L'actual guerra entre Washington i Teheran és la culminació d'una relació hostil de quasi mig segle esquitxada de malentesos i oportunitats perdudes per a la reconciliació. L'arrel d'aquesta enemistat cal buscar-la en el xoc ideològic i d'interessos entre dos països que aspiren a ser hegemònics, per bé que un vol ser-ho a escala global i l'altre a escala regional. Tanmateix, sovint s'ignora que el primer moment de gran tensió entre els EUA i l'Iran precedeix la creació de la República Islàmica, l'any 1979. De fet, el règim dels aiatol·làs n'és la conseqüència.

"És el jugador més estrany que ha jugat mai a beisbol", deia Casey Stengel, un dels millors entrenadors i dirigents de la història del beisbol dels Estats Units sobre Morris Moe Berg. No li faltava raó. Quan estava de viatge amb el seu equip, comprava tota la premsa local i cada dia llegia uns deu diaris. Portava llibres en grec clàssic i va guanyar concursos de ràdio en què calia respondre preguntes de coneixement general. Moe Berg era un jugador de beisbol tan diferent dels altres que va acabar fent d’espia i saltant en paracaigudes darrere de les línies enemigues durant la Segona Guerra Mundial.

Farà vint-i-tres anys dels atemptats de les Torres Bessones i Bin Laden continua sent un personatge envoltat de misteri, que va canviar el transcurs de la història deixant un llegat de violència i destrucció. A la plataforma Disney+ hi trobareu Bin Laden’s Hard Drive [El disc dur de Bin Laden], que intenta conèixer millor el personatge i la seva vida a través dels discos durs i els vídeos personals que els Navy Seals van emportar-se de casa seva després de matar-lo. El 2017 la CIA va desclassificar part de la informació obtinguda, 250 gigues de dades i més de 470.000 ítems que revelen part dels seus secrets. El periodista de la CNN Peter Bergen, que va entrevistar Bin Laden el 1997 a l’Afganistan, fa de fil conductor entrevistant els experts que han analitzat tota aquesta documentació des de diferents perspectives: la psicològica, la cultural i religiosa, en l’àmbit de la seguretat i la geopolítica.

Julian Assange haurà de seguir esperant fins al mes de març per saber si té dret a una nova apel·lació amb què oposar-se a l'extradició als Estats Units. El segon i últim dia de la vista que s'ha seguit al Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les aquest dimarts i dimecres ha acabat passades les 16.30, hora local de Londres, quan la jutgessa Victoria Sharp ha comunicat a les parts que ajornen la decisió per a una data futura, i que si ella o el jutge segon, Jeremy Johnson, requereixen més informació, s'hi posaran en contacte.

Els espies xinesos en volien més. En reunions durant la pandèmia amb contractistes tecnològics xinesos, es van queixar que les càmeres de vigilància que rastrejaven diplomàtics estrangers, militars i agents d'intel·ligència al districte de l'ambaixada de Pequín no cobrien totes les seves necessitats. Els espies van demanar aleshores un programa d'intel·ligència artificial (IA) que creés dossiers instantanis sobre cada persona d'interès de la zona i analitzés els seus patrons de comportament. Van proposar alimentar la intel·ligència artificial amb bases de dades i imatges de càmeres que inclourien matrícules de cotxes, dades de telèfons mòbils, contactes i molt més.

Una atmosfera de Guerra Freda impregna aquesta notícia. El titular és clar: la CIA vol aconseguir espies a Rússia i demanar-los que actuïn com a confidents de Washington. La invasió russa d'Ucraïna, i la tensió majúscula entre Moscou i els aliats occidentals, és el teló de fons.

A la saga El senyor dels anells, de l’escriptor J.R.R. Tolkien, un palantir era una pedra esfèrica amb què els mags Sàruman i Gàndalf es podien comunicar a distància o observar llocs llunyans de la Terra Mitjana. El nom d’aquest element màgic va servir per batejar dècades més tard una de les empreses de Silicon Valley més controvertides, que a finals d’aquest setembre passat va fer finalment el debut a Wall Street. Com la pedra dels llibres fantàstics, Palantir és una companyia que també permet “veure-ho tot”, però en aquest cas a través de l’anàlisi massiva de dades. El seu software es basa en la intel·ligència artificial per predir escenaris o detectar patrons de comportament.

El diari La Razón ha fet pública documentació de la CIA que ha tornat a posar els GAL de galdosa actualitat. Els que són a l'altre costat de l'hemicicle ideològic socialista s'hi han abonat. Fa estrany, per no dir una altra cosa, veure els independentismes basc i català donant per bo el tàndem CIA - La Razón, exhumant un document amb paràgrafs censurats, definitivament de fiabilitat opinable si més no quan es tracta de qualsevol tema que pugui perjudicar un govern d'esquerres. Una altra cosa és la deontologia del periodista que ha tingut accés al material desclassificat i l'ha treballat, que ha fet el que havia de fer, que és informar.

La intel·ligència dels Estats Units va espiar durant molts anys les comunicacions diplomàtiques i militars de desenes de països, entre els quals els de l'operació Còndor de les dictadures llatinoamericanes, a través de màquines d'encriptació d'una companyia suïssa, propietat de la CIA nord-americana i de l'agència dels serveis secrets alemanys BND. Així ho revelen els cables publicats aquest dimarts pel National Security Archive (l'Arxiu de Seguretat Nacional dels Estats Units, NSA), després d'una investigació publicada aquest dilluns pel diari nord-americà The Washington Post i la cadena pública alemanya de televisió ZDF, i que ha recollit l'agència EFE.

Una investigació de l'ONG Human Rights Watch (HRW) publicada aquest dijous acusa de nombrosos crims de guerra les forces de seguretat afganeses, que rebien el suport de la CIA en la lluita contra els talibans. L'informe recull 14 casos que van succeir entre finals del 2017 i mitjans d'aquest any.

La fiscalia d’Istanbul ha ordenat aquest dimecres la detenció de dos alts càrrecs saudites pròxims al príncep hereu Mohamed bin Salman per la seva presumpta col·laboració en l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi. En concret es tracta d’Ahmed Asiri, vicedirector dels serveis d’intel·ligència saudites, i Saud al-Qahtani, assessor del príncep en temes de comunicació i responsable del reconeixement dels "enemics" polítics de la monarquia saudita. Tots dos van ser destituïts del càrrec a mesura que avançava la investigació sobre el crim de Khashoggi.

L'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels EUA ha conclòs que el príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohammad bin Salman, va ordenar l'assassinat del periodista crític Jamal Khashoggi al consolat saudita a Istanbul a principis d'octubre, segons revela aquest dissabte el 'Washington Post'.

El Senat dels Estats Units ha confirmat aquest dijous Gina Haspel com a pròxima directora de la CIA malgrat les crítiques i les reticències que va aixecar la seva candidatura pels vincles amb un programa de tortures practicat durant el govern de George W. Bush. Haspel serà la primera dona que dirigirà l'agència d'intel·ligència gràcies al suport de 54 senadors, inclosos sis de demòcrates, davant dels 45 que s'hi van oposar després d'escoltar-la en els interrogatoris a què va ser sotmesa per analitzar la seva idoneïtat.

El president nord-americà, Donald Trump, ha defensat aquest dimecres la seva candidata per dirigir l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA), Gina Haspel, davant la multitud de crítiques rebudes per la seva presumpta participació en les tortures comeses després dels atemptats l'11 de setembre del 2001. "La meva candidata a directora de la CIA, Gina Haspel, que té el meu màxim respecte, ha sigut criticada perquè va ser massa dura amb els terroristes", ha assenyalat Trump en el seu compte oficial de Twitter.

El director de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA), Mike Pompeo, ha assegurat a la cadena britànica BBC que Rússia és encara un adversari i que aquest país no ha disminuït la seva activitat subversiva a Europa i els Estats Units. "No he vist una disminució significativa de la seva activitat", ha afirmat Pompeo, que entreveu un intent de Moscou d'interferir en les pròximes eleccions legislatives nord-americanes del novembre.

Les autoritats dels Estats Units han detingut un antic agent de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) acusat de possessió il·legal d'informació classificada que podria afectar la seguretat nacional del país.

Encara és un rumor però els mitjans de comunicació dels Estats Units donaven per fet ahir que Rex Tillerson tenia els dies comptats al capdavant de la diplomàcia de la Casa Blanca. Donald Trump preveu substituir Tillerson per l’actual director de la CIA, Mike Pompeo, una figura que s’ha erigit com una de les més pròximes i fidels al president nord-americà. Per contra, Tillerson és un empresari petrolier que en aquests 11 mesos de mandat ha tingut una relació tensa amb Trump, amb desacords sobre la crisi dels míssils de Corea del Nord i sobre el pacte nuclear amb l’Iran. El president, lluny de tallar els rumors persistents a Washington, es va limitar a afirmar que “el Rex és aquí”. Segons va avançar el New York Times, la idea de prescindir de Tillerson sorgeix del cap de l’Oficina de la Casa Blanca, John F. Kelly, que ha sumat un ampli suport dins l’equip més pròxim de Trump, tot i que no és clar si el president ja ha donat el vistiplau a la destitució, que en principi es formalitzaria d’aquí poques setmanes. Segons el Washington Post,el pla de Kelly passa perquè a Mike Pompeo el substitueixi el senador per Arkansas Tom Cotton, que ja assessora en qüestions de seguretat l’administració republicana i forma part del nucli de confiança de Trump.

Entre els arxius que la CIA va trobar a l’ordinador personal de Bin Laden hi ha molta propaganda jihadista, però també escapçalls de la seva vida privada a l’amagatall d’Abbottabad, al Pakistan: pel·lícules pirata, clips virals, fotografies casolanes de gats i gallines, jocs d’ordinador, pornografia i fins a 30 vídeos per aprendre a fer ganxet. Són alguns exemples dels prop de 470.000 documents recollits pels comandos nord-americans després d’abatre el líder d’Al-Qaida l’any 2011 i que l’1de novembre la CIA va desclassificar.

Un informe enviat per la intel·ligència nord-americana -extens, escrit en anglès correcte i amb molts detalls de la investigació- desmenteix que l'atemptat de la Rambla pugui estar relacionat amb l'alerta genèrica sobre possibles atacs terroristes que va transmetre a finals de maig i de la qual va informar 'El Periódico'. L'informe, que publica el digital 'Público', assegura que, tot i que anteriorment aquest servei va passar informació "no corroborada i de veracitat desconeguda" informant que l'Estat Islàmic podria planejar atacs "específicament a la Rambla", una revisió addicional els ha permès ara identificar Abu Khadijah al-Karbaluti com a potencialment responsable d'aquells possibles atacs. I afegeix que no els consta cap estimació que aquesta informació estigui relacionada amb els atacs que es van produir el 17 d'agost a la Rambla.