Alberto Núñez Feijóo s'agafa als bons resultats del PP a Castella i Lleó per intentar collar Vox. En una entrevista aquest dimarts a EsRadio, el líder popular ha cridat l'extrema dreta a abandonar la "miopia política" i "llegir bé" les urnes. Feijóo ha acusat els de Santiago Abascal d'estar fent un "plantejament d'adolescent" de les negociacions amb els populars a Extremadura, l'Aragó i a Castella i Lleó i els ha exigit tancar ja un pacte. "Si el PP té el doble de vots que tu i, en alguna comunitat, el triple, és antidemocràtic impossibilitar que aquest partit governi", ha arribat a dir.

Escric aquest article perquè penso que estem entrant en unes setmanes o segurament uns mesos que, a causa de la situació política que s’està vivint tant a Espanya com a Catalunya, podrien ser una oportunitat per reorientar els problemes pendents entre l'una i l’altra. Però l’escric també perquè crec que s’estan produint més dificultats de les raonables i que no són només conseqüència de les lògiques i evidents diferències d’opinió i d’objectius, sinó també de certes confusions sobre el contingut de les paraules amb què s’expressen aquests objectius. Explicaré de manera simple on em situo jo, i desitjaria que l’explicació pogués ajudar a aclarir algunes de les confusions. No sé pas si en sabré prou...

Uns consideraran que és la grandesa –i d’altres la misèria– de la democràcia: l’endemà de les eleccions, qui haurà estat el principal adversari electoral passarà a ser amb qui caldrà posar-se d’acord per fer govern. La lògica de les campanyes electorals és clara. Cada oferta ha de fer un esforç per accentuar les diferències, per marginals que siguin, amb els competidors amb qui es fa frontera, sigui ideològica o nacional. Però si, com és el cas d’ara, no és previsible cap majoria absoluta, és una obvietat que per pactar caldrà tornar a obrir les fronteres tan gelosament tancades.

Primer, estat de les negociacions PSOE-Junts a Brussel·les. Les dues parts continuen volent l’acord, però Junts vol assegurar les condicions i els objectius del pacte abans de tancar res: Puigdemont volia un “compromís històric”, més que no pas l’amnistia com a resultat únic.

La pressió de la ultradreta als carrers contra els pactes del PSOE amb els independentistes va en augment. A la manifestació d’aquest dilluns davant la seu dels socialistes a Madrid, al carrer Ferraz, hi ha hagut càrregues policials, pilotes de goma, gasos lacrimògens i tres detinguts, després d’un cap de setmana ja amb mobilitzacions sense convocatòria oficial i on s’han vist tòtems de la dreta com l’exministra del PP Esperanza Aguirre. Aquest dilluns al vespre a Ferraz s'hi han aplegat unes 3.800 persones, segons xifres de la Delegació del govern espanyol.

Des de l’inici de la legislatura a Catalunya, ERC ha defensat amb dents i ungles la taula de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol davant les crítiques de Junts i la CUP. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, l’exhibeix com l’espai on ha aconseguit fer seure l’estat espanyol i que aquest reconegui el conflicte polític a Catalunya. Ara, després d'un període d'hibernació, la taula de diàleg reviu gràcies al pacte d'investidura amb Pedro Sánchez, però també es triplica: ERC i el PSOE no només es veuran les cares a la negociació entre governs, sinó també en un espai nou com la que tindrà Junts amb els socialistes.

Des de repetir eleccions fins a reeditar una fórmula dels anys vuitanta: són alguns dels escenaris que, a proposta de l’ARA, plantegen quatre opinadors arran del bloqueig després del 14 de febrer.

Avui, a les pàgines de política, expliquem que ahir hi va haver un intent de desencallar la situació de bloqueig i evitar unes noves eleccions. Convocats per la CUP –ara mediadora entre els socis de govern–, els tres partits independentistes es van reunir al Parlament. I com va anar?

Superat l'ultimàtum que ERC va posar a JxCat per arribar a un pacte sense que hi hagués conseqüències, els dos partits segueixen negociant sense tancar el gruix de carpetes més importants. Aquest dimarts al Parlament l'equip principal de negociació, amb la presència també del vicepresident, Pere Aragonès –com en les dues últimes reunions a Lledoners–, ha abordat l'estructura del Govern. Junts ha respost a la proposta dels republicans i ara Esquerra l'haurà de valorar. Demà dimecres es tornaran a reunir els equips negociadors –els sectorials al matí i els principals a la tarda–, però de portes endins els dos partits ja han assumit que la negociació està abocada al límit.

Junts sacseja les negociacions amb ERC i avisa que, si els republicans prefereixen governar amb la CUP i els comuns, els de Carles Puigdemont no seran un obstacle: "Nosaltres els votarem si és això el que trien", en paraules del secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, en una entrevista a La Vanguardia. És a dir, s'obren a facilitar la investidura de Pere Aragonès i passar a l'oposició. Fonts de Junts apunten que plantejar-se aquesta possibilitat és una reacció directa a les últimes declaracions d'ERC en el sentit que el pacte amb la CUP "no es toca". D'aquesta manera el van protegir els diputats republicans Sergi Sabrià i Marta Vilalta en declaracions a Efe i Europa Press, i la seva contundència ha creat malestar a les files del partit de Carles Puigdemont. La vicepresidenta de Junts, Elsa Artadi, afirma en una entrevista a l'ARA que l'acord de la CUP i ERC no els "interpel·la". Defineix com a "nuclears" per al seu partit elements com la col·laboració público-privada, quan en el pacte dels republicans amb els antisistema s'aposta pel pas d'escoles concertades a públiques o per crear una energètica pública. Aquest diumenge Vilalta ha insistit en el fet que l'acord amb els cupaires és intocable: "La CUP no ha de témer res, és un acord i els acords es compleixen".

Elsa Artadi atén l’ARA per videoconferència. Un contacte estret amb un positiu de covid-19 l’obliga a estar-se a casa, des d’on participa en les negociacions entre ERC i JxCat per la investidura.

Pressió de la CUP a JxCat i ERC en plenes negociacions per formar Govern. Les converses entre els tres partits independentistes continuen obertes, però els cupaires volen concrecions. Demanen saber fins a quin punt els republicans i el partit de Carles Puigdemont estan disposats a acceptar les propostes que els anticapitalistes els han posat sobre la taula en matèria social i també nacional abans de decidir el sentit del seu vot. De fet, no tanquen la porta a formar part de l'executiu –una opció que a hores d'ara apunten que és difícil–. Les mesures passen, bàsicament, per fixar un full de ruta compartit que serveixi per tornar a exercir el dret a l'autodeterminació i per canviar l'actual model econòmic per respondre a la crisi. De moment, segons han explicat les diputades Dolors Sabater, Laia Estrada i el diputat Carles Riera en una conferència política a Barcelona, no han rebut cap resposta prou concreta ni d'ERC ni de JxCat. Per això, Sabater els ha demanat un "esforç" per "estar a l'altura" i no mirar "què necessiten els partits, sinó el país". "Tenim pressa", ha afegit.

Quan algú planteja com a dicotomia el que ofereix més de dues sortides possibles, comet la fal·làcia lògica del fals dilema. Diria que la política catalana està atrapada en un seguit de falsos dilemes que impedeixen avançar.

El govern afganès ha començat aquest dissabte a Doha, la capital de Qatar, unes històriques negociacions de pau amb els talibans amb l'objectiu de posar fi a 40 anys de guerra al país. És la primera vegada que l'executiu de Kabul i els fonamentalistes s’asseuen a dialogar. Fins ara els talibans s'hi havien negat perquè consideren el govern de l'Afganistan una simple "titella" dels Estats Units. La seva percepció no ha canviat, però el 29 de febrer passat van signar un acord de pau amb Washington, segons el qual es comprometien a iniciar negociacions amb el govern afganès.

No se l’ha sentit als micròfons i amb prou feines ha aparegut a les fotografies, però Carolina Darias (Las Palmas de Gran Canaria, 1965) ha estat aquesta setmana l’escudera de Pedro Sánchez en les reunions a Catalunya per encetar la nova etapa de diàleg. La primera ministra canària de la història és la nova titular de Política Territorial i Funció Pública, l’àrea que portava Meritxell Batet quan el 2018 va pilotar (oficialment) les converses amb la Generalitat que van portar a la cimera del Palau de Pedralbes.

(D'esquerra a dreta)

Mentre el PSOE i Unides Podem continuen buscant els suports necessaris perquè la investidura del líder socialista, Pedro Sánchez, tiri endavant, les dues formacions també negocien de manera paral·lela la distribució dels ministeris d’un futur govern de coalició. I en aquest trencaclosques, els comuns volen optar, almenys, a dirigir un ministeri. Ara per ara, la cartera d’Universitats és la que podria liderar el partit d’Ada Colau, però fonts consultades admeten que el repartiment de ministeris encara no és definitiu i tot plegat podria canviar.