Els mercats ja reaccionen a l'anunci de l'alto el foc entre els EUA i l'Iran, que inclou la reobertura de l'estret d'Ormuz, per on circula el 20% del petroli i del gas natural que es consumeix al món. Les principals borses de l'Àsia han guiat la tendència en verd d'aquest dimecres, una tendència que després han continuat les europees, a primera hora de la tarda l'Ibex-35 pujava més d'un 4% superant els 18.200 punts.

Fa temps, en un altre mitjà i un altre format, em preguntava com podia ser que el Vendrell fos com és. Tampoc sé ben bé com és, simplement és el Vendrell. Però d’allà ve gent com Pau Casals, Àngel Guimerà, els germans Ramon Ramon i Vidales i Joan Ramon i Vidales, els Andreu Nin, o els Lax'n'Busto. Una mica com Reus o Sarral, però del Penedès.

El preu del petroli continua pujant aquesta tarda de dimarts a causa de la guerra al golf Pèrsic per la incertesa del conflicte, el tancament del pas de vaixells a l'estret d'Ormuz i els atacs iranians sobre infraestructures energètiques a la regió. El barril de cru Brent, el de referència a Europa, s'encaria aquest dimarts al matí més d'un 4% respecte al dia abans fins als 104,23 dòlars. Però, a primera hora de la tarda l'escalada s'ha moderat i avança un 1,30%.

El departament del Tresor dels Estats Units ha anunciat aquest dijous que autoritzarà temporalment la compra de petroli rus que estigui en trànsit. La mesura té com a objectiu frenar l'escalada del preu del cru, que aquest dijous es va disparar més d'un 9% després de dies de pujades i que aquest divendres, tot i moderar el ritme de l'escalada, continuava augmentant.

El petroli i el gas natural continuen encarint-se a mesura que avança el conflicte a l'Orient Mitjà, la qual cosa repercuteix negativament en les borses. Aquest dijous el petroli Brent torna a fregar els 100 dòlars el barril, cosa que suposa un avenç de més del 8% respecte a la jornada anterior. L'escalada de preus s'ha accelerat després que el nou líder suprem de l'Iran, Mojtaba Khamenei, hagi advertit que mantindrà el tancament de l'estret d'Ormuz. També el gas natural ha pujat aquest dijous, i s'ha situat als 50,27 euros per megawatt hora (MWh) al mercat Dutch TTF, al voltant d'un 0,56% per sobre dels nivells de dimecres.

Dilluns el cop semblava més fluix, tot i que la sessió a la borsa va acabar amb pèrdues, però aquest dimarts les borses han caigut a plom. L'Íbex-35, la principal referència del mercat de renda variable a Espanya, ha cedit un 4,55% tot i que salva el nivell dels 17.000 punts, després de venir de rècords molt per sobre dels 18.000. L'únic valor que aconsegueix guanyar terreny és Repsol, amb un avenç superior al 3%. La resta de títols de l'Íbex acumulen descensos, Acciona (-11,77%), Solaria (-10,46%) i Acerinox (-9,46%) han estat els valors més castigats. Els missatges llançats des de la Casa Blanca sobre el conflicte amb l'Iran, lluny de calmar, han posat més nerviosos els inversors, que preveuen un conflicte més llarg del que s'esperava.

Últimament assistim a una operació militar cada mes. Aquest cop, a l’Iran. Casualment, gairebé sempre tenen lloc en cap de setmana, amb els mercats financers tancats. Però després arriba dilluns i les borses tornen a obrir. Ens hem d’espantar?

El riu Ebre ha estat, és i serà un dels eixos més importants no només de Catalunya sinó de tot el sud d’Europa. Potser abans força més que ara, considerant-lo com a eix viari, però com a eix de comunicació, cultural, comercial… és imbatible! 

La historiografia ha defensat tradicionalment que els gremis van ser una institució exclusivament masculina. Només els homes en podien formar part. Una nova investigació, però, ho desmenteix. El gremi de tenders i revenedors va ser mixt durant cent quaranta-cinc anys, entre 1624 i 1768. Hi va haver mestres revenedores, però el que va impulsar el gremi a acceptar-les no van ser idees que avui considerem modernes o feministes, sinó la necessitat de sanejar els seus comptes. Anys després a les dones se’ls van tornar a tancar les portes.

La nominació d'un nou candidat a presidir la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha retornat la volatilitat i ha girat com un mitjó molts mercats, sobretot la borsa nord-americana i el dòlar, mentre que, a l'altre extrem, el preu de l'or i altres metalls preciosos continua caient aquest dilluns després d'ensorrar-se més d'un 14% divendres passat.

Quan sortim a voltar pel món, allò que ara en diuen viatjar, tothom recomana anar als mercats d’allà on anem a parar. Aquests mercats, alguns adulterats, com alguns del Cap i Casal, o d’altres més famosos i populars, com els dominicals d’alguns punts de la geografia mundial, són retrats, escaneigs i mostres d’allò que els envolta. En les parades, en l’ordre –o el desordre– dels productes, en les veus que hi ressonen i en les olors que s’hi barregen, s’hi pot llegir una manera de viure, de produir i de relacionar-se amb el menjar.

Nou dia amb els panells vermells a les borses per les tensions geopolítiques i el risc de guerra comercial entre Europa i els Estats Units. L'Íbex ha cedit l'1,34%, en una sessió marcada per les vendes, i la resta de places europees també han caigut, amb descensos del 0,61% a l'1,03% del Dax de Fràncfort. L'Eurostoxx-50, que agrupa els principals valors europeus, ha tancat en 5.892,08 punts, amb un retrocés del 0,57%. En aquest context, el dòlar perd encara més terreny i l'euro s'aprecia i se situa en el nivell dels 1,17 dòlars.

El preu del cacau va caure el 2025 més d'un 45% després d'un 2024 marcat per un fort encariment provocat per les males collites al principal país productor, la Costa d'Ivori, i per l'entrada als mercats majoristes de fons especuladors. De moment, però, el cost de la xocolata per als consumidors encara no s'ha adaptat a la disminució del preu del cacau i es manté per sobre dels nivells de fa pocs anys.

Els dos bancs, Sabadell i CaixaBank, van ser les dues companyies catalanes (o d'origen català) de l'Íbex-35 que més van créixer aquest 2025. L'any va estar marcat pels forts creixements de la borsa espanyola i, des d'un punt de vista català, per la recuperació de Grifols i les notables caigudes de Puig i Cellnex.

El 2025 és un any de rècords a la borsa espanyola. Per primera vegada, cinc empreses cotitzades superen un valor de 100.000 milions d'euros. Es tracta de quatre companyies de l'Íbex-35, la principal referència borsària del país: Inditex (175.218 milions), Banco Santander (148.347 milions), Iberdrola (122.466 milions) i BBVA (114.055 milions); a les quals s'afegeix Airbus (155.430 milions), al mercat continu, en un parquet que marca rècords històrics i és un dels més rendibles del món, segons destaca l'últim informe de Bolsas y Mercados (BME), que gestiona les borses espanyoles. Entre totes cinc sumen gairebé la meitat del que valen les 130 companyies del mercat continu, tres quartes parts del qual es concentren a l'Íbex-35.

Les grans empreses nord-americanes d'intel·ligència artificial (IA) van tancar dijous amb caigudes a la borsa fruit dels creixents temors d'una bombolla en aquesta indústria. Paradoxalment, els números vermells es van produir el mateix dia que el fabricant de microxips per a la IA Nvidia –l'empresa més gran del món– va publicar uns extraordinaris resultats per al tercer trimestre d'enguany que van superar les expectatives dels analistes i van suposar un nou rècord tant de vendes com de beneficis.

L'economia dels Estats Units pràcticament no hauria crescut en la primera meitat del 2025 si no fos per la inversió en centres de dades feta per les grans companyies del sector de la intel·ligència artificial (IA), segons un estudi de Jason Furman, catedràtic d'economia de Harvard. Aquestes dades, corroborades per altres economistes, donen més pes als arguments que la indústria de la IA està afectada per una bombolla que sobredimensiona les seves empreses.

L'Íbex-35, l'índex de referència a la borsa espanyola, ha superat aquest dilluns els seus màxims històrics registrats el novembre de l'any 2007, així com la barrera simbòlica dels 16.000 punts. El selectiu, que agrupa les 35 empreses cotitzades més grans de l'Estat, registra una nova jornada de pujades igual que la majoria dels mercats del món, empesos a l'alça pel recent acostament entre els Estats Units i la Xina en matèria comercial.

Dimecres, el president dels Estats Units, Donald Trump, va desmentir en una roda de premsa que tingués previst acomiadar Jerome Powell, el president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà). Aquell mateix matí, diversos mitjans com Bloomberg i The New York Times havien publicat que Trump tenia un esborrany de carta per enviar al Congrés per fer fora Powell, la qual cosa va comportar la caiguda immediata del dòlar al mercat de divises i va posar la borsa nord-americana en números vermells. Només amb el desmentiment del president, pocs minuts després de la publicació, la situació als mercats es va normalitzar.

Maria Rosa López és una de les clientes més puntuals del mercat de Verges. Abans de les vuit del matí ja espera que obri les portes d’El Café de la Plaça per dur un tallat a un dels paradistes. “La confiança entre venedor i client és un dels punts forts dels mercats, aquí tots ens coneixem, ens saludem i ens posem al dia”, reconeix López. Verges és un exemple de la vigència dels mercats ambulants dels pobles petits, amb cinc o sis parades, on un dia a la setmana es pot trobar fruita, verdura, roba o sabates. Aquesta mena de mercats es veuen amenaçats per la manca de relleu generacional, pels productes falsificats, per les normatives de les administracions i per un estil de vida que no permet a les noves generacions anar a comprar els matins.