autoral, no han elevat el concurs pel Lleó d’Or.

'El renacido', del mexicà Alejandro González Iñárritu, ha estat la gran estrella aquest diumenge de l'edició número 69 dels Bafta, després d'emportar-se cinc dels vuit premis als quals optava, en una cerimònia que ha donat l'esquena a les favorites, 'Carol' i 'El puente de los espías'.

Els premis Gotham del cinema independent nord-americà, cada vegada més influents, van premiar dilluns la darrera pel·lícula del mexicà Alejandro González Iñárritu, 'Birdman', així com el seu protagonista, Michael Keaton.

En declaracions al web Deadline, Alejandro González Iñárritu ha afirmat que "les pel·lícules de superherois són un genocidi cultural". El cineasta mexicà, autor films com 'Babel', 'Amores perros' o 'Biutiful', ha alertat sobre els valors que amaguen aquest tipus de cinema. "El seu problema és que de vegades aparenten ser profundes, basades en algun tipus de mitologia grega –creu Iñárritu–. I en realitat són molt de dretes".

p { margin-bottom: 0.21cm; } Avalada per la crítica nord-americana, la pel·lícula hispano-mexicana Biutiful s'ha convertit en una de les favorites per als Globus d'Or, premis que es lliuraran aquesta nit, a partir de les 2 de la matinada (hora de Barcelona) en una gala que se celebrarà a l'Hotel Beverly Hilton de Los Angeles. El drama rodat en els suburbis de Barcelona encapçala les apostes dels experts per alçar-se amb el títol de millor pel·lícula estrangera, una categoria que disputarà a produccions com la italiana Io sono l'amore, la francesa The concert, la russa The edge i la danesa In a better world.

González Iñárritu tot just havia terminat de lloar el joc del Barça ahir ("la classe més bella de futbol i alegria que he vist mai") quan una pregunta l'ha posat entre l'espasa i la paret: 'No es cert que el protagonista de la teva pel·lícula és periquito?'. "Sí– ha confesat el mexicà mirant de reüll a Javier Bardem. "Uxbal és de l'Espanyol".