"Què provoca en un jove de 13 anys que la persona amb més poder del món parli dels iranians com a animals i parli d'aniquilar-los? ¿I si, a més, et sents exclòs, et diuen «mico» o «musulmà el que no boti»?" És la pregunta que planteja l'investigador del Cidob Moussa Bourekba en el marc d'una jornada a Barcelona sobre jihadisme, organitzada per l'associació Itran. Segons els participants en l'acte, el conflicte a Gaza o l'atac dels Estats Units a l'Iran no provocaran un augment del nombre de terroristes jihadistes, però sí una "agilització" dels processos de radicalització.

Els 11 del Raval, que TV3 va estrenar dimarts al Nits sense ficció, despertava moltes expectatives. Una investigació ben definida i ambiciosa sobre la desarticulació, l’any 2008, d’una cèl·lula jihadista que pretenia atemptar al metro de Barcelona. El documental aprofundeix en el paper d’un confident, conegut com a F1, que es va convertir en testimoni protegit. El podeu recuperar a la plataforma 3Cat, en format sèrie de quatre capítols. Enganxar-los per emetre’ls com un sol documental, però, va tenir conseqüències en l’eficàcia del relat, amb reiteracions i arcs narratius dilatats.

Cada cop les persones detingudes per jihadisme a Espanya són més joves. L'any passat, la policia va fer un centenar d'arrestats per aquesta ideologia radical i pràcticament la meitat tenien menys de 25 anys. A més, 13 eren menors d'edat. Aquest efecte encara és més evident si es mira enrere: la franja d'edat predominant dels detinguts per jihadisme l'any 2020 es trobava entre els 32 i els 38 anys. Ara és entre els 18 i els 24 anys i, a hores d'ara, representen el 35% del total d'arrestats.

La comunitat musulmana a Catalunya és rellevant: hi ha més de 300 oratoris i prop de 700.000 fidels, la majoria practicants. En molts barris i ciutats la seva presència és ben visible. Els joves no van tant al temple, entre altres coses perquè molts imams no saben ni català ni castellà, però, en canvi, segueixen a les xarxes socials prèdiques d'influencers musulmans, a alguns dels quals se'ls vincula al jihadisme. El perill de la radicalització és real i no es pot menystenir. Deixar la seva denúncia en mans d'una extrema dreta difusora del discurs islamòfob –amb receptes com la prohibició o l'expulsió, que van en contra del respecte a la llibertat individual i de culte– és un perill també preocupant.

Fins a 95 persones han estat detingudes aquest any en operatius dels cossos policials estatals per la seva suposada relació amb el terrorisme jihadista, vuit dels quals menors d'edat. Segons dades del ministeri de l'Interior, 84 s'han arrestat en territori espanyol i 11 a l'estranger. Catalunya és un punt calent d'intervencions policials per radicalització jihadista: en les més de cinquanta intervencions que les policies han fet arreu de l'Estat, gairebé un terç de les detencions s'han efectuat a Catalunya.

Just fa una dècada, a mitjans de l'any 2015, a Ripoll s'estava consolidant una cèl·lula terrorista. Estava formada per nou nois i liderada per un imam. Eren joves (entre 15 i 26 anys, en aquell moment) i hi havia quatre parelles de germans. Dos anys després, un d'ells va conduir una furgoneta a tota velocitat, i es va emportar tot el que va trobar per davant, a la Rambla de Barcelona. Unes hores més tard, altres membres de la cèl·lula van sembrar el pànic amb ganivets al passeig marítim de Cambrils. Era l'agost del 2017, i setze persones van morir assassinades. Què va portar a nou joves, la majoria criats a Catalunya, a abraçar el jihadisme? Avui estem una mica més a prop de respondre a aquesta pregunta amb certesa.

Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han detingut aquest dimarts un home en el marc d'un operatiu antiterrorista a Montblanc (Conca de Barberà). Segons ha pogut saber l'ARA, l'arrestat és J.O., que ja va ser detingut el 2015 en el marc del cas Caront, el primer grup jihadista en plena activitat desmantellat pels Mossos d’Esquadra. L'Audiència Nacional el va condemnar a vuit anys de presó l'any 2018. Ara, quan ja estava en llibertat, la Comissaria General d'Informació dels Mossos i els especialistes de la Policia Nacional han tornat a trobar indicis de radicalització i l'han detingut en el marc d'una investigació tutelada per l'Audiència Nacional i que es troba sota secret de sumari.

La Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, que s'encarrega, entre altres funcions, de la lluita contra els extremismes i el terrorisme, ha viscut en les darreres setmanes un canvi rellevant. Segons fonts consultades per l'ARA, el sotscap de la comissaria, l'intendent David Sànchez, ha sigut enviat com a cap de la comissaria del districte de Sant Martí, i ha deixat les seves responsabilitats com a comandament d'Informació. Des de fa uns dies, Sànchez ja està exercint oficialment com a cap de la comissaria d'aquest districte barceloní.

Dilluns al matí, just abans de la gran apagada, els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional van dur a terme una gran operació amb més de 150 agents de diverses unitats desplegades al Vallès Occidental i al Baix Llobregat. Els temps van quadrar i el dispositiu es va tancar abans de les 12.33 hores, el moment en què tot es va desconnectar. Concretament, tal com han comunicat aquest divendres els Mossos, van detenir tres presumptes jihadistes que difonien continguts extremistes de Daeix per les xarxes socials i fins i tot tenien nombrosa documentació a casa amb referències a atacs terroristes. Des d'un atemptat d'un llop solitari (un atac d'una sola persona) fins a diverses lectures sobre el martiri (sacrificar-se en defensa d'una causa).

Tenia 53 anys, vivia a Mataró des de feia anys, treballava de perruquer i adoctrinava persones perquè anessin a lluitar a Síria en nom del Daeix. Tal com va avançar dijous l'ARA, la Policia Nacional ha expulsat aquest home de l'Estat per ser un "greu" perill per a la seguretat nacional. El trasllat, autoritzat per l'Audiència Nacional, es va practicar el passat gener, quan un avió el va portar des de Madrid fins a Casablanca. Aquest dilluns, la Policia Nacional ha donat més detalls del seu perfil.

No eren uns nouvinguts. Els imams expulsats pel ministeri de l'Interior per haver difós discursos de radicalització perillosos per a la seguretat pública feia anys que exercien a Figueres i a la Jonquera, segons han reconegut els responsables d'aquestes comunitats islàmiques.

El ministeri de l'Interior ha expulsat de l'Estat dos imams de dues mesquites catalanes per difondre discursos de radicalització perillosos per a la seguretat pública, segons ha pogut saber l'ARA. Són els imams de les mesquites de Figueres i de la Jonquera i se'ls ha fet fora per tenir una activitat contrària a la seguretat nacional.

El 1976, el cineasta suís Alain Tanner va titular una de les seves pel·lícules més icòniques Jonàs, que farà 25 anys l'any 2000. El Jonàs del títol ara en faria 50 i hauria passat bona part de la seva vida en un segle, el XXI, que llavors semblava molt llunyà i ple de possibilitats. Com Jonàs, gairebé tres quartes part de la població catalana va néixer el segle passat i la mitjana d'edat, els 43,5 anys segons l'IDESCAT, mostra que la immensa majoria van créixer amb l'imaginari del segle XX. Això, potser, pot fer pensar que el XXI és una continuació del segle anterior i que no hi han passat coses tan significatives com les que ens sembla que van marcar el XX. L'exercici que hem fet avui a la redacció amb el dossier sobre els fets més rellevants d'aquest primer quart de segle demostra fins a quin punt està equivocada aquesta percepció.

Dimarts a primera hora del matí, quan feia amb prou feines mitja hora que el sol havia sortit, una operació de la Guàrdia Civil ha despertat els veïns de l'avinguda dels Països Catalans de Salt, al Gironès. L'envergadura de l'operació, amb agents amb armes llargues, ja augurava que no investigaven un delicte menor. I aquest extrem s'ha acabat confirmant: era una operació antiterrorista. I no només afectava Salt, sinó que a la mateixa hora s'ha repetit una imatge calcada a Algesires, a Santa Cruz de Tenerife i a Almeria. Segons fonts consultades per l'ARA, s'estava investigant un grup de persones per difondre propaganda jihadista de l'Estat Islàmic, una de les dues grans organitzacions terroristes d'islamisme radical.

Alerta a Europa per l'aparició en diverses publicacions afines a l'Estat Islàmic d'una imatge amb el nom dels quatre estadis on aquesta setmana es jugarà l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions –l'Emirates (Londres), el Parc dels Prínceps (París) i el Metropolitano i el Santiago Bernabéu (Madrid)– acompanyada del lema "Mateu-los a tots" i la figura d'un home amb una metralleta. Fonts de la Policia Nacional consultades per l'ARA apunten que els serveis d'intel·ligència estan investigant la veracitat d'aquesta crida i si realment prové de canals oficials jihadistes. A hores d'ara, aquest extrem no està clar. Ara bé, en un context d'augment de la propaganda d'aquesta ideologia per la guerra a Gaza i després de l'atemptat a Moscou, el nivell d'alerta antiterrorista a Espanya ja es troba en un nivell 4 sobre 5 reforçat. I encara serà més alt durant els partits que es disputaran aquest dimarts al Bernabéu i aquest dimecres al Metropolitano.

L'home que dimecres passat va atacar amb una destral un McDonald's del centre comercial Màgic de Badalona ha ingressat a presó provisional després que fos detingut al mateix lloc dels fets. Els jutjats de Badalona, però, han enviat la causa a l'Audiència Nacional, ja que s'investiga com un cas de terrorisme jihadista. Tot i que en un inici es va descartar la motivació terrorista, finalment aquesta hipòtesi ha agafat força. Segons fonts consultades per l'ARA, l'home, d'origen pakistanès, va dir després de l'assalt que havia vist unes imatges per televisió de la guerra de Gaza i que s'havia volgut venjar dels Estats Units atacant un McDonald's, la famosa cadena nord-americana de menjar ràpid.

Aquest dilluns, 11 de març del 2024, farà 20 anys que van explotar deu bombes en quatre trens de Rodalies a Madrid. L'atemptat, perpetrat per un grup jihadista en plena hora punta d'un dijous laborable, va provocar la mort de 192 persones i en va deixar més de 2.000 ferides. Eulogio Paz (Ciudad Real, 1952) va perdre el seu fill Daniel, que en aquell moment tenia 20 anys i era en un dels combois camí de la universitat. Fa vuit anys que Paz va agafar el relleu de la seva exdona Pilar Manjón al capdavant de l'Associació 11-M, que lluita pel benestar de les víctimes, però també per construir un relat dels fets que confronta les teories conspiratives que han envoltat l'11-M.

Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han dut a terme aquest dimarts una operació antijihadista per diferents punts de Catalunya i Espanya. Des de quarts de set del matí s'han fet entrades i escorcolls a Rubí, Martorell, Sant Pere de Ribes i Mèrida, a Extremadura. Segons fonts de la investigació, la previsió era fer cinc detencions i, a hores d’ara, ja se n’han practicat quatre. Els implicats estaven immersos en un procés de radicalització violent i s'estava forjant una cèl·lula. La policia investiga si havien fet moviments per adquirir armes i explosius. Tot i això, encara no haurien marcat cap objectiu concret ni tampoc haurien aconseguit armar-se. De fet, fonts policials descarten que estiguessin planejant un atemptat imminent. Es tractaria d'un grup format, sobretot, per persones provinents de països de l'est d'Europa i el seu suposat líder, un home d'origen txetxè, estava al centre penitenciari de Brians 2 complint una pena de presó per un delicte que no està relacionat amb el jihadisme.

El 2023, gairebé el 20% de tota l’activitat dels Mossos d’Esquadra va estar destinada a prevenir i combatre el terrorisme. El subcap de la Comissaria General d’Informació, l’intendent David Sànchez, explica que hi ha hagut un repunt des de l’inici de la guerra entre Israel i Palestina. Atén a l’ARA per parlar d’això i també per recordar el 17-A, que ell va viure com a cap d’Unitat de Prevenció d’Extremismes Violents.

Després de l'atemptat jihadista de divendres en un institut públic d'Arràs, al nord del país, en què un professor va morir apunyalat, França ha reforçat la seguretat. El govern ha elevat al nivell màxim l'alerta terrorista i ha desplegat 7.000 soldats addicionals. Segons el ministeri de l'Interior francès, els serveis d'intel·ligència no han detectat una amenaça terrorista concreta, però la situació a Israel i Palestina multiplica les possibilitats de nous atemptats. El titular d'Interior, Gérald Darmanin, ha parlat aquest dissabte d'una "atmosfera de jihadisme evident".