Doctor, què li passa a Barcelona? Jordi Amat, que no és doctor però fa bons diagnòstics, busca respostes al sentiment de pèrdua que fa anys que s'ha instal·lat a la ciutat i que va agafant dimensions de revolta. Pèrdua del dret a l'habitatge, pèrdua d'identitat i vitalitat cívica, pèrdua de projecte col·lectiu, en definitiva, pèrdua democràtica. Ho fa a l'assaig Les batalles de Barcelona (Edicions 62), un recorregut personal a través dels imaginaris culturals –literatura, cinema, música...– pels últims cinquanta anys. En la presentació del llibre en societat a l'Acadèmia de Bones Lletres, institució que li ha concedit el seu premi d'assaig humanístic, l'han apadrinat aquest dijous l'historiador Borja de Riquer i el filòsof Josep Ramoneda.

L'atac de falsa bandera contra els germans Maragall destapat per l'ARA ha sigut un dels temes de debat principals en la campanya per presidir ERC. Dues candidatures, la d'Oriol Junqueras i la de Foc Nou, han exigit una investigació a fons de l'estructura B del partit, la responsable dels cartells i de multitud d'accions de contracampanya protagonitzades en els últims anys. Aquest dimarts Junqueras ha afegit concreció a la seva proposta anunciant que la "comissió de la veritat", que s'hauria d'encarregar d'investigar-ho tot plegat, estarà integrada per l'exdiputat Joan Tardà, l'exconseller de Justícia Carles Mundó i l'advocada Marta Bolinches. "Són noms de prestigi que poden contribuir a buscar la veritat i fer-la emergir", ha dit. Sempre que ell torni a ser president, esclar. Dissabte 14 de desembre la militància del partit decidirà en segona volta qui serà el nou president d'Esquerra: Oriol Junqueras o Xavier Godàs.

L'ARA ha revelat que Esquerra va mantenir l'estructura paral·lela per fer contracampanya després de l'escàndol dels cartells contra els Maragall –que van sortir de les seves files– canviant l'empresa que feia els pagaments. Els resultats de la investigació del diari estan ocasionant un terrabastall polític a la formació, que ja està submergida en una crisi interna i de reputació des de l'esfondrament electoral del 12-M i ara en disputa pel lideratge. Com ja va passar quan l'ARA va revelar l'autoria dels cartells com un atac de falsa bandera, aquest diumenge al vespre i dilluns mateix s'estan encadenant reaccions dels diferents sectors dels republicans. Tot i els matisos entre cadascun d'ells, tots s'encomanen a la "urgència" per abordar les responsabilitats sobre l'escàndol.

Arran de l'escàndol dels cartells contra els Maragall destapat per l'ARA, Esquerra va obrir una investigació interna per intentar dirimir-ne responsabilitats. El 12 de juliol, l'executiva va aprovar l'obertura de quatre expedients a l'exviceconseller d'Estratègia i Comunicació del Govern, Sergi Sabrià; l'exvicesecretari de Comunicació del partit, Marc Colomer; l'exdirector de comunicació, Tolo Moya, i el militant de l'Anoia que va encarregar els cartells. Dos mesos després, el partit encara no ha tancat una investigació en la qual un dels expedientats (Moya) es juga l'expulsió del partit i un altre (el militant de l'Anoia) la suspensió de militància durant dos anys. A Sabrià i Colomer, tot i tenir el rol dirigent en l'estructura B del partit, se'ls haurien obert dos expedients lleus que comporten un advertiment. En tot cas, diverses fonts consultades per l'ARA apunten que algun dels quatre podria haver-se donat de baixa com a militant. Les fonts apunten directament a Sabrià que, consultat per l'ARA, ha rebutjat donar explicacions sobre la seva militància. Què implicaria això? El partit arxivaria el seu expedient i no prosseguiria la investigació, segons explica Esquerra. En tot cas, el partit no confirma la seva baixa com a militant ni tampoc si l'expedient segueix en marxa.

"No hi ha estructures paral·leles. Les campanyes d'activisme, ERC les fa des de l'àmbit de la direcció", deia Marta Rovira poc després que l’ARA destapés que els cartells denigrants contra els germans Maragall havien sortit de les files d’Esquerra i que això s’havia orquestrat a través d’una estructura a l’ombra. Ara, El matí de Catalunya Ràdio ha revelat que la secretària general dels republicans no només coneixia l’existència de l'anomenada B, sinó que, a més, va demanar activar-la el gener del 2024, gairebé un any després de l'afer dels cartells i quan ja sabia que havien sortit des d'aquesta estructura. Aquesta tarda Rovira s'ha defensat a través d'una carta pública: "Des de la presidència [del partit], es considerava que érem tous i molta gent ens demanava que ens defenséssim més («Som massa tous, també hem de trencar cames»)", ha declarat, relacionant Oriol Junqueras –llavors president de la formació– amb la B i justificant-ne l'existència per l'encàrrec de la cúpula de "professionalitzar" l'organització.

Ernest Maragall es dona de baixa d'ERC pel cas dels cartells d'Ernest Maragall. "No puc romandre callat davant de tot això i encara menys que algú confongui silenci amb conformitat o complicitat", ha afirmat en roda de premsa aquesta tarda. L'exregidor a l'Ajuntament de Barcelona ha assegurat que encara "segueixen oberts aspectes significatius pendents d'aclariment definitiu" sobre el cas i que, per tant, ha decidit marxar del partit. Fa pocs mesos que va deixar l'acta de regidor i Maragall no tenia cap responsabilitat al partit. "Qui ho va saber des del primer moment? Fos qui fos, per haver-ho pensat o validat o escapat del seu control, no va donar la cara ni assumir les responsabilitats quan tocava fer-ho", ha afegit l'exregidor a l'Ajuntament de Barcelona, que ha comparegut en roda de premsa sol, només amb l'entorn de la seva confiança i sense cap membre de la direcció d'ERC a la sala; només al principi hi havia el president del consell nacional i del grup d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové. En canvi, el dia que va dimitir Sergi Sabrià arran d'aquest cas, Maragall era a la sala de premsa al costat de dirigents del partit.

Per molta controvèrsia que generi dins les files republicanes, la direcció d’ERC està negociant amb el PSC amb la voluntat d’arribar a un acord. És de lògica bàsica pensar que, si no, no s’haurien iniciat els contactes ni s’haurien posat condicions. De fet, fonts de les dues parts expliquen que han anat avançant i els més optimistes fins i tot parlen d’un preacord abans d’acabar la setmana que ve.

Esquerra continua al centre de les notícies i atraient tots els focus. Pels cartells i per la investidura. Ahir al matí sentíem els àudios on responsables de comunicació del partit decidien com pararien l’escàndol dels cartells dels germans Maragall quan se sabés que els havien encarregat des de dins del partit, i al cap de poques hores, a la tarda, nou capítol de la crisi oberta en directe:

Esquerra ha decidit acomiadar aquest dimecres l'exdirector de comunicació del partit, Tolo Moya, com a assessor de la Diputació de Barcelona pels àudios sobre els cartells de Maragall, publicats per l'ARA i RAC1. Fonts del partit afirmen que presentaran una demanda contra ell per la "filtració d'informació confidencial de manera esbiaixada als mitjans de comunicació". "Els àudios són una reunió privada, gravada i filtrada per Moya sense avisar", diuen aquestes fonts oficials de la formació. Per contra, defensen que la trobada, que va servir per planejar com encobrir l'atac de falsa bandera, era una reunió per afrontar "l'error" i "demanar perdó" a Maragall.

ERC ha demanat perdó als Maragall pels cartells que es van publicar contra ells ara fa un any i que l’ARA ha demostrat que van sortir de dins del partit i ha tancat la investigació interna en una setmana expedientant quatre militants. Els republicans han esquivat, però, les explicacions pel que fa a la B, l’estructura paral·lela que ha anat funcionant a l’ombra dels responsables de comunicació per fer contracampanya i que també l’ARA va destapar ara fa dues setmanes. Una estructura de la qual no només van sortir els cartells contra l’Alzheimer, sinó que ha anat cobrant de forma regular a través d’una empresa afí, Relevance, sense haver de justificar mai una factura, tal com ha pogut comprovar aquest diari.

Esquerra va obrir una investigació interna arran del cas dels cartells dels Maragall que va destapar l'ARA i aquest divendres ha aprovat les primeres mesures per dirimir responsabilitats. En un comunicat, el partit ha explicat que ha obert quatre expedients disciplinaris: un de molt greu, un de greu i dos de lleus. Ara bé, la formació no ha volgut detallar els noms de cada expedientat ni qui s'endú cada sanció. Però, tal com ha explicat l'ARA, hi havia quatre persones implicades en el cas que són els que han estat expedientats: el militant de l'Anoia que va encarregar els cartells; el llavors director de comunicació, Tolo Moya; l'exvicesecretari de Comunicació, Marc Colomer, i l'exviceconseller d'Estratègia i Comunicació, Sergi Sabrià. Tots quatre han declarat aquesta setmana davant de Xavier Mombiela, que ha elaborat l'informe que han aprovat aquest divendres l'executiva i el consell nacional.

Oriol Junqueras ha optat per no parlar del cas dels cartells contra els Maragall –destapat per l'ARA– ni respondre els atacs frontals que va rebre del també republicà Sergi Sabrià en l'anunci de la seva dimissió, encomanant-se encara a la prudència i per acabar de pair les informacions. I això que tenia una ocasió d'or per fer-ho: un acte aquest dissabte al migdia amb militants i simpatitzants a Montcada i Reixac, amb una passejada i una conversa en una cafeteria inclosa, promogut per l'exdiputat Joan Josep Nuet –en el si de l'aposta de visitar tots els racons del país i de la militància del seu partit–. Malgrat la presència de nombrosos periodistes, Junqueras ha declinat parlar de l'assumpte ara per ara.

L'exclusiva del diari ARA que els cartells contra els Maragall van sortir de les mateixes files d'ERC i que el partit tenia una estructura paral·lela per fer campanya bruta ha provocat reaccions i dimissions, com la del viceconseller del Govern Sergi Sabrià –que coordinava el grup paral·lel–. Ara La Vanguardia ha accedit a l'informe policial que va investigar l'afer dels cartells, que va quedar arxivat. Segons les conclusions que desgrana, la formació hauria pagat 50.000 euros als tres joves que van executar l'encartellament per obtenir el seu silenci, cosa que els republicans han negat a través d'un comunicat.

Sergi Sabrià ha decidit plegar arran dels cartells contra els Maragall i l’estructura B d’Esquerra dedicada a fer contracampanyes. “No marxo perquè sigui culpable de res. És la millor aportació que puc fer a un projecte col·lectiu que s’està esberlant”, ha exposat aquest dijous en una compareixença a la seu del partit, visiblement emocionat i acompanyat per dirigents de màxim nivell que l’han acomiadat amb un llarg aplaudiment, com la vicepresidenta, Laura Vilagrà; la consellera Natàlia Mas, el mateix Ernest Maragall o la secretària general adjunta, Marta Vilalta.

La independència de Catalunya no serà possible sense la immigració. Hi ha un creuament sociopolític que em permeto simbolitzar en un creuament semàntic: immigradència i indepegració.

Vergonya aliena. Quin nyap! Colau vota Collboni, es queda a l’oposició i dona la clau de la investidura al PP... en defensa d’un pacte d’esquerres! Jugada mestra. Esperpèntic. No hi ha qui ho entengui. "Que us bombin!", ha acabat desfogant-se un Trias enfadat amb raó. "Un espectacle indigne", ha dit Maragall. El seny dialogant dels dos vells líders del catalanisme conservador i del catalanisme republicà una vegada més ha quedat aparcat per la confluència de la fam de poder socialista, l’obsessió antiindependentista del PP i l’esquerranisme dogmàtic dels comuns. Un trio a la contra que ha servit per evitar el govern Junts-ERC però que no suma per governar. Barcelona, a la deriva. Una vegada més, els perdedors no han sabut perdre.

El primer debat dels alcaldables de Barcelona, organitzat per la patronal Pimec, ha donat pistes rellevants sobre com serà la batalla electoral de la capital catalana. Amb quatre candidats amb possibilitats (Colau, Trias, Collboni i Maragall) i un cinquè (Sirera) que aspira a treure el cap, la cursa es presenta emocionant i plural. Però alhora també pot resultar poc útil, o directament contraproduent. Hi ha, com a mínim, tres esculls a superar.

Començant per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i seguint pels líders dels grups municipals, ahir va ser dia de solidaritat amb Pasqual Maragall i de condemna unànime a la campanya anònima que ha encartellat uns quants espais de la ciutat amb missatges ofensius contra qui va ser alcalde i president de la Generalitat. "No permetrem que l’odi enfangui el debat polític", va expressar Colau a través de Telegram. L’alcaldessa va ordenar a primera hora d’ahir retirar tots els cartells que quedessin a la ciutat en què Pasqual Maragall i el seu germà i candidat d’ERC a l’alcaldia, Ernest, comparteixen protagonisme amb el missatge "Fora l’Alzheimer de Barcelona".

El ple de Barcelona d'aquest divendres ha tingut dos noms propis destacats: el del regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, i el del responsable polític de la neteja, Eloi Badia. L'oposició en bloc ha suspès l'actuació del govern en tot el que fa referència al districte més delicat de la ciutat, amb problemàtiques com la inseguretat o el tràfic de drogues. I també li ha retret que els carrers continuïn bruts, tot i que l'anunciada nova contracta de la neteja, que havia de ser la panacea, ja fa mesos que està en marxa. No hi ha hagut matisos en els posicionaments. ERC, que és qui sol moderar el to davant dels embats dels grups de la dreta contra problemàtiques com la seguretat, ha sigut, per contra, qui ha portat a debat la reprovació a la regidoria de Ciutat Vella.

Es prodiga ben poc en públic d'ençà que ell mateix va fer esclatar, el 25 de juliol de l'any passat, el cas de la fortuna que havia mantingut oculta a l'estranger. Però aquest dimecres Jordi Pujol s'ha deixat veure per segona vegada en un acte institucional des de la seva confessió, el passat 25 de juliol. De fet, és el departament de Cultura de la Generalitat qui l'ha convidat a la cerimònia de reconeixement als donants i dipositants de fons documentals a l'Arxiu Nacional de Catalunya entre 2005 i 2015, un acte emmarcat en la commemoració del 35è aniversari de l'Arxiu.