Política 03/04/2021

Elsa Artadi: “L’acord que hagi fet Esquerra amb la CUP no ens interpel·la”

7 min
Disponible en:

BarcelonaElsa Artadi atén l’ARA per videoconferència. Un contacte estret amb un positiu de covid-19 l’obliga a estar-se a casa, des d’on participa en les negociacions entre ERC i JxCat per la investidura.

Estan negociant aquests dies?

— Estem tenint reunions i estem intercanviant impressions i documents. Estem avançant, fent feina.

Què els separa ara mateix?

— No és que hi hagi problemes concrets i que no ens en sortim, és que falta feina per fer. En aquests moments no tenim tancat el pla de govern ni com ha de ser l’estructura d’aquest govern. JxCat no vol investir Pere Aragonès i que a partir de l’endemà tot sigui inestabilitat.

¿Amb sis setmanes no n’han tingut prou?

— Estem dins de la normalitat del que es triga en els governs europeus. El que no ens podem permetre és tenir un govern que neixi feble i repetir errors de la legislatura passada.

Des d’ERC s’ha dit que els estan fent pagar factures del passat i que dues investidures fallides tenen un punt d’humiliació.

— Nosaltres vam recomanar que si no hi havia acord no anéssim a una investidura fallida. Potser el primer debat tenia sentit perquè Aragonès no està participant a les negociacions i potser de tant en tant estaria bé poder-lo escoltar o intercanviar directament amb ell impressions. Però no té sentit anar a un segon debat que saps que serà fallit perquè això genera més desconcert que una altra cosa. Ha sigut la decisió d’ERC.

Sergi Sabrià ha dit que l’acord amb la CUP no es toca. ¿Hi ha algun punt que sigui incompatible amb els vots de Junts?

— A nosaltres ens interpel·len els acords que nosaltres fem. L’acord que hagi fet ERC amb la CUP o amb qui sigui no ens interpel·la. No té sentit pensar que podem anar a governar conjuntament i que una de les parts faci acords bilaterals amb tercers. Hi ha elements que són nuclears en la nostra política i que tenen a veure amb la col·laboració publico-privada, que tenen a veure amb el rol del Tercer Sector, que evidentment els defensarem. No podrem ser en un govern en el qual no es defensin.

Eulàlia Reguant va dir: “La renda universal no es toca”. ¿Vostès estan disposats a assumir-la?

— Volem veure què es farà i què no es farà. Però insisteixo, no crec que ens toqui entrar ara a discutir cada un dels punts d’un acord que nosaltres no hem signat.

I què passa si després del seu acord la CUP retira la seva confiança i no dona els vots a la investidura?

— Hi ha una part de la feina que s’haurà de fer a tres. Però podeu comprendre que un acord en el qual vam demanar participar i no se’ns va deixar fer-ho no ens el podem fer nostre.

ERC ha avisat també que no està disposada a supeditar l’estratègia al Congrés a l’acord per fer govern.

— Ens sembla imprescindible que hi hagi una coherència de 360 graus sobre què fa l’independentisme polític en el camí cap a la independència. Entenem que les polítiques sectorials han de quedar a fora, però en el que és l’estratègia independentista no té sentit que cada un dels grups vagi per la seva banda a Madrid. Si decidim que davant la possibilitat d’investir o apuntalar un govern com el de Pedro Sánchez cadascú pot fer el que vulgui, aleshores no té sentit estar parlant que volem una estratègia compartida de l’independentisme. O hi ha una estratègia compartida en tots els àmbits o no ens en sortirem. A la unitat no hi pots apel·lar per investir Pere Aragonès però després tota la resta dels elements quedin a fora.

¿El suport a uns eventuals pressupostos de Pedro Sánchez és una qüestió nacional o sectorial?

— Per a nosaltres és nacional perquè és el que dona recorregut a la legislatura de Pedro Sánchez.

¿I això és una condició sine qua nonper pactar i per donar els vots a la investidura de Pere Aragonès?

— Crec que és de lògica que si el conflicte el tenim entre Catalunya i l’estat espanyol, la relació entre els partits catalans i el govern espanyol ha de també tenir una coherència.

Què pot fer el Consell per la República que no pugui fer el Govern?

— Nosaltres hem parlat sempre de la bifurcació en el sentit que hi ha una part més de gestió i una altra que és l’estratègia independentista. Aquí entenem que cal travar una estratègia compartida que ara mateix no tenim, i aquesta és la feina que es pot fer des del Consell, que a més a més es pot fer des d’uns òrgans i unes entitats que estan fora de l’abast de la repressió espanyola.

Però el Parlament l’escollim els ciutadans, el Consell per la República no. ¿No li correspon al Govern la màxima decisió també en l’estratègia del Procés?

— Hi ha molts més actors clau en el Procés que no només aquells que decideixin formar govern. El que no tindria sentit és que des del Consell per la República es decidís quines polítiques d’habitatge s’han de fer. Però creiem que hi ha d’haver un espai de debat per realment tenir unes estratègies compartides de com seguim avançant en el projecte de la independència. Trobem que la millor manera de fer-ho és des del consens i no només des de la realitat de qui ha decidit entrar en un govern i qui no.

Elsa Artadi i Carles Puigdemont en una imatge d'arxiu

¿Tindríem un president de la Generalitat tutelat per un expresident a l’exili?

— En absolut. Uns han de fer una tasca i uns altres n’han de fer una altra. Cadascú té unes tasques a fer i el que s’ha de fer és coordinar-se.

¿Això no és tant com limitar les funcions del president?

— En absolut. El president de la Generalitat té totes les seves facultats intactes. Té tot el reconeixement i la legitimitat per fer totes les tasques que ha de fer dins del marc de la seva institució. Només faltaria.

Imagini’s que el Consell per la República considera que no convé reunir la taula de diàleg a Madrid però el president de la Generalitat sí que ho vol. Quina opinió preval?

— La taula de diàleg de Madrid no és una taula de partits, és una taula que ha de representar l’independentisme en la defensa de l’autodeterminació i de l’amnistia i, per tant, ha de representar el consens de l’independentisme. A nosaltres ens sembla que li dona molta més força que l’independentisme hi pugui anar avalat. Ningú limita res, però creiem que la coordinació de totes les forces independentistes és un valor, i que, per tant, es tracta d’abandonar actituds partidistes i posar-los en pro de la unitat.

És a dir, que el Procés tindrà dos líders: Aragonès i Puigdemont.

— Jo no he parlat mai del president Puigdemont. He dit que hi ha d’haver una direcció estratègica on hi hagi els principals actors independentistes i que des d’aquí és on hem de travar una unitat amb el mateix pes de tots els actors. Però no hem dit que hi hagi ningú que tuteli ningú, ni ningú per sobre de ningú.

¿I tot això és compatible amb un lideratge sense substitucions ni tuteles de Pere Aragonès?

— És que ningú desitja tutelar Pere Aragonès. No entenem d’on venen aquestes expressions.

¿Aquesta taula de diàleg només ha de servir per parlar de la convocatòria d’un referèndum sobre la independència? Què passa si el PSOE posa sobre la taula una reforma del finançament o de l’Estatut?

— El que no farem és generar un instrument nou per fer tasques que han de fer instruments que ja existeixen, com pot ser la Comissió Bilateral. Quan es van fer les primeres aproximacions a Pedralbes, es va perimetrar que en aquest espai hi anava la resolució del conflicte polític per vies democràtiques i amb seguretat jurídica. I no ens hem mogut d’aquí. Si realment volem passar d’un diàleg incipient a un procés de negociació real ens ho hem de prendre seriosament i hem de posar-hi les condicions perquè això sigui així. Però un procés de negociació real no és parlar del model de finançament, perquè el conflicte no el tenim en el model de finançament.

Diversos ministres del govern espanyol no paren de dir que no negociaran mai un referèndum.

— Aquesta és la voluntat que ja estem veient del govern més progressista de la història per solucionar el conflicte polític. Hi ha moments que sembla que Pedro Sánchez té una necessitat política de fer veure que vol resoldre el conflicte i després a la realitat no hi són mai. De fet, a nosaltres ens inquieta també el fet que Pablo Iglesias hagi sortit d’aquest govern.

¿Això afebleix les possibilitats de l’èxit del diàleg?

— Sense haver aconseguit fer grans avenços, sí que segurament ha sigut la persona més valenta a l’hora de parlar fins ara. Que ell plegui com a vicepresident veurem quin pes acaba tenint. Però nosaltres per al diàleg hi som. Hem de veure si a l’altra banda hi són o han decidit que abandonen qualsevol esperança d’aquesta resolució dialogada i negociada.

Tornant a la negociació a Catalunya, JxCat quines carteres vol?

— Ni tan sols hem entrat a parlar de quina ha de ser l’estructura de govern i, per tant, no podem definir quines carteres volem d’una estructura de govern que no sabem quina serà.

¿Els fons europeus els ha de gestionar la vicepresidència econòmica del govern?

— Fins ara s’han gestionat des d’Economia.

¿Vostè serà la pròxima vicepresidenta econòmica del govern?

— Jo ara mateix soc de l’equip negociador que intenta que tinguem un acord de legislatura. A banda d’això estic dedicada a la meva feina de regidora a l’Ajuntament de Barcelona.

¿Això arribarà a bon port el 14 d’abril o el 23 d’abril?

— Això arribarà a bon port el dia que tinguem un bon acord, que desitjaríem que fos ràpid, evidentment. A ningú li agrada estar tot el dia pendent de les negociacions.

¿Pot almenys afirmar que no hi haurà repetició electoral a Catalunya?

— El nostre secretari general va dir que no especularíem amb una repetició electoral. El que estem buscant precisament per responsabilitat és estabilitat i un govern fort. Crec que en la legislatura passada en molts moments no ens vam agradar tots plegats. El que estem fent és intentant evitar això amb un acord que sigui estable. Quan sigui possible, ens hi afegirem. Si no és possible, no ens hi podem afegir.

stats