Noves proves contra Salomé Pradas per la gestió de la DANA. Almenys dos vídeos incorporats a la causa que instrueix la jutgessa de Catarroja Nuria Ruiz Tobarra, i als quals ha tingut accés l'ARA, demostren que l'exconsellera valenciana de Justícia i Interior sabia des del migdia del dia de la tragèdia que calia controlar el barranc de Poio i el riu Magre. Fins i tot havia expressat la seva preocupació davant de possibles desbordaments. Tot i això, l'òrgan de coordinació d'emergències, el Cecopi, no es convocaria fins a les 17 hores i l'alerta a la ciutadania no s'emetria fins a les 20.11 hores.

El Consell de la Generalitat Valenciana ha aprovat les condecoracions al mèrit policial que concedirà enguany, un grapat de medalles, diplomes i distincions honorífiques que aniran als policies que, se suposa, hagin fet una feina millor, o més destacada, o més heroica, dins l'obligació que tenen de servir els ciutadans, la convivència i el bé comú. Entre els agents que les rebran hi ha els escortes que van acompanyar el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, el passat 29 d'octubre, durant les hores que va estar absent de tot mentre el País Valencià era arrasat per la DANA i morien dues-centes vint-i-vuit persones. També serà distingit el personal de la Generalitat que estava de guàrdia aquell dia. Van fer, segons la mateixa unitat policial que proposa les condecoracions, i segons el govern que les aprova, una feina digna d'aplaudiment i recompensa.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, està a l'ull de l'huracà per la seva gestió de la DANA al País Valencià, amb manifestacions constants, canvis de versió per part seva, i la instrucció d'una jutge de Catarroja que posa en dubte de ple les actuacions del govern valencià –amb la imputació per ara de la consellera responsable d'Emergències, Salomé Pradas. Ara bé, des de l'inici de la seva polèmica gestió també ha rebut diverses amenaces per part de ciutadans i ja ha arribat una primera detenció. Segons ha avançat El Mundo i ha pogut confirmar l'ARA de fonts policials, un home de trenta anys ha estat detingut per amenaces contra Carlos Mazón, que hauria fet a través de l'anonimat.

Intercanvi de favors al País Valencià entre un president acorralat per la desastrosa i dramàtica gestió de la DANA i una ultradreta que ha aprofitat la seva debilitat per introduir el seu radical programa de màxims. Un Carlos Mazón cada cop més aïllat socialment i políticament, de cop aconsegueix salvar els pressupostos gràcies a l'aval i els vots de la ultradreta, que a canvi veu com la criminalització de la immigració i el negacionisme climàtic adquireixen estatus de programa de govern.

Començo per afirmar que Carlos Mazón és un polític acabat i que desitjo que més d’hora que tard acabi declarant davant d'un jutge, pel bé dels valencians i la salut de la democràcia.

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha sortit al pas dels dards que el PP li ha enviat per la gestió de la crisi de la DANA al País Valencià. L'equip de la ministra ha posat dades, aquest dijous, a la resposta del ministeri el dia que va començar la catàstrofe i assegura que "la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va enviar fins a 198 correus a Emergències el dia de la riuada".

Quan els valencians encara no s'han recuperat de la DANA catastròfica que va afectar el territori el 29 d'octubre, amb més de 200 morts, ara n'ha arribat una altra, previsiblement de menys intensitat, però que ha comportat l'alerta vermella al litoral de la demarcació de València pel perill de noves inundacions. Amb el govern valencià assenyalat per la tardança en l'alerta, els canvis de versió constants i amb una multitud que demana la dimissió del president Carlos Mazón, aquest nou temporal s'està gestionant de manera molt diferent. Per començar, el president ja no el minimitza ni qualifica d'exagerada la decisió de la Universitat de València de suspendre l'activitat i per evitar riscos s'ha ajornat el ple d'aquest dijous de les Corts Valencianes. Per avisar del "perill extrem", el govern autonòmic ha enviat dos avisos ES-Alert abans de les 20 hores, mentre que fa quinze dies van trigar en excés a advertir la població fins a les 20.11, quan la situació estava descontrolada i hi havia morts i desapareguts.

Les manifestacions de dissabte al País Valencià van ser massives, com el mal i l'ofensa que els governants del país han infligit a la seva gent. S'ha fet palesa una conclusió dolorosa: el president Mazón i el seu govern literalment van deixar morir desenes de ciutadans valencians per desídia, incompetència i inacció. Després, la resposta d'aquests mateixos governants ha estat carregada de mala fe i mentides, sovint contradictòries entre elles. Ara, després d'una manifestació al centre de València amb cent trenta mil persones al carrer (i altres protestes, igualment multitudinàries, en diferents ciutats valencianes), i després d'haver culpat durant els dies anteriors tot d'organismes estatals de la calamitat de la gestió de la DANA, la resposta de Mazón és assenyalar la ministra Teresa Ribera i publicar tuits dient que el govern de Madrid no li envia camions de desembossament, demanant ajuda a la CEOE i qualsevol absurditat que pugui sortir de la seva imaginació o de la dels seus col·laboradors. I per descomptat, com ja va fer el PP en una altra publicació a les xarxes el mateix dissabte, intentar deslegitimar les manifestacions afirmant que estaven “polititzades” i que eren “de catalanistes”. Ridiculitzar, menystenir i criminalitzar les protestes és una molt vella tàctica del PP.

Mentre les brigades de neteja s’esforcen a eliminar el rastre de fang llançat durant la històrica manifestació per demanar la dimissió del president Carlos Mazón, la Generalitat Valenciana descarta agafar el guant dels manifestants. "De moment" no hi haurà cap dimissió, ha explicat la vicepresidenta del govern. "No podem abandonar les víctimes", ha expressat en roda de premsa Susana Camarero. "No és una opció en aquests moments, no ens podem plantejar res més que la recuperació ni altra cosa que ajudar les persones i que s’obrin els centres sanitaris i les escoles", ha insistit.

Qüestionat políticament, amb una investigació judicial en marxa i amb part de la ciutadania indignada reclamant-li la dimissió. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha sigut el gran protagonista de la multitudinària manifestació que ha omplert aquest dissabte el centre de València. Amb 130.000 ciutadans, la participació a València ha superat totes les expectatives. A elles cal sumar 6.000 a Alacant i 2.000 a Elx, totes les dades segons la Delegació del govern espanyol. A Madrid també hi ha hagut una concentració que ha reunit 300 persones.

La nit del dimarts 29 d'octubre les xarxes anaven plenes de gent demanant ajuda o informant de coneguts o familiars desapareguts per la DANA i reclamant una atenció mediàtica que ajudés a difondre el seu missatge, ja que els grans mitjans estatals, que són els més vistos i seguits al País Valencià, en general i amb notables excepcions, com ara la SER i algun altre mitjà, hi passaven de puntetes. Qui sí que hi era des del primer moment era la televisió autonòmica, À Punt. A primera hora ja estava informant de la situació i fent seguiment de les inundacions a Utiel i Requena i, com bé s'ha recordat aquests dies amb un post que s'ha fet viral de l'entrevista amb la meteoròloga en cap de la cadena, Victoria Rosselló, al migdia des del canal autonòmic es va demanar a la gent directament que no sortís de casa perquè es preveia una riuada que seria grossa. El govern valencià, però, no mira À Punt. Si la manté, i a mínims, és gairebé per imperatiu estatutari, ja que no valora gaire la necessitat d'un ens informatiu autonòmic de proximitat que el seu soci de govern, Vox, reclamava tancar.

El País Valencià tenia activada dimarts l'alerta vermella per pluges intenses i generalitzades, que ja durant la matinada havien estat torrencials en alguns punts del territori. La situació es va anar agreujant al llarg de tot el dia i va obligar a tancar el port de València, a tallar algunes carreteres i també a suspendre les classes en diversos municipis. Ara bé, fins a les vuit del vespre la Generalitat Valenciana no va enviar un primer avís generalitzat a la ciutadania per informar de "manera preventiva" la gent i demanar que s'evités "qualsevol desplaçament en carretera". L'alerta va arribar als mòbils quan la situació ja era molt greu, amb conductors de vehicles atrapats a la carretera.

Que el president de la Generalitat Valenciana vingui a Barcelona sense trobar-se amb el president de la Generalitat de Catalunya ja no és cap sorpresa. Així ho ha fet Carlos Mazón aquest dimecres per segona vegada aquest any, després que al març visités Foment del Treball. Ha aterrat al Principat per assistir a un col·loqui de l'elitista Círculo Ecuestre, després de quatre hores a l'Euromed, rebatejat per ell com a "Eurolent", quan també ha criticat "la vergonya de les infraestructures radials". I és que ha vingut a "incentivar les relacions de germanor entre el poble català i el valencià", sense dir res en valencià –o català– més enllà d'algun joc de paraules i la bona vesprada que ha desitjat al "reputat" cercle.

"A les societats de normalitat democràtica, els governs s'alternen, però la cultura no. La cultura és l'ànima d'un país", ha reivindicat aquest dimarts l'escriptor valencià Ferran Torrent durant el lliurament a Alacant del Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana i de les Distincions al Mèrit Cultural que s'atorguen amb motiu de la celebració del Nou d'Octubre. Torrent, que s'ha mostrat "sincerament agraït pel guardó" i ha assegurat que no l'"esperava", ha aprofitat el seu parlament per reclamar que als autors se'ls valori per la seva qualitat i "no per apriorismes ideològics".

Compromís ha denunciat l"’ús privatiu, privilegiat i injustificat" que ha fet el president de l'empresa Ribera, Alberto de Rosa, de l’Hospital Universitari del Vinalopó, centre públic gestionat per aquesta companyia. “Som davant un ús fraudulent dels recursos públics durant l'atenció prestada al president de Ribera Salud, grup que manté la gestió privatitzada del centre tot i ser de titularitat pública”, ha exposat el diputat valencianista, Carles Esteve, aquest dijous a les Corts durant la sessió de control al Consell.

Només sis mesos després d'aquell 13 de juny del 2023 en què el Partit Popular i Vox van anunciar un acord exprés de govern al País Valencià, el binomi ultraconservador ja ha deixat una bona mostra de les polítiques que pretén aplicar durant els pròxims quatre anys. El balanç del primer semestre destaca per una especial diligència a prendre mesures en l'àmbit lingüístic i cultural, mentre que l'executiu s'ha manifestat més prudent i continuista en sectors com l'econòmic o en la regulació de l'administració, on encara no ha mostrat totes les cartes malgrat l'adopció ja d'algunes mesures.

Diversos centenars de persones s'han concentrat aquest dimarts a la tarda a les portes del Centre del Carme de Cultura Contemporània de València (CCCC) per protestar pel cessament del director gerent de l'espai durant els últims set anys, José Luis Pérez Pont.

El govern valencià del Partit Popular i Vox ha destituït aquest dijous el fins ara subsecretari de la conselleria de Justícia, Luis Manuel Martín Domínguez, al saber que el ja ex alt càrrec de Vox va ser condemnat per violència masclista el 2011. La decisió l'ha comunicada la consellera de Justícia i Interior, Elisa Núñez -també nomenada per Vox-, que ha comparegut acompanyada de la portaveu del Consell, Ruth Merino, per informar del cessament, que s'ha acordat després de la celebració d'un ple extraordinari convocat aquesta mateixa tarda. Núñez i Merino han rebutjat donar detalls de la condemna de Martín Domínguez per tractar-se d'un afer "prou personal i "per la discreció a què obliga el càrrec". En aquesta mateixa línia, també han apel·lat “al dret a la intimitat” del seu excompany de govern per no revelar els detalls de la sentència condemnatòria. 

"Exigim que la llengua valenciana tingui el mateix estatus d'oficialitat que la resta de llengües cooficials de l'Estat. Sense xantatges, ni costos innecessaris per als espanyols". Aquesta ha estat la petició més rellevant de la declaració institucional que el govern valencià de PP i Vox ha aprovat aquest dimarts. Es tracta d'un acord que el Consell ja va anunciar el 18 d'agost, però que s'ha fet públic avui amb motiu de la represa de l'activitat de l'executiu després de les vacances d'agost.

Deixar d'utilitzar el valencià i fer en castellà totes les comunicacions als comptes oficials d'X (abans Twitter) de les conselleries que dirigeix Vox. Aquesta ha estat la resposta del partit ultradretà a la directriu del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, que dilluns va garantir que la normativa que tota la Generalitat Valenciana usarà en les seves publicacions serà la que estableix l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). La institució "té l'autoritat acadèmica i científica" i, en conseqüència, "l'administració valenciana, en els seus comunicats oficials, s'expressa amb les normes de l'Acadèmia”, va assenyalar Mazón.