Joan Tardà és exdiputat al Congrés i recentment ha publicat Una crònica republicana des de Madrid (Viena Edicions), on explica la seva etapa parlamentària a la capital espanyola durant quinze anys.

Ho ha admès el mateix Joan Tardà ja al final de l'acte, quan ha explicat que amb Gabriel Rufián hi té una "relació paternal". I no només per haver-se assegut durant anys de costat al Congrés, sinó per l'afinitat ideològica i estratègica que, aquest dilluns, han tornat a evidenciar. Tardà ha volgut que el seu fill polític s'assegués al seu costat –els ha acompanyat el periodista Sergi Sol, que ha moderat l'acte– per presentar el llibre que ha publicat recentment, Una crònica republicana des de Madrid (Viena Edicions), en el qual, a banda de fer un repàs dels seus quinze anys a Madrid, torna a defensar un front d'esquerres a l'Estat i també a Catalunya. "No afluixis. I valora tot el context, però no afluixis", li ha demanat Tardà. La crida de l'exportaveu republicà al Congrés l'escoltaven des de la primera fila dos membres de la direcció d'ERC, Oriol López i Pau Morales. No hi era el líder del partit, Oriol Junqueras. La cúpula republicana no compra la proposta que Rufián ha llançat públicament i que Tardà empeny perquè es debati internament dins d'ERC a través del corrent intern que lidera, Àgora.

No sembla que ara per ara estigui quallant la idea del front electoral d’esquerres que intenten impulsar Gabriel Rufián i Joan Tardà. La mateixa direcció d’ERC l’ha descartada, i també han posat aigua al vi des d’alguns dels partits als quals el tàndem republicà apel·la, com els comuns, Sumar i la CUP. Beneficiaria les esquerres aquesta unitat electoral?

"Esquerra haurà d’encarar el debat sobre la conveniència de deixar de ser un partit polític exclusivament independentista", escrivia Joan Tardà en un article a l'ARA publicat el 2 de gener. L'exportaveu d'ERC al Congrés va convertir aquesta tesi en una esmena a les ponències de la direcció que s'han de debatre i aprovar al congrés del 15 i 16 de març a Martorell. Tardà va proposar canviar l'article 2 dels estatuts del partit, en què es defineix què és Esquerra. La direcció n'era reticent i, segons ha pogut saber l'ARA de fonts coneixedores, finalment l'exdiputat republicà ha renunciat a modificar els estatuts, però l'executiva que encapçala Oriol Junqueras s'ha compromès a fer-li una contraproposta per tal d'incorporar-ho a la ponència estratègica, dedicada al full de ruta independentista. D'aquesta manera, el partit tanca el debat sobre modificar els estatuts, però se n'obre un altre: ERC ha de ser un partit només per a independentistes?

Escrivia l’any passat que unitat és una paraula enlluernadora, i que potser ens tornarà a enlluernar si PP i Vox arriben al poder. Mentrestant, Joan Tardà ha publicat un article proposant un viratge estratègic d’ERC per tal que esdevingui un partit “no exclusivament independentista”, que apel·li a les esquerres que defensen l’autodeterminació per tal de representar millor la pluralitat del país. No cal dir que a Tardà li han dit de tot els patriotes de sempre. Aquests atacs ens poden fer empatitzar amb ell i amb qualsevol que és prou lliure per enfrontar-se als que practiquen el que Ferran Sáez anomena “l’heretgia per aclamació”. Però això no vol dir que no puguem veure punts febles en la seva aposta. El principal és que una aliança d’aquesta mena dificulta tota mena de col·laboració d’ERC amb Junts, que és un aliat indispensable per aconseguir avenços en un sentit sobiranista. Si realment es crea un tercer espai d’esquerra “autodeterminista” (com l’anomena Tardà), aquest espai ha de ser capaç de cooperar amb el PSC i Junts quan sigui útil, i enfrontar-s’hi també quan convingui. Malgrat tot, com vaig escriure també fa una setmana, sumar escons és molt més fàcil que sumar vots, i no és descartable que una opció electoral unitària de l’esquerra “autodeterminista” sumés sufragis, però també en dispersés, com ja li va passar el 2015 a la candidatura de Junts pel Sí.

El cas dels cartells sobre els Maragall destapat per l'ARA ha sacsejat Esquerra i el partit ja ha fixat un horitzó per dirimir-ne responsabilitats. Serà divendres a la tarda quan l'executiva nacional validarà l'informe que ha d'elaborar el responsable de la investigació interna del partit, Xavier Mombiela, a partir de les declaracions que ha de prendre als implicats al llarg d'aquesta setmana. L'informe també s'ha de posar en coneixement de la comissió d'ètica del partit. A partir de les conclusions, l'executiva és la que haurà de prendre mesures disciplinàries –les sancions poden ser lleus, greus o molt greus i poden arribar a l'expulsió del partit–. Després de la reunió de l'executiva també s'ha convocat un consell nacional. "L'executiva nacional té la voluntat de posar punt final a aquesta situació com més aviat millor", ha afirmat la portaveu del partit, Raquel Sans, en roda de premsa.

Fer campanya electoral no només és anar a mítings amb afiliats entregats que t’aplaudeixen i t’adulen. També és, a vegades, jugar en camp contrari. Això és el que ha fet aquest dimarts el candidat d’Esquerra, Gabriel Rufián, que ha participat en un dinar col·loqui al Círculo Ecuestre, una de les entitats més rellevants de la burgesia barcelonina. Que no és una plaça fàcil ho diu l’hemeroteca: en un dinar celebrat allà el 2018 amb Roger Torrent de convidat –llavors era president del Parlament–, un dels participants va desitjar-li la presó per haver participat en el Procés.

Les declaracions del portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, titllant de "James Bond" i "senyorets" l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont pels seus contactes russos encara porten cua. Aquest dilluns l'exlíder republicà al Congrés Joan Tardà s'hi ha refermat en una entrevista a El Cafè de les Idees, de RNE i TV2 –"Vaig agrair la rotunditat de les seves paraules", ha dit–, i des de Junts per Catalunya han atribuït les declaracions a la voluntat de "trencar el Govern" per aliar-se amb el PSC. El portaveu de JxCat, Josep Rius, s'ha preguntat en roda de premsa si darrere de les paraules dels dos dirigents republicans hi ha una "voluntat constructiva" o "mirar que es trenqui el govern amb el suport dels socialistes".

Joan Tardà ha tornat. No a la primera línia, però sí a les llibreries. Amb En defensa pròpia (Pòrtic) vol influir en el debat polític. La seva lluita actual és intentar convèncer la CUP i els comuns perquè se sumin a un proper govern d’ERC i JxCat.

ERC ja ha pres una decisió sobre el que votarà dimecres en el debat de la pròrroga de l'estat d'alarma, i serà que no. Així ho ha decidit la seva executiva en una reunió aquest dilluns a la tarda. "L'estat d'alarma no és el mecanisme adequat", han exposat a través d'un comunicat. El govern espanyol cada cop té menys socis per prorrogar-lo.

L'exdiputat d'ERC al Congrés Joan Tardà ha assegurat aquest dissabte que Espanya és "evidentment" un "estat democràtic", tot i que ha qüestionat si "la qualitat democràtica" del país és "suficient" per resoldre la crisi catalana. "És evident que l'estat espanyol és un estat democràtic reconegut per la comunitat internacional i fins i tot per estats no democràtics", ha sostingut a Barcelona durant un debat en la IV Convenció Federalista organitzat per la Fundació Rafael Campalans -vinculada al PSC-, la Fundación Pablo Iglesias i la institució Friedrich-Ebert-Stiftung.

L'intent de boicot de l'extrema al debat Drets i llibertats a l'estat espanyol organitzat a la Universitat de València pel sindicat Bloc d'Estudiants Agermanats i el Jovent Republicà per la participació de l'exdiputat al Congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya Joan Tardà ha fracassat davant la nombrosa assistència de públic. Al voltant de 200 persones no han pogut accedir a un ja ple saló d'actes de la biblioteca Gregori Maians, i la presència d'efectius policials han aïllat els prop de 20 seguidors de formacions ultra com ara España 2000 que han insultat els estudiants assistents i els periodistes que cobrien l'acte.

No donem més voltes al tema de Pedro Sánchez, que no es vol reunir amb el president Torra ni quan ve a Barcelona perquè diu que no condemna la violència. Sánchez està en campanya electoral, i ja està, i considera que asseure’s amb Torra li farà perdre vots. I no està per perdre vots, perquè quan falten menys de tres setmanes per a les elccions no té gens clar que els socialistes millorin els resultats de l’abril, de manera que tot aquest invent de negar-se en rodó a pactar un govern d’esquerres amb Podem i repetir les eleccions li pot sortir ben car.

Segueix la distància entre ERC i el president de la Generalitat, Quim Torra, que aquest dijous ja es va visualitzar en el ple del Parlament. El líder dels republicans a la cambra, Sergi Sabrià, ha tornat a criticar aquest divendres que hi ha una "certa precipitació" en la proposta que va fer el president d'apostar per "exercir l'autodeterminació" aquesta legislatura. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Sabrià ha tornat a mostrar les seves reserves: "Una data aleatòria no és la solució, sense el consens suficient ni la capacitat d'aplicar la República l'endemà". Sabrià ha afirmat que el seu partit segueix apostant per l'autodeterminació però que el pròxim cop la vol exercir "amb la certesa que guanyarem".

L'exdiputat d'ERC al Congrés Joan Tardà ha insistit en la necessitat de celebrar unes eleccions a Catalunya "com més aviat millor" perquè en pugui sortir un Govern "de front ampli", que creu que hauria d'incloure tant els comuns com la CUP. En una entrevista a 'Nació Digital', Tardà ha argumentat que l'executiu ha de representar "un univers de catalans superior al de l'actual Govern" i ha explicat que uns comicis són l'espai per guanyar aquesta aposta perquè "les eleccions són una catarsi i és el lloc on la societat es mira al mirall". D'altra banda, Tardà també s'ha referit a les eleccions espanyoles previstes per al 10-N i ha opinat que el discurs que els republicans hi haurien de portar s'hauria de centrar en l'amnistia.

El pas endavant de l’Assemblea i Òmnium per recosir la unitat independentista amb la Diada i la sentència del Tribunal Suprem a l’horitzó no ha trobat reciprocitat en les formacions polítiques, almenys públicament. Si primer va ser Carles Puigdemont qui en una entrevista a El Punt Avui va avisar que veuria “preocupant” que l’entitat liderada per Elisenda Paluzie optés per una deriva “antipartits”, el nou episodi del serial de la desunió té el dirigent d’ERC Joan Tardà i la mateixa presidenta de l’Assemblea com a protagonistes, amb un intercanvi de retrets pel paper fiscalitzador de l’entitat. Ahir Paluzie va acusar la formació d’Oriol Junqueras de tenir la “pell fina”, després que l’exportaveu republicà al Congrés assegurés que l’Assemblea s’estava “equivocant” actuant com a “contrapoder” i abandonant el seu “ADN” aglutinador de l’independentisme.

“L’ANC s’equivoca perquè ha abandonat el seu ADN. S’ha convertit en un contrapoder”. L’exdiputat d’ERC al Congrés, Joan Tardà, ha carregat contra l’Assemblea que “en lloc de facilitar l’acumulació de forces" està "pervertint la voluntat diàfana de l’independentisme de ser flexible i obert” després de la no inclusió dels partits a la zona de convidats de la Diada. Tardà, que en una entrevista a RAC1 també s’ha mostrat indignat amb les últimes accions dels CDR, s’ha defensat de les crítiques per la fragmentació de l'independentisme amb una referència històrica: “Quan Macià va proclamar la República Catalana devia pensar que ja es podia morir. Després arriben tres comissionats de la República espanyola i li diuen que, si hi renuncia, promouran un estatut que reconegui Catalunya. Algú creu que va actuar com un botifler?”

Junts per Catalunya ha recordat aquest dilluns en roda de premsa que qui té la potestat de convocar eleccions és el president de la Generalitat, Quim Torra. El portaveu adjunt, Eduard Pujol, ha demanat "respecte institucional" per les "obligacions" i atribucions que es deriven de cada càrrec, després que aquest cap de setmana ERC, a través de l'exdiputat Joan Tardà, assegurés a Twitter que la convocatòria de nous comicis s'havia de consensuar amb els republicans. "La responsabilitat és del president de la Generalitat", ha insistit, i ha constatat que al llarg dels últims anys cada cap de l'executiu ha pres la decisió en funció de les seves "circumstàncies".

Joan Tardà (Cornellà de Llobregat, 1953) està de gira amb el seu amic Xavier Domènech fent presentacions del llibre Entre Ítaca i Icària (Roca Editorial). “Ara em vindrà a recollir i marxem cap a Lleida”, diu quan s’acomiada a la porta de l’ARA.